Manifest de la diada per l'alliberament GLTBIQ+

Per començar, avui mateix, ara mateix, en molts països del món, les persones no heterosexuals, les que s'identifiquen amb una opció afectiva-sexual, o una identitat de gènere i sexe diferent a la tradicionalment establerta, són perseguides i torturades i fins i tot assassinades impunement amb el beneplàcit de la legalitat i la mirada condescendent dels responsables polítics i les institucions religioses; a vegades, fins i tot amb el seu suport. Recordem que el passat desembre el Vaticà, juntament amb altres 57 països, es va declarar en contra la despenalització de la homosexualitat arreu del món.

Però no volem parlar només de llunyanes contrades, sinó també del que passa a casa nostra mateix, perquè també aquí estimar de manera diferent a la norma no és sempre fàcil, encara avui dia, 40 anys més tard d’Stonewall, 34 anys després de la dictadura. No podem sentir-nos satisfets i satisfetes amb la simple igualtat legal, doncs perquè aquesta igualtat sigui de debò, quotidiana, present en tots els aspectes de la nostra vida, cal que seguim treballant per una igualtat social; una igualtat real. Igualar a nivell legal els nostres drets a la resta de ciutadans o viure en determinats barris de les grans ciutats com Barcelona on es respira un ambient menys hostil que a les províncies, ens dóna una falsa impressió de que tot ja està resolt quan en realitat queda tant per fer encara.

Perquè avui encara es pateix assetjament, abusos i vexacions a les escoles i instituts per part de companys i companyes; perquè aquests abusos són el resultat de la falta de formació i recursos al sistema educatiu; perquè encara hi ha grups polítics com el Partit Popular, socials com el “Foro de la Familia” i religiosos com la jerarquia catòlica, que pressionen per retirar-nos les llibertats aconseguides; perquè fora d’alguns barris de grans nuclis urbans la realitat LGTB es troba habitualment amb la burla i l’agressió, forçant-ne la migració; perquè les persones transsexuals i transgènere segueixen sent considerades institucionalment com a malaltes i tractades socialment com a una aberració, com un espectacle i per tant, són marginades socialment i bandejades del món laboral, així com ignorades pels dirigents polítics i les administracions publiques en la seva realitat. Perquè el primer pas ha estat reconèixer la nostra identitat i dignitat com a ciutadans d'igual dret i deure que la resta de la ciutadania, però amb això no n'hi ha prou. La fòbia social directa i indirecta, i fins i tot latent, cap als qui estimem en diversitat segueix existint i la patim a diari a les aules, a les consultes, a la feina i als despatxos dels nostres dirigents. Cal un compromís polític cap a la igualtat social, cap la igualtat real.

Per tot això cal que revisem els valors que regeixen aquesta societat. El masclisme, el sexisme i l'heteronormativitat són valors basats en la opressió, constantment maquillats amb la paraula tolerància. Cal que eduquem en valors que promoguin el respecte a la diferència; en la diversitat com a valor enriquidor de les persones, no com a eina destructora i opressora. Cal promocionar nous valors i cal que en aquests valors s'incloguin a les persones d’opció afectivo-sexual i identitat de gènere i sexe diferents al de la majoria. Cal que eduquem en valors que ens incloguin a tots i a totes per tal d'aconseguir la plena integració social i el ple respecte personal. Calen, en definitiva, polítiques clares en tots els àmbits que facilitin el desenvolupament de les diferents sexualitats, que promoguin la diversitat com a valor sòlid en el creixement de totes les persones.

Ara més que mai, lluitem des de l'educació per una igualtat real!!!!!!!

Podeu comunicar la vostra adhesió a

cgb@colectiugai.org