L'alliberament del coneixement: el cas d'Aaron Swartz

La informació acadèmica també vol ser lliure: Aaron Swartz és arrestat per crims informàtics

Per Geraldine Juárez (20 de juliol de 2011)

Aaron Swartz: 24 anys, nadiu digital, activista de l'accés a la informació i la creació de polítiques públiques coherents amb la societat de la informació i internet, co-fundador de Reddit, un dels desenvolupadors del RSS i, a més, una ment brillant la de nostra generació, ha estat arrestat el dia d'avui sota càrrecs de crims informàtics per haver obtingut il·legalment milions de documents acadèmics de JSTOR a través de les xarxes del MIT [Massachusetts Institute of Technology ].

Swartz és acusat d'haver utilitzat un script per descarregar més de 4 milions de documents acadèmics, resenyes i publicacions protegits amb copyright el setembre del 2010, i d'acord amb la deníncia, per a compartir-los en altres llocs de file-sharing, encara que no n'hi ha evidència.

Segons el comunicat de JSTOR, quan se n'adonaren de l'activitat inusual de l'usuari ghost (que ha acabat en que es bloquejarà l'accés a tot el campus del MIT), es van assegurar de que Swartz no distribuís aquest material i ”va rebre confirmació de que el contingut no fou ni seria usat, copiat, transferit o distribuït”.

El comunicat finalitza deixant clar que JSTOR no ha demanat la persecució criminal de Swartz, sinó que ha estat conduida pel govern dels Estats Units, sota l'argument de que s'ha violat la política de Termes d'Ús (ToS=terms of service) d'aquests llocs, incorrent així en crims i fraus relacionats amb computadores.. (Sentència completa del cas)

JSTOR, sens dubte, és un valuós repositori de documents, potser és per això que els seus usuaris comparteixen claus d'accés i documents que es troben allà amb els menys privilegiats que no hi tenen accés. Malgrat que la base de dades és pública, cal una subscripció per tal d'acceder-hi, a aquesta increïble i útil informació.

Ningú amb seny pot al·legar que sigui un crim alliberar informació acadèmica per a que més gent hi tengui accés. No és nova la discussió al voltant de la contradicció que existeix en la publicació d'investigacions i publicacions acadèmiques de forma exclusiva, com ho fan la majoria dels llocs dedicats a aquest negoci. Perquè és un negoci basat en el coneixement, que jo i molts, creiem que no hauria de ser limitat. La idea de l'accés lliure a la informació és determinant per tal de subsanar la corrupció que regeix els governs d'arreu del món, però a més, cal acabar amb la medieval dinàmica dels cadenats del coneixement.

Aaron ha lluitat per acabar amb aquesta dinàmica, per això, avui s'enfronta a 35 anys de presó i un milió de dòlars de multa. Encara que s'informa de que ell mateix s'ha lliurat i ha estat alliberat sota fiança provisional de cent mil dòlars.

La privatització i control de coneixement i informació d'interès públic és precisament un dels pitjors models de negoci que el copyright incentiva, a més de crear una dinàmica on l'accés a aquesta informació és un privilegi de només uns quants. I amb privilegi em refereixo a que accedir a JSTOR costa cinquanta mil dòlars i això si com a universitat es contracta la suscripció.

Aquest cas no és sobre copyright tècnicament, ja que de fet la sentència és clara pel que fa als càrrecs sota delictes informàtics, la jutgessa del cas, però, a l'estil de Teddy Bautista o la RIAA [l'associació de la indústria discogràfica nord-americana], ha afirmat:

Robar és robar, ja sigui utilitzant una línia de comandament o una palanca, i ja siguin documents, dades o dòlars.

No hi estic d'acord, especialment perquè la jutgessa no ha pres en consideració la raó per la qual ha actuat Swartz i molt menys que robar no és copiar. Els documents continuen a JSTOR. Jo no soc advocada però sí sé que aquestes declaracions són el que es coneix com a bretxa cognitiva i són el resultat d'anys d'ignorància i manipulació del discurs al voltant de la còpia i l'acte de compartir informació, encara que sigui sense finalitats de lucre.

D'alertes d'emergència davant de l'escalada en la guerra contra el nostre dret a compartir coneixement i informació, contra l'ús de la tecnologia per ampliar-ne les fronteres, qüestionar-les i amplificar els beneficis que brinda la informació n'hi ha a diari.

