L'FMI disposa, el govern romanès abdica

"L'FMI disposa, el govern romanès abdica

El passat desembre de 2009, l'elecció com a cap d'estat del president Traian Basescu (del partit demòcarata liberal - PDL), suposa el final d'una crisi política que durava ja més de dos mesos.

Jérôme Duval / Membre de Patas Arriba Valencia i del CADTM

Durant aquest període, Romania, encaminada cap a una seriosa recessió, va estar governada per un executiu provisional. El primer ministre Emil Roc, també reelegit, acaba de constituir un nou Govern liberal. Romania està integrada a l'OTAN des de 2004 i és un dels Estats més pobres de la Unió Europea, a la qual es va adherir l'any 2007.

És evident que l'acord conclòs al març de 2009 amb el Fons Monetari Internacional (FMI), la Unió Europea (UE), el Banc Mundial i altres prestadors per a una ajuda de 20.000 milions d'euros no servirà per a què la població pobra s'alliberi de la crisi financera que sofreix el país.

Com és habitual, cada vegada que l'FMI concedeix un préstec, aquesta institució s'immiscueix en la política econòmica del país, en aquest cas per a reformar el sistema de pensions i reduir els salaris dels funcionaris públics, impedint qualsevol acte sobirà del Govern. Per aconseguir això, asfixiant encara més una economia malalta, el FMI bloqueja al costat de la UE una part del préstec, de 2.500 milions d'euros, que Romania havia de rebre des de novembre de 2009. D'igual manera i al mateix moment que en el cas d'Ucraïna, el FMI, despreocupant-se dels efectes de la crisi econòmica que afecten als més desafavorits, exerceix aquest bloqueig per tal de pressionar en les negociacions sobre la satisfacció de les seves exigències neoliberals.

Pressions

Ja al mes d'agost, Jeffrey Franks, responsable del FMI i en aquest moment en plenes converses sobre el futur econòmic del país, anunciava que les autoritats han de reduir la massa salarial del sector públic de l'actual 9% del PIB fins a arribar a un 6% del PIB en cinc anys. Franks calcula llavors que les condicions imposades a Romania són “ambicioses però realistes” i “adaptades al país”. Però això no sembla ser l'opinió de la població, que va realitzar una important mobilització: el 7 d'octubre de 2009, van sortir al carrer milers de persones per a manifestar-se en contra de les mesures d'austeritat del Govern. I apareixen altres fronts de mobilització, com a dins d'Alcatel Lucent, on els assalariats van decidir crear el seu primer sindicat i començar una vaga per a defensar els seus drets. La multinacional, present a Romania des de fa 18 anys, preveu transferir el 30% de les seves ocupacions cap a la subcontracta india Wipro.

Com era necessari facilitar les negociacions en curs amb l' FMI, el president Traian Basescu va nomenar primer ministre, el 15 d'octubre de 2009, a Lucian Croitoru, ex representant de l' FMI a Romania, que va treballar també en el Banc Mundial. A finals de desembre, Sebastian Vladescu, el pròxim ministre de Finances del nou Govern d'Emil Boc, confirma la submissió a la institució financera al comprometre's a suprimir 100.000 llocs de funcionaris durant l'any 2010, o sigui, el 7,5 % de la funció pública. Les condicions del préstec del FMI seran respectades pel nou Govern. Encara que una gran part dels llocs de treball seran reduïts al no ser substituïts els empleats que s'acullen a la jubilació, és inconcebible acceptar un pla que forma part d'una estratègia l'objectiu de la qual és reduir a la meitat la massa salarial de la funció pública. El FMI i la UE, en missió a Bucarest el 14 de desembre de 2009, intervenen directament en l'elaboració del pressupost de 2010, fet que és una condició per aconseguir el préstec.

A més de la supressió de 100.000 llocs de treball, les mesures imposades pel fMI, i incloses al pressupost, passen per una congelació de les pensions i dels salaris amb un manteniment del salari mínim mensual de 600 lei (145 euros). I a canvi d'això, Romania podria rebre el 17 de febrer una “ajuda” de 2.300 milions d'euros del FMI.

El rescat del FMI

La crisi financera, en la qual el FMI té una gran responsabilitat, no ha frenat el dinamisme de la institució sinó tot el contrari. En aquests últims anys, diversos països havien reemborsat anticipadament els seus deutes amb el FMI i, per tant, el Fons va veure com es reduïa la seva cartera de préstecs de prop de 100.000 milions de dòlars a començaments de 2000 a 17.000 milions just abans de la crisi de 2007, mentre que el seu únic préstec va ser per a Turquia. En aquest moment intervé el G-20, que, reunit a Londres el 2 d'abril passat, va demanar als Estats (o sigui, als contribuents) insuflar a la institució gairebé un bilió de dòlars. D'aquesta manera, el G-20 promou davant el públic un FMI desacreditat i menyspreat pels moviments socials, subjecte a greus problemes de corrupció i afeblit pels seus problemes de liquiditat.

No obstant això, el FMI pot continuar amb la seva política lucrativa de préstecs cap a tot un seguit de nous països en dificultats (Islàndia, Ucraïna, Letònia, Hongria, etc.) i Dominique Strauss-Kahn, com un banquer entusiasmat per trobar nous clients, explicava: “El Fons està allí, va ser creat per a això, i estem preparats per subministrar als països que ho desitgin la liquiditat necessària”. Des de llavors, els negocis tornen a començar i la institució anuncia uns guanys en alça de prop de 700 milions de dòlars per a l'exercici 2009-2010, sense comptar els 4.700 milions de dòlars de benefici generat per la venda de gairebé 212 tones d'or del seu estoc.

De forma similar a la crisi de 1982, el FMI arriba com prestador d'última instància acompanyat de les seves funestes conseqüències, anomenades vulgarment ajustaments estructurals. L'economista Bernard Maris, aparentment reconciliat amb el FMI del seu director gerent Dominique Strauss-Kahn, afirmava el 7 d'octubre de 2009: “És cert que amb Strauss-Kahn i les seves intervencions puntuals, sense contrapartides estructurals a Hongria, Irlanda, Polònia, Ucraïna, etc., el FMI es va reconciliar amb la seva modèstia i la seva filosofia original. I és per això pel que Strauss-Kahn és unànimement elogiat”. Pot ser un economista tan cec fins al punt de no veure en els recents préstecs del FMI la imposició d'ajustaments estructurals devastadors que els acompanyen?

El Tribunal Constitucional de Letònia sembla, no obstant això, haver detectat correctament que la disminució de les pensions de jubilació estava condicionada pel préstec de 7.500 milions de dòlars del FMI i de la UE, ja que al desembre de 2009 va declarar la mesura anticonstitucional i va ordenar el reemborsament als jubilats de les sumes corresponents a la reducció de les seves pensions.

Al contrari del que deia Michel Camdessus –expresident del FMI des de 1987 fins a 2000–, nosaltres no vam pensar que és necessari “adaptar el capital” a un món en crisi per a preservar-lo millor, sinó més aviat atacar el problema de manera radical, és a dir, anar a l'arrel del sistema capitalista mortífer i promoure un  repartiment igualitari de la riquesa."