Sobre els nous llibres de text digitals

Estimats amics,

No ens coneixem personalment, però segueixo amb atenció les seves rodes de premsa i llegeixo els seus estudis a la seva web. En algunes jornades, etc. he coincidit amb algun treballador/a de les seves empreses i hem intercanviat opinions sobre el futur dels llibres de text en una escola on tots i cadascú dels estudiants disposen d'un ordinador portàtil i connexió a Internet… allà i a casa seva (un futur força probable i proper). En aquestes ocasions no m'he estat d'expressar-los la meva opinió de que vostès., ara mateix, tenen dos greus problems. El primer és que no tenen ni idea de què pugui ser un ” llibre de text digital”. No s'hi amoïnin gaire: ni vostès ni ningú. El “llibre de text digital” no existeix i possiblement no existirà mai. Després els ho explico. És evident, però, a la vista del que han fet fins ara. N'hi ha prou amb veure les seves “demos”: han “digitalitzat” els seus llibres de tota la vida (i hi han afegit quatre animacions en “flash”, tres clips de vídeo i cinc exercicis autocorrectius per tal veure si el nen se'n recorda de la definició de sintagma nominal).

El segon problema és que, com no tenen “producte”, tampoc no tenen ni idea de com vendre'l. Bé, no tenen ni idea de com vendre'l sense perdre deixar de guanyar una enorme quantitat de diners. L'any 2008, em permeto recordar-los, van recaptar gairebé 900 milions d'euros dels ciutadans d'aquest país. Ho he llegit en una de les seves notes de premsa, concretament la titulada Els editors enceten una plataforma de continguts digitals d'ensenyament (a l'últim paràgraf). El problema, sembla ser, és que l'Administració educativa no està disposada a continuar pagant els seus llibres de text en paper perquè s'ha gastat una pasta en ordinadors per a la canalla i les escoles. Els vol en format digital per als seus flamants portàtils i, horror! no està disposada a pagar els preus actuals. Crec que la cosa està ara mateix per uns trenta euros per tots els llibres d'un alumne (crec que això és el que l'administració educativa catalana contempla ara mateix i si no és així, algun amable lector em corregirà).

L'objectiu d'aquesta nota, però, no era informar-nos dels seus ingressos anuals, sinó del seu projecte NEDA, una plataforma que… però millor deixar que vostès ho expliquin:

NEDA està concebuda com una eina multiús que  allotjarà un catàleg de continguts educatius, continguts educatius interactius, biblioteca digital i altres materials d'ensenyament complementaris al llibre de text que permetrà a professors, alumnes i pares de millorar o completar els materials curriculars amb activitats de reforç.

He ressaltat una paraula al seu text per tal de facilitar la comprensió, espero que no els importi. NEDA és una plataforma per a vendre materials complementaris al llibre de text, digital o en paper. Queda clar.

El motiu, però, de que m'hagi decidit a escriure'ls aquesta carta és un altre. Fa un parell de dies la premsa va publicar la crònica de la seva darrera roda de premsa. El titular de la nota que va difondre Europa Press és, ho reconeixeran, una mica “fort”:

Editors acusen els poders públics de “còmplices de pirateria” en fomentar la gratuïtat dels continguts educatius

A la notícia d'Europa Press deia:

Els editors han acusat aquest dimarts els poders públics de “còmplices de la pirateria” perquè “en fomentar la gratuïtat dels continguts educatius s'anima les noves generacions a qüestionar la legitimitat de remunerar la creació”…

Podrien explicar-me com fomentant la gratuïtat “s'anima a qüestionar” la legitimitat de remunerar la creació? I, de pas, si “creació” és el que vostès creuen que fan amb els llibres de text? No ho tinc gaire clar. Potser haurien d'haver dit “remunerar l'edició, reproducció i distribució en paper dels llibres” que és, crec, al que es dediquen.

I continua més a baix:

En declaracions a Europa Press, Ávila [Antonio María Ávila, director executiu de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya (FGEE)] ha criticat que les administracions públiques “gastin els diners destinats a educació en ordinadors i pretenguin que els continguts se'ls regalin” i va advertir que “la màquina tota sola no dóna intel·ligència” i, per tant, va recomenar que “no es facin prevaldre les eines en detriment dels continguts educatius”. A més, ha assenyalat que el canvi tecnològic no pot ser utilitzat per les administracions per a convertir-se en “males editores” de llibres de text.

