Norwegian super stars

Aquesta és una traducció lliure d'una entrada publicada ahir al blog d'autistici.org. M'he pres la molèstia de passar-me una bona estona traduint-lo perquè mereix la pena llegir-la i perquè usant el traductor més famós de la xarxa és impossible entendre res de res.

Autistici/Inventati (A/I) és una organització d'activistes italians que autogestionen servidors i donen serveis a la gent que els hi demana. Entre aquests serveis gratuïts es troben comptes de correu (amb uns dominis molt xulos :)), espai per a webs, blogs o canals de xat segurs. Encara que aquesta gent mereixi una entrada només per a ells, perquè hi han moltes coses per explicar d'altres mogudes que han tingut, us poso en situació: el novembre de 2010 s'assabenten que la policia noruega els ha copiat els discos durs d'una de les seves màquines a Noruega que formava part de la seva infraestructura distribuïda A/I. El motiu és una investigació sobre fets "intimidatoris i difamatoris" cap a l'associació Casa Pound (una associació italiana d'extrema dreta i "de promoció social", prou curiosa, ja que entre d'altres coses okupa cases per a donar-les a famílies italianes sense sostre).

A/I és també l'organització on des de fa uns mesos tinc el meu principal compte de correu electrònic autogestionat (ja era hora de tenir-ne un!). Aquí us ho deixo.

Norwegian super stars. Comunicat d'Autistici/Inventati.

Sense voler-ho i gràcies a la comissaria d'Avezzano [província italiana de L'Aquila] i al senyor Iannone, ens hem fet famosíssims a Noruega. Sols no ens hem hauríem ensortit mai, heu estat magnífics. L'ordre internacional [carta rogatoria] que va provocar el segrest i la còpia [del disc dur] d'una màquina d'A/I a Noruega [article original: Norwegian Crackdown], ens ha dut a la mirada pública i ha generat més debat en aquelles llunyanes terres de descendència víkinga.

Una qüestió similar a Itàlia difícilment hauria arribat a interessar a l'opinió pública. Una sèrie de qüestions juguen a la nostra contra:

* En l'esdeveniment no hi han mamelles ni culs implicats. Sense sexe no hi ha audiència!

* Parlar de legitimitat de segrestos, de privadesa i de crítiques cap a accions de la policia és complicat. Si ja ho és quan pel mig hi han morts dins les presons o pels carrers, imaginem-nos per una qüestió com la còpia d'un disc dur. Estem acostumats a un "encara us n'heu ensortit prou bé, ni tan sols us han pegat" .

A Noruega en canvi, on estan més emancipats sexualment que nosaltres, enmig del debat sobre la retenció de dades que està travessant el país, el nostre cas ha estat triat com emblema d'un escenari negatiu, en el qual la llibertat d'expressió i d'opinió estan subjectes a restriccions arbitràries, simplement perquè el sistema es va projectar malament.

[La notícia...]

* a NRK.no

* a Aftenposten.no

* a Hardware.no

* a ABCnyheter.no

* a teknofil.no

* i a continuació també a Slashdot

Estan en noruec [menys Slashdot], però en tots els articles es pregunten com amb una ordre internacional ambigua, vergonyosa (per no dir escandalosa i sense sentit) així com maldestra i poc precisa en les acusacions, s'ha aconseguit segrestar tota una màquina per a proporcionar dades sensibles dels autors d'un noblog [el servei de blogs que ells proporcionen]. La policia es justifica dient que per qüestions de temps ha decidit actuar d'aquesta manera. Als diaris publiquen "La policia segresta 7000 comptes per tal d'acabar abans" . No creiem que faci falta comentar de nou aquest fet: podeu llegir la nostra posició en els dos comunicats anteriors. Allò que és més important és l'interès del propi debat.

