Onzena edició del HackMeeting italià (2009)

Milà fa una crida, i el Hackmeeting respon. Ja fa onze anys que les comunitats digitals de tota Itàlia es van trobar al centre social CPA Firenze Sud. Fa deu anys, l'experiència es va tornar a repetir a Milà.

Des de llavors cada any, hackers, "manitas", "hàcars", curiosos, militants, activistes i un llarg etcètera s'han trobat per a parlar de tot allò que succeïa al seu al voltant i per a demostrar amb fets que qualsevol dispositiu (del computador als mèdia) pot ser manipulat i transformat en alguna cosa diferent, millor i sobretot, lliure de lògiques jeràrquiques i de poder.

Ara el Hackmeeting torna a Milà.

Els hackers aquesta vegada se les hauran de veure amb una ciutat que no podem reconèixer, sorda als crits d'aquells que hi viuen i muda davant dels problemes d'aquells que la voldrien una mica més humana. Una ciutat on s'observa que la única economia possible és la de l'especulació immobiliària, de les "ofertes especials", de la por i del control.

Els mass media i les revistes en paper setinat continuen provant d'impulsar una imatge brillant de la ciutat, sota la qual s'amaguen els habituals intrigants a la recerca de diners fàcils, sheriffs que fan servir la porra massa sovint, sacerdots arrogants, totes figures que consideren als ciutadans de Milà com si fossin moneders gegantins preparats per ser espremuts. Milà ha estat durant els últims vint anys la fortalesa de la dreta italiana, el lloc des d'on mostrar a tot el món allò que algú voldria per a tothom. Una república virtual fundada sobre la por, controlada "a vista" (en efectiu), espiada i patrullada sense descans, on les persones són anestesiades amb la vigilància "amateur" a domicili mitjançant la ficció dels reality shows i dels informatius, on cada cop és més dificil apreciar diferències per mínimes que siguin entre aquests programes. Milà és la perla d'una Itàlia de la qual cada vegada més persones escapen per tal d'evitar la solitud, la total mancança de perspectives en l'àmbit del treball, però també en l'àmbit de l'habitatge, dels afectes i dels moments de socialització. Precarietat, neurosi institucional amb l'excusa de la "inseguretat ciutadana", desallotjament de centres socials i de treballadors, patrulles ciutadanes, racisme i violència autoritària.

A qui pregunti que és un hacker li respondrem amb la mateixa resposta de sempre: un hacker és, sempre i cada vegada més, tota persona que vulgui prendre el control de la seva pròpia vida i transformar-la, si cal barallant-se, per tal què es converteixi en una mica millor. Amb la tecnologia, amb la política, amb la cultura, amb una idea de llibertat concreta, contrària a aquella dels diners amb la qual s'amaguen aquells que ens manen (que ningú es faci la il·lusió de què ens governa). Hacker és tot aquell que vulgui sortir de la lògica de submissió i homologació imposada per una economia que finalment ha mostrat la seva falsedat i la seva derrota.

A qui ens pregunti què fan els hackers els il·lustrarem amb màquines, programari, però també amb pràctiques d'intercanvi p2p, que van des de l'intercanvi de fitxers a la producció oberta i distribuïda, a la capacitat de ficar en joc, construir i imaginar economies de l'abundància.

A qui ens pregunti que volen els hackers, els mostrarem el Babau, la imatge que s'ha fet servir com a  resposta contra el desallotjament de Conchetta i de l'Archivio Primo Moroni, contrari també a la filosofia del desallotjament dels centres socials, tan volguda a De Corato.

El Babau és un curtcircuit de les lògiques securitàries, un antídot als verins del sistema mediàtic, un viàtic per transformar la voluntat de control i de repressió en instruments encara més lliures i més rebels. Dos ulls grocs i en forma de triangle són la resposta d'aquells que pretenen més cultura i menys por i la d'aquells que consideren la tecnologia com un instrument d'alliberament i de creativitat. Una ganyota acull el Decret Llei Sicurezza i els intents de transformar el compartir lliurement els sabers i la lliure circulació de les persones en un infern de condemnes penals i de venjances.

I una boca vermella amb mil dents és el hacking de la realitat que ens envolta i es manifesta en les nostres pràctiques i en el nostre desig d'una ciutat diferent i encara possible.

El Babau és una màscara i una armadura, per a la nostra batalla contra la por.

Són les nostres pràctiques i el desig d'una ciutat i d'un món que no ens faci morir cada dia.

El Babau és el hacking de la realitat que ens envolta.

Hackers de tot el món, és el moment de manifestar-vos al costat del Babau a Milà.

Durant els dies de l'Hackmeeting transformarem l'oposició a compartir, els edificis en pantalles, la por en alliberament, allò vertical en allò horitzontal, allò centralitzat en allò distribuït, el maquinari en vestits, el codi en plaers, la música en curtcircuits, farem viure access points, tunejarem bicicletes, ens trobarem amb gents de tot el món.

Però, per sobre de tot: intercanviarem codi i fluids.

És el moment del HackMeeting 2009.