Les polítiques no esdevenen sostenibles per anomenar-les així

"Les polítiques no esdevenen sostenibles per anomenar-les així

Ecologistes en Acció

Després de l'aprovació del Projecte de Llei d'Economia Sostenible per al seu posterior enviament cap a les Corts, Ecologistes en Acció mostra la seva perplexitat per la quantitat d'activitats insostenibles que s'inclouen sota el paraigües de la Llei, així com per la forta contradicció que existeix entre moltes de les mesures proposades i les polítiques reals.

Efectivament, l'Executiu ha facilitat un comunicat de premsa amb una relació d'iniciatives incloses dins l'Estratègia per a l'Economia Sostenible, de la qual el Projecte de Llei aprovat ahir és la peça central. Entre aquestes iniciatives criden l'atenció algunes com els Reials decrets de desenvolupament de la Llei Omnibus, que són una volta de rosca més en la liberalització de la nostra economia i dels serveis, quan han estat precisament la falta de control i l'absència d'aplicació de criteris de sostenibilitat sobre els mercats els factors que ens han dut a l'actual crisi econòmica i financera. És a dir, més verí disfressat de medicina.

Una cosa semblant es podria plantejar amb la proposta de reforma del mercat laboral o d'una altra iniciativa, la proposta de reforma del sistema de pensions, que en el fons el que promouen és que aquells que  pagaran i sofriran les conseqüències de la crisi siguin precisament aquells que no són responsables d'ella: els treballadors i treballadores.

Però, més enllà de la perplexitat que causa que moltes d'aquestes iniciatives es puguin qualificar de sostenibles, allò que crida més l'atenció és la forta contradicció existent entre bona part de les propostes del Projecte de Llei i les polítiques reals.

Així, per citar només algunes de les contradiccions més cridaneres, es parla de desenvolupar una Llei de foment de les energies renovables quan durant els últims anys s'ha seguit una política de restricció i limitació d'un sector, el de les renovables –sobretot pel que fa a la fotovoltaica–, que estava en clar creixement, generant molta ocupació i aportant clars avantatges ambientals i socials.

Es parla de promoure una fiscalitat verda i d'aconseguir una mobilitat sostenible, però el Govern espanyol se segueix oposant a l'anomenada euroviñeta –el pagament per a l'ús d'infraestructures viàries per als vehicles de mercaderies, una taxa de caràcter obligatori en la Unió Europea, motiu pel qual Espanya té obert un procediment d'infracció–, i que a més seria la manera més eficaç per a empènyer a que més mercaderies anessin en ferrocarril.

En aquesta mateixa línia, mentre es parla de “transformar el sector del transport per a incrementar la seva eficiència econòmica i mediambiental”, es dediquen durant 2010 ni més ni menys que 19.300 milions d'euros a noves infraestructures de transport, que en la seva major part són autovies en itineraris sense el tràfic mínim requerit per a justificar-les, o inversions en alta velocitat ferroviària mentre el ferrocarril convencional segueix abandonat a la seva sort.

Per a Ecologistes en Acció només cal comparar aquests 19.300 milions d'euros –en bona mesura destinats a asfaltar el territori a través de polítiques d'infraestructures anacròniques– amb la quantia que tindrà el Fons per a l'Economia Sostenible, 20.000 milions d'euros fins a 2011, això és, durant dos anys. És a dir, el doble de diners per a destruir que per a construir una economia suposadament, només suposadament, sostenible."