L'estat espanyol augmenta la cooperació militar amb Israel

Més cooperació militar amb Israel?

Anunciat des de l'octubre, el 16 de març es va firmar l'acord de cooperació militar més complet fins a data d’avui entre Espanya i Israel. Pel que sembla, es tracta d'un "Memoràndum d'Entesa", fórmula que implica que no es deriven drets i obligacions per a ambdues parts, no es publica en el BOE i no se sotmet a l'autorització prèvia de les Corts (com sí succeeix amb els tractats internacionals de caràcter militar). No obstant això, resulta poc creïble que es tracti realment d'una mera declaració d'intencions. Potser, com assenyala Eduardo Melero, professor de Dret de la Universitat Autònoma de Madrid, s'ha qualificat aquest acord com memoràndum per evitar el control parlamentari i el debat públic sobre el seu contingut. Cal preguntar de quina contingut podríem estar parlant, ja que per "relacions militars" sovint entenem "exportacions d'armes espanyoles". No obstant això, aquestes representen un volum econòmic molt inferior al registrat en altres àmbits, com veurem.

Les exportacions de material militar espanyol a Israel desperten, a més d'interrogants ètics, altres jurídics, ja que estan regulades per llei. Segons l'opinió de nombrosos experts, en general aquestes exportacions violen de manera flagrant diversos criteris de la llei espanyola i europea. A tall d'exemple, els Estats membres de la Unió Europea han rebutjat exportacions a Israel apel•lant 335 vegades entre 2001 i 2008 al criteri 2, per no respectar Israel els drets humans - així consta en molts informes de l'ONU i la Unió Europea - i al criteri 3, per trobar-se en una situació de conflicte armat o tensió política - com considera la pràctica totalitat de centres sobre pau i conflictes. En canvi, no es coneix que Espanya hagi denegat mai una exportació de material militar a Israel (entre 2006 i 2008 va denegar a tots els països amb prou feines 15 de les 2.421 sol•licituds). És evident que no es pot demostrar que el material militar exportat sigui utilitzat -exactament el mateix- directament o com a component integrat, per matar persones o violar els seus drets, però és important conèixer que no hi ha cap garantia sobre el seu ús final i no es pot impedir la seva utilització en incursions com les realitzades a la Franja de Gasa entre els últims dies de 2008 i gener de 2009. En els darrers catorze anys, Espanya ha exportat "material de Defensa" i armes curtes a Israel valorades en més de 25 milions d'euros, a més d'altres 8,6 milions en material de doble ús civil-militar. "Absolutament insignificant", va respondre Rodríguez Zapatero a un jove en el programa de televisió "Tinc una pregunta per vostè". Però molt rellevant, tractant-se d'Israel. Estant Gasa encara fumejant, Espanya va autoritzar, en el primer semestre del 2009, llicències d'exportació de material militar per 178.955 euros, un 14% més que a la primera meitat de 2008. Cal afegir que Espanya no ha exportat armament a autoritats o grups palestins, una pràctica que també hauria suposat una violació dels criteris de la legislació vigent.

No obstant això, hi ha altres relacions militars, aquestes no regulades per llei, que també poden resultar enfortides pel nou acord. Entre les nombroses importacions de material militar israelià, són ben conegudes algunes adquisicions de míssils i avions no tripulats (utilitzats per Espanya a l'Afganistan). Només aquestes compres van superar els 340 milions d'euros. Cal assenyalar que, d'una banda, en reduir el cost per unitat aquestes importacions s'abarateixen la producció interna d'armes d'Israel, que depèn de les seves exportacions, més de tres quartes parts de la seva fabricació. De l'altra, advertir que si Espanya importa tecnologia militar molt avançada d'Israel, és com a conseqüència del seu enorme esforç militar, justificat internament per l'amenaça, real o figurada, que la seva població percep tant l'exterior com del "interior" (els Territoris Ocupats de Palestina). Segons han declarat diplomàtics israelians, l'enginyer i el soldat conviuen en aquell territori en convertir una part en un laboratori de proves permanent.

Pel que fa a la cooperació corporativa, cada país prioritza la seva indústria militar local. Per això, proliferen els consorcis entre empreses d'Israel i Espanya per accedir als respectius mercats (i en tercers països, incorporant les seves empreses). El volum de negoci d'aquesta col•laboració pot superar els cinquanta milions d'euros anuals, segons l'ambaixada israeliana a Madrid. Així mateix, aquesta cooperació afecta l'anomenada "Seguretat Integral" (lluita antiterrorista, espionatge, control de fronteres i immigració, etc.). Només en aquest últim sector, en què Israel és punter, autoritats israelianes estimen que el volum de negoci amb empreses espanyoles s'està apropant al de la Defensa. A més, també cooperen en els programes de recerca (R + D) finançats per la Unió Europea.

