Repsol ignora l´etnocidi a pobles aïllats i es disposa a perforar pous al bloc 39 de Perú

Precisament aquesta regió, compresa entre els rius Napo i Tigre a la froneterissa selva peru-equatoriana, és centre d´atenció de vàries organitzacions internacionals que alerten de l´amenaça irreversible sobre alguns dels darrers pobles indígenes aïllats del planeta.
Els blocs petroliers 39 de Repsol i el veí 67 (de la francesa Perenco) són dues concessions al departament de Loreto superposats a una de les àrees de pobles indígenes en aïllament voluntari. Són pobles que van escapar fa un segle de l´esclavatge i genocidi provocat per l´explotació del cautxú aïllant-se a les zones més remotes de l´Amazonía.
Un recent informe de Survival Internacional, publica 39 raons “que Repsol voldria que no sabessis” on es recopilen evidències de la presència d'aquests pobles, així com el reconeixement explícit de la seva existència per part del govern i els treballadors de la mateixa petroliera.
Des de fa anys, la confederació indígena amazónica AIDESEP (Associación Interétnica para el Desarrollo de la Selva Peruana) reclama que la regió compresa entre els rius Napo i Tigre sigui declarada com intangible, iniciativa ja vigent en algunes zones del Perú, així com a la veïna selva equatoriana.

Pobles invisibles

Malgrat la dificultat per conèixer i nomenar a aquests pobles, degut a l´extens i alhora inexpugnable regió on transiten aquests podrien ser els Taromenae, clan de l'ètnia huaorani, Pananajuri (ètnia Arabela) i Taushiros. Es tractaria de pobles indígenes binacionals, que fluctuen entre Equador i els blocs 67 i 39, com el mateix govern d'Equador ha reconegut, assignant fins i tot una suma pressupostària per a tractar el tema dels pobles aïllats que transiten la regió fronterera.

Els pobles aïllats són grups indígenes sobre els quals es té poca o cap informació i que eviten mantenir contactes regulars i pacífics amb la societat nacional, internant-se a regions de difícil accés dintre els boscos tropicals. Al continent americà existeixen al voltant de 100 grups en aïllament voluntari en 45 diferents àrees de l´Amazonía. Almenys 40 d'aquests grups estan a Brasil, 15 a Perú, 6 a Bolívia, 2 a Equador i un a Paraguai segons un informe d´una comissió internacional sobre el tema , publicat l´any 2008.
Aquests pobles són extremadament vulnerables perquè no tenen resistència o immunitat a les malalties occidentals tan comunes com la grip, la varicel·la, el xarampió i diverses afeccions del sistema respiratori. Els índexs de mortalitat que es registren en els primers anys de contacte són del 40-60% de la població per epidèmies, com va ocórrer a la dècada de 1980 amb el poble Nahua, contactat per Shell durant les exploracions del jaciment Camisea.  Al respecte, Repsol informa al seu Estudi d´Impacte Ambiental de la mesura de portar megàfon per informar, en cas de contacte amb algun grup, amb un idioma que no coneixen, de les mesures preventives per a evitar contagis. Sobren comentaris.

El controvertit bloc 39

A mitjans d´abril, Repsol ha anunciat als mitjans financers especialitzats, una inversió de 1.185 milions de dòlars per iniciar exploracions sísmiques i la perforació de 21 pous de petroli al Bloc 39. Aquesta concessió, de més de 800.000 hectàries, va ser licitat l´any 2001 a Barret i transferit a Repsol l´any 2003.
Al 2008, en ple conflicte per l´aprovació del Tractat de Lliure Comerç amb Estats Units,  el president peruà Alan García va celebrar públicament el descobriment de cru en aquestes àrees, irritant les organitzacions indígenes que reclamaven la creació d´una Reserva Territorial per a la protecció dels pobles en aíllamet.  A més existeixen plans per a construir un oleoducte de 207 quilòmetres per la companyia anglo-francesa Perenco que transportaria el cru trobat per Repsol des de la Amazonia més remota.

La presència de pobles no contactats al bloc 39 ha estat evidenciada per  un estudi antropològic encarregat per AIDESEP  on es recullen evidències directes (cases, camins, camps de cultiu, etc.) i testimonis de camperols, militars i indígenes de poblacions pròximes que afirmen avistaments esporàdics . En un informe pagat per la mateixa Repsol a la Smithsonian Institution es recomana a la companyia a "analitzar la informació disponible sobre la possible presència de grups aïllament voluntari o no contactats en el Bloc 39 i que prengui totes les mesures necessàries cas que es confirmi la seva presència". Per altra banda Survival, calcula que almenys 75 persones han aportat proves relacionades amb indígenes no contactats al Bloc 39 i les seves proximitats.

Una campanya urgent

Des de fa dos anys diverses organitzacions es mouen paral·lelament per a evitar l'entrada de Repsol en el Bloc 39. L´any 2010, 50 organitzacions internacionals van signar un comunicat oposant-se als plans de la companyia. A Catalunya, una xarxa d'organitzacions de defensa dels drets indígenes van dirigir al seu president altra carta, la qual va ser contestada pels portaveus de la companyia al·legant la inexistència de pobles sobre la base de la “ instal·lació de 10 paranys fotogràfiques (per a una regió de 800.000 hectàrees!) que només van capturar imatges de mamífers, entre ells alguns primats”. Aquest tractament faunístic dels pobles indígenes va ser durament contestat en una carta a la Directa 188. D'altra banda, AIDESEP ja va denunciar el cas en 2009 davant la Comissió Interamericana de Drets Humans i la Federació Internacional de Drets Humans va recomanar al govern peruà que no deixi operar en el Bloc 39.
El rellotge de sorra de la història dels pobles aïllats s´escola inexorablement a cada nou pas de Repsol al bloc 39. Són  grups humans que no tenen veu, invisibilitzats per les xifres econòmiques que presumiran llurs botxins quan es reparteixin el botí de les plusvàlues. Però queda el compromís dels que podem fer ús de la paraula per evitar la tragèdia dels fets consumats.

més info:
http://repsolmata.ourproject.org
http://assets.survivalinternational.org/documents/596/si-repsolreport2011.pdf