…

Per últim, el coordinador de l'informe [presentat en aquest acte i titulat La situació dels continguts digitals educatius als països de l'OCDE: perspectiva espanyola], realitzat per la Unitat de Psicologia del Consumidor i Usuari de la Universitat de Santiago de Compostela, Eduardo Picón, ha afegit que “no existeix a dia d'avui ni un marc teòric sòlid ni evidència empírica suficient de que les TICs millorin de forma generalitzada els processos d'ensenyament i aprenentatge ja que el veritable valor afegit d'aquestes noves tecnologies el proporcionen els continguts”.

Permeteu-me que mostri la meva sorpresa: estan mossegant la mà que els dóna de menjar? És una mala idea. Potser estiguin pressionant per a que l'administració continui gastant aquesta quantitat obscena, i innecessària a l'era digital, de diners dels nostres impostos en els seus llibres de text en paper. Però abans, haurien de decidir a què juguen: llibres de text digitals o en paper. Si és el segon, no crein portals per a vendre activitats de reforç (digitals, evidentment) i dediquin-se a afirmar que la Internet és dolenta i que millor que no es faci servir en educació (hi hauria gent disposada a creure'ls). Si, pel contrari, el format digital no és tan dolent, doncs ja poden pensar un pla de reestructuració del sector ja que passar de 200 euros any/alumne a 30 suposarà una rebaixa notable en els seus comptes de resultats, encara que també es rebaixaran les seves despeses en paper i distribució. Potser no necessitin gran part de la plantilla, en canviar de paper a digital… o potser sí. Igual han de continuar enviant els Reis d'Orient a les escoles.

I no penso dir res de les opinions del senyor Picón, coordinador de l'informe que la Unidtat de Psicologia del Consumidor i Usuari de la Universitat de Santiago de Compostela els ha fet. No conec les seves publicacions sobre didàctica i noves tecnologies i no vull pronunciar-m'hi. Però jo, vostès, m'enfadaria de que els informes que encarreguen els diguin només allò que vostès volen sentir (o vulguin fer sentir a l'opinió pública, aleshores seria un altre tema). No sé què entèn per “suficient”, ni si les evidències a les que fan referència són projecte de dotació de TIC i no fer res més tot esperant asseguts a que els nens i nenes aprenguin sols. Amb la qual cosa li podrien haver encarregat l'estudi directament a Perogrullo.

L'error, el seu error, és creure en les propietats magico-didàctiques dels “continguts”. Senyors, els continguts, sense docent, es diuen llibres i biblioteques, fa anys que en tenim i, que jo sàpiga, no han acabat amb les escoles, ni les universitats. Els  i les mestres eduquen, els seus llibres són, o eran al seu temps, un ajut. Igual que la Internet ara. Malauradament per vostès a Internet hi ha recursos força millors que les seves unitats didàctiques, “continguts” que els mestres fan servir a les seves activitats didàctiques. Però a Internet hi ha més coses: hi ha, per exemple, eines fantàstiques per ensenyar i aprendre (han vist alguna vegada Google Maps?), i hi ha altres docents i alumnes de tot el món, amb els quals aprendre junts… i això, els seus llibres actuals i futurs no ho tindran. Ells estan pels “continguts”.  O sigui, com la Vikipèdia. I les activitats didàctiques que proposen, que es resolen… estudiant els continguts. No gaire innovador ni de molta qualitat didàctica, si em permeten.

En fi, crec que el món va en una direcció i vostès estan ancorats en el passat. Els ha anat bé, i els va bé ara mateix, però poseu-vos les piles. Perquè, si tinc a la mateixa distància, un clic de ratolí, una exposició del Museu Britànic sobre Egipte, potser la vostra unitat didàctica sobre l'art egipci em sembli una mica “cutre” i a més treballo amb la d'anglès. Si tinc les programacions d'uns altres docents, potser la vostra em sàpiga a poc per tal de fer la meva pròpia, i si puc treballar juntament amb altres cinc escoles estudiant un tema “sobre el terreny”, amb dades actualitzades en temps real, i els estudiants poden publicar els seus resultats a la xarxa, potser les vostres activitats suggerides em sàpiguen a cartró, si en els vostres llibres digitals, cada cop que aprofundeixen en alguna cosa, em remeten a vídeos o pàgines de la Internet, potser pensi que tot el em cal ja és a Internet i que gastar-se els meus impostos en una cosa que hom pot aconseguir de franc, doncs no està clar. El dia que els docents se n'adonin de que aquests canons i pissarres digitals es paguen amb els seus impostos… En fi.

