La rebel.lió dels joves grecs sense futur

Des del 6 de desembre Grècia viu una situació amb moltes característiques d'una revolta social. Com a gairebé tots els casos en quals es produeix un esclat esponti de ràbia o de creativitat, resulta difícil trobar les causes directes per les que en un moment donat moltes persones, a molts llocs al mateix temps, abandonen la seva condició de consumidors, espectadors, víctimes d'abusos o explotacions i surten al carrer per a denunciar no tant un fet aïllat, sinó aquesta mateixa condició a la qual s'hi troben.

Cal parlar en primer lloc de la Policia, el nefast protagonista d'aquests dies. Als darrers anys –i, sobre tot, després dels Jocs Olímpics–, la presència de la Policia s'ha tornat molt més visible. Com un Exèrcit d'ocupació, una Policia militaritzada vigila dia i nit el centre d'Atenes i, sobre tot, l'històric i combatiu barri d'Exarkia. No seria exagerat dir que hi perdura una mentalitat feixista i d'odi vers ‘l'enemic intern’, que data de la dictadura (1967-1973) i fins i tot de la guerra civil (1946-1949). S'ha demostrat que molts policies són membres d'organitzacions d'extrema dreta. Altres, més moderats, mantenen una relació de companyerisme amb neonazis, concretada en operacions conjuntes que sovint realitzen contra activistes i immigrants, cosa que s'ha donat també aquests dies a Atenes i altres ciutats del país. Ha estat precisament aquesta sensació d'impunitat i d'odio pel que és diferent la causa que va portar un policia a assessinar un alumne de 15 anys que va gosar insultar-lo o llençar-li alguna ampolla de plàstic. Cosa que va dur a altess companys seus a fingir disparar als manifestants, justament unes hores després. A llençar gasos lacrimògens al seu funeral i carregar contra la gent aplegada allà.

L'assessinat d'Alexis va ser per al jovent el punt final del menyspreu amb què l'Estat i el seu sistema educatiu els tracta. Si ells i elles, el jovent, són l'actor principal de la revolta, és perquè es veuen identificades amb l'Alexis. Senten que podrien ser-hi en el seu lloc. I se senten ofegats en una escola pública cada cop més desprestigiada, amb un curriculum intensiu i buit de significat que selecciona els ‘aptes’ per a l'educació superior i expulsa els demés. Sense temps ni espais lliures, saben que encara que aconsegueixin entrar a la universitat, esgotats i havent perdut tota la seva creativitat, els està esperant un mercat voraç i un futur precari.

Juntament amb ells, els estudiants universitaris van ocupar les universitats com a continuació de la llarga lluita iniciada el 2006, quan durant gairebé un any es van mobilitzar per a impedir que es permetés la creació d'universitats privades. Després de patir molts cops, detencions i difamacions per part dels mitjans, van aconseguir que no es modifiqués la Constitució per a permetre universitats privades a Grècia. Posteriorment la Cort Europea va obligar l'Estat a reconèixer els diplomes atorgats per universitats privades estrangeres amb sucursals a Grècia. Aquesta vegada els estudiants s'estan coordinant per a denunciar la política repressiva i frenar el procés de Bolonya i l'abandonament de l'educació pública.

Crisi i descrèdit de la política
Més d'una persona podria pensar que la crisi econòmica és l'impuls principal que nodreix les protestes. Tanmateix, aquesta crisi encara no s'ha fet sentir tant, al menys en forma de recessió o acomiadaments massius, com en altres països. I la raó n'és que a Grècia les capes mitjanes i baixes porten patint dificultats econòmique més d'una dècada. Primer va ser l'ajust estructural per a entrar a la zona de l'euro, amb les privatitzacions i la congelació dels salaris, i després va ser la pujada dels preus, l'especulació i el massiu endeutament bancari. No és la desesperació que comporta la crisi econòmica la que va fer que les protestes creixessin, sinó més aviat la manca de legitimitat d'un sistema que s'està desmoronant. Aquesta manca de legitimitat s'ha fet encara més palesa pels casos de corrupció –un fenomen endèmic de la vida política grega– que han estat revelats. El més recent implica l'escandalosa cessió de valuoses extensions de terra a l'Església, que després han estat venudes per a augmentar la seva ja enorme fortuna. Un altre escàndal té que veure amb el botí que s'ha fet amb els fons de la Seguretat Social, justament quan miraven de convèncer la població de la inviabilitat del sistema actual i de la necessitat de reformar-lo.

