L'estat crític de la sanitat pública

Dempeus denuncia l'estat crític de la sanitat

Des de Dempeus per la Salut Pública denunciem les actuacions realitzades pel govern de CiU en els primers 100 dies de mandat i desgovern que han estat preparant un terreny de resignada acceptació social. La campanya mediàtica que pretén la "legitimació" de les retallades és una veritable màquina de conformació/deformació de l'opinió pública, a través d'elaborats publi-reportatges. El mecanisme de fons està perfectament estudiat i magistralment aplicat: instalar el sentiment de culpabilitat en la població usuària dels serveis públics en general, de la salut i la sanitat en aquest cas concret.

El discurs oficial és un insult a la dignitat:

Vivim molts anys (massa?) i aquesta factura és insoportable per a l'Estat. Abusem dels serveis públics perquè són “de franc”, i anem al metge d'una manera insensata i insoportable. Les persones immigrantes, les grans i les que pateixen malalties cròniques són les que més abusen. Hem estat vivint per damunt de les nostres possibilitats i ara cal estrènyer el cinturó. S'han acabat les vaques grasses. Qui pugui que es faci amb una cobertura privada i qui no que aguanti i esperi.... cosa que també es podria traduir per la consigna que de fet s'aplica de que "La salut no és un dret, sinó una mercaderia".

En salut i sanitat, som al límit de la insuficiència:

- Retallada del 10 % del presupost destinat a sanitat. Una amputació impossible sense posar a la picota el mateix Sistema de Salut que coneixem. Una reiterada decisió de recuperar 850 milions d'euros de dèficit de l'exercici anterior.

- Retallada salarial dels professionals després de la rebaixa del 5% dels treballadors públics. Increment d'hores, guàrdies i massificació de feina amb el consegüent deteriorament de qualitat però també de seguretat assistencial.

- Retallada de plantilles. No es cobreixen baixes ni jubilacions (tret d'excepcions). No es contracten reforços, temporals ni substitucions. No s'allarguen jornades. Es fomenten centres de primària amb gestió privada i mercantil (EBAS).

- Retallada de serveis. Alguns hospitals (7) planificats no es construeixen ni s'obren. Es tanquen plantes completes d'hospitals, especialment pensant en l'estiu (?). Es tanquen serveis fonamentals. Es tanquen quiròfans i ús amb horaris de tarda (públics). Ajornament i suspensió de Centres d'Assistència primària planificats. Es posen literalment en venda al sector privat serveis d'hospitals públics (Clínic). Cada gerència hospitalària té “llibertat” per autoaplicar-se les tisorades on consideri fins a un abaratiment del 10 %, ja que no rebrà aquesta dotació.

- Es dispararan (ja) les llistes d'espera, esdevingudes de desesperació.
I tot amagant un fet trascendental: mentre s'espera una prova diagnòstica o un tractament, el pacient no està en “pausa” de la seva malaltia, sinó que lògicament s'anirà deteriorant amb el temps, i això suposa un empitjorament del pronòstic que pot fins i tot resultar fatal. A més, és un encariment i una mala pràctica. Assistim a un despropòsit de qualificacions pseudo-mèdiques sobre “l'urgent” o allò demorable, en funció de la prioritat econòmica.

- Càrrega i abús de tots els sofisticats i diversos mecanismes de privatització, concertacions, externalitzacions, subcontractacions, co-REpagaments, taxes suplementàries, exclusions a les carteres de serveis, bonificacions fiscals per a qui subscrigui pòlisses d'assegurances privades tot pagant-los per aquesta via les seves inversions i, tot plegat, tot l'argot de “colaboracions-complementarietats del sector privat amb el públic" en aquesta lloança del “sector mixt”, que al final acaba sistemàticament en derivació de recursos de tothom, públics, als comptes de benefici de les grans mútues i empreses privades, ja siguin d'assistència, de tecnologia, capital financer, o farmàcia.

Una situació d'alt risc i que denunciem per la seva explosivitat.- Tot aquest panorama, malgrat ser reiteradament anunciat (a "Dempeus per la salut Pública" hi portem mesos) no havia calat a la quotidianitat de les persones més senzilles i més desinformades, però en pocs dies la topada amb la crua realitat està suposant un contratemps força seriós.

