Sàhara Occidental: el govern de Zapatero pren partit pel Marroc

El balanç que podem fer després dels dies que han passat des de l'assalt al campament saharaui, és que el govern de Zapatero ha pres partit de manera incondicional a favor de la dictadura marroquina. Tampoc ha estat cap sorpresa. Com es pot recordar amb el vídeo de dalt, aquest posicionament ve de lluny, de quan Felipe González era president del govern. Ara s'ha tornat a repetir la mateixa traïció a la causa saharaui per part dels governants del PSOE, que han protagonitzat escenes patètiques i ridícules intentant justificar la seva postura. Primer de tot, la visita del ministre d'afers exteriors del Marroc, dies abans de l'assalt al campament, que es va permetre, en presència de la ministra Trinidad Jiménez, de renyar els periodistes espanyols per la seva manera d'informar sobre el Sàhara. Una visita en què, s'ha sabut després, el ministre marroquí va informar Trinidad Jiménez de l'imminent assalt al campament.

Després de l'assalt i de la repressió desfermada pel Marroc a la ciutat d'Al-Aiun, la postura oficial del govern espanyol ha estat la de "lamentar" els fets, però en cap cas ha "condemnat" tot adduint que no tenen prou informació, com si no sapiguéssim que aquest govern disposa d'uns serveis secrets que de ben segur tenen el Marroc entre els seus objectius priotaris. Per cert, que convé recordar que a l'Estat espanyol hi ha partits polítics prohibits perquè, entre altres coses, "lamentaven" però no "condemnaven" determinats esdeveniments violents, exactament el que acaba de fer aquest govern. Cal afegir-hi, a aquesta llista de despropòsits i misèries, la visita del ministre marroquí de l'interior al seu homòleg Rubalcaba, el qual ha donat per bona la versió marroquina dels fets i ha negociat que dos periodistes espanyols puguin viatjar al Sàhara Occidental, acceptant que tota la resta siguin expulsats sense contemplacions.

Com anècdota ridícula, podem recordar les declaracions de la ministra de cultura, González-Sinde, que ha demanat als qui no són "experts" en el tema que no juguin al "paper d'opinar i contribuir a la confusió", oblidant pel camí que la llibertat d'expressió és un dret fonamental i que el règim democràtic dóna dret d'opinió i de vot a tothom independentment de si són experts o simples ciutadans. Potser li podriem suggerir que, a les eleccions, només votin al seu partit aquells que siguin "experts" en política. I encara que no som experts en el tema, ens permetrem no fer cas de la ministra González-Sinde i opinar que cal denunciar que el govern marroquí és un dels clients de la indústria militar espanyola, com ens informa el Centre d'Estudis per la Pau JMDelàs.

I ara que s'acosten les eleccions al Parlament de Catalunya i som en plena campanya electoral, el següent vídeo és un bon exemple del valor que tenen les promeses electorals i els compromisos dels partits: l'actual ministra d'afers estrangers, Trinidad Jiménez, la mateixa que ara pren partit pel Marroc, mostrava així el seu "compromís" amb la causa saharaui quan el seu partit era a l'oposició: