La Xarxa Migreurop demana el tancament dels centres de retenció de migrants

Pel tancament dels centres d'internament d'estrangers, a Europa i a tot arreu.

Als Estats membres de la Unió Europea i als països situats a les seves fronteres (Líbia, el Marroc, Turquia, Ucraïna), i fins i tot  més enllà (Mauritània, Líban), els llocs de detenció per estrangers, el nombre dels quals no ha deixat de pujar des de finals del segle XX, tenen per objectiu amagar les pràctiques contràries als compromisos internacionals que alguns d'aquests mateixos estats han signat (Convenció de Nacions Unides sobre l'Estatut dels Refugiats, la Convenció Internacional sobre els Drets dels Infants, etc. ). A Xipre, Grècia, Itàlia o Malta, els estrangers són automàticament detinguts, independentment de la seva situació humanitària i/o jurídica, inclosos els qui són rescatats o interceptats al mar després de llargs viatges.

De qualsevol manera que se'ls anomeni [1], els centres de retenció d'estrangers han esdevingut una eina privilegiada per a la gestió de les migracions. Són detingudes persones que no han estat jutjades ni condemnades, en condicions carceràries, arribantde vegades al seu tancament en cel·les, per l'únic motiu de no haver respectat les normes relatives al trànsit de fronteres i l'estada, malgrat que aquestes normes poden ser contràries al dret internacional, per exemple en l'àmbit de la protecció als refugiats. En alguns indrets,el maltractament i la violència física o psicològica són una cosa quotidiana. Els freqüents incidents (revoltes, vagues de fam, incendis), de vegades dramàtics (suïcidis, morts), fan palesa la inadequació del sistema de tancament a les persones a qui s'aplica. Hom parla de “centres tancats”, de “centres d'identificació i expulsió”, però també de “zones d'espera”, de “centres de trànsit”, i fins i tot de “centres d'acollida”.

La proliferació de centres d'internament va unida a l'augment de la durada de la detenció [2], que sovint supera el temps que cal per a dur a terme les expulsions. Darrere dels objectius oficialment buscats (racionalitzar la gestió de les migracions), la institucionalització de la detenció de migrants està adreçada a mantenir una política de dissuassió, i a criminalitzar aquells que són designats com a indesitjables. Aquesta política, contrària als principis democràtics, té un cost exorbitant: no només en el pla humà, sinó també perquè els mitjans administratius i policials mobilitzats ultrapassen sens dubte uns quants milers de milions d'euros només per als països de la Unió Europea. [3]

Des del 2002, la xarxa Migreurop s'ha implicat en la documentació i denúncia de les conseqüències de les polítiques migratòries de la UE, en particular la detenció dels migrants.[4] Des del 2004, els seus membres van fer una crida Contra la creació de centres d'internament a les fronteres d'Europa [5]. Mentrestant, els informes se'han acumulat, elaborats per organismes de l'ONU, el CPT (Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura), el Comissari per als Drets Humans del Consell d'Europa, missions parlamentàries, organitzacions internacionals o organitzacions no governamentals. Totes les enquestes i observacions de camp porten a la conclusió de que la detenció administrativa d'estrangers suposa en sí una violació dels drets fonamentals: en primer lloc, la llibertat de circulació, però també el dret d'asil, el dret al respecte de la vida privada i familiar, dret a no patir tractes inhumans o degradants, o fins i tot els drets específics que tenen les persones vulnerables, en particular els infants. Un estudi encarregat pel Parlament Europeu el 2007 mostra que «el confinament en centres de detenció condueix a la creació o exacerbació dels problemes psicològics dels estrangers detinguts, trastorns que poden revelar-se dramàtics quan es tracta de menors". [6]

Sovint, el tancament defuig qualsevol control judicial efectiu, quan hi són en joc llibertats individuals.

El tancament massiu de migrants, tal com es porta a terme en el context de la política europea en matèria d'asil i immigració, se revela inútil en relació als objectius de «control de fluxos migratoris" que suposadament li són assignats. No és adient per aturar un fenomen ‐la immigració anomenada "irregular"‐ que és inútil abordar des d'un enfocament securitari. Participant de l'estigmatització del migrant com a culpable, i promovent la idea de que exercir el seu dret a viatjar és un delicte, es troba a l'origen de violacions freqüents dels drets humans, i nodreix el racisme i la xenofòbia.

Migreurop demana als governs dels Estats membres de la UE i als països situats a les seves fronteres la fi de la utilització de la detenció com a pràctica de control migratori, i crida l'opinió pública a rebutjar totes les lògiques de tancament d'estrangers.

Abril 2010

Resum dels problemes constatats als llocs de tancament dels migrants

Alguns problemes es repeteixen en les descripcions fetes per les organitzacions o organismes que han visitat els centres de retenció d'estrangers. La síntesi de la Relatora del Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de l'ONU, treta el gener del 2008 dels informes de les visites efectuades durant els mesos anteriors, resumeix bé els problemes i violació dels drets que suposen:

‐ La manca de marc jurídic, sigui per als procediments d'immigració i asil com a tals, sigui per a la detenció, quan n'hi ha;
‐ El fet de que la detenció es fa servir fora de tot marc penal amb finalitats d'identificació, fins i tot amb l'única intenció dissuassòria;
‐ La durada excessiva de la detenció, fins i tot l'absència d'un límit a la mateixa;
‐ La detenció, en alguns països, dels sol·licitants d'asil, menors, malalts i discapacitats;
‐ Les condiciones "esfereïdores", "deplorables" a les quals, en ocasions, són sotmesos els estrangers.

Als problemes assenyalats en aquest resum s'hi pot afegir l'aparició de patologies específiques, en particular trastorns psiquiàtrics que caracteritzen gairebé sempre la situació dels migrants detinguts, independentment del país o de les condicions materials de la mateixa.

Notes

[1] Es parla de “centres tancats”, de “centres d'identificació i expulsió”, però també de “zones de espera”, de “centres de trànsit”, i fins i tot de “centres d'acollida”.

[2] La directiva de “retorn” aprovada pel Consell d'Europa el desembre del 2008 preveu la retenció per una durada que pot arribar als 18 mesos.

[3] El 2008, “un càlcul de ‘mínims’ estimava en més de 700 milions d'euros el cost anual de les expulsions realitzades a França”. Migreurop (2009) Atles dels migrants a Europa. Geografia crítica de les polítiques migratòries, París, Armand Colin, p.91.

[4] Veure el mapa de Migreurop "El tancament a Europa i a la Mediterrània http://www.migreurop.org/rubrique266.htmlCarte des camps

[5] http://www.migreurop.org/article656.html

[6] Parlament Europeu: "The conditions in centres for third country national (detention camps, open centres as well as transit centres and transit zones) with a particular focus on provisions and facilities for persons with special needs in the 25 EU member states ", IP/C/LIBE/IC/2006-181, des. 2007