guerra

Blog de Jordi Martí Font

M'aixeco molt aviat perquè les pastilles que prenc per la lumbàlgia no em deixen dormir i baixo al carrer una mica més tard que quan hi surto per agafar el cotxe i anar a treballar al Vendrell. Avui estic de baixa. Compro el "Público" i "La Vanguardia" (per primer cop en català, ja era hora, o millor dir, felicitats!) i me'ls llegeixo en un bar mentre endrapo un entrepà de tonyina i una aigua mineral. Ahir, els Estats Units d'Amèrica van eliminar un ex dels seus, l'exagent de la CIA Ossama Bin Laden. I alguns ciutadans mediatitzats ho celebraven pel carrer mentre el seu cap polític els deia que a partir d'ara tot serà més segur. Curiosa seguretat que es basa en eliminar un ex dels teus que s'allotja a tocar d'un complex militar d'un país que si és com és és perquè tu ho has decidit. Del Paquistan parlo. En què consisteix aquesta "seguretat"?

El Centre d’Estudis per a la Pau JM Delàs va presentar l’informe "La veritat de la despesa militar espanyola 2011. Despesa i R+D militar en temps de crisi", escrit pels investigadors Pere Ortega i Xavier Bohigas. A continuació us reproduïm les introduccions dels dos estudis que formen l’informe, i que us animem a llegir íntegrament aquí.

La despesa militar de l’Estat espanyol per a l’any 2011

Pere Ortega, Investigador del Centre d’estudis per la pau JM Delàs

El Centre Delàs cada any analitza la despesa militar de l’estat espanyol seguint les indicacions que per a això determina l’aliança atlàntica, organisme polític i militar al qual està adscrita espanya. L’OTAN, per tal d’unificar criteris entre els seus estats membres, aconsella quins són els conceptes que s’han de comptabilitzar com a despesa militar. Nosaltres, aplicant aquests criteris, ens adonem que en el cas espanyol la despesa militar no solament inclou el pressupost del Ministeri de Defensa, sinó també altres partides militars que es troben repartides per altres ministeris. Com és el cas de les classes passives militars, els militars que han passat a la reserva o són pensionistes dins del pressupost de la seguretat social; la mutualitat militar que surt d’altres ministeris; els ajuts de la R+D militar i algunes inversions a projectes militars que surten del Ministeri d’Indústria; la Guàrdia Civil, cos paramilitar subjecte a la disciplina militar però a càrrec del Ministeri de l’Interior; les contribucions a acords de desarmament o organismes militars tipus otan dependents del Ministeri d’afers exteriors.

Article d'opinió de Saoud Salem, anarquista libi, publicat a Anarkismo.net. Aquests companys han introduït aquest article amb el següent text: "El nostre company Saoud Salem, en vigílies de la resolució 1973 del Consell de Seguretat de l’ONU que donaria pas als atacs aliats, denuncia la tenalla en què es troba la revolució líbia, atrapada entre els interessos i la hipocresia de les potències imperialistes i l’ofensiva del règim de Gaddafi, amenaçant amb estrangular-la.".

Resposta de la Plataforma Aturem la Guerra a l'article de Quim Monzó aparegut al diari La Vanguardia el passat 22 de març on, segons Aturem la Guerra, s'ataca a aquesta plataforma.

Al seu conte “La motxilla i la furgoneta” (La Vanguardia, 22/03/11), Quim Monzó va tornar a demostrar la seva capacitat per a inventar personatges i mons imaginaris. El problema és que al fer servir noms reals —com el d'Aturem la Guerra— algunes persones podrien no adonar-se que es tracta de ficció, no de periodisme.

Us reproduïm el comunicat realitzat pel Centre d'Estudis per a la Pau JM Delàs de Justícia i Pau sobre la situació a Líbia. La intervenció occidental ja és un fet, i hi han hagut també dures crítiques de la Lliga Àrab: segons informa Vilaweb la Lliga Àrab critica la intervenció militar de les forces aliades: "no és necessària per a protegir els civils i que els bombardejos es desvien de l'objectiu acordat, que era imposar la zona d'exclusió aèria".

Comunicat del Centre Delàs sobre la situació a Líbia i les amenaces que els estats europeus, inclós l'Estat Espanyol, están llançant sobre una possible intervenció militar.

Estats Units i Europa occidental, a través de l’OTAN, estan estudiant la possibilitat d’intervenir militarment en el conflicte libi. El que fora en altre temps dictador rebutjat per les potències  occidentals, Muamar Gadafi es reconvertí després en ferm aliat amb qui se signaven convenis comercials i a qui se subministraven armes.  Ara, després d’una revolta popular, que té opcions d’enderrocar el seu règim, Gadafi l’ha convertit en un indesitjable a qui s’ha de fer fora del poder mitjançant l’utilització de la força militar.

Article de Jordi Calvo, publicat al periòdic Diagonal. Publicat en català al web del Centre d'Estudis per a la Pau JM Delàs.

El 2010, s'han desplegat 9.557 militars en operacions a l'exterior. La majoria ho van fer en missions de l'OTAN (4312), seguits dels que ho van fer en les de l'ONU (3191), de la UE (1575) i 450 en missions unilaterals espanyoles.

Segons la ministra Carme Chacón, actualment hi ha 2.880 militars que es reparteixen principalment en tres missions: 1.447 són a la guerra de l'Afganistan, en la missió de la ISAF en el marc de l'OTAN sota el comandament dels EUA, que no és una missió de cascos blaus de les Nacions Unides com sovint ens intenta vendre el Govern espanyol; 1.074 estan al Líban, a la FINUL (aquesta sí que és de cascos blaus), i 257 en l'Operació Atalanta de la UE per protegir els vaixells pesquers que pesquen a les aigües somalis i proximitats (amb el que aconseguim una tonyina que li surt una mica cara a la butxaca dels espanyols). Tot i que cal dir que segons altres estimacions els militars espanyols que actualment hi ha a l'exterior són encara més, arribant als 3.184.