Finalment, Espanya també s'ha ofert, com a presidenta de torn de la Unió Europea, a impulsar les relacions d'Israel amb la UE i l'OTAN. Resulta com a mínim reprovable que el Govern espanyol hagi decidit fer un pas més en les ja preocupants i res insignificants relacions militars amb Israel, tot just 14 mesos després dels excessos a Gasa i la petició de diversos partits polítics en el Congrés de suspensió d'exportacions militars a Israel, en un moment en què aquest país està sent acusat per l'ONU de crims de guerra i contra la humanitat i evitant, a més, el necessari debat parlamentari.

Alejandro Pozo.

Publicat a http://www.centredelas.org

Alta tecnologia militar espanyola a la venda a Israel

Una empresa espanyola està comercialitzant a Israel alta tecnologia per avions militars no tripulats, un model que l'Exèrcit israelià ha fet servir als “atacs selectius” sobre Gaza o el Líban i que han causat la mort de desenes de civils, com consta en els informes refrendats per Nacions Unides, Human Rights Watch o Amnistia Internacional, que l'han qualificat com a “crims de guerra”.

L'empresa espanyola Aries, Ingeniería y Sistemas, S. A., amb seu a Madrid, ha confirmat a periodismohumano que va assolir “aproximadament el juliol del 2009″ un acord amb la companyia israeliana Goldtech Technologies, que té com a clients principals a l'Exèrcit i el Ministeri de Defensa d'Israel. Un alt càrrec d'Aries admet que aquesta aliança suposa un primer pas per la venda de “tecnologia i enginyeria d'avions no tripulats”, també coneguts com a ‘drons’ o UAV, “i catapultes de llançament”, encara que refusa de donar-ne més detalls “confidencials”.

Anem per parts.

Qualsevol operació d'exportació de material de Defensa necessita l'aprovació d'una comissió del Govern formada pels ministeris d'Indústria i Comerç, Interior, Defensa i el Centre Nacional d'Intel.ligència. Aquesta comissió decideix en funció de la llei espanyola d'exportació d'armes, que prohibeix explícitament la venda de material “quan hi hagi indicis racionals de que es pugui fer servir en accions que pertorbin la pau, l'estabilitat o la seguretat en un àmbit mundial o regional” o “pugui exacerbar tensions o conflictes latents”. I qui decideix quan n'hi ha, d'indicis, o no? El mateix article d'aquesta llei remet a les organitzacions especialitzades i a Nacions Unides.

En aquest cas hi ha un matís important: l'acord que avui coneixem no implica cap exportació concreta sinó “una aliança” que prepararà el camí per a futures vendes, que no s'han produit encara perquè “el negoci va lent”, segons Aries. Per tant, el Govern no tè per què tenir-ne coneixement oficial, de l'acord.

“Si s'autoritzen aquestes vendes, es creurà una línia vermella”

Les organitzacions socials consultades per periodismohumano es mostren “força amoïnades” per aquesta línia oberta entre Aries i Goldtech Tecnologies en un marc legal emparat pel Govern. Mabel Bustelo, responsable de la Campanya de Desarmament de Greenpace, demana “que el ministeri de Comerç s'hi pronunciï” perquè “si una empresa busca reprensentants en un altre país està clar que ho fa per a vendre. Si s'arriba a autoritzar la venda d'aquest material a Israel, s'haurà creuat la línia vermella pel que fa al control d'armes”. Israel, com el Marroc o Colòmbia, forma part de la llista de “destins molt preocupants” d'armes fabricades a Espanya i que, per a les ONG, no compleixen els requisits de la llei.

Tanmateix, encara que aquesta col.laboració entre Aries i Goldtech no té l'autorització explícita de l'Executiu, sí que hi ha un permís implícit: “existeix un marc bilateral entre els ministeris de Defensa d'Espanya i Israel pel qual les empreses de tots dos països podem fer aliances en matèria de Defensa i I+D sense haver de consultar-ho”, diuen les fonts consultades a Aries referint-se a acords bilaterals en vigor des del 1997 i el 2004 (pdf). Aquest mateix any, el passat 16 de març, la ministra de Defensa i el seu homòleg israelià, Ehud Barak, varen signar a Madrid un altre document que aprofundia aquesta entesa. “Si en comptes de amb una empresa d'Israel fos amb una empresa de l'Iran”, aclareix Aries, “l'acord no seria legal perquè Defensa ho prohibeix, però amb Israel hi ha bilateralitat”.

En el cas d'Israel contra Palestina, la documentació és aclaparadora. Pel que fa a l'Operació Plom Fos del Nadal del 2008, una institució tan condicionada com la pròpia ONU va recolzar l'Informe Goldstone i admetè que Israel va cometre crims de guerra. En declaracions a periodismohumano, un dels quatre redactors de l'informe, Desmond Travers, recorda que aquests avions “es van fer servir per atacar infants, una dona embarassada, un home en una motocicleta, homes que carregaven oxígen en una furgoneta, o una desfilada policial. Jo he vist el que veuen els qui els manegen i els UAV no permeten errors. Mercès als UAV podria haver-se diferenciat el que eren aquests objectius del que no eren objectius legítimament atacables. Per què no van fer-ho?”.

