Somàlia: la unió explosiva de pesca il.legal, residus tòxics i pirateria

Un estat fallit

Des de començaments dels anys noranta, Somàlia constitueix un dels exemples més destacats “d'Estat fallit”. Després de la caiguda del règim de Siad Barre el 1991, l'Estat i les institucions van col.lapsar i s'hi va iniciar una guerra civil que ha involucrat nombrosos actors armats i senyors de la guerra, i que continua fins avui. No n'hi ha d'institucions ni de lleis, ni autoritats que les facin acomplir o que puguin, per exemple, controlar les fronteres. Tot això ha estat substituit per una constel.lació d'actors sub-estatals que competeixen entre sí per recursos i pel poder.

Des del 1991 hi ha hagut catorze intents de formar Govern, tots ells sene èxit, per diverses raons, així com diverses intervencions externes amb escasses garanties i nuls resultats. Actualment el govern de transició sembla córrer la mateixa sort i només exerceix el control sobre una part de la capital, Mogadiscio.

El país viu una de les crisis humanitàries més greus del món, segons que denuncien ONGs i agències de l'ONU. Hi ha milers de desplaçats, i centenars de milers de persones que han fugit a països com Kènia, Iemen o Aràbia Saudita (n'hi ha gairebé 300.000 només a Kènia, i cada mes n'arriben 5.000 més). Un 70 per cent dels menors de cinc anys presenta quadres de desnutrició aguda, segons Metges Sense Fronteres. Un terç dels aproximadament vuit milions d'habitants necessita amb urgència ajut extern i la renda per càpita no supera els 600 dòlars anuales. El caos ultrapassa fronteres i està agitant les tensions a Kènia, Etiòpia i Eritrea.

La seguretat en risc

En aquest context, la pirateria és només un més dels molts problemes del país, encara que des de fora hom li dóni una gran importància ja que posa en risc la seguretat a l'estratègic Golfo d'Aden, que és travessat per 20.000 vaixells anualment.

El 2008 els pirates van perpetrar més de 100 atacs, dels quals 40 van acabar en segrest, i van obtenir uns 100 milions de dòlars en rescats.

Aquesta, però, és només una visió parcial del fenomen de la pirateria. Una cosa que també s'hi ha esdevingut, encara que poc sovint se li dóna atenció, és que vaixells de pesca amb capacitat industrial de nombrosos països, inclosa Espanya, varen aprofitar la situació per a pescar-hi sense límits ni regles en aquelles aigües, força riques en nombroses espècies demandades pels mercats dels països desenvolupats, com la tonyina o la llagosta. En alguns casos, aquesta pesca tenia lloc sense llicència; en d'altres, operant amb llicències concedides per empreses tapadora de “senyors de la guerra” que, per tant, eren il.legals.

La pesca il.legal, no regulada i no declarada (IUU, per les seves sigles en anglès) és un fenomen global, que ha estat denunciat per nombroses organitzacions i agències internacionals i té uns beneficis anuales que poden oscil.lar entre 4.000 i 9.000 milions de dòlars.

Aquests vaixells operen de forma il.legal i a escala industrial, sense respectar fronteres ni límits biològics, i causen la destrucció dels ecosistemes. Es tracta de vaixells industrials que poden estar-se mesos sense entrar a port, ja que reposten i trasvassen la seva càrrega en alta mar, igual que van rotant-ne les tripulacions, etc. D'aquesta quantitat, l'Àfrica i, concretament, Somàlia, n'aporta un segment significatiu.

Autoritats que no existeixen

La High Seas Task Force calcula que el 2005 podia haver-hi uns 800 vaixells pescant en aigües somalis, uns 700 dels quals dedicats en exclusiva a aquestes aigües, on se n'aprofiten de l'absència d'autoritats per a pescar-hi sense control.