Al començament, el cas va començar a prendre importància gràcies a Jon Wessel-Aas, líder de la secció noruega de la comissió internacional de jutges que primer, va publicar un bon article referent a això, seguit dels articles citats a dalt i de l'esment de l'ocorregut en les notícies pels matins de les emissora de ràdio nacional NRK (l'equivalent noruec a la RAI italiana [o a la RNE espanyola]). Mentrestant, la polèmica contínua i una barreja entre vergonya i horror (units al ja habitual impuls de preocupació i empatia cap a la situació sociopolítica del nostre país) arriba a les llistes de correu dels qui s'oposen a la notòria Datalagringsdirektivet, també coneguda com a Directiva Europea 2006/24/EF ja aprovada a Itàlia però no a Noruega encara. Per a més informació, Bèlgica l'ha rebutjada i Alemanya i Romania l'han declarat inconstitucional. El cas de Autistici/Inventati contínua des de fa setmanes sent el centre d'atenció i discussió a les llistes, i hi ha també qui sosté (entre ells, el nostre advocat noruec) que el segrest es va efectuar de manera il·legítima segons les lleis noruegues vigents. Veurem. La protesta contra la directiva continua i els arguments en contra són molts i sovint guiats per qüestions de principis democràtics per a nosaltres els italians com a mínim poc actuals sinó directament obsolets, per exemple:

* En una democràcia són els ciutadans els que han de controlar a l'Estat i no al contrari.

* Tots els ciutadans són innocents fins que es demostri el contrari, i no a l'inrevés.

* El control sistemàtic de les comunicacions no s'avé gaire amb els Drets Humans.

A les que s'afegixen:

* Les acusacions de servilisme a la Unió Europea (Unió de la que Noruega no en forma part) per part del govern de Jens Stoltenberg, capdavanter del Arbeiderpartiet [Partit Laborista Noruec].

* Crítiques al partit liberal de dreta (Hoyre) per l'aprovació (en silenci) de mesures no liberals. Aquest partit en aquests moments es troba en el punt àlgid de la seva popularitat però estan un pel liats per desacords interns, precisament en aquest tipus de decisions.

En efecte, semblaria que pràcticament només el govern i la policia són els veritables partidaris de la directiva, publicitada sonant ad nauseam el tambor de la desinformació amb el clàssic "guau guau" de pedòfils i terroristes. Això i molt més (i entre aquestes coses, nosaltres) animen a la discussió i la contra/propaganda, per la possible aprovació a la primavera.

Mentrestant, la policia noruega, a causa de la pressió dels mitjans d'informació, ha enviat un fax al nostre advocat italià que diu:

"Li puc assegurar que la intenció de la policia noruega és donar una resposta a la petició de les autoritats italianes, tan concreta com sigui possible. Som conscients que el servidor conté una gran quantitat d'informació que pot ser que no sigui rellevant a la petició, i aquesta informació no es proporcionarà a les autoritats italianes. Per tant, només la informació rellevant a la petició de les autoritats italianes, que incumbeix al compte de correu orsa@canaglie.net, serà inclosa en l'informe policial que la policia noruega prepararà."

En altres paraules, l'informe serà buit. Em pregunto com no han esmentat el compte she-bear@scoundrel.net [llegir Norwegian Crackdown per  entendre el perquè ;)], igual que s'ho estarà preguntant també l'advocat Stefano Gallo. El fax contínua:

"Pel que fa a la còpia dels discos durs, vam triar aquest mètode perquè el proveïdor de serveis noruec ens va indicar que les dades en qüestió havien estat ja esborrades. Això significava que les dades havien de ser buscades i reconstruides (un procés que el nostre perit diu que hauria portat diverses setmanes). Les alternatives a copiar els discos durs haurien estat confiscar-los o portar a terme la investigació en el propi espai del proveïdor de serveis. Ambdós mètodes tindrien més inconvenients per als usuaris del servidor, a més de danys econòmics per al proveïdor de serveis. L'elecció de copiar els discos durs, per tant, no significa que la intenció de les autoritats noruegues sigui proporcionar informació no relacionada amb orsa@canaglie.net a les autoritats italianes, és només el resultat de voler minimitzar l'impacte negatiu de les nostres investigacions."

