Sobre empadronament i maneres de fer política a l'esquena dels ciutadans

"Sobre empadronament i maneres de fer política a l'esquena dels ciutadans

Article de Joan M. Rosich, publicat al diari Reus Digital.

La funció bàsica dels representants polítics hauria de ser estar al servei dels ciutadans i ciutadanes en lloc de complicar la vida a les persones, com és el cas del fet d'empadronar-se a Reus, que s'ha convertit en una cursa d'obstacles per a nombrosos ciutadans en els últims mesos.

Si fins a finals de 2007 empadronar-se a Reus era un tràmit senzill per al qual era suficient amb presentar la documentació personal i un contracte de propietat o de lloguer o un rebut d'electricitat, aigua, gas, etc, a partir de desembre de 2007 les coses canvien radicalment. Sembla que un cop arribats a 100.000 habitants, els nostres representants polítics de l'Ajuntament, uns sabent perfectament el que pretenien i altres a remolc sense ser gaire conscients del que vindria (alguns s'han donat compte de l'error i ja han rectificat), decideixen canviar la normativa i aproven un decret, el 1728, que endureix notablement els requisits per a empadronar-se, i el febrer de 2009 aquest decret és substituït, sense ni tan sols consultar amb tots els grups polítics de l'Ajuntament, pel decret 419, actualment en vigor, que encara endureix més les condicions de l'empadronament.

Tot això s'ha portat amb total secretisme i sense que la normativa que regula una obligació com és l'empadronament sigui de domini públic, ja que ni es pot consultar en el web de l'Ajuntament, ni es pot aconseguir a l'OAC, on t'has de creure allò que et diu el funcionari de torn i on a més s'han recollit casos en que es seguien criteris que ni tan sols estaven marcats pels decrets municipals anteriorment esmentats. És important destacar que entrebancar l'empadronament de veïns i veïnes els obstaculitza l'accés a drets universals fonamentals, com la salut, l'educació i diverses tramitacions, i els exposa a situacions d'alta vulnerabilitat, a més de traslladar el problema a les poblacions veïnes on acudeix la gent a empadronar-se.

Cal retornar l'empadronament a la seva veritable funció, clarament explicitada per la Llei de Bases de Règim Local i l'Institut Nacional d'Estadística: el padró és el registre de les persones que resideixen en un municipi i ha de servir per reflectir aquesta realitat de la manera més fidedigna possible. La inscripció al padró es limita a reflectir la residència efectiva en un municipi, per tant no ha de ser utilitzat com un mecanisme de control del parc d'habitatge, altres eines hi ha per a fer-ho. Precissament la única justificació pública que s'ha donat des de l'Ajuntament és que el decret municipal era una eina per a combatre la sobreocupació de pisos. Doncs bé, dos anys després, els casos puntuals de sobreocupació es segueixen produint (com a molt aconsegueixen que els inquilins no s'empadronin), s'han generat altres problemàtiques i han dificultat l'empadronament a persones que res tenen a veure amb els pisos sobreocupats, sobre els quals l'Ajuntament ja té altres mecanismes per a fer-hi front.

Per què des de l'Ajuntament s'ha gestionat aquest tema de forma tan poc clara i sense tenir en compte els problemes que ha comportat aquest decret a molta gent? Entenc que la campanya encetada sota el lema "Tots som veïns i veïnes de Reus" ha servit per treure aquesta problemàtica a la llum, i suposa posar en pràctica el dret legítim de la societat civil, dels ciutadans i ciutadanes, d'intervenir en els temes que els afecten i fer sentir la seva veu davant casos d'injusticies flagrants.

Convido a tots els ciutadans que no acaben t'entendre gaire bé de què va tot això, que no coneixen la normativa, i que no acaben de veure clar què demanen els col•lectius crítics amb el decret municipal, que en primer lloc s'informin, que es llegeixen (si el poden aconseguir) el decret municipal 419, que es llegeixin la Llei de Bases del Règim Local, les instruccions de l'Institut Nacional d'Estadística, les recomanacions de la pròpia Generalitat o els informes del Sindic de Greuges, i comparin els continguts. Llavors és quan podran començar a entendre que darrere del que ha passat hi ha alguna cosa estranya.

I és que, en el fons, i encara que no ho vulguin reconèixer en públic, el decret d'empadronament de Reus no és altra cosa que una mesura populista de cara a la galeria amb un clar rerefons xenòfob, feta sota la pressió antiimmigració de la dreta (CiU i PP) i pensada per acontentar els sectors de la població que tenen una visió i una actitud més negativa davant la població immigrant (que ja representa el 20% de la població de Reus). Vaja, és allò de fidelitzar una part dels votants fent veure que s'adopten mesures dures contra la població immigrant (encara que només una ínfima part d'ella visqui en pisos sobreocupats) i fer callar als qui titllen el PSC de ser el partit que "ajuda" els immigrants. Pura hipocresia per mantenir les cadires municipals a costa de complicar la vida als ciutadans.

