La Unió Europea vigilarà els ciutadans d'opinions radicals

"La Unió Europea vigilarà als ciutadans d'opinions radicals

Irene Lozano

Entre els assoliments de la Presidència espanyola de la Unió Europea, ha passat pràcticament desapercebuda l'aprovació d'un programa de vigilància i recol·lecció sistemàtica de dades personals de ciutadans sospitosos d'experimentar un procés de “radicalització”. Aquest programa pot dirigir-se contra individus involucrats en grups d'extrema “esquerra o dreta, nacionalistes, religiosos o antiglobalització”, segons figura en els documents oficials.

El passat 26 d'abril, el Consell de la Unió Europea reunit a Luxemburg va abordar el punt de l'ordre del dia titulat “Radicalització en la UE”, que va concloure amb l'aprovació del document 8570/10 . La iniciativa forma part de l'estratègia de prevenció del terrorisme a Europa, i es va concebre inicialment per a grups terroristes islàmics. No obstant això, el document estén la sospita de tal forma i en termes tan genèrics que dóna cobertura a la vigilància policial de qualsevol individu o grup sospitós d'haver-se radicalitzat. Així, un activista d'una organització civil, política o ciutadana, sense vincles amb el terrorisme, podria ser espiat en el marc d'un programa que convida a investigar des del “grau de compromís ideològic o polític” del sospitós, fins a si la seva situació econòmica és “d'atur, deterioració, pèrdua d'una beca o d'ajuda financera”.

El document aprovat recomana als Estats membres que “comparteixin informació relativa als processos de radicalització”. Què entén la UE per radicalització? El text hauria de definir el concepte, doncs això permetria fitar la vigilància a l'àmbit del terrorisme islamista, però no ho fa. S'insta, per contra, a considerar entre els objectius a tot tipus de defensors d'idees heterodoxes. L'acord posa també sota la lupa policial a ciutadans que defensin les idees radicals clàssiques, les d'aquells partidaris del reformisme democràtic que tant de bó ha fet a la democràcia. Fins i tot podria aplicar-se contra aquells que es considerin radicals en sentit etimològic, doncs “radical” és, ni més ni menys, qui aborda els problemes en la seva arrel

L'acord destrueix l'esperit europeu de tolerància cap a totes les idees, sempre que es defensin mitjançant la paraula doncs, en el seu afany de prevenir el terrorisme, àmplia el ventall de sospitosos fins a diluir la notable diferència entre els mitjans amb que es defensen les idees i les idees mateixes.

El programa complet de vigilància està recollit en un document anterior, el 7984/10, titulat “Instrument per a emmagatzemar dades i informació sobre processos de radicalització violenta”, de març d'aquest any. Casualment, a aquest text se li va donar caràcter confidencial, i només s'ha conegut gràcies a que l'organització de defensa de les llibertats civils statewatch.org ha tingut accés a ell i ho ha fet públic. L'ONG denuncia que aquest programa “no es dirigeix en primer lloc cap a persones o grups que pretenguin cometre atemptats terroristes, sinó a gent que té punts de vista radicals, als quals es defineix com a propagadors de missatges radicals”.

Entre els objectius del document secret figura “combatre la radicalització i el reclutament”, i inclou al·lusions relatives a la persecució d'aquells que incitin a l'odi o a la violència que sí semblen dirigides a grups terroristes o filoterroristes. No obstant això, aquestes resulten innecessàries, doncs ja estan castigades en la legislació penal dels països europeus. El text al·ludeix indistintament a la “radicalització” i la “radicalització violenta”, associant el recurs a la violència amb tot tipus d'idees extremes o antisistema. El document convida als governs a vigilar “els missatges de radicalització” fins a un punt tangent a la vulneració de la llibertat d'expressió. El programa convida a escrutar les audiències a les quals es dirigeixen els missatges radicals, si aquests donen suport o no la violència, si existeixen altres grups amb les mateixes idees que reneguin de la violència, com es transmeten els missatges radicals, etc.

Al descendir al detall de la vigilància individual, recomana investigar fins i tot els sentiments de les persones que militin en grups sospitosos, mitjançant plantejaments com el que insta a recaptar informació sobre els “sentiments de la persona en relació amb la seva nova identitat col·lectiva i els membres del grup”. I amb preguntes com: “Ha fet la persona comentaris sobre assumptes, principalment de naturalesa política, usant arguments basats en missatges radicals? Ha fet comentaris sobre la seva intenció de prendre part en un acte violent?”. D'aquesta manera, l'acord obre una perillosa via de persecució de les idees, els arguments i fins als estats d'ànim.

La reunió a la qual es va aprovar aquest programa de vigilància ciutadana va estar presidida pel ministre d'Afers exteriors, Miguel Ángel Moratinos, ja que Espanya ostentava la Presidència de torn de la UE. Va assistir també el secretari d'Estat per a la UE, Diego López Garrido, així com la major part dels ministres d'Afers exteriors comunitaris."