Minimitzar l'impacte negatiu de les investigacions, evitar inconvenients per als usuaris, evitar danys econòmics al proveïdor de serveis. Sent policies i havent respost sense xisclar la petició dels seus companys italians d'alguna manera propers a Casa Pound, tot això de primeres sonaria com una bona notícia que podria fer que bufessin sospirs d'alleujament d'uns milers d'usuaris inoportunament i injustament involucrats en aquest cas. Dit això, el fax ens ha arribat després de mesos (2) de llargs i preocupants silencis a les nostres peticions, i ha estat enviat només després d'una resposta mediàtica massiva pels fets ocorreguts, resposta mediàtica que no obstant això els pinta sense termes mitjos com a lliberticides, i que ha culminat amb un comunicat oficial publicat en el lloc d'IKT Norge (l'associació de la indústria informàtica noruega) que fa una crida a l'escàndol i que es titula "La policia demostra una capacitat de judici desastrosa per al sector digital" en el qual en resum, es diu que la policia no està capacitada per a assumir el control digital [aneu, els posen a parir, recomano llegir-lo amb un traductor]. No ens sorprèn que ara de cop i volta s'hagin donat pressa per a escriure'ns buscant salvar allò insalvable amb cerveses o encaixades de mans. Però nosaltres som com Sant Tomás, no creiem fins que no toquem. El nostre pas següent ha estat de fet el de, mitjançant un advocat local, demanar la restitució i destrucció final de les dades copiades, apel·lant l'Ekomloven, és a dir, el conjunt de lleis que empara als usuaris de serveis informàtics contra les violacions de privadesa, que s'aplica entre aquests últims i el proveïdor. Lleis que, segons experts juristes de la terra dels fiords, haurien d'haver necessitat l'aprovació d'un jutge abans del segrest, i de la que no n'hi ha cap rastre en els documents relacionats que ens han lliurat. Aquesta és la seva resposta:

"La policia considera que ni Copyleft ni Autistici/Inventati es troben sota la definició de proveïdor de serveis en la Llei de Comunicacions. Per tant, som de l'opinió que les Lleis 211 i 212 del Codi Penal no s'apliquen a la instància actual. Per a la seva informació, la policia va tenir fa pocs dies coneixement que la investigació a Itàlia que va donar lloc a les ordres internacionals, s'ha descartat. El treball de revisar les dades dels discos durs està per tant paralitzat actualment, a l'espera d'un aclariment per part de les autoritats italianes ja que encara tenen dret a demanar-lo."

No obstant això, avui he estat informat que el servei de correus noruec [Norwegian Post] i l'Autoritat de Telecomunicacio [Telecommunications Authority] estan processant la petició de Autistici/Inventati d'aclarir si Autistici/Inventati ha de ser considerat com un proveïdor de serveis conforme a les comunicacions electròniques [Electronic Communications]. L'Autoritat ha indicat que li donaran prioritat a la consideració del cas ja que un aclariment podria tenir una demora en la confiscació d'aquestes unitats fos legítima o no."

El que significa que segons ells, no sent ni Autistici ni Copyleft considerats com a ISP, no existiria cap privadesa que respectar i cap necessitat de passar per un jutge: Iannone demana, la policia respon. També a Noruega. Qui sap si no sent ISP, les directives europees tampoc seran aplicables... o si en canvi el distintiu li quedarà per a sempre i en qualsevol cas jutges i marmessors. Estem encara perplexos: ordres internacionals, segrests totals, desxifrats i somnis humits. Per a després trobar-nos enmig d'anàlisis forenses probablement molt costoses amb una investigació tancada sense cap de les dades que amb tanta vehemència eren exigides per un client incòmode i amb un advocat d'Avezzano que, de cop i volta, li diu a la policia que "ja n'hi ha prou, gràcies, ja us informarem". Potser no és només per les dades que s'intercanvien les policies de tres estats i es viola obertament la privadesa de milers de persones. Potser no és només per un nom que es deixen milers d'euros i de francs i de corones dels contribuents, sinó també i sobretot per a llançar un advertiment. Quedeu-vos calladets, no protesteu, en tot cas, col·laboreu. Però nosaltres no estem acostumats a seguir els bons consells.