Inici / LEC, o l'esquerra institucional fent la feina bruta de la dreta
LEC, o l'esquerra institucional fent la feina bruta de la dreta
La imminent aprovació de la LEC, la Llei d'Educació de Catalunya, és un exemple més de com l'esquerra institucional compleix el seu paper de fer la feina bruta que la dreta, quan és al govern, no gosa fer. Ara, el tripartit tirarà endavant una reforma que CiU, durant els 23 anys que va passar al poder, va considerar que no era oportú de fer pel seu caràcter elitista i conservador. En resum, es tracta de legalitzar el tracte de privilegi que fins ara tenia només de facto l'ensenyament privat i religiós, que ara serà obertament finançat amb diners públics, fins i tot les escoles més integristes que separen els infants per sexe. A més, el fet de consagrar un doble sistema educatiu aprofundirà encara més en el fenomen d'una escola privada i subvencionada de qualitat, i una escola pública que quedarà reduida tendencialment a un paper assistencial a les zones més pobres i als guetos d'inmigrants. La LEC també és un exemple de com, malgrat la crisi econòmica, l'agenda neoliberal continua vigent per part de tots els governs, i s'enmarca en el procés de privatització gradual dels serveis públics. I és que, a l'igual que el pla Bolonya, aquesta LEC també comença la introducció de criteris empresarials a l'hora de gestionar els centres educatius. Així, desapareix el batxillerat nocturn, s'introdueixen les hores extres per estalviar-se haver de contractar substitus per a cobrir baixes i reduccions horàries... en definitiva, criteris de rendibilitat econòmica mentre els diners de tots es regalen a la patronal de les escoles privades i religioses. L'esperit d'aquesta llei va quedar molt ben escenificat aquell dia en què el president Montilla era a la televisió defensant la bondat de l'escola pública i una persona assistent al programa li va preguntar a quin col.legi portava els seus fills... Montilla va admetre que van al Col.legi Alemany, un dels més prestigiosos i cars de Barcelona. I davant de la pregunta de per què ho feia si l'escola pública és tan bona... va respondre que era "una opció personal". I, finalment, la LEC és un exemple de com la qüestió nacional serveix per a torejar el personal i tornar popular allò que no n'hauria de ser. El PP, que en qualsevol altre lloc estaria a favor d'una llei com aquesta per les raons abans comentades, s'hi oposa perquè manté el model d'inmersió lingüística en català. Fins i tot han pagat publicitat a la premsa (foto adjunta) on surt un nen enmanillat. El PP també fa la seva feina, i encara que voti en contra de la llei, la seva campanya barroera serà útil perquè així desviarà l'atenció dels altres aspectes i facilitarà que el govern la defensi. Una feina ben coordinada. Us reproduïm l'article "Amb la LEC, el PP centra la dreta
Article de Jordi Martí Font.
Sembla paradoxal però no ho és. La Catalunya quatre províncies del PSC-ERC necessita el PP per dir-se d’esquerres, i el necessita tant com tu i jo necessitem l’aire que inspirem per respirar. No és una afirmació gratuïta ni pensada per escandalitzar ningú, sinó una constatació basada en fets, no paraules. Avui, al 2009, a Catalunya, a ERC i el PSC els és imprescindible el concurs del PP, tant del catalunyès com de l’estatal, per aparèixer com el que no són, organitzacions d’esquerres defensores i sempre al costat de les classes populars. Mireu sinó qui ha estat el salvador nominal de la LEC en les darreres setmanes. La LEC, ja ho sabeu, és una llei privatitzadora que legalitza l’abocament de diners públics a l’escola privada en quantitats encara més elevades que les que fins ara se’ls donaven, i que alhora permet que també puguin parar la mà les escoles privades que separen els nens i les nenes en funció del seu sexe, és a dir les escoles fonamentalistes catòliques.
Tota la comunitat educativa, tots els sindicats (tant els de mestres com els d’estudiants) i un tant per cent altíssim dels mestres i els professors sense sindicat hi estan en contra. Tres vagues generals i centenars d’actes informatius, de debat i de coneixement de la Llei constaten aquest rebuig multitudinari, però si en voleu copsar el rebuig el millor que podeu fer és passar per una sala de professors de qualsevol centre de primària i secundària. El Govern, però, tenia la missió de privatitzar tant com fos possible educació, sanitat i transports –són les normes que a Europa han imposat les multinacionals que hi manen a través dels seus ‘lobbys’ de pressió a Brussel·les. Que no quedi res que sigui públic, tot privatitzat, tot negoci per als de sempre. La LEC respon a aquests criteris i per això li donen suport dos dels tres partits del Govern –ERC i PSC- i el principal partit de l’oposició –CiU. Els fills de Pujol rabien de contents ja que quan el poderet principatí els torni a les mans no s’hauran d’escarrassar massa per acabar la feina bruta que tenien pendent. Però a la Llei sí que s’hi oposa el PP. Per què s’hi oposa el PP neoliberal i privatitzador? Doncs perquè la LEC inclou com a cosa bona la reiteració de quelcom que ja tenim: la immersió lingüística en català (els diaris parlen de blindatge). És a dir que com que manté quelcom que la dreta espanyola i espanyolista odia profundament, el PP no signarà la Llei (això diuen fins ara) i amb el seu “no” asseguren que l’atenció mediàtica no se centri en altres aspectes de la Llei que són absolutament aberrants i inacceptables per ningú que cregui en la igualtat d’oportunitats que l’escola pública garanteix i que és una de les premisses bàsiques –almenys en els darrers cent cinquanta anys- d’una certa manera de ser d’esquerres.
Sense el PP, la Llei hauria passat com el que és: l’estocada final al sistema públic d’educació i el suport explícit a l’escola privada catòlica i excloent. Amb el PP, la Llei passarà com “la defensa de la llengua catalana a l’escola i patatim patatam”. És per això que, en aquest cas, el PP és imprescindible per donar un mínim creïble del nom “esquerra” a un Govern que cada cop s’assembla més al seu precedent. I no us estranyi que s’hi acabin sumant amb algun llençol perdut a mitja bugada, que en això els que manen ara només en són aprenents però ja se sap que les coses dolentes s’aprenen i s’encomanen ràpidament.
Pel nostre costat, la Llei i les lluites per aturar-ne l’aprovació han esdevingut un graó més en la construcció d’un espai de defensa de l’escola pública, laica i de qualitat, amb ràtios possibles; integradora de nouvinguts però allunyada dels guetos; i oberta a pràctiques educatives innovadores sempre que els inspectors no hi posin l’ull a sobre. L’espai que construïm contra la LEC és el mateix que s’articula des de la societat civil, sense sotmetiment al poder polític ni econòmic i, per tant, blasmat per TV3 sempre que pot per la boca dels telepredicadors ultraliberals Cuní i Rahola.