Afganistan

El passat mes d'abril, l'organització WikiLeaks filtrava aquest vídeo on es pot comprovar com l'exèrcit nord-americà mata un grup de civils iraquians sense cap motiu aparent. I aquests dies la premsa internacional s'ha fet ressò d'una nova filtració, els anomenats Diaris de la Guerra de l'Afganistan: milers de documents que proven les matances de civils i les connivències amb el suposat enemic taliban.

Aquests diaris posen al descobert 91.000 informes relatius a la guerra de l'Afganistan entre el 2004 i el 2010. Els informes descriuen la majoria de les accions militars nord-americanes amb víctimes mortals.  Inclouen el nombre oficial de persones mortes, ferides o detingudes durant cada acció, així com la localització geogràfica exacta de la missió, les unitats militars involucrades i el tipus d'armament que s'ha fet servir.

L'organització WikiLeaks, com expliquen a la presentació que reproduim tot seguit, es considera a sí mateixa com un servei públic destinat a garantir la seguretat de periodistes, activistes i treballadors que decideixen filtrar documents de governs i empreses. Segons WikiLeaks, aquestes filtracions, basades en uns principis ètics, tenen per objectiu garantir la transparència de les actuacions governamentals i empresarials, única manera de garantir-ne un control democràtic.

El mes passat Mariam Rawi, una dona afganesa militant de RAWA va fer una gira per l'estat espanyol. RAWA són les sigles en anglès de l'Associació Revolucionària de Dones de l'Afganistan, grup que lluita per la justícia social i els drets de les dones al país des de l'any 1977, data des la qual han vist de tot: la invasió soviètica, el govern dels talibans, i ara l'ocupació occidental. La seva postura és que el règim actual, recolzat pels Estats Units i l'OTAN, és tan antidemocràtic i misogin com el dels talibans i que és prioritària la fi de l'ocupació militar, encara que això pugui afavorir una revifada de l'integrisme religiós perquè, diuen elles, la llibertat no vindrà mai com a regal d'una potència ocupant, sinó que ha de ser una conquesta del propi poble.

Al lloc Alasbarricadas.org han publicat la transcripció de les xerrades que ha fet la Mariam Rawi durant la seva gira, transcripció que reproduim tot seguit.

El passat 4 de març va ser admès a tràmit el recurs interposat per Justícia i Pau contra l'enviament de més tropes a l'Afganistan. Aquest recurs es basa en diversos arguments, el més important dels quals sigui potser que aquest enviament de soldats espanyols a participar a la ISAF (Força Internacional d'Assistència per la Seguretat a l'Afganistan) suposa en realitat la participació en una guerra, i per tant aquest enviament seria  contrari al dret espanyol (i internacional). Us reproduïm el comunicat de Justícia i Pau on s'anuncia aquesta admissió a tràmit del recurs.

I per cert, us anunciem la recent publicació d'un nou llibre d'Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau: "Aturem la crisi. Les perversions d'un sistema que és possible canviar", on es desemmascara els principals culpables d'una crisi que s'hagués pogut evitar i de la qual tots en som una mica còmplices. Però, alhora, també proposa solucions per canviar el sistema.

Continua la campanya contra la guerra i l'ocupació militar de l'Afganistan,  campanya que properament sortirà al carrer en demanda de la retirada de les tropes espanyoles. Cal recordar que, segons el govern espanyol, a l'Afganistan no hi ha cap guerra, i la presència allà d'aquestes tropes és en qualitat de "missió internacional". En concret, els exèrcits ocupants reben el nom oficial de Força Internacional d'Assistència per a la Seguretat (ISAF), i es fa en suport del govern afganès (podem constatar com, a diferència d'altres governs que sistemàticament són qualificats com a règim, el de Kabul es considera govern). L'etapa actual d'ocupació, que ha vist com es revifa l'ofensiva militar, amb les seves habituals baixes civils, rep el curiós nom, per part dels ocupants, d'afganització, concepte que faria referència, pretesament, al procés de transferir de manera gradual el control militar del país a l'exèrcit afganès, al menys això és el que diuen a la web de la ISAF

El següent comunicat és la darrera declaració de la Campanya per la retirada de les tropes que, com dèiem, properament convocarà mobilitzacions en demanda de la retirada dels militars. En concret, a la ciutat de Barcelona, es farà una cercavila el dia 20 de març.

El 15 de febrer de 2003 milions de persones de tot el món van sortir al carrer per protestar contra la guerra d'Iraq, en la que ens va ficar Aznar. Set anys després l'actual president dels Estats Units (i premi Nobel de la pau) inicia l'enèssima ofensiva a l'Afganistan,  on de moment xifres oficials ja en parlen de dotze civils morts. Han canviat alguns actors i escenaris, però no la trama fonamental de l'obra.

Us reproduïm el comunicat de la Plataforma Aturem la Guerra i us recordem que el proper dissabte 20 de febrer a les 18 hores està convocat l'acte públic "Ahir a l'Iraq, avui a l'Afganistan: No a la guerra!" a La Torna de Gràcia, c/Sant Pere Màrtir 37,  Barcelona, [octaveta en pdf].

S'ha iniciat una campanya, per part de diverses entitats, per a demanar la retirada de les tropes espanyoles de l'Afganistan; tot coincidint amb la decisió del govern d'enviar-hi 220 soldats més. La motivació principal d'aquesta campanya és que no és possible sostenir, ni resulta ja creïble per part de ningú, que la presència militar espanyola allà sigui equiparable a una ONG en missió humanitària. Ben al contrari, l'exèrcit espanyol, juntament amb d'altres, duu a terme una guerra i ocupa militarment el país.

D'altra banda, els suposats objectius de la missió humanitària són impossibles d'aconseguir en les actuals condicions. La població afganesa considera aquestes tropes com l'enemic, continua l'opressió de les dones, el país el controlen senyors feudals, i la democràcia no es veu enlloc. De fet, a les recents eleccions, les pròpies Nacions Unides han considerat que el president Karzai havia guanyat mercès a un frau electoral, i alhora l'acaben de proclamar com a guanyador legítim de les eleccions.

El Centre d'Estudis per a la Pau JM Delàs, vinculat a Justícia i Pau, va publicar el seu informe nº4 "Aliança de Barbàries. Afganistàn 2001-2008". Un llarg i exhaustiu informe disponible al seu web (també en castellà) [atenció fitxers en format pdf de 6.5 mb] on es qüestiona el paper de la intervenció estrangera en aquest país asiàtic.

El 22 de novembre la Plataforma Aturem la Guerra convoca una manifestació contra la presència de tropes estrangeres a l'Afganistan mentre hi ha indicis de que el govern espanyol pensa incrementar-hi la seva presència militar. Hem pogut conèixer de més a prop la realitat quotidiana d'aquest país a través de l'entrevista a l'ex-diputada afganesa Malalai Joya. Per a entendre millor el significat de l'ocupació militar d'aquell país reproduim el següent dossier elaborat per Aturem la Guerra a la tardor de 2007.

Malalai Joya va viatjar a Madrid el passat 30 d'octubre, invitada per Diagonal i la llibreria associativa Traficantes de Sueños. Aprofitant la visita va ser entrevistada per Emma Gascó al periòdic Diagonal.

“El Parlament afganès és pitjor que un estable. Molts dels seus membres són els assessins i els enemics del poble afganès”. Aquestes declaracions en una entrevista televisiva van ser l'excusa que va provocar l'expulsió de Malalai Joya del Parlament el maig de 2007. Poc després, aquesta jove diputada va demanar perdó en públic als animals d'estable “per comparar-los amb criminals”.