El passat mes d'abril, l'organització WikiLeaks filtrava aquest vídeo on es pot comprovar com l'exèrcit nord-americà mata un grup de civils iraquians sense cap motiu aparent. I aquests dies la premsa internacional s'ha fet ressò d'una nova filtració, els anomenats Diaris de la Guerra de l'Afganistan: milers de documents que proven les matances de civils i les connivències amb el suposat enemic taliban.

Aquests diaris posen al descobert 91.000 informes relatius a la guerra de l'Afganistan entre el 2004 i el 2010. Els informes descriuen la majoria de les accions militars nord-americanes amb víctimes mortals.  Inclouen el nombre oficial de persones mortes, ferides o detingudes durant cada acció, així com la localització geogràfica exacta de la missió, les unitats militars involucrades i el tipus d'armament que s'ha fet servir.

L'organització WikiLeaks, com expliquen a la presentació que reproduim tot seguit, es considera a sí mateixa com un servei públic destinat a garantir la seguretat de periodistes, activistes i treballadors que decideixen filtrar documents de governs i empreses. Segons WikiLeaks, aquestes filtracions, basades en uns principis ètics, tenen per objectiu garantir la transparència de les actuacions governamentals i empresarials, única manera de garantir-ne un control democràtic.

La idea d'Europa no ha mort ara, amb tot l'espectacle que estem veient de retalls de drets socials i de l'estar del benestar, l'únic tret distintiu social real que podia unir veritablement a aquestes alçades els habitants d'aquest vell continent.

No, Europa va morir fa 15 anys, durant la guerra de Bòsnia, la guerra més cruel que ha patit Europa des de la segona guerra mundial, on cada país europeu va triar el seu bàndol a qui donar suport en funció de la seva particular política exterior i interior. Una guerra certament sense bons ni dolents -com sempre ens recordaven les persones contràries a la intervenció-, però amb uns agressors i uns agredits que van patir l'agressió i la neteja ètnica, arribant fins a la massacre de Srebrenica. Massacre que s'hauria pogut evitar d'haver intervingut Europa fermament contra l'agressor txètnick.

El dia 11 de juliol s'acompleix el 15è aniversari de la massacre de Srebrenica, on aproximadament uns vuit mil homes bosníacs (bosnians de religió musulmana) van ser exterminats per les tropes de la República Srpska. Han canviat gaire les coses des de llavors? la pau de Dayton va consagrar la divisió en cantons i la neteja ètnica, i si els familiars dels morts poden desplaçar-se cada any al cementiri a enterrar la nova tanda de morts identificats (aquest any 775),  és gràcies a la protecció internacional. Mladic encara és lliure, Karadzic va ser capturat, Milosevic és mort. Però les notícies que arriben de l'ex-Jugoslàvia continuen sense ser gaire engrescadores, per exemple, fa dues setmanes va saltar la notícia que alguns líders croats esperen encara per venjar-s'hi dels serbis.

Us reproduïm l'article de Joaquim Aloy "Srebrenica, la vergonya d'Europa", publicat al web http://memoria.cat/srebrenica, web molt recomanable per entendre què va passar a Srebrenica.

Dijous 3 de juny, a les 10.15 hores, concentració silenciosa davant la Llotja de Mar de Barcelona

Com ens hem de veure, nosaltres i ells, que fins i tot l'OTAN condemna l'agressió de les forces armades israelianes a la Mediterrània occidental contra la flotilla que volia introduir ajut humanitari a Gaza (comunicat).  Vilaweb.cat informa de la possibilitat que dos vaixells de la flotilla haguesin estat sabotejats per tal d'impedir que continuessin cap a Gaza (han hagut de ser reparats a Xipre). L'ONU també condemna 'els fets', però no sotmet a cap sanció l'estat israelià (comunicat). Les autoritats israelianes estan pressionant als activistes detinguts, entre ells els tres de nacionalitat espanyola -pressionats també pel ministeri espanyol d'assumptes exteriors-, per tal que acceptin signar l'acta de deportació. Una d'aquestes persones ja hauria signat aquesta acta.

Més a prop, la junta de portaveus del parlament català ha condemnat l'atac israelià. Més important, ahir centenars de manifestants vam mostrar la seva repulsa arreu. Entre mil i dos mil, es van concentrar davant de la cambra de comerç Catalunya-Israel per mostrar el seu refús a l'agressió, i, tallant la Diagonal d'Escarp i d'Hereu, van creuar bona part de Barcelona (vídeo 1):

Diversos actes de denúncia i de protesta s'han succeït arreu del món, inclosos els territoris ocupats per Israel. Fins i tot es van manifestar davant la seu militar de les forces armades israelianes a Tel Aviv (vídeo 2):

Erdogan ha exigit sancions per a Israel. La posició turca és particularment dura contra Israel: els vaixells assaltats i probablement moltes de les víctimes siguin de nacionalitat turca. Israel ha decidit quedar-se una mica més sol a la regió, perdent al seu únic aliat de l'àrea.

Us reproduïm la intervenció del pare d'un dels detinguts a Beersheba. I us recordem que el proper dissabte dia 5 de juny, a les 17:30 hores, hi ha convocada una concentració per les Jornades per una altra Mediterrània als Jardinets de Gràcia de Barcelona.

Més informació a Palestina.cat i a l'especial sobre Gaza del periòdic Diagonal.