Opinió

Us reproduïm l'article "Les clavegueres d'en Felip Puig", escrit per la lletrada Isabel Vallet, i publicat a la revista l'Accent nº217 el passat 16 de gener.

Felip Puig porta a les seves esquenes dos persones mortes sota custòdia policial en 2 mesos. I si això no fos un fet prou alarmant, el Conseller, justifica l’actuació policial i assegura que si no s’haguessin resistit estarien vives. Quin significat té, per a ell, el terme custòdia policial, n’ha sentit parlar? Sap que la policia té el deure de garantir la dignitat de les persones detingudes? Sap que la resistència a la detenció policial és un risc que no pot justificar, en cap cas, la mort?

Blog de Raimundo Viejo Viñas

El col·lectiu de professors associats de la Universitat de Barcelona volem expressar el nostre profun malestar per les manifestacions del nostre vicerector de professorat, el senyor Manuel Viladevall, en entrevista apareguda en aquest periòdic [al diari el Mundo] el passat 22 de gener. En aquesta entrevista es llegeix literalment que, en l'actual situació de retallades, "els professors associats s'han convertit en un molest polissó". Dir que -seguim citant- "aproximadament 2.500 associats amb els quals compta [la UB] i que representen prop del 50% del total de professors" són un molest polissó, dir que la meitat del personal docent és un problema, demostra que la universitat viu una crisi de model i de lideratge. No profunditzarem en les causes d'aquesta crisi ni en les formes que en pren. Qui tingui curiositat, pot llegir l'anàlisi de José Luis Pardo titulat 'El conocimiento líquido', recollit a 'Nunca fue tan bella la basura', 2010; o els d'Antonio Valdecantos, 'Bolonia a destiempo' i 'Reforma universitaria y libertad intelectual', ambdós apareguts a la xarxa l'any 2009.

La mort de Manuel Fraga Iribarne i el posterior funeral ha seguit el guió previsible: un seguit de lamentables lloances basades en l'oblit de les principals "gestes" del personatge, entre les quals destaquen la matança de Vitòria del 3 de març de 1976 i la "feina" de dissimular assassinats en comissaria intentant fer-los passar per suïcidis. Són coses que la gent ben informada ja sap, però davant de la repetició contínua de la lloança, intentant construir la versió que alguns volen que passi a la història, cal l'exercici de tornar a repetir la veritat més cruel i fastigosa del polític feixista.

El següent text, de Miguel Romero, editor de Viento Sur i company d'una de les víctimes de Fraga, Enrique Ruano, n'és una bona mostra del fàstic que mereix el personatge, ben lluny de l'homenatge que ha rebut a la majoria de mitjans.

Blog de Jordi Martí Font

11 de gener del 2012. Josep Prat Domènech deixa el seu càrrec de director general d’Innova, un holding d’empreses de l’Ajuntament de Reus des d’on ha construït un imperi que només ell coneix prou bé per explicar-lo ja que, malgrat tenir un origen públic, els seus comptes són tan opacs com el seu propi sou. Hi ha qui parla de fins a 300.000 euros anuals, però res no podem afirmar perquè és secret. El mateix dia, deixa de ser vicepresident del consell d'administració del grup empresarial de la sanitat privada USP Hospitals. Com que alhora és president de l’ICS i d’aquest escàndol se’n comença a parlar, el conseller Boi Ruiz salta a la palestra afirmant que la feina de Prat al capdavant de l’ICS era plenament compatible amb la que desenvolupava a la sanitat privada.

Blog de Jordi Martí Font

[Vilaweb informa que "El president de l'ICS dimiteix de director general del hòlding d'empreses municipals de Reus. Dilluns la CUP va denunciar-lo a la fiscalia per incompatibilitat de càrrecs".]

No cal que doni massa dades per entendre el que diré. La realitat del nostre dia a dia més proper ens farceix la retina amb imatges feridores, explicacions i experiències viscudes que no semblen d'ara, pròpies d'aquest segle XXI que fa quatre dies que hem encetat. Sembla que tot es tracti d'un procés conseqüència d'una catàstrofe natural però no ho és, està perfectament planificat per persones sense escrúpols.