L'informe de Human Rights Watch “Errors precisos” documenta i analitza els casos de al menys 29 civils, entre ells 8 nens, assassinats per ‘drons’ durant l'atac a Gaza del Nadal del 2008. “La capacitat tecnològica d'aquests avions i els míssils que llencen generen que les violacions dels drets humans que provoquen siguin, si cap, més greus”. Amnistia internacional, per la seva banda, ha pogut demostrar la mort de 42 civils per l'acció d'aquests avions durant les tres setmanes de durada de l'operació.

Tinc una pregunta per vostè

El 29 de gener del 2009, just després de l'Operació Plom Fos d'Israel sobre Gaza, el president Zapatero va ser interpelat per un ciutadà en el programa de televisió "Tengo una pregunta para usted":

- Tè vostè una idea de quants civils palestins hauran mort les nostres armes?

- Estic convençut de que les nostres armes o els components que nosaltres venem a Israel no s'han fer servir per això. Són les dades que jo puc aportar aquí, en tot cas ho podrem aclarir sense cap problema.

Mes i mig després, el Govern va reiterar aquest missatge en el Congrés, com consta en el diari de sessions [pdf].

Tal i com vam destacar en un reportatge recent, a partir d'aquell moment les operacions a Israel van semblar congelar-se. El 2008, s'hi exportaren 2,5 milions d'euros en armes, bombes, torpedes, cohets, míssils, sistemes de direcció de tret o aeronaus; el 2009, després del programa de televisió, l'operació autoritzada més important fou la venda d'ordinadors per valor de 0,8 milions.

Un sector amb molt de futur

Els sistemes de vol no tripulats poden tenir usos civils força interessants: transport de mercaderies, expedicions científiques en entorns hostils per a l'ésser humà, prevenció i control d'incendis i un llarg etcètera que arriba fins on ens arribi la imaginació.

¿No podria ser que la tecnologia per a drons d'Aries s'utilitzés a Israel, en comptes de per la guerra, per a serveis forestals o de rescat? No és aquesta l'especialitat de la casa, sens dubte. Navegant per la web oficial de l'empresa podem descobrir-hi que els seus sistemes es fan servir, per exemple, per les Forces Armades espanyoles a la base d'Herat. Els enginyers d'Aries han entrenat els membres de la missió espanyola a l'Afganistan en l'ús dels avions no tripulats.

La fabricació dels drons que podrien ser exportats a Israel ha rebut ajut públic. Com consta a la web d'Aries Ingeniería, el projecte TEDESCODIM-UAV (Tecnologies per al Desenvolupament de Sistemes de Configuració Dinàmica de Missions per a UAV) ha rebut una subvenció de 153.099 euros (pdf) del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme per a la fabricació de sistemes de vol no tripulat. El Pla d'innovació empresarial de la Comunitat de Madrid, per la seva banda, li va concedir 99.255 euros (pdf).

Aquesta mateixa empresa lidera el consorci CERVANTES (Consorci Empresarial per a la Reenginyeria del Vehicle Aeri No Tripulat Espanyol) format per 11 empreses i 4 centres d'investigació públics com la Universitat Politècnica de Madrid, Universitat Rei Juan Carlos i Universitat Ramon Llull. Espanya ha dedicat, a través d'aquest consorci, 22 milions d'euros en quatre anys a la investigació sobre drons entre el 2006 i el 2010.

Un altre fet que demostra la capacitat d'Aries i el gran interès que Espanya té en aquesta mena de tecnologia, més enllà del finançament, és la celebració els passats 2 i 3 de març a Madrid d'UNVEX, la Conferència Internacional sobre sistemes no tripulats. Entre les atraccions de la trobada hi havia una maqueta d'un dron fabricada per Aries Ingeniería, que en un comunicat afirmava que la repercussió dels seus productes havia estat “un èxit” en un mercat “dominat per la tecnologia de països com els Estats Units o Israel”.

La Conferència, patrocinada per EADS, l'Agència Europea de Seguretat i Defensa i el Ministeri de Defensa d'Espanya, va ser inaugurada pel Secretari d'Estat de Defensa, Constantino Méndez, qui a l'acte d'inauguració va assenyalar que els UAV “són una solució als reptes de la defensa actual”. A aquest mateix congrés fou invitat el general Gabriel Shachor de l'Exèrcit de l'Aire d'Israel, que va impartir una xerrada titulada “UAVs a les Forces Armades d'Israel; lliçons apreses”. Va compartir taula rodona amb el Tinent Coronel Juan Carlos Mora, de l'Exèrcit de l'Aire d'Espanya.

La guerra teledirigida

La polèmica no afecta xnomés a Israel. A l'Enfoque de periodismohumano El gran juego, Carlos Sardiña explica qui i com comencen a fer-se servir els avions no tripulats. La Xina està copiant els dissenys dels “drons” nord-amercians. El Pakistan ja ha començat a fabricar els seus. I, deixant de banda l'ús militar, la policia britànica té previst d'implantar aquesta tecnologia per a vigilar manifestacions i prevenir diversos actes delictius abans dels jocs olímpics de Londres del 2012.

Juan Luis Sánchez, Alberto Arce.

Publicat a http://periodismohumano.com, traducció al català d'Enfocant.net