Què cal per aturar aquesta insostenible situació que no beneficia ningú? Criminalitzar sense sentit el jovent només produirà més radicalització. I no cal esperar gaire per tal de veure'n els efectes, aquí tenim Anonymous i LulzSec.

La societat i, en especial, els nadius digitals amb un compromís cívic com Swartz, entenen molt bé que el futur d'una societat oberta es troba a internet i a la informació lliure, però sobretot, en fer-la accessible, la qual cosa és impossible si no es comparteix, és a dir, es copia.

La pregunta que cal fer-nos per encetar aquesta discussió és ¿per què JSTOR és un espai tancat i exclusiu de coneixement? La resposta és simple: algú paga la producció d'aquest coneixement. Les publicacions acadèmiques, es fan servir no només per a ensenyar matèries o analitzar casos d'estudi, molt sovint aquestes opinions són les que es fan servir per a justificar conceptualment determinades polítiques públiques i impulsar agendes de tal o qual indústria. Per això veiem molt sovint a professors experts fent declaracions surrealistes per a defensar allò indefensable..

Casualment, Aaron s'ha dedicat, com a parte de la seva feina de becari del Centre d'Ètica i Corrupció Institucional de Harvard, a analitzar l'origen del finançament de publicacions acadèmiques. La raó és simple: un dels temes predilectes de Swartz és la influència dels diners per a corrompre institucions, incloent-hi ONGs, els mitjans, la política i l'opinió pública.

Els resultats de la seva investigació van ser publicats en Standford Law Review, encara que en el moment d'aquesta publicació, l'enllaç a l'article es troba fora de línia.

Això ha estat la dosi de terror del dia, cortesia de tots aquells que li tenen por a una societat informada, activa, disposada a defensar el seu dret a compartir i canviar les regles que ja no serveixen.

El 2008 Swartz va escriure el Manifest de la Guerrilla de l'Accés Obert:

No hi ha justícia amb lleis injustes. En la gran tradició de la desobediència civil, declarem la nostra oposició a aquest robatori privat de la cultura pública. Cal que descarreguem publicacions científiques i pujar-les a xarxes de file-sharing.

No podria estar-hi més d'acord, i a més, com diu Aaron:

Tot funciona fent còpies, no podran aturar-ho.

Podeu donar suport a Aaron al lloc Demand Progress

La descàrrega és protesta: 30 giges de coneixement alliberats a The Pirate Bay

Per Geraldine Juárez (22 de juliol de 2011)

30 giges d'articles científics, que JSTOR controlava darrere del seu paywall, han estat alliberades per Greg Maxwell a The Pirate Bay. Els més de divuit mil arxius alliberats corresponen a la publicació titulada Philosophical Transactions of the Royal Society, que conté articles d'investigació que daten des del 1600. Els documents han estat obtinguts d'una forma aburrida i legal com diu Maxwell, qui pensa que una herència compartida de la humanitat, no hauria d'estar al darrere del paywall de JSTOR, i molt menys, cobrar per accedir-hi, com ho fan, sinó que cal que sigui de domini públic.

Quin ha estat el resultat de la brillant persecució del Departament de Justícia contra Aaron Swartz? Detonar novament el file-sharing i aquesta vegada, per a compartir contingut realment valuós per a la humanitat.

Maxwell ha publicat juntament amb el torrent aquest text:

Les publicacions acadèmiques són un sistema rar, els autors no són retribuïts pel que escriuen,ni tampoc el panell de revisió (només són més acadèmics sense paga) i en alguns camps, tampoc els editors de les publicacions no reben paga. Alguns cops de fet els autors han de pagar als editors.

I tot i així les publicacions científiques són una de les peces més escandalosament cares de literatura que hom pot adquirir. En el passat, les tarifes elevades d'accés subsidiaven el cost de la reproducció mecànica de les revistes especialitzades de paper, però la distribució en línia ha fet obsoleta aquesta funció.

Tan alt com pugui dir-ho: els diners que es paguen per accedir a servidors serveix de ben poc, excepte per a perpetuar un model de negoci mort.

La pressió de l'acadèmia de “publica o mor”, posa els autors en una posició impossiblement feble per a negociar, i el sistema actual té una inèrcia enorme.