Cosa que van aconseguir fer l'any passat. La llista dels escàndols és llarga i implica tant el partit Nova Democràcia, de dretes, que governa des de fa cinc anys, com el PASOK, socialdemòcrata, que estar gairebé 20 anys al poder. A primera vista, aquests són alguns dels factors que han incidit en l'explosió social que es viu aquests dies a tot el país. Allò que és particular d'aquesta revolta, apart d'englobar diferents sectors i de ser legítima per a gran part de la població, és que supera els límits de la protesta i prefigura un tipus d'organització distint i nou. El més important és que no hi ha ningú que l'hegemonitzi. Tots, o gairebé tots, els grups anarquistes i d'esquerres estan involucrats a les accions que s'estan portant a terme, però aquestes són tan espontànies, horitzontals i diverses que ultrapassen la seva capacitat d'organització.

Potser el fet més rellevant és que s'han creat noves formes d'organització. S'hi apleguen veïns, pares de família i gent de diverses procedències que, tenint com a punt de referència ocupacions d'universitats o d'edificis municipals, parteixen del fet inmediat, exigint càstig per als assessins i alliberament de tots els presos, per a abordar temes més generals. El desenllaç d'aquesta revolta, com de totes, és imprevisible. És cert que ha servit per a generar en amplis sectors un profun qüestionament de l'actual forma d'organització social. Resta per veure a quin nivell la creativitat de les persones aportarà alternatives i noves formes de relacionar-nos.

La ràbia del jovent

ELPIDA NIKU (ALANA)
La notícia de la mort de l'Alexis corre ràpid. La gent s'enfada. Però no és només un enuig. És una ràbia acumulada. Una ràbia que ja ha volgut sortir als carrers i arrossegar-ho tot. I ha sortit. I ha arrosegat amb tot. Ha arrossegat la mala educació, la manca de feina, la inseguretat del futur, el present que ens oprimeix, el passat que s'ha oblidat, la impunitat de tants casos d'abús policial, les humiliacions patides per ser joves i ser diferents. Han arrossegat els luxosos anuncis, miralls d'una vida empresonada dins de les quatre parets del treball, de l'escola, de la universitat... El Govern de dreta va tocar els límits de la tolerància eliminant encara més els drets laborals, el dret a la salut, a l'educació, a l'habitatge, a la vida mateixa i reprimint aquells que criden amb tota la seva força que no ha de ser així. Ens estan llevant la vida a diari i l'assessinat de l'Alexis va ser la gota que ha trencat i ha esclatat el got de la tolerància i del silenci. Ja res no serà igual aquí per a totes nosaltres. El que vivim aquests dies a Grècia és una revolta juvenil, de joves de 14, de 15 i de 16 anys d'edat. És una revolta de joves que van sentir que la seva vida està en risc: “Ja han mort un de nosaltres, qui serà el següent?”. Després de la primera expressió d'aquesta ràbia acumulada ha vingut l'organització espontània del jovent. Més de 700 escoles secundàries a tot el país han estat ocupades, igual que moltes universitats, i ja existeix una coordinadora d'accions d'estudiants i alumnes. Cada dia alumnes de Secundària arriben a diferents seus de la Policia, a més de 50 ciutats del país, les envolten, escridassen els policies, els llencen pedres, en cremen els coches, s'hi enfronten a diari als carrers sense pensar en el risc ni en les conseqüències. Fora del Congrés del país, una jove està conversant amb un policia en un moment de calma, preguntant-li per què colpegen els alumnes. El policia li pregunta quants anys té. Ella contesta que en té 18. El policia se'n riu i li diu que ja canviarà d'idees quan en tengui 40. I la jove de 18 li contesta: “O sigui que quan en tingui 40 i mateu un nen de 15 al meu costat, jo em quedaré callada?”.