La situació s'enrareix per dies. En casos d'atencions que comporten una tensió més gran, urgències, cirurgia programada, diagnòstics severs, massificacions intolerables, hom comença a detectar-hi un atmosfera de càrrega ambiental que enfronta usuaris indignats amb professionals sotmesos al límit de llurs in/capacitats. No pretenem fer alarmisme gratuït però l'amenaça d'incidents, després lamentables, és cada cop més versemblant i es tracta, ja ara, d'evitar-los. Els culpables no són els enfrontats sinó els motius causants del conflicte: les polítiques irresponsables i els seus responsables polítics.

Així les coses, es comencen a conèixer crides a mobilitzacions. Ja convocada per al 14 d'abril des dels sindicats mèdics i organitzacions d'usuaris. Una  manifestació macro per al 14 de maig a Barcelona  des de tota la Xarxa d'Entitats Socials i sindicats de classe…

Una resposta lògica, fonamentada i saludable per reivindicar el caràcter públic del servei de salut. Es tracta de respondre de forma clara i explícita: NO tolerarem la desfeta del sistema públic de salut. Hi és en joc la pervivència mateixa dels serveis públics com els hem conegut en el que en deien estat del “benestar”, avui amb prou feines del “migestar”, però avançant cap al precipici del “malestar”. I una Convenció per una nova cultura de la salut per al 22 de juny, on arguments i convicció plantegin una alternativa distinta i al servei de la inmensa majoria de la població.

-No és cert que gastem massa en salut ni en sanitat.- A Catalunya s'inverteixen menys recursos públics que a Espanya i menys que a la Unió Europea.

-Amb el que s'inverteix (gasta) tenim un sistema públic de salut molt eficient i que volem preservar, conservar, millorar i defensar.

-La salut no és un negoci ni una mercaderia. La salut és un dret i la ciutadania n'és la protagonista i qui ha de participar-hi i decidir.

-Els serveis públics com la sanitat no són “gratuïts” , ja que ja els hem pre-pagat amb la nostra feina i els nostres impostos.

-No acceptem co-pagar un servei públic, perquè això seria re-pagar, tornar a pagar el que ja hem fet amb els impostos.

-Allò que en diuen Sistema de colaboració públic–privat consisteix i acaba en desviar diners i recursos públics a beneficis privats.

-La sanitat pot ser pública (dret social), o privada (negoci i mercat), però la salut sempre és pública.

-No ens enfrontarem entre usuaris i treballadors de la salut, perquè finalment som tots treballadors i usuaris. Els culpables són els especuladors econòmics i grans empreses començant per les mútues asseguradores privades i les farmacèutiques.

-Les persones malaltes que requereixen atenció sanitària no poden ser discriminades per papers ni per procedències. Les bactèries ataquen persones més febles i menys protegides, no pas regulars o irregulars.

-No existeixen pastilles que resolguin tot a la vida. Les coses fonamentals no sempre són a la farmàcia sinó a la vida de cada dia.

-El treball, o una pensió digna, són els millors tractaments d'una persona activa, o d'un jubilat.

-Les coses que realment determinen l'estat de salut d'una societat no són mèdiques sinó socials: feina, precarietat, medi ambient, educació, habitatge, serveis socials, urbanisme...

-L'equitat en salut és la millor manera de mesurar la justícia social.

-Les inversions socials, o no, les polítiques públiques, o no, tenen sempre un impacte mesurable en termes de salut.

-No acceptem que es tanquin consultes, ni urgències, ni llits d'hospital, ni quiròfans. Si volen fer estalvis que portin les tropes de l'exterior i retallin despeses militars, alts funcionaris, bons milionaris d'executius, o luxes i protocols, començant per la Casa Reial.

-Si volen recursos per la sanitat que controlin i gravin els paradisos fiscals, el mercat negre, el frau fiscal, i que augmentin els impostos dels més rics.

-Ni un euro menys de retallada sanitària! No a repagar, no a copagar el que ja hem pagat.

-Els serveis públics han de ser prioritaris i cal que restin preservats del mercadeig, el negoci i les retallades presupostàries.

Mentre estan retallant els serveis socials i culpabilitzant els malalts tot dient que s'ha malgastat, que no queden diners, ... eliminen l'impost de successions que aporta milions d'euros a les arques públiques i l'eliminació del qual beneficiarà només els més rics.