Inici / La plantilla de Nissan continua les mobilitzacions
La plantilla de Nissan continua les mobilitzacions
Un grup de treballadors afectats per l'ERO de l'empresa Nissan s'ha concentrat, durant tres dies seguits, a l'entrada de la factoria, a la Zona Franca, per tal de protestar pel seu acomiadament. El primer dia, 24, van bloquejar durant una estona l'accés dels treballadors a la planta i van tallar breument el trànsit a la Ronda Litoral. Arran d'això, treballadors de l'empresa expliquen que han rebut avisos de la direcció en el sentit de que serien sancionats si faltaven a la feina. Degut a aquest expedient, es van acomiadar 700 persones el mes de juliol, i segons han denunciat els sindicats CGT i USOC, afecta de manera desproporcionada els seus afiliats i treballadors no afiliats que no pas els d'altres sindicats. Coincidint amb aquestes protestes, Nissan ha anunciat que acomiadarà 2000 treballadors més, en el termini més breu possible, de les factories de Barcelona i Montcada.
Per la seva banda, durant les mobilitzacions, gent acomiadada de Nissan ha anunciat la seva intenció de constituir una coordinadora d'afectats. No és el primer moviment que es dóna en aquest sentit. Ja hi ha una assemblea d'aturats de Barcelona i rodalies, que ha fet divereses concentracions a la Plaça Sant Jaume, i que s'apleguen cada dimarts, a partir del proper 1 de setembre, al carrer Sant Pere Més Baix nº 70, de Barcelona, a partir de dos quarts de vuit. També s'ha format una assemblea de treballadors aturats a Sabadell, que celebrarà la propera reunió el vuit de setembre, a les sis de la tarda, al Centre Cívic de Ca n'Oriac, al carrer d'Arousa nº 2 de Sabadell.
Aquesta tendència a constituir col.lectius d'afectats i assemblees d'aturats no és pas l'itinerari previst, des del poder, per a la gent que necessita trobar una feina. Darrerament s'està sentint molt el terme "formació" quan se'n parla d'aquestes qüestions. Sempre que es concedeix un subsidi per a gent