El ‘punctum‘ de la revolta

EUGENIA APOSTOLOU (ALANA)
Encara tot és una imatge. És com una imatge que comença a pintar-se des de el dissabte 6 de desembre per la nit, quan va córrer la notícia de l'assessinat d'Alexis Grigoropoulos. A La càmera lúcida, Roland Barthes diu que en cada imatge hi ha un punt on s'hi concentra, segons la interpretació de cadascú, tota la força i la tensió de la imatge, de la foto: el punctum. A la imatge que es pinta en aquests dies a Grècia hi ha quatre moments punctum que mostren la profunditat invisible d'aquesta ràbia que estava latent i de cop i volta va esclatar. Primer moment: diumenge 7 de desembre al vespre. Des d'internet i mòbils es traça un invisible teixit de comunicació entre milers i milers d'estudiants de Secundària per tota Grècia. Ningú no se n'adona. El fet és que el dilluns al matí els instituts són tancats. Sense assemblees, sense cap centre organitzatiu, sense la intervenció de cap organització política, milers i milers d'estudiants de Secundària són als carrers autoorganitzats. Bloquegen carrers i carreteres i enfoquen tota la ràbia que els provoca l'assessinat d'Alexis contra les seus locals de Policia. No resta gairebé ni una comissaria que no estigui bloquejada per estudiants de Secundària tant a ciutats petites, petitíssimes i de barris d'Atenes i de Salònica que no han conegut mai a la seva vida una manifestació o alguna cosa que s'hi assembli. I es desperten amb els fills i filles a fora de les comissaries, cremant els cotxes patrulla o llençant taronges, pedres, ous i pintures als edificis de les forces de l'ordre. Són joves de 13, 15 o 16 anys que enfoquen la seva ràbia envers aquest objectiu. Segon moment: dimarts per la nit. Els noticiaris de les televisions ja no saben què dir-ne primer i què segon. Tots els centres de les ciutats de Grècia són devorats per les flames. Una informació sobresurt: a un suburbi d'Atenes, on hi viuen gitanos, uns 600 han ocupat la caserna policial, li han calat foc i han ferit amb escopetes dos gendarmes. Tercer moment: dimarts per la nit. A 23 presons del país, tots els presos es neguen a sopar en senyal de suport i solidaritat amb la revolta. Quart moment: després de les provocadores paraules de l'advocat que defensa el policia assessí, tot dient que l'Alexis va morir a causa d'una bala perduda, els estudiants de Secundària tornen a tancar les escoles. El jovent a Atenes i a la resta de Grècia assetgen, respectivament, 25 i 20 seus de Policia. Els nois tallen el trànsit de 20 avingudes i ocupen 190 de secundàries s a Grècia. La majoria de les universitats no tenen classes. A unes 20 ciutats els bancs i les botigues de luxe són consumides pel foc. Quatre moments punctum que mostren la profunditat d'una ràbia acumulada, una ràbia que esperava el seu moment, que va més enllà de l'assessinat de l'Alexis, més enllà de les flames que han il.luminat Grècia i l'han feta visible els últims dies. Pura ràbia, ràbia justa.

Estat espanyol: set manifestants en presó per “alarma social”

SERGIO PUENTE
Desordres públics, atemptat a l'autoritat i danys per valor de 24.000 euros. Aquests són els càrrecs als que podrien enfrontar-se les set persones detingudes a Madrid el 10 de desembre, després d'una manifestació en solidaritat amb les mobilitzacions gregues. El clima d'enfrontament al país helènic ha extès les protestes solidàries a diverses ciutats europees com Berlín i Londres, on els edificis diplomàtics grecs van ser ocupats per activistes. A Barcelona, el 10 de desembre, 700 persones van marxar pel centre de la ciutat, fins que finalment foren dissoltes per les càrregues de la policia, que va realitzar dues detencions. Totes dues persones van ser posades en llibertat en 48 hores amb càrrecs per desordres públics. Aquell mateix dia, un grup d'activistes es va concentrar davant l'ambaixada grega a Madrid en repulsa per l'assessinat a mans de la policia del jove Alexandros Grigoropoulos. Hores més tard, mig miler de persones sortien als carrers de la capital per a “retre homenatge a Alexandros”. Durant la marxa es van produir dures càrregues policials que van deixar diversos manifestants ferits i nou detinguts (dos d'ells, menors, ja són en llibertat). La jutgessa, després de prendre declaració als set adults, va decretar presó preventiva sense fiança per a tots ells, basant-se en l'ambigu supost “d'alarma social” i en el de “reiteració delictiva”. Les penes podrien assolir els set anys de presó. Per la seva banda, els advocats dels detinguts van interposar, el dia 15, un recurs als jutjats de Plaça de Castilla demanant-ne la llibertat inmediata. Alegaven que “l'alarma social” no té fonament jurídic, i que la “reiteració delictiva” no es dóna en cap dels seus defensats. Alhora, eren presentades en aquests jutjats 150 denúncies per mals tractes policials als detinguts. Com a suport envers ells ha nascut l'Assemblea de Solidarixs amb Grècia, que denuncia a la seva pàgina web (solidariosgrecia.org) “l'arbitrarietat de les detencions” despreś dels incidents ocurreguts en acabar la marxa. Aquesta mateixa assemblea ha convocat una nova manifestació el dia 27 de desembre per a “exigir la llibertat inmediata de tots els detingutss pel conflicte social a Grècia”.

