Una delirant campanya empresarial intenta fomentar la confiança i l'optimisme

Sigues optimista: consumeix fins a morir!

Un inquietant anunci amb fons negre mostra únicament l'adreça web estosololoarreglamosentretodos.org, qui hi ha, però, al darrere?

És una campanya publicitària iniciada per Jaime de Andrés, responsable de publicitat corporativa de Telefónica juntament amb Javier Gómez Navarro (ex ministre de comerç i actual president del Consell Superior de Cambres), l'economista Guillermo de la Dehesa i els advocats Antonio Garrigues Walker i Miquel Roca. "És una crida a la societat civil per a que es mobilitzi", han explicat els responables de la iniciativa, que durarà dos mesos, amb spots en televisió, insercions en premsa i cartelleria exterior. En total, el cost de la campanya serà de quatre milions d'euros que han posat les Cambres de comerç, la patronal de les grans empreses constructores (Seopan) i un bon nombre de grans empreses (Telefónica, Iberia, El Corte Inglés, BBVA, Santander, La Caixa, Caja Madrid, Repsol, Cepsa, Endesa, Iberdrola, Mapfre, Abertis, Mercadona, Indra, Renfe i Red Eléctrica).

El projecte és tan ambiciós que s'ha creat una institució per a que gestioni tot això, la Fundación Confianza. L'anunci televisiu recull justament el manifest de la Fundació en la veu de ciutadans anònims i de personatges famosos, com els esportistes Fernando Romay, Carlos Sainz o els germans Gasol, els presentadors Àngels Barceló i Andreu Buenafuente, l'escriptor Juan José Millás, el cuiner Ferran Adrià o el cantant Melendi.

Potser tu siguis un dels 4.048.493 d'aturats que registrava el Servicio Público de Empleo Estatal el gener (si hi sumem els aturats en cursos de formació, els Treballadors Eventuals Agraris (TEAAS) i els qui cerquen feines de mitja jornada o només a la seva localitat, aleshores en tenim 4,5 milions, d'aturats, gairebé el 20% de la població activa). Si és així, potser no tinguis garies ànims per arreglar l'economia d'aquest país. O potser et preguntis: I per què empreses i organismes tan importants volen que jo sigui optimista?

Bé, per començar, l'alt executiu que ha iniciat aquesta iniciativa treballa per Telefónica, una empresa que va augmentar el seu benefici net un 2,4% a l'exercici 2009. És a dir, que fins i tot en plena crisi tenen raons per ser optimistes, no com els 4,5 milions d'aturats. Però el problema sembla ser que la crisi ha fet molt mal a les economies més baixes i a les expectatives de consum de la classe mitjana: mentre que a França, ja en el segon trimestre del 2008 la despesa privada tornava a crèixer després de la crisi, a Espanya no ha deixat de baixar des del 2007 i el repunt al darrer trimestre és mínim: 21 mesos davallant el consum i amb la confiança del consumidor gairebé per terra. Així que es preguntaven al diari económic Expansión: “crida l'atenció que països del nostre entorn com França, Grècia, Portugal, Itàlia o grans potències com els EEUU i el Japó ja porten alguns trimestres veient com creix el seu consum privat. Per què en canvi els espanyols hem preferit tenir els diners aturats a la butxaca?”(1). El tema, evidentment, amoïna força al món empresarial. En paraules del mateix diari: “En el consum hi ha la clau de la recuperació econòmica, perquè la despesa de les llars representa, ni més ni menys, que 2/3 del PIB a Espanya.”

Qui no en té de diners, no en gasta i, qui en té una mica, estalvia. Així sembla que funciona l'economia domèstica espanyola, donat que ja a la crisi del 1993 la taxa d'estalvi va pujar fins el 16%, per caure després al 10,2% el 2007. En el tercer trimestre del 2009 (última dada disponible), superava ja el 14%. "Aquesta peculiaritat ens distancia, per exemple, dels EEUU on tenen més tendència al consum i no tant a l'estalvi", explica Sara Baliño, analista d'AFI a Expansión. Funcas, la Fundació de les Caixes d'Estalvis ja ha anunciat que l'augment de l'estalvi es mantindrà tot aquest any (arribant a una taxa d'estalvi del 18,2%), així que les perspectives no tranquilitzen gaire el món empresarial.

I en aquest context neix una campanya publicitària sufragada per bona part dels qui ens han dut a aquesta crisi, com les empreses constructores o els bancs que han donat alegres préstecs a la bogeria del totxo. Ells ens demanen un altre petit esforç. Ho deia el propi promotor d'aquesta iniciativa, Jaime de Andrés: “Per a mesurar l'èxit del projecte seguirem indicadors institucionals i el seguiment de la web. Però també seria un senyal veure canvis en determinades posicions a la societat” (Público, divendres 26 de febrer) ¿Es referirà a que sortim d'una vegada al carrer a demanar que amb els nostres diners no es financïin els bancs? ¿O es refereix a que demanem préstecs i hipoteques i ens posem a comprar i gastar? A la pròpia pàgina web del projecte hi ha una secció de “bones notícies”, i n'hi ha dues que donen alguna pista: “Ja comprem més (en el quart trimestre del 2009 la despesa en consum final de les llars espanyoles passa del -5,0% al -3,5%) i “El nombre d'habitatges hipotecats creix per primer cop en dos anys i mig".

Així doncs, neix una campanya que intenta que l'optimisme es tradueixi en targes de crèdit àgils, butxaca lleugera i incotinència a l'hora de demanar préstecs i hipoteques. Estoloarreglamosentretodos.org bé podria dir-se: “seoptimistaycompra.org", “hipotecatecomosea.org",
o “gastadeunaputavez.org".

Potser a tu se t'acudeixin millors maneres de gastar-se els 4 milions d'euros destinats a augmentar l'optimisme rendible o fins i tot creus que les constructores, els bancs i les institucions públiques que els han permès de fer el que han fet són els qui haurien d'haver patit (encara que fos una miqueta) la crisi.

Això, amb tu i uns quants optimistes, ho arreglem.

NOTES

1.“Los españoles no se rascan el bolsillo para salir de la crisis”. Beatriz Amigot. Expansión 19-02-2010”

(traducció d'enfocant.net)