El passat dia 1 de gener va morir una persona sota custòdia policial dels mossos d'esquadra de Manresa, mort denunciada per la família. La segona mort d'aquest tipus en uns mesos. A banda de les explicacions habituals dels responsables del departament d'Interior, sobta la unanimitat mediàtica amb que s'ha tractat aquesta qüestió. Us reproduïm l'article "Quan els articles s'assemblen massa a les notes de premsa", de  Mèdia.cat, publicat al seu web el passat 2 de gener.

La mort ahir a Manresa del jove detingut un dia abans pels Mossos d’Esquadra ha estat àmpliament difosa a la majoria de mitjans amb una homogeneïtat preocupant. Ja la primera notícia de la detenció de l’home el 31 de desembre va ser bàsicament la reproducció de teletips d’agència –com aquest de l’ACN o aquest d’Europa Press- sospitosament similars a la nota de premsa feta pública per la Conselleria de l’Interior, on l’historial judicial del detingut figura al titular. De debò que la notícia és que els Mossos detenen un jove amb 13 ordres de recerca i captura? O què una persona pateix un infart en el moment de ser detinguda? Què és el cal destacar en l’element de titulació? O fins i tot al cos del text, ja que EP no informa de la dada realment rellevant del cas fins la darrera línia de la notícia.

Blog de Jordi Martí Font

“La seva agressió, la nostra resposta. Sortim al carrer!”, “Qui sembra misèria, recull la ràbia”, “Si retalleu drets, retallarem privilegis!” o “Ens feu fàstic” han estat algunes de les frases que portaven escrites les pancartes que avui a Reus han rebut Artur Mas, president de la Generalitat de Dalt i principal culpable de les retallades que estan afectant ja la salut i els mínims vitals de la població del Principat. No parlo en va: avui mateix Càritas feia públic un informe en què explicava que els casos de nens i nenes mal nodrits a Barcelona cada cops són més habituals i cada cop més han de complementar l’alimentació dels infants que no reben ja beca de menjador com a conseqüència de les retallades de beques i de la situació de precarietat dels seus progenitors.

El passat 23 de novembre, ens assabentàvem per la premsa que la fiscalia de l’estat havia realitzat una petició de 8 anys de presó en relació a l’acció d’insubmissió bancària, feta pública per mi el 17 de setembre de 2008 amb la publicació Crisi (Veure: www.podem.cat/)

És important aclarir que aquesta és l’única novetat que ha transcendit en relació al meu procés penal. He pogut confirmar que la fase del judici oral no ha començat i que encara no té una previsió de dates.

Us reproduïm aquest article d'Albert Sales, professor de Sociologia de la UPF i membre de Setem. Hi ha també disponible una versió en castellà al web Rebelión.

No ens enganyem pas. Que les persones més riques de França o Alemanya demanin pagar més impostos no és cap símptoma de solidaritat. Es tracta, més aviat, de la obertura d’una petita vàlvula d’escapament per alleugerir pressions. Tots els sistemes socials moderns han estat profundament desiguals i tots, d’una o altra manera, han generat un sistema ideològic que justificava aquestes desigualtats i que feia que la majoria acceptés les normes del joc i assumís com a natural l’existència d’una minoria privilegiada. Fent una burda síntesi del que els teòrics de l’estratificació social han filosofat durant prop de dos segles, l’axioma sobre el que es justifica la desigualtat en el sistema capitalista és la competitivitat i la necessitat de premiar el talent, el merit o el treball. Durant els darrers trenta anys d’imposició ideològica neoliberal, a la opulenta societat occidental, la majoria social “de classe mitja” no ha vist cap problema en que uns quants afortunats gaudissin de comptes corrents amb saldos astronòmics. Suposadament l’elit potentada, amb la seva capacitat inversora, dinamitzava l’economia, generava llocs de treball i creava teixit empresarial alhora que se li atribuïa algun tipus de merit reforçat per les èpiques històries de homes-fets-a-ells-mateixos que havien forjat la seva fortuna a base de treballar durament des de la tendra adolescència.

Us reproduïm el següent comunicat de l'organització ecologista i social Ecologistes en Acció on denuncia l'ascens de la tecnocràcia davant una retirada cada com més completa de la democràcia. Traducció dels companys del web de la CGT de Catalunya.

Ecologistes en Acció denuncia que cada vegada és menys gruixut parlar d’un cop d’estat en els països de la perifèria europea en els quals la democràcia està quedant-se com un residu formal enfront d’una tecnocràcia, una deudocràcia en realitat, en ascens.