El valor de la pesca ha estat calculat en 450 milions de dòlars anuals, mentre que no hom compensa els pescadors locals que perden els seus mitjans de vida i els seus ingressos, ni es paguen impostos a unes autoritats que no existeixen. És un negoci rodó i ben lucratiu, on les més perjudicades són les comunitats de les zones costaneres, que vivien de la pesca. Per això en aquestes poblacions, un nombre significatiu de persones no veu els pirates com a tals, sinó com una defensa davant d'agents depredadors d'origen estranger.

Ja abans del 1991, i degut a diverses sequeres, nombroses comunitats nòmades havien estat resituades a poblacions localitzades a la costa del país, de més de 3.000 kilòmetres. La seva manera de viure des de llavors seria la pesca. Tanmateix, això es veuria amenaçat pels vaixells estrangers que van arribar a pescar en aquestes aigües il.legalment a partir del 1991, entrant fins i tot en el límit de les 12 milles d'aigües territorials, i competint així en situació d'avantatge amb les embarcacions artesanals. Inicialment les accions dels pirates van ser simplement defensives i miraven de preservar els seus mitjans de vida (fins i tot s'anomenaven a sí mateixos els “guardacostes voluntaris” de Somàlia). En el procés, tots dos bàndols es van armar, fins arribar a la intensitat del conflicte actual on, evidentment, molts ja han superat aquesta fase i actuen com a xarxes de crim organitzat. Però les raons de fons no poden oblidar-se.

Residus industrials

Un altre problema connectat amb aquest són els abocaments de residus industrials, tòxics i fins i tot nuclears a les costes de Somàlia, que continua actualment ja que no n'hi ha d'autoritats que puguin patrullar les seves aigües. A més d'empreses i hospitals, especialment europeus, també ha escollit aquest indret la màfia italiana per a desfer-se'n de residus perillosos. La contaminació ha estat constatada per agències de l'ONU i es va fer palesa de manera brutal el desembre del 2004. Quan l'onada del tsunami del sudest asiàtic va arribar a la costa de Somàlia, centenars de barrils de deixalles no identificades var ser-hi abocats. Més de 300 persones varen morir per efecte de la radiació, com va denunciar l'enviat de l'ONU per a Somàlia, Ahmedou Ould-Abdallah, qui també va assegurar que hi havia metalls com mercuri i cadmi. El Programa de l'ONU per al Medi Ambient (PNUMA) va confirmar aquestes denúncies.

Protegint a qui?

La UE, l'ONU i l'OTAN, i alguns països, han decretat mesures i en certs casos tenen vaixells de guerra patrullant en aquestes aigües, per tal de protegir el pas de vaixells davant dels pirates. Potser calgui això, i la violència s'ha d'intentar controlar. El problema, però, no es resoldrà mentre no es tinguin en compte les raons de fons. Des d'alguns sectors s'ha acusat aquestes tropes fins i tot d'estar protegint els “altres” pirates, els dels seus llocs d'origen. Caldria prestar atenció de forma més àmplia a la qüestió de la pesca i a l'actuació dels vaixells que pesquen il.legalment i delmen les aigües d'aquest país. És més, la pirateria és només un símptoma dels molts problemes que pateix Somàlia, i que requeririen una atenció més coordinada i ponderada.

No és fàcil que això passi. Les successives ingerències estrangeres a Somàlia, incloent-hi la intervenció dels Estats Units amb suport de l'ONU el 1993, van fracassar perquè no les acompanyava una anàlisi de fons de la complexa societat somali, la seva història i els factors que incideixen en la violència. El cas de la pirateria n'és un exemple més, ja que hom preten tractar els símptomes però sense enfrontar-se a les causes. A les costes de Somàlia n'hi ha més d'un tipus de pirates, i caldria abordar el problema de forma global. Però la realitat somali és força complexa i, donada la situació internacional, és difícil que se li presti l'atenció que cal. Tampoc la Unió Africana té els recursos necessaris.

Mabel González Bustelo.