D'altra banda, teniu raó en un tema. L'administració juga amb dues baralles (o la seva mà esquerra fa una cosa i la dreta una altra) i no hauria de ser l'autora dels materials d'ensenyament. El millor que podria fer és subvencionar els grups de docents més didàcticament innovadors per tal que  en fessin i els compartissin de franc per la xarxa. De fet, aquests grups ja ho estan fent sense que els ajudin gaire des de dalt. Diuen que “el coneixement vol ser lliure”. Potser sigui cert. El que sí és cert és que la xarxa ha canviat les regles del joc. I vostès se n'han adonat tard: no tenien preparada cap estratègia per als nous temps.

Finalment, permeteu-me una reflexió final. Això que esteu “buscant”, el llibre de text digital, no el trobeu perquè no existeix. I no existeix perquè potser no tengui sentit en aquests temps que vivim. A l'època en la qual l'accés a la informació era costós i difícil, un llibre de text tenia molt de sentit: tot el que mereix de ser sabut en el curs, en un sol lloc, ordenadet i semipaït. Gran ajut per als docents. Això, avui, a l'era Internet, és senzillament impensable. Pretendre que paguem aquestes quantitats per això, més encara. L'administració i els ciutadans no ens ho empassarem si no ens oferiu alguna cosa més. Potser cal que us “repenseu” com a empreses de serveis i deixar de veure's com a empreses que elaboren industrialment un product material, car, idèntic, inflexible i, massa sovint, dolent, per a tots els estudiants. Haureu notat ja que passar els llibres actuals al format digital no funciona: les possibilitats del soport deixen en evidència els vostres PDFs tancats en lectors Flash. És més, no poseu massa esperances en plataformes neutrals, objectes d'aprentatge estandaritzats i desagregació de continguts, ni en oferir els vostres llibres dins d'una plataforma, és la idea mateixa de limitar l'ús educatiu de la xarxa a un conjunt de continguts,  estàtics i iguals  per a tothom, que es poden aconseguir de franc en qualsevol part, la que no té sentit. Afegiu-hi valor i en parlarem.

Paul Graham, a Post-Medium Publishing, va establir el criteri de manera ben clara:

“Quan vegi una iniciativa que fa servir les noves tecnologies per a donar a la gent quelcom que vol i que no havia tingut abans, probablement estigui veient un vencedor. I quan vegi quelcom que és una simple reacció a les noves tecnologies, en un intent de preservar una font existent de beneficis, probablement estigui veient un perdedor”.

El problema és que els docents que volen llibres de text digitals són precisament els menys innovadors i els menys compromesos amb l'aprenentatge dels seus alumnes (això farà mal, però algú ha de dir-ho). Això els pares ho descobriran aviat, si no ho han descobert ja. De la mateixa manera que els centres que es neguen a fer servir els portàtils hauran de donar-ne explicacions a les AMPAs. I les escoles que s'aferrin als llibres de text tenint tota la Internet a la seva disposició, possiblement tinguin aviat mala fama.

Perdoneu-me pel to indignat d'aquesta carta, però heu titllat públicament de “còmplices de pirateria” els meus representants polítics i, encara que no m'agrada bona part del que fan, continuen sent els meus representants i, en aquest cas, si s'esforcen per aconseguir materials educatius de qualitat i més barats en comptes de fer-vos més rics, us asseguro que tenen tot el meu suport.

Un comentari final. No haurieu de mossegar totes les mans. Dels projectes del tipus “portàtils sí, però cap innovació didàctica” com el català Educat 1X1, i el seu futur iTunes dels llibres de text, la plataforma Empúries (altres comunitats autònomes també mereixen tirades d'orella, però no és el moment), encara que no us agradin per la seva pretensió de baixar substancialment els preus dels llibres de text (digitals) haurieu de besar per on trepitgen. Continueu creient que els docents necessitem llibres de text. Això és molt bo per vostès.  Encara que, si heu de besar el terra, us recomano les moquetes de l'Aguirre, el Camps i Valcárcel. I no regaleu res al Camps, si us plau. Ja en té prou d'embolics.

Atentament.

(Traducció d'enfocant.net)