Aquells amb el poder de canviar el sistema — aquestes lluminàries d'estudiosos que ofereixen legitimitat i prestigi a les publicaciones — són els menys afectats per aquest sistema encara que semblés el contrari. A ells els recolzen les institucions que invisiblement els proveeixen d'accés a tots els recursos que necessiten. I com les revistes en depenen, podrien demanar alteracions als contractes sense arriscar la seva carrera per perdre ofertes de publicació. Molts ni tan sols se n'adonen de com n'és, de difícil, que el treball acadèmic sigui acessible al públic en general, tampoc se n'adonen del tipus de treball que es fa fora de les universitats i del qual se'n podrien beneficiar.

Les grans editorials ara poden comprar el suport polític necessari per abusar del reduït enfocament comercial del copyright, estenent-lo a altres àrees on no són aplicables en absolut: controlar reproduccions d'art i documents històrics, per exemple, i explotar la feina no pagada dels científics.

De fet (les editorials) fins i tot poden fer que els contribuents d'impostos paguin pels seus atacs a la societat lliure en reclamar judicis criminals (el copyright és un afer civil) i a més, carregar a les institucions públiques indignants tarifes de suscripció.

El copyright és una ficció legal que representa un reduït compromís: nosaltres renunciem al nostre dret natural d'intercanviar informació a canvi de crear un incentiu econòmic per l'autor, de manera que tothom pogui gaudir de les obres. Quan les editorials són les qui abusen d'aquest sistema per apuntalar llur existència, quan tergiversen l'extensió que cobreix el copyright, quan fan servir amenaces de litigi frívoles per a suprimir la disseminació d'obres de propietat pública, estan robant a tothom.

En efecte. Els lladres són uns altres.

Els documents són part d'una herència compartida de tota la humanitat, i són legalment de domini públic, però no estan disponibles de forma lliure. En canvi els articles estan disponibles per 19 dòlars cadascú — per un mes, per a una persona, a una computadora. És un robatori. A tu.
[..]
Gairebé sempre les revistes, galeries i museus esdevenen, no disseminadors de coneixement - com la seva elevada missió suggereix — sinó censors del coneixement, perquè censurar és l'únic que fan bé a Internet. Més que a cap altra àrea, l'aplicació restrictiva del copyright és inapropiada per a obres acadèmiques: no hi ha una gran discussió en com pagar als autors o als consells d'experts, ja que les editorials no els paguen. I a diferència de les “simples” obres d'entreteniment, l'accés lliure a obres científiques és important per al benestar de la humanitat. La nostra supervivència en podria dependre.

La cultura lliure es defensarà. Free Culture.org ha publicat un post que deixa ben clar que l'atac contra la disseminació lliure del coneixement és més que res una guerra discursiva. Ja he parlat abans del joc de la retòrica que contamina tot debat, per tal de confondre intencionalmente robar amb copiar, compartir amb pirateria, un dret amb un privilegi, lliure amb gratis, cultura amb entreteniment, etcètera.

¿A algú li queda algun dubte de la importància de The Pirate Bay per a la disseminació de cultura i coneixement? En el terreny personal, a mi em fa molt feliç veure utilitzada aquesta plataforma per a publicar torrents d'aquest tipus, ja que crec que té efectes molt més positius per a la construcció d'un internet amb cultura lliure i l'expansió del domini públic, que no pas fer-la servir per pujar-hi pel·liculetes hollywoodenses o àlbums de pretesos artistes de discogràfiques del segle XX.

La dinàmica dels Estats Units de fer màrtirs per exhibir-los de manera exemplar produeix sempre els efectes contraris. L'impacte nociu del copyright a la societat ja és massa obvi. Els monopolis intel·lectuals es col·lapsen davant dels nostres ulls i els negocis que formen aquest grup d'encadenadors del coneixement, inclouen les editorials científiques. Algú no està parant atenció a la història, les grans revolucions han tingut com a precedent l'alliberament del coneixement. I la història es repetirà.

La descàrrega d'arxius és cultura, va dir fa molt de temps el ciutadà de Tijuana Jorge Verdín de Clorofilia. Avui, la descàrrega també és protesta. Aaron ha fet servir un script anomenat ”keepgrabbing.py”  per accelerar la descàrrega d'arxius de JSTOR, la qual cosa no pot ser més clara: carrega i descarrega, defensa el coneixement, és de tothom i tenim un valuós aliat de part nostra. Es diu internet.

(Traducció al català d'Enfocant.net dels articles originals: http://alt1040.com/2011/07/el-download-es-protesta-35-gigas-de-conocimie... i http://alt1040.com/2011/07/la-informacion-quiere-ser-libre-aaron-swartz-... publicats sota llicència Creative Commons Reconeixement 2.5