Les autèntiques promeses electorals

A Sitges s'ha celebrat una trobada del Cercle d'Economia i allà el president Montilla ha aprofitat per recordar-nos que el seu programa econòmic es la continuació de l'agenda neoliberal. Ha comentat que el mercat laboral és massa rígid, que cal implantar la mobilitat laboral, lligar la remuneració salarial a l'increment de productivitat i, com no podia ser de cap altra manera, ha fet servir la paraula màgica "flexibilitat". És curiós que presenti aquest programa com a solució per a sortir de la crisi, quan fa més de 20 anys que ens l'apliquen i que en patim les conseqüències. Resulta paradoxal que parli de vincular el salari a una millora de la productivitat en un sistema econòmic que té una productivitat tan gran que és capaç de fabricar cotxes a dojo, que després no poden vendre, i que és capaç de construir habitatges tan depressa i en tals quantitats que resten buits sense trobar qui els compri. Però la perla final que resumeix el programa econòmic del govern del senyor Montilla és que "cal allargar la vida laboral". Quin concepte tenen de la vida, aquesta gent? Està clar que el sistema capitalista no produeix per satisfer les necessitats, sinó per a treure'n benefici, i és tan productiu, com dèiem abans, que si tothom treballés es podria reduir moltíssim la jornada laboral. Doncs, no, el que cal és, segons la nostra classe dirigent, que qui treballi ho faci més depressa, amb més productivitat, i durant més anys a la seva vida, sense importar que allò que es produirà no servirà per a res útil i sense importar la misèria de la gent que quedi fora d'aquest circuit.

Això pel que fa al programa econòmic. Pel que fa al programa en matèria de política social, la declaració d'intencions s'ha escenificat, com dèiem, als carrers de Barcelona la nit de la victòria esportiva del Barça. Quatre persones han resultat greument ferides. Tres han perdut la visió d'un ull i una quarta ha patit lesions al cor i als pulmons a conseqüència de les càrregues dels mossos d'esquadra, segons denuncien els afectats. Independement de què va fer sortir la gent al carrer aquella nit, no és cap secret que la policia catalana està protagonitzant d'un temps ençà una espiral d'enduriment en la repressió dels disturbis i, en general, de totes aquelles mostres de contestació i malestar davant la situació social.

Es pot pensar que una cosa va lligada amb l'altra. A Sitges ens diuen que haurem de treballar més a canvi de menys, i això qui pugui trobar feina. A Barcelona ens mostren quina policia tindrem al davant si sortim al carrer a protestar contra aquesta situació. Tot plegat és com si el cartell electoral per a les eleccions d'aquest diumenge tingués imprès el lema "Farem que la vostra vida sigui pitjor, i millor que no protesteu".