Inici / No al tancament del Casal de Joves de Prosperitat
No al tancament del Casal de Joves de Prosperitat
El Casal de Joves de Prosperitat i l'Associació Juvenil Sociocultural de Prosperitat, llancen una convocatòria per al proper dijous 16 d'octubre a les 18:30 h per parlar del possible tancament d'aquest equipament abans que finalitzi aquest any. Aquesta crida de suport l'acompanyen d'un text informatiu:
ÉS MOLT PROBABLE QUE ABANS QUE ACABI L'ANY L'AJUNTAMENT TANQUI EL CASAL DE JOVES DE PROSPERITAT DE MANERA INDEFINIDA.
Com s'ha arribat a aquesta situació?
Com pot ser que vulguin tancar aquest equipament?
El Casal de Joves de Prosperitat va obrir les seves portes a l'octubre de 1988 a l'actual emplaçament, un antic magatzem de mobles ficat entre edificis i sense cap tipus d'insonorització. Des del primer moment un dels eixos dinamitzadors del Casal va ser la música, igual que ho són la fotografia o el circ en d'altres equipaments.
Aquesta programació musical ha creat problemes amb els veïns des del primer dia. La Gestora del Casal entenent aquesta problemàtica ha treballat sempre per tal de minimitzar els problemes amb el soroll. Durant aquest temps el Districte de Nou Barris no inverteix ni un cèntim per tal d'intentar adequar el Casal a les seves activitats i prefereix mirar cap una altra banda. És l'Associació que gestiona l'equipament la que fa l'esforç de trobar vies de finançament per minimitzar aquests problemes. És així com s'insonoritza part de la quarta planta i el buc d'assaig que tenim a la tercera planta.
A més la gestora del Casal de Joves decideix no programar activitats en cap de setmana, no crear activitats noves (duem sis anys sense programar cap activitat nova) i ni tan sols preparar revetlles tan assenyalades com Sant Joan o Cap d'Any.
L'any passat van arribar uns nous veïns a un dels edificis lindants amb el Casal. Des del primer moment aquests veïns, coneixedors abans de venir a viure-hi que ho farien al costat d'un Casal de Joves, es queixen de sorolls i molèsties. És en aquest punt on el Districte de Nou Barris convoca unes reunions entre el Casal de Joves i els veïns. El Casal de Joves adopta una sèrie de compromisos per minimitzar les molèsties: control d'horaris, de programació, tipus i quantitat d'activitats. El districte per la seva banda només adopta un compromís: fer seguiment d'aquestes reunions i convocar-les mensualment ...i no ho acompleix. Davant això, els veïns que reconeixen una disminució de les molèsties per part del Casal però no creuen que siguin suficients, comencen a culpar a l'ajuntament perquè no veuen una voluntat real d'acabar amb el problema.
Mentrestant, des del Casal es veu que la única opció que li queda és anar-se'n a un espai nou. Espai inexistent llavors i en aquests moments. Amb aquesta voluntat anem a les reunions del PAM [Pla d'Actuació Municipal] on el districte ens fa saber que no té plans de canviar-nos de lloc i sí de fer una sèrie de reformes que, encara no s'han fet.
Només quan el districte percep una amenaça real de demanda per part dels veïns contra ells, és quan intenta moure's, de pressa, corrent, malament i, sobretot, quan ja no queda gaire temps. Prometen un equipament a un espai on encara no s'ha mogut ni un pam de terra, on ni tan sols estan licitadas les obres i, a més, no donen una data de quan estarà construït.
Per la seva banda el Casal encara veu més reduït el seu nombre d'activitats: en part per prohibicions, en part per la voluntat del Casal d'ocasionar menys molèsties. L'últim any hem sortit quatre vegades al carrer (abans sortíem nou o deu) hem tornat a disminuir el nombre de concerts, hem ficat uns altres en altres espais del casal que no estan adequats, hem reduït l'horari a la nit, hem deixat de fer els tallers que eren més sorollosos, acabem abans les activitats i hem vist molt minvada la nostra autonomia com gestors d'aquest equipament. Malgrat tot, per als veïns segueix sense ser suficient, i és bastant probable que la demanda sigui una realitat en els propers dies i setmanes.
És en aquest moment quan ens assabentem, de rebot, que la idea del districte és tancar l'equipament si els veïns demanden; el districte no vol entrar en un judici que sap que perdrà. El perdrà per la seva passivitat política durant tants anys, per la poca voluntat que ha tingut per resoldre el problema, per no escoltar-nos quan encara hi havia temps per fer-ho i reaccionar només quan una demanda judicial d'un nombre reducidíssim de veïns pot comprometre els seus interessos i pot deixar a més de 500 joves sense poder fer les seves activitats, encara que això, pel que sembla, sigui per a ells secundari.
Òbviament, del possible tancament del Casal no ens han dit res ni la senyora Regidora ni el senyor Gerent que sempre es desfan en bones paraules sobre com acabar amb aquesta situació a les reunions, però només això, bones paraules. Malgrat tot, ens prenem això com una situació greu, ja que, aquestes paraules sí que han sortit del propi districte de Nou Barris. L'associació assumeix el seu paper en tot això d'una banda lluitant per un equipament nou i, d'altra banda, lluitant per aguantar aquí, mentrestant, sigui com sigui...
...i en això us necessitem a tots vosaltres. I no pot ser d'una altra manera que amb tots vosaltres. Som tots junts els qui donem sentit al Casal de Joves de Prosperitat, als nostres equipaments, projectes, formes de treballar, coses aconseguides, objectius complerts. En definitiva a un territori amb característiques singulars i pròpies que ens estimem, on vivim i on ens relacionem. Necessitem que ens doneu suport, que pressioneu i que, com sempre, aconseguim alguna cosa que valgui la pena entre tots i totes. En el fons, és l'única forma en què sabem fer-ho.
Per això, us volem convocar aquest dijous 16 d'octubre a les 18:30 h al Casal de Joves de Prosperitat.
NO Al TANCAMENT DEL CASAL DE JOVES DE PROSPERITAT!!!!!
Moltes gràcies,
Casal de Joves de Prosperitat
Uns quants ens pensàvem que malgrat l'onada de desallotjaments dels centres socials ocupats en els últims anys sempre ens quedarien d'altres espais que es van aconseguir al seu moment en lluites veïnals molt dures. Doncs semblaria que no és el cas. Ens arriba (via