Publicat el setè informe del Seminari d'economia crítica Taifa: La crisi a l'estat espanyol, el rescat dels poderosos

"Al desembre de 2009 tanquem per primera vegada aquest Informe. Al gener el govern va proposar unes mesures addicionals de reforma de les pensions, la reforma laboral i una retallada en el pressupost de 50.000 milions d'euros que ens va obligar a reobrir l'Informe i incloure al mateix un comentari sobre aquestes propostes. Quan l'Informe ja està imprès sorgeixen les noves mesures de maig, de gran duresa per als treballadors i pensionistes, que han causat gran alarma social i que sembla mereixen també un comentari. Però donada la naturalesa agitada dels temps que estem travessant sorgiran pròximament noves mesures –s'anuncia ja la reforma laboral– que exigeixen també nous comentaris… De manera que, en un Informe d'aquestes característiques és impossible incloure constantment les mesures més recents. Ens limitem, per tant, a un molt breu comentari sobre les mesures de maig amb l'objectiu principal de mostrar com suposen l'aprofundiment del que assenyalem en el cos de l'Informe. Al proper Informe, número 8 que ja està en preparació, tractarem amb més detall de les mesures aquí esmentades i les què, sens dubte, se seguiran prenent en aquest agitat període de la nostra economia.

Basant-se que els nivells de dèficits públics i de deutes públics de tots els països de la zona euro, però especialment en que els més febles d'aquesta zona (Grècia, Portugal, Espanya i Irlanda) han arribat a nivells que són vists amb gran alarma pels mercats financers, que només estan disposats a seguir prestant diners a aquests països a unes taxes d'interès molt altes, i que això pot suposar un atac a l'euro de greus conseqüències per a tots els països de la UE, els mercats financers mundials exigeixen que aquests països prenguin mesures per disminuir els dèficits substancialment. Aquesta posició és reforçada per les institucions internacionals, Fons Monetari Internacional i especialment la pròpia UE, que reforcen l'exigència i obliguen a aquests països més febles a prendre dures mesures per a reduir els dèficits; la UE exigeix a Espanya que redueixi el seu dèficit al 6% l'any 2011 i al 3% l'any 2013. Amb aquestes mesures i d'altres que poden venir immediatament, se satisfaran els mercats i tot anirà millor, diuen.

Aquesta és la part senzilla del plantejament. El tema és més complicat. En el fons allò que està passant és que els estats de la UE estan immersos en una altra gran crisi perquè els seus deutes (causats en bona part per salvar el sistema financer de la crisi de 2008) han arribat a nivells que poden posar en qüestió fins i tot la capacitat dels mercats per a prestar els diners suficients per a satisfer-les. I això es produeix en el marc d'una absoluta negativa per part dels mercats, els governs dels estats i de les institucions internacionals, de contemplar si més no el regular seriosament els mercats financers i d'establir reformes fiscals que gravin a aquells qui tenen molts diners i podrien proporcionar ingressos als estats perquè el seu deute sigui menor. Malgrat que no en manquen entitats amb molts beneficis. AL mateix temps els mercats financers estan portant a terme una complicada i sofisticada estratègia per a fer condir alarmes i aprofitar l'oportunitat per a guanyar encara més diners amb tàctiques especulatives El temor a aquesta gran ‘crisi del deute’ dels estats rics ha forçat a la Unió Europea a establir un rescat enorme de 750.000 milions d'euros (que fins i tot es dubta que sigui suficient). Així que la "única" forma de que els estats tinguin majors ingressos és amb les draconianes i injustes mesures que estan prenent contra els seus pobles. El conjunt d'aquests elements i les seves relacions requereixen més espai per a explicar-les, motiu pel  qual no ho farem ara, sinó que serà un dels punts centrals del nostre pròxim informe.

Les mesures. El 21 de maig el Consell de Ministres va aprovar per Decret Llei, una retallada en la despesa de 15.250 milions d'euros (5.250 pel 2010 i 10.000 per a 2011), equivalents a l'1,5% del PIB, amb les següents mesures:

* La reducció en un 5% dels salaris dels funcionaris públics.
* La congelació de les pensions (amb l'excepció de les no contributives i mínimes).
* L'eliminació del règim transitori per a la jubilació parcial.
* La fi del xec-bebé de 2.500 euros.
* El control de les dosis dels medicaments en la sanitat pública.
* L'eliminació de la retroactivitat en el cobrament de les prestacions de la Llei de Dependència.
* La retallada en 600 milions d'euros de l'ajuda als països en desenvolupament (AOD).
* La reducció en 6.000 milions de la inversió pública en infraestructures.
* Una retallada de 1.500 milions en la despesa pública de les administracions autonòmiques i municipals.

A més estan en curs les propostes realitzades al gener d'aquest any, ja comentades en aquest Informe, sobre la reforma laboral, la revisió del Pacte de Toledo i la retallada pressupostària de 50.000 milions d'euros per a tres anys, que ara s'intensifica. Així mateix s'està procedint a la reestructuració de les Caixes d'Estalvis, impulsant una gran concentració i una privatització més o menys camuflada d'aquesta important secció del sector financer espanyol.

Durant aquella setmana de maig i davant l'escàndol que ha suposat el prendre aquestes mesures sense que s'hagin tocat per res als rics del país, el President del Govern va assenyalar que ‘es podrà tractar més endavant si pujar impostos a aquells qui més tenen’ (contradient-se amb la Ministra d'Economia i el Ministre de Treball que diuen que no està previst pujar impostos), però sense especificar en cap moment ni quan es prendran aquestes mesures ni quines serien. I encara que es comenta que el Govern remena la idea de posar un impost als rics, no apareix cap indici d'això en el Decret Llei aprovat. És molt difícil no dubtar de la voluntat de pujar impostos expressada amb tan poca precisió, quan a l'estiu de 2009 també havien dit el mateix, per a passar a la tardor a pujar l'IVA.

Tampoc podem desenvolupar aquí ara un tractament detallat de les conseqüències d'aquestes mesures, ja que l'Informe està acabat. Només assenyalarem que les mesures són enormement injustes i, a més, és de témer que molt ineficients, doncs no poden per menys d'augmentar la recessió (el que fins i tot ha estat admès per la nostra Ministra d'Economia), deteriorar encara més el funcionament de l'economia real i augmentar l'atur. Suposen, a més, la justificació i consolidació d'un dur tractament per a les classes populars. És evident que aquestes mesures suposaran un molt important deteriorament en el nivell de vida d'amplis grups de la població espanyola, no només els directament afectats sinó també d'altres que sofriran les conseqüències indirectes. I les mesures van sent cada vegada més i més dures, a mesura que els mercats se senten més poderosos i les poblacions estem més sotmeses i espantades. No és ni més ni menys del que ja anunciem al cos d'aquest Informe: mesures molt dures per a les classes populars (incloent la classe mitja) per a cobrir el rescat dels poderosos.

Seminari d'economia crítica TAIFA Maig de 2010"