IMATGES D'UNA REVOLTA Per K. P.

Universitats
Des del dia de l'assessinat d'Alexis Grigoropoulos, s'han ocupat les tres universitats que són al centre d'Atenes i serveixen com a centres de coordinació. Hi ha a més unes 200 facultats ocupades a tot el país.

Instituts
A uns 750 instituts s'han suspès les classes, ja sigui perquè estan ocupats pels alumnes, o perquè aquests es neguen a entrar a classe. En alguns casos organitzen juntament amb els seus professors activitats alternatives com xerrades, projeccions de películes, etc.

Vaga general
Va ser coincidència que la vaga general, convocada per a denunciar la política econòmica, fos quatre dies després de l'assessinat. Cedint a la propaganda de la por, la Confederació General de Treballadors va decidir no manifestar-se aquell dia. Per això i per la seva reticència a declarar una altra vaga, el seu edifici ha estat ocupat i convertit en centre de trobada i informació dels treballadors.

Mitjans ocupats
S'han efectuat nombroses ocupacions temporals de ràdios i de cadenes de televisió, fins i tot de la pròpia televisió estatal. Durant l'ocupació es passa tot allò que els mitjans miren d'amagar. Així mateix, s'han ocupat ajuntaments i edificis municipals, als quals s'hi fan assemblees populars.

Comissaries
Una de les principals formes de protesta és l'atac a les comissaries de Policia. En un dia n'hi va haver a Atenes uns 24, d'atacs. Hi ha hagut també moltes manifestacions, a les quals han participat desenes de milers de persones. Tanmateix, els mitjans enfoquen en els incendis. La majoria són de bancs o d'empreses multinacionals.

Detinguts
L'objectiu de l'aparell repressiu sembla ser colpejar i atemorir els més febles. Per això les manifestacions dels alumnes són enfrontades amb brutal violència i els menors formen, juntament amb inmigrants, gran part dels més de 240 detinguts.

ALGUNS ANTECEDENTS

1965, SOTIRIS PETROULAS
Sotiris Petroulas, un estudiant d'Econòmiques de 23 anys va ser assessinat per la Policia durant una protesta antimonàrquica. El descont social que va crear la seva mort va ser un dels factors que van desencadenar el cop de'Estad ‘dels Coronels’ el 1967.

1973, LA REVOLTA A LA POLITÈCNICA I LA CAIGUDA DE LA DICTADURA
El 14 de novembre de 1973, a les darreries de la ‘dictadura dels Coronels’, els estudiants de la Politècnica es van tancar al campus entre barricades. El 17 de novembre el Govern militar hi va entrar amb un tanc, obrint foc indiscriminat contra els civils que donaven suport a la protesta i causant al menys 24 morts. La desproporcionada acció militar va despertar una onada d'indignació i protestes populars. Va ser la fi de l'aixecament, però també la sentència de mort de la dictadura. Des de llavors la Policia no pot entrar als campus universitaris.

2006-2007, REVOLTA ESTUDIANTIL
La intenció del Govern grec de derogar l'article 16 de la Constitució que prohibeix les universitats privades va provocar innombrables protestes de desenes de milers d'estudiants durant gairebé un any, amb ocupacions de fins a 300 centres, desenes de ferits i detinguts. Els estudiants van aconseguir paralitzar la derogació de l'article.