Polítiques

ACTA vol dir "Anti-Counterfeiting Trade Agreement", traduït com "Acord Comercial Anti-Falsificació". Consisteix en un seguit de normes que fa temps que es negocien entre representants de diferents països amb l'objectiu de protegir la propietat intel·lectual en totes les seves vessants. No només en les més aparents, com per exemple el copyright de productes musicals i cinematogràfics, sinó que també assoleix aspectes com la persecució de la falsificació de marques o la protecció de patents (cosa que, per exemple, impediria la fabricació de medicaments genèrics sense pagar enormes sumes de diners a determinades transnacionals farmacèutiques).

En tot el procés de redacció d'ACTA sobten dues coses. Primera, veiem tot de càrrecs tècnics i representats electes de diferents països i de la Unió Europea esmerçant una quantitat enorme d'esforços al servei d'interessos exclusius de grans empreses transnacionals. Els diputats del Parlament Europeu que participen a les negociacions no sembla que se'n recordin de que han estat escollits pels ciutadans i no per aquestes transnacionals. I l'altre tret a destacar és el secretisme amb el qual s'està duent a terme tot el procés. Durant molt de temps els esborranys han estat secrets i només se'n sabia alguna cosa mercès a filtracions. Evidentment, els grans mitjans clàssics de comunicació, tant en paper com audiovisuals, han ignorat el tema, tan ocupats com estan sempre amb les baralles internes pel control dels partits polítics i per mantenir-nos al dia de xafardejos i crims escabrosos.

El passat 26 de gener es va signar al Japó, amb la discreció acostumada, un preacord que ara cal que sigui refrendat pel Parlament Europeu per a que pugui entrar en vigor. Podem obtenir més informació sobre tot aquest procés a La Quadrature du Net i al següent article que reproduim, de Geraldine Juárez, publicat al blog alt1040.

Tal i com informa el setmanari La Directa, el passat dia 25 de gener, la unitat ARRO dels mossos d'esquadra va carregar al barri de la Sagrada Família de Barcelona contra manifestants pel dret a l'avortament, per tal de deixar pas lliure a una manifestació "pel dret a la vida" organitzada per entitats com Hazte Oir i similars. Es dona el cas que la manifestació ultra-catòlica va coincidir amb una assemblea veïnal que es celebrava davant de la marxa catòlica. Tot i que afortunadament no s'han de lamentar ferits de consideració, algunes de les companyes agredides es van retirar amb fortes contusions. Us reproduïm el comunicat "Crònica de les agressions a veïns i veïnes per part del mossos d'esquadra" de l'Assemblea de Drets Socials de la Dreta de l'Eixample.

El passat dimecres 25 de gener l’Assemblea de Drets Socials de l’Eixample es va celebrar, com cada dimecres, al final de l’avinguda Gaudí. En aquesta ocasió, però, coincidia en el temps i l’espai amb una manifestació que, cada mes, diversos grups catòlics fonamentalistes (Hazte Oír, Derecho A Vivir, Asociación de Víctimas del Aborto, etc.) convoquen en contra del dret de les dones a l’avortament.

El Fòrum Social Català convoca la ciutadania a una manifestació, sense banderes ni sigles, el dissabte  28 de gener 2012 a les 17h a Plaça Catalunya  / Ronda Sant Pere,  de Barcelona: "No a la dictadura financera. Aturem les retallades". Precedida per una Assemblea de les organitzacions del FSCat sobre el procés del Fòrum Social Català  2012 a les 11h a ÀgoraCatalunya  a Plaça Catalunya 9, 4t 2a. (cantonada Rambla Catalunya) Fes-ho córrer!!

