Miserable campanya de neteja

De seguida, els termes de la discussió s'han situat en uns paràmetres repressius, confirmant que els problemes socials, el malestar, les conseqüències de la misèria i la conflictivitat política en general, són, cada vegada més, competència de la policia, sobre la qual els càrrecs polítics deleguen l'administració del descontentament social. L'Ajuntament de Barcelona no s'aproxima a aquestes dones, majoritàriament nigerianes, a través d'assistents socials ni amb programes d'ajut, sinó amb la Guàrdia Urbana. I la regidora de Seguretat, Assumpta Escarp, es queixa de què no siguin expulsades, com tocaria, ja que són estrangeres en situació il.legal, però això és competència de la Policia Nacional i el Ministeri de l'Interior i per tant ella no hi pot fer res. Per la seva banda, l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha demanat al govern que canviï el Codi Penal per a prohibir la prostitució als carrers, ja que "aquesta prohibició ens ajudaria a defensar l'espai públic". Al senyor Hereu ni se li passa pel cap que qui hauria de ser defensat és la part més vulnerable en tota aquesta història, que són les prostitutes, i no un concepte abstracte com el d'espai públic. A més que ja sabem quina és la idea d'espai públic que té l'Ajuntament de Barcelona: no un espai on fer vida comuna i col.lectiva, sinó un espai per transitar mentre es valoritza econòmicament.

Després de sentir les opinions dels "responsables" polítics sobre quina ha de ser la policia que "resolgui" el problema, el que no coneixem, a hores d'ara, és què en pensen les prostitutes. Perquè a la seva condició s'afegeix que són inmigrants en situació il.legal, és a dir, que ni tan sols es planteja la possibilitat d'establir-hi un diàleg, un contacte, unes negociacions, una estratègia per emancipar-les de la màfia que segurament les oprimeix: el tracte previst per la llei és l'expulsió, com bé recorda la regidora de Seguretat, Assumpta Escarp. Tot plegat, sembla que només importi una cosa: que no facin malbé el negoci turístic, que no emprenyin, que no donin mala imatge. Fa la sensació, lamentablement, que aquest afer s'estigui plantejant de la mateixa manera que es plantejaria una campanya de desratització. A aquestes dones només els reclamen una cosa: que es facin invisibles, que es fiquin en alguna claveguera i deixin d'espatllar la bonica postal que s'ha de vendre als turistes. Ja deia, fa segles, Tomàs d'Aquino (al llibre IV del De regimine principium): Les prostitutes són, a la societat, el que és la claveguera a un palau: suprimiu la claveguera i el palau esdevindrà un lloc brut i infecte. Sembla, per tant, que allò que volen els instigadors de la campanya del diari El País, és que les prostitutes no surtin de la claveguera, que empastifen la ciutat i fan malbé el negoci.

D'altra banda, alguna gent amb més sensibilitat social s'ha pronunciat en uns termes ben diferents del recurs a l'ús de la policia per a administrar el malestar social, a través del següent comunicat:

Derogació de l'Ordenança de Civisme i implementació de mesures comunitàries

(Comunicat signat per ÀMBIT DONA, FAVB, GENERA, LLOC DE LA DONA, SOS RACISME, COOPERATIVA I CENTRE DE DOCUMENTACIÓ LA CIUTAT INVISIBLE I ASAUPAM, obert a més adhesions)

Aquest any ens trobem novament en una dinàmica similar a la generada l’any 2005 i que va conduir a l’aprovació de les denominades Ordenances del Civisme. En aquella ocasió ja vàrem denunciar que la barreja de problemàtiques socials amb actes d’incivisme o noves formes d’ús de l’espai públic representava una vulneració de drets dels col·lectius afectats, en especial d’aquells més vulnerables. Alertàvem també sobre la ineficàcia de les mesures sancionadores. La situació actual és entre altres coses una bona mostra que no ens equivocàvem i que l’Ordenança ha estat un fracàs.

Altres problemàtiques que es donen en alguns espais de la ciutat i de forma especial als barris de Ciutat Vella, tenen a veure amb un model d’oci i de turisme que ven, literalment, l’espai públic com un element de consum més que com un bé d’ús col·lectiu de la ciutadania. La permissivitat, la manca de límits en aquest aspecte ens ha dut a la situació actual de saturació i d’excés. Una situació de sobreocupació i d’ús irregular que no vol posar en perill els importants negocis que es mouen a l'entorn del turisme i que castiga el veïnatge de Ciutat Vella amb brutícia i sorolls. No es tracta de saber quantes són les multes imposades sinó de constatar l’impacte real que aquestes han tingut sobre la millora de la convivència. Un turisme sostenible, social i ecològic no passa per promoure un turisme d’alt nivell adquisitiu, sinó per promoure un ús dels espais públics que respecti la convivència entre les persones que ens visiten i les que hi residim a la ciutat. Tampoc en aquest sentit l’ordenança ha estat útil.

En el cas de la prostitució, l’ordenança del Civisme, lluny de resoldre l’ús de l’espai públic, ha incrementat els conflictes. Les conseqüències de la implementació de l’ordenança que les entitats que treballen amb els col·lectius de les treballadores sexuals han pogut constatar, han estat un increment de la precarietat de les seves condicions laborals i de la seva fragilitat social. De les multes al·legades, totes han estat per la concertació de serveis sexuals i no per la seva realització a l’espai públic, tot i que el tancament d’espais per a l’exercici del treball sexual ha conduït a la dificultat de trobar llocs adequats.

L’Ajuntament no es pot inhibir de la seva responsabilitat en la gestió de la convivència i de l’ús de l’espai públic. Cal que faci una autocrítica de les polítiques sancionadores i de les seves conseqüències.

Per això demanem:

• La posada en marxa efectiva d’un projecte de mediació comunitària.
• La revisió del Pla d’Usos de Ciutat Vella i que es permeti l’obertura de locals.
• Un canvi en la política d’estrangeria per evitar noves situacions de irregularitat com la que viuen moltes d’aquestes dones, i a curt termini revocacions de les ordres d’expulsió no executables tal com ja va recomanar el Defensor del Pueblo, així com la coordinació interdepartamental per protegir les dones que es troben en situació de vulnerabilitat o que pateixen explotació.
• La derogació de l’Ordenança del Civisme.
• La implementació de programes educatius que promoguin un ús socialment sostenible del l’espai públic i la dignificació de la imatge de Barcelona en la promoció turística de la ciutat.

Barcelona, 2 de setembre de 2009