I qui ningú es pensi que el regidor que va signar el decret 419 sobre l'empadronament té interessos "particulars" en el tema, què va home, no fotem! el seu és només és voluntat de "servei" a la ciutadania.

Joan M. Rosich és membre del secretariat de la CGT de Reus."

"Nota de premsa davant dels acords adoptats avui 5 de novembre en la Comissió Especial per al tractament de les Polítiques d'Immigració de l’Ajuntament de Reus

Davant els acords adoptats, comentats públicament pel responsable de la mateixa Sr.Eduard Ortiz, Coordinador de polítiques socials i transversals de l'Ajuntament de Reus en el sentit de que es realitzaran modificacions (textualment "petites millores") en el decret municipal d'empadronament vigent actualment a la ciutat de Reus, des de la campanya expressada en el Manifest "Tots som veïns i veïnes de Reus", volem remarcar:

- D'entrada, destacar que aquest anunci de realitzar modificacions en el decret suposa el reconeixement implícit de que alguna cosa no estava bé i de que no anàvem desencaminats quan denunciavem que aquesta normativa estava creant veritables problemes a molts ciutadans i ciutadanes a l'hora d'empadronar-se. Entenem que el nostre manifest i la campanya iniciada han estat el desencadenant d'aquests canvis, al mateix temps que ens preguntem com han tardat tant en rectificar, quan ens consta que eren conscients dels perjudicis que han causat a molta gent.

- Entenem que no n'hi ha prou amb aquestes petites modificacions, cal retornar l'empadronament a la seva veritable funció, clarament explicítada per la Llei de Bases de Règim Local i l'Institut Nacional d'Estadística: el padró és el registre de les persones que resideixen en un municipi i ha de servir per reflexar aquesta realitat de la manera més fidedigna possible.

- Cal destacar també en aquest sentit el recent informe de la Taula de Ciutadania i Immigració (on participen nombrosos agents socials, entre ells les dues Federacions de municipis de Catalunya, sindicats, patronals, associacions d'immigrants, ...) i la pròpia Generalitat de Catalunya, on es donen criteris clars als ajuntament de Catalunya sobre el padró i la seva funció, textualment diu: "Empadronar-se es un dret i una obligació per a tothom, sigui quina sigui la nacionalitat i situació administrativa (...) La inscripció al padró es limita a reflectir la residència efectiva en un municipi (...) El padró no és un mecanisme de control del parc d'habitatge (...) Entrebancar l'empadronament de veïns i veïnes els obstaculitza l'accés a drets universals fonamentals, com la salut i l'educació, i els exposa a situacions d'alta vulnerabilitat". Més clar impossible, i això precisament és el que estem demanant nosaltres qui sigui el padró.

- Exigim que s’acabi el secretisme amb que s’ha estat portant aquest tema i que la normativa municipal d’empadronament sigui de domini públic, de forma que qualsevol ciutadà o ciutadana que vulgui empadronar-se a Reus conegui quina és la normativa vigent, i pugui accedir a ella a través del web de l’Ajuntament i a la mateixa OAC.

- Considerem que un tema general de ciutadania com l’empadronament, que afecta a totes les persones que resideixen al municipi al marge de la seva procedència, nacionalitat o situació administrativa, ha de deixar de ser tractat en l’àmbit d’una comissió específica com és la de polítiques d’immigració i passar a ser tractat en un altre àmbit més genèric desvinculat de les problemàtiques relacionades amb el fenòmen de la immigració.

- Reiterem la nostra invitació a l'Ajuntament de Reus per tal que, a través de l'Alcalde o de la persona que designin per a representar-lo, participi en el debat públic que hem organitzat per al dimarts 17 de novembre a la sala d'actes del Centre de Lectura per a debatre sobre la situació de l'empadronament a Reus, on uns i altres, així com persones afectades o implicades en el tema, puguem expressar els nostres punts de vista.

- Finalment, en referència al comentari del Sr. Ortiz de que som quatre persones les que estem darrere d'aquesta campanya de denúncia, volem destacar que un fet tant poc habitual com que els 4 principals sindicats de treballadors, 2 sindicats d'estudiants, 4 partits polítics (2 d'ells a l'equip de govern i 1 a l'oposició), 8 associacions d'immigrants i diversos col·lectius socials, fins a un total de 24 entitats, es posin d'acord en signar el manifest "Tots som veïns i veïnes de Reus", suposa la constatació de que alguna cosa no s'està fent bé en el tema de l'empadronament a Reus, i que la problemàtica generada pel decret municipal d'empadronament ha adquirit una rellevància notable. Entenem que el comentari en qüestió és una clara mostra de menyspreu cap aquestes entitats i els seus representants.

Reus, a 5 de novembre de 2009

Tots som veïns i veïnes de Reus"