Resistències a un model energètic que devora el territori

“Feia  molts anys que no veia al moviment ecologista català tant unit”- esbotzà una veterana activista d´Ecologistes en Acció a les acaballes de les Jornades d´Energia i Territori, celebrades el 5 de març al teatre RAI de Barcelona. I no era per menys, comprovar que grups tant dispersos - geogràfica i organitzativament – expressaven motivacions comunes per articular-se a  defensar el territori dels negocis energètics corporatius i accelerar la transició energètica cap a fonts de generació netes i descentralitzades.

La jornada l´obriren tres conferències introductòries sobre les conseqüències econòmiques i ambientals d´aquest model corporatiu adicte als combustibles fòssils i nuclears.
Enric Tello, de la Universitat de Barcelona i membre d'Ecologistes en Acció,  presentà els comportaments sinèrgics entre els fluxos d´energia i el funcionament ecològic dels paisatges culturals. A Catalunya, malgrat la superfície forestal ha crescut amb l´abandonament rural, la pèrdua de mosaics agroforestals dificulta la conservació de la biodiversitat. A més, l´estesa d´una xarxa de transport que urbanitza el paisatge i esquartera el territori, impedeix la conservació de les espècies per l´efecte barrera que produeixen les vies de comunicació. “ La responsabilitat no és exclusiva de les grans conurbacions”- enfatitzà - “ també ho és de les comarques que pugnen per la construcció de més carreteres”.

Marcel Coderch , de la UPC i col.laborador del portal crisis energètica [1] assegurà que, malgrat l´ocultament institucional, la transició energètica ja ha començat. De fet, l´Agència Internacional de l´Energia ja va situar l´any passat el peak oil, o zènit de la producció mundial de petroli, l´any 2006.
Davant de la conseqüent reducció de disponibilitat energètica, els lobbies nuclears contrataquen amb tàctiques de dubtosa credibilitat. Més enllà de que aquesta indústria perpetra una inqüestionable injustícia ambiental i intergeneracional, Coderch, recalcà el sotrac tècnic que atravessa l´energia nuclear avui: les centrals s´han de jubilar i els residus no saben on posar-los.
Per això, el postergament de la data de caducitat d´aquestes centrals hauria de tenir responsables civils i penals d´aquesta decisió. Si no són els gobernants, hauràn de ser els directius del Consejo de Seguridad Nacional. En cas contrari, la societat s´exposaria a la coneguda pràctica de tirar la pedra i amagar la mà. En comptes de pedres, tones d´urani radioactiu.

Transport públic o privat

La jornada es dividí en tres blocs d´exposició de grups de defensa del territori que resisteixen o ha resistit a la imposició de mega-nfraestructures tant poc acceptades per la població local com molt utilitàries pel lucre privat dels promotors.
Al bloc de transports, membres de la Campanya contra el Quart Cinturó [2] exposaren arguments d´una campanya, que té 20 anys de vida i 270 entitats adherides,  que haurien de permetre avançar en la definició d'un nou model de mobilitat i d'un model territorial que faci possible la coexistència dels espais naturals, agrícoles i urbans del Vallès. En lloc de la dispersió urbana actual, aposta per sistemes urbans compactes i complexos, amb un ús racional del sòl i una xarxa secundària de carreteres millorades on es prioritzi el transport  públic.

La Plataforma de Promoció del Transprot Públic [3], representava per un dels seus col.lectius fundadors, la Plataforma Diagonal per Tothom, defensà la recuperació del tranvia com un transport públic veritablement alternatiu al cotxe. Segons la PPTP, per descongestionar la ciutat de cotxes, cal restringir el seu espai. A diferència del metro, un sistema de transport car de construir i mantenir – 100 milions d´euros de dèficit anual – el tranvia és 10 vegades més barat i alliberaria l´espai públic de la privatització “de facto” que fan els cotxes amb els carrers de Barcelona.

Molins, incineradores i nuclears

A l´apartat d´energia elèctrica, Joves de la comarca de la Terra Alta van criticar la massificació eòlica com un procès d´industrialitzar les muntanyes per a benefici de les corporacions energètiques. Una trampa legal facilita la massificació eòlica: es redacten petits projectes de generació – per sota de 50 megawatts – per evitar tràmits estatals. Després s´ajunten varis projectes per conformar autèntics polígons eòlics, els que avui pentinen el paisatge meridional de Catalunya. D´alternativa proposen la microgeneració descentralitzada seguint l´exemple alemany, on el 90% de la potència instal.lada està sobre teulades i sòls urbans. Gràcies a una valenta legislació, la majoria d´aquestes iniciatives reposa en mans de la gent, que han format cooperatives locals de generació elèctrica.

El Centre d´Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA)[4] criticà la incineració de residus com una presumida forma de valoritzar-los. De fet hi ha un pesat lobby, la Associació Catalana  per la Valorització Energètica dels Residus Sòlids Urbans (ACEVERSU), que promou la incineració a les instàncies polítiques. Per al CEPA, calen polítiques de reducció de socarrel i no esperar que les empreses constructores, que han punxat venent pisos, busquin ara negoci en generar kilowatts cremant plàstic i paper.

La  Coordinadora Anticementiri nuclear de Catalunya (CANC)[5], es fundà l´any 2006 mesos després que ENRESA aprovés la creació d´un cementiri de residus nuclears. L´ajornament de la caducitat de les centrals, respòn a motius estrictament econòmics: un cop amortitzats – amb  diners públics i taxes als consumidors – les despeses de construcció, les centrals nuclears suposen , per a les companyies elèctriques, una màquina de fer diners.

I més petroli!

Diferents grups com Repsolmata, Greenpeace i la Plataforma Cel Net [6], criticaren la nocivitat de les externalitats de la indústria petroliera amb un repàs dels accidents i fuites que ha patit les costes tarragonines durant la darrera dècada. Els plans de Repsol-YFP d´explotar dos pous de petroli en aigües profundes, a 700 metres sota l´aigua, suposa molt de risc per a poc menys de 3.800 barrils dels 5 milions que es consumeixen diàriament a l´Estat.
Les jornades acabaren amb una cassolada sorollosa a les portes d´Endesa per exigir l´abandonament d´aquest model energètic corporatiu i la posada en marxa d´un full de ruta cap a un acceleat viratge cap a una societat basada en fonts d´energia netes, renovables i sota control social [7].

Notes:
[1] http://www.crisisenergetica.org
[2] http://ccqc.pangea.org
[3] http://www.transportpublic.org , http://wwww.tranvia.org , http://www.diagonal.cat
[4] http://cepa.pangea.org/
[5] http://blogcanc.blogspot.com/
[6] http://repsolmata.ourproject.org, http://greenpeace.org/espana,  http://plataformacelnet.blogspot.com/
[7] Veure manifest i fotos a: http://energiaiterritori.wordpress.com