Més informació:

Facebook Twitter: @FSCat2012   #FSCat   #FSCat2012  http://www.forumsocialcatala.cat

info(arroba)forumsocialcatala.cat

La mort de Manuel Fraga Iribarne i el posterior funeral ha seguit el guió previsible: un seguit de lamentables lloances basades en l'oblit de les principals "gestes" del personatge, entre les quals destaquen la matança de Vitòria del 3 de març de 1976 i la "feina" de dissimular assassinats en comissaria intentant fer-los passar per suïcidis. Són coses que la gent ben informada ja sap, però davant de la repetició contínua de la lloança, intentant construir la versió que alguns volen que passi a la història, cal l'exercici de tornar a repetir la veritat més cruel i fastigosa del polític feixista.

El següent text, de Miguel Romero, editor de Viento Sur i company d'una de les víctimes de Fraga, Enrique Ruano, n'és una bona mostra del fàstic que mereix el personatge, ben lluny de l'homenatge que ha rebut a la majoria de mitjans.

El Parc Alcosa, és un barri (barri d'Orba) del municipi d'Alfafar, de l'extra-radi de València. Barri obrer i humil, durament castigat per les crisis dels 70/80 i posteriors, havia mirat de superar aquestes dificultats construïnt un teixit cooperatiu i asociatiu que plantés cara a les dificultats plantejades per la crisi.  En aquests moments l'atur torna a afectar al 40% de la població, i més del 70% dels seus habitants viuren per sota del llindar de la pobresa. A tot això, les administracions públiques (local i autonòmica) que sufragaven part d'aquests projectes socials, deuen ja a les entitats de Parc Alcosa més de 320.000€, portant més de 6 mesos sense ingressar res. Això va originar una resposta popular amb tancades, vagues de fam (després de que dos vaguistes de fam fossin hospitalitzats el passat dia 14 una tercera persona va començar la vaga de fam), manifestacions de milers de persones, etc. El proper 28 de gener hi ha a València una jornada estatal de solidaritat activa amb el Parc Alcosa. Més informació de la lluita del Parc Alcosa al web "Koordinadora Kolektivos del Parke". Us reproduïm l'article "Park Alkosa: molt més que una lluita local", d'Antoni Infante, Jesús March i Encarna Canet, publicat a Llibertat.cat.

El Parc Alcosa, també denominat Barri d’Orba, està situat al municipi d’Alfafar i és el típic barri-dormitori que es va construir als anys 60 del segle passat i que servia per amuntegar allí les persones migrants d’eixos anys. Persones que venien requerides per la indústria i els serveis del moment com a mà d’obra barata i que en els barris de destinació no tenien les mínimes infraestructures ni els serveis més bàsics.

El passat 5 de gener la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i la Crisi de Sabadell (PAHCS) va convocar una Cavalcada reivindicativa per aquesta ciutat que va finalitzar amb un menor presumptament agredit, una persona identificada, i amb la fotògrafa de Vilaweb Sabadell agredida amb la seva pròpia càmera. Els mossos d'esquadra van negar les agressions al menor (aquí teniu el vídeo, deixem als nostres lectors la valoració dels fets). El passat 12 de gener Vilaweb Sabadell informava com finalment la PAHCS va portar als jutjats l'actuació mencionada dels mossos d'esquadra. Vilaweb Sabadell informa ara que el passat 18 de gener, al seu torn, diversos membres de la PAHCS van ser citats a declarar a la comissaria dels mossos, imputats de càrrecs de "desobediència" i "resistència activa" (més informació a la notícia de Vilaweb Sabadell). Us reproduïm el comunicat de la la PAHCS sobre els fets.

Us reproduïm el següent  article, escrit per en Joni D., activista social i cultural de Barcelona, publicat al núm. 134 de la revista Catalunya-Papers. Més info al bloc del grup de suport: lagallealacalle.blogspot.com.

El passat 27 d’octubre els noticiaris es feren reso de la condemna a cadena perpetua del Capità Alfredo Astiz i onze dels seus companys culpables del terrorisme d’Estat que assolà l’Argentina durant la darrera dictadura. Però aquest terrorisme no s’inicià amb el cop d’Estat de 1976, si no que havia pres forma sota el nom de Triple A o Aliança Anticomunista Argentina al voltant de López Rega, l’assessor de Perón, quan aquest vivia a Madrid. Malauradament el nom d’Alfredo Astiz ha marcat la vida de Karina Germano que continua pagant per la resistència de tota la seva família a les polítiques d’extermini de l’extrema dreta argentina.

Blog de Jordi Martí Font

Fins quan?,  què ha de passar?, què més ens han de prendre? A on ha d’arribar l’ensenyament públic  perquè les persones que hi treballem  diguem prou? Què hem d’esperar?

Algunes no volem esperar més. A les comarques tarragonines passem a l’acció ferma, pública i compromesa, una acció que confrontarà de forma directa la realitat del dia a dia d’escoles i instituts a les mentides i muntatges del poder sobre l’estat de l’ensenyament. Sabem que som moltes, però ens haurem de significar, com més millor. Sabem que courà al Departament la proposta, ja hem tastat altres vegades la seva ràbia quan els mestres i professores ens hem tancat a diversos centres escolars altres vegades. Ho esperem tot dels caps polítics del departament, i res bo, no ens enganyem.

Article d'Estitxu Martínez de Guevara,  del Col·lectiu Gasteizkoak, publicat a la web del Grup Antimilitarista Tortuga . Una ressenya sobre el nou ministre de defensa, Pedro Morenés, un exemple paradigmàtic del fenomen anomenat "portes giratòries".

Durant les últimes setmanes, arran del nomenament del nou govern espanyol, s'han publicat sorprenents dades pel que fa al nou ministre de Defensa, el “ministre basc” de l'executiu. Curiosament ha estat omesa molta informació, així com algunes de les seves “grans gestes”, que encara paguem totes, i que seguirem pagant durant dècades. Anem per feina.

Un curriculum de vendre armes

Aquest biscaí, de Getxo, procedeix d'una de les grans famílies burgeses de Las Arenas (segon fill del Vescomte d'Alerón i net dels comtes de l'Asalto, grans d'Espanya), és posseïdor de la Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica i, fins fa poc, ha estat President de l'elitista “Club Puerta de Hierro” madrileny i Secretari General del Círculo de Empresarios.

Actualització 05 de gener: En Xavier Cañadas ha estat traslladat el passat dia 4 de gener al dispensari d'urgències Pere Camps.

Us reproduïm la notícia tal i com l'han publicada (el 02 de gener de 2012) els companys de Llibertat.cat, junt amb la carta íntegra de Xavier Cañadas on anuncia la seva vaga de fam.

Un anarquista històric porta més de dos dies en vaga de fam i set a la Plaça Sant Jaume en protesta per les retallades, els desnonaments i la repressió del moviment 15-M

Xavier Cañadas porta més de 48 hores en vaga de fam i set indefinida a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Cañadas és un ciutadà indignat que va començar la vaga el 31 de desembre a les dotze del migdia en protesta per l'acció dels poders financers i les retallades dels drets socials i privatitzacions encobertes, així com la repressió i criminalització de les protestes ciutadanes.

Cañadas no pretén aturar la seva acció fins que s'escoltin les seves reivindicacions, que són l'eliminació del copagament sanitari, l'absolució sense càrrecs dels 20 imputats per l'Audiència Nacional per les protestes al Parlament de Catalunya del 15 de juny de aquest any i l'anul·lació immediata de tots els desnonaments a efectes retroactius des de l'any 2008.

Tot i que la vaga és a Plaça Sant Jaume de Barcelona, seu de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona, cap representant s'han acostat a Cañadas. No només això, sinó que, ahir, 1 de gener de 2012, els agents de la Guàrdia Urbana li van treure la tenda de campanya que li servia de recer.

Atès l'estat de salut decliat de l'activista, el moviment 15-M ha realitzat una concentració de suport a les seves reivindicacions a la plaça Sant Jaume a les cinc de la tarda. El moviment s'ha solidaritzat amb la lluita del protestant i ha denunciat "la impassibilitat, negació d'assitència i menyspreu per la vida humana de les administracions a les que assenyalem com a culpables en cas que la protesta tingui un tràgic desenllaç".