"Tots soms ciutadans"

Aquestes iniciatives municipals pretenen aprofitar  la manca de criteris comuns en la gestió dels empadronaments i dels informes d’arrelament social, per tal de promoure així iniciatives que dificultin els processos de regularització. Aquesta iniciativa d’ara  ja havia estat denunciada anteriorment  pel  Síndic de Greuges en l’Informe monogràfic sobre la gestió municipal d’habitants del gener de 2008.

Aquesta qüestió pot arribar a ser  un degoteig de mesures que acabin dificultant  la plena integració i la cohesió social dels nouvinguts, i poden derivar, finalment, cap a la configuració d’un context de normalització de la desigualtat, la discriminació i, al capdavall, d’una societat amb ciutadans de primera i de segona.

Demanem, doncs,  que no es limiti el dret al reagrupament familiar i l’arrelament social per temes de convivència. Pretendre limitar aquest dret, amb el pretext del comportament incívic del sol·licitant, no tant sols atemptaria contra els seus drets fonamentals, sinó que possiblement seria contraproduent de cara a la seva integració i conducta futures.

A Càritas sempre intentem treballar, amb una mirada renovada, una de les realitats més significatives del nostre món tan divers i canviant: la presència de persones immigrades entre nosaltres. El temps transcorregut no ha fet sinó confirmar la necessitat de desenvolupar una reflexió més serena i pausada sobre aquest tema tan evident. I per a fer realitat aquest futur més just, Càritas treballa amb coherència  per fer desaparèixer les causes i lluita per combatre les conseqüències.

Volem dedicar  una atenció especial, en aquests moments, a les persones immigrades “sense papers”, éssers humans amb escasses possibilitats de defensa, presa fàcil de gent sense escrúpols o de possibles decisions administratives que ratllin l’arbitrarietat. La indefensió en què viuen aquestes persones immigrades les converteix  sovint en víctimes vulnerables dels seus drets humans. Accions i comportaments  als quals es veuen forçats i que normalment passen inadvertits  i per això mateix es poden repetir impunement. Aquesta vulnerabilitat peculiar és ja, en si mateixa, raó suficient perquè Càritas els dediqui part de la seva atenció donant-los suport amb fórmules creatives i valentes.

Per tot això, doncs, Càritas demana a les diferents administracions, i especialment als ajuntaments, que centrin els seus esforços en:

* Reconèixer totes les persones empadronades als respectius municipis com a ciutadans i administrats del seu poble/ciutat, amb drets i obligacions.
* No demanar que s’inclogui en el nou Reglament d’estrangeria la possibilitat de tenir en compte les ordenances municipals. I el compliment de la normativa per al reagrupament familiar i l’autorització de residència per arrelament, respectant així la normativa aprovada a Catalunya: el Pla de Ciutadania i Immigració, el Pacte Nacional per a la Immigració i la Llei d’Acollida.
* Treballar per a la cohesió social i promoure iniciatives que posin l’accent en la prevenció del racisme.
* Sensibilitzar la societat per a un canvi de mentalitat i apostar decididament per les polítiques d’integració.
* Crear espais de diàleg, per tal de millorar la convivència i la cohesió social.
* Utilitzar criteris comuns i homogenis, a tots els ajuntaments catalans, en els tràmits administratius dels estrangers, amb seguretat jurídica i igualtat de tracte.
* Acceptar que “Som una societat diversa, per sempre més”, tal com diu literalment el Pacte Nacional per a la Immigració, signat per les forces polítiques majoritàries de Catalunya i la resta de representants empresarials, treballadors i societat civil catalanes.