Què és l'ACTA?

Aclarint l'ACTA

Què és l'ACTA?

Des de la primavera del 2008, la Unió Europea, els Estats Units, el Japó, el Canadà, Corea del Sud, Austràlia i alguns països més, estant negociant en secret un acord comercial amb l'objectiu de reforçar el copyright i combatre la falsificació de mercaderies (Acord Comercial Anti-Falsificació o Anti-Counterfeiting Trade Agreement, ACTA).

L'ACTA va més enllà dels acords comercials tradicionals ja que imposa sancions civils i criminals tant per les infraccions comercials com per les no comercials dels "Drets de Propietat Intel.lectual" (DPI), com per exemple la pràctica de compartir arxius a Internet i el transport internacional de medicaments genèrics.

Mentre tenen lloc importants discussions al voltant de la necessitat d'adaptar els DPI a l'era digital, aquest tractat se saltaria els processos democràtics per tal de reforçar un règim regulador fonamentalment irrellevant. L'ACTA modificaria produndament el caràcter autènticament obert d'Internet tal com el coneixem tot posant punt i final a la neutralitat de la Xarxa.

Són transparents les negociacions sobre l'ACTA?

No. Degut a  la creixent crítica al voltant de les actuals lleis internacionals sobre DPI en fòrums com el WIPO3 (Organització Mundial de la Propietat Intel.lectual), els països que han endegat l'ACTA han preferit negociar fora de qualsevol organització internacional.

Les converses referents a l'acord han restat secretes malgrat les peticions de més transparència provinents de molts grups de la societat civil. Alguns diputats del Parlament Europeu així com parlamentaris d'Estats membres han vist denegat el seu accés als documents de la negociació. Als Estat Units, a uns quants representants d'indústries de DPI  els hi ha estat permès l'accés.

Per tant no en sabem gaire, del contingut exacte de l'ACTA, llevat de resums força breus fets públics per la Comissió Europea  i de documents filtrats.

Aniria l'ACTA més enllà de les lleis actuals a la UE?

La directiva sobre Comerç Electrònic del 2000 va crear un règim de responsabilitat limitada per als intermediaris tècnics d'Internet (com els proveïdors d'accés a Internet i els serveis d'allotjament). Aquest règim assegura que el paper d'un ISP es limita al transport de les dades. Sota aquesta protecció legal, no poden ser considerats responsibles de les infraccions de copyright comeses pels seus clients a Internet.

És més, la responsabilitat limitada es complementa amb l'article 15.1, que disposa que: “Els Estats membres no imposaran una obligació general als proveïdors, quan proporcionin els serveis contemplats pels articles 12, 13 i 14, de monitoritzar la informació que transmeten o enmagatzemen, ni una obligació general de cercar de manera activa fets o circumstàncies que siguin indicis d'una activitat il.legal.”

Aquest règim és essencial per a la preservació de la neutralitat de la Xarxa. La neutralitat de la xarxa és un principi fonamental d'Internet que assegura que els usuaris no s'enfronten a condicions que limitin l'accés a les aplicacions i els serveis. Igualment, impossibilita qualsevol discriminació contra l'origen, destinació o contingut actual de les dades transmeses a través de la xarxa. En paraules de Tim Berners-Lee, l'inventor de la World Wide Web, és “la lliberat de connexió, amb qualsevol aplicació, a qualsevol lloc”.

Contràriament a les asseveracions de Neelie Kroes, propera Comissionada per a l'Agenda Digital, durant la seva audiència de confirmació el 14 de gener del 2010, l'ACTA comportaria, per tant, importants canvis a la legislació de la UE. Efectivament,  documents filtrats des de la Comissió Europea referents a l'esborrany de la secció de l'ACTA sobre Internet indiquen que aquest règim de responsabilitat limitada (o “port segur”) – què és essencial per a la llibertat d'expressió, la privacitat i la innovació a l'entorn digital - podria desaparèixer amb la finalitat de dissuadir de la pràctica de compartir arxius sense ànim de lucre. D'acord amb aquests documents:

“per tal de beneficiar-se del "safe-harbour" o responsabilitat limitada, un ISP necessita posar en pràctica  polítiques de dissuassió d'emmagatzemaments inautoritzats i de transmissió de continguts que infringeixin la propietat intel.lectual.”

En particular, els Proveïdors de Serveis d'Internet (ISPs) podrien ser obligats a implementar:
- pràctiques de bloqueig i filtratge, per tal d'inhabilitar l'intercanvi d'obres amb copyright a través de la xarxa.
- polítiques dels tres avisos – o resposta graduada  – contemplada al contracte del servei. L'accés a Internet de sospitosos d'infracció seria restringit o tallat després de diversos avisos.

Les mesures que poden sortir de l'ACTA, són respectuoses dels drets i llibertats fonamentals?

Les mesures actualment considerades per la Comissió Europea i per altres negociadors de l'ACTA permetrien a actors privats d'endegar estratègies de "tres avisos" i filtració de contingut, restringint així l'accés de la gent a Internet. Però degut a què Internet és ara àmpliament reconegut com a essencial per a l'exercici pràctic de la llibertat d'expressió i d'informació, les restriccions a l'accés lliure a Internet equivalen a una privació d'aquesta llibertat.

Encara més, en països que respecten la separació de poders i que obeixen el mandat de la Llei, el poder judicial té la competència exclusiva de:
- jutjar la il.legalitat d'un contingut o una situació.
- declarar que una sentència pronunciada és proporcional al delicte original. Això és el més important quan hom considera la dificultat de valorar la proporcionalitat de les sancions relatives a les activitats online.

Així doncs, permetent restriccions de l'accés a Internet sense les garanties procedimentals tradicionals vinculades als processos judicials, l'ACTA violaria de forma palesa drets fonamentals, com els protegits per l'article 6 del Tractat de la Unió Europea.

Què fer?

Com s'ha demanat per una àmplia coalició de grups de la societat civil  en una carta oberta, els negociadors han d'establir la transparència desvetllant les clàusules sota discussió. Un cop que aquestes mesures radicals de protecció dels drets de propietat intel.lectual siguin debatudes democràticament, resultarà clar que no es recolzen en unes bases fonamentades; que no fomenten el progrés socio-econòmic. Correspon als ciutadans i als grups d'interès public d'arreu del món de procurar que aquesta discussió fonamental pugui tenir lloc.

A més a més, les negociacions referents a l'ACTA i a les lleis internacionals de drets de propietat intel.lectual haurien d'estar d'acord amb la resolució votada el 2008 pel Parlament Europeu, la qual declarava que:

"La Comissió hauria de tenir en compte determinades crítiques importants de l'ACTA a les seves futures negociacions, a saber, que es podria permetre als propietaris de marques i copyrights la intromissió en la privacitat de presumptes infractors sense el degut procés legal, que a més podria criminalitzar les infraccions sense ànim de lucre del copyright i les marques, que podria intensificar les tecnologies de Gestió de Drets Digitlas (Digital Rights Management, DRM)  a expenses dels drets de bon ús (fair use), que podria establir un procés de solució de controvèrsies fora de l'es estructures existents a l'Organització Mundial del Comerç i, per últim, que podria obligar a tots els signataris a cobrir el cost de demandar les infraccions de copyright i marca."

En una època en què les tecnologies digitals i Internet permeten a la gent de crear i difondre informació, cultura i coneixement a, virtualment, cap cost, aquests vells règims de Drets de Propietat Intel.lectual  estant, sens dubte, caducats. Traslladar aquestes disposicions als acords multilaterals només obstruirà les reformes necessàries de les lleis de copyright i patents. També imposarà una càrrega il.legítima sobre altes països.

Per acabar, la UE hauria de rebutjar qualsevol proposta que afebliria els drets i les llibertats dels ciutadans rights i fer una crida per la protecció concreta i efectiva d'aquests drets i llibertats a l'era digital. En particular, la UE ha de promoure la interpretació més exigent de la protecció dels drets i llibertats garantides per la legislació de la UE en cada política o iniciativa negociadora.

(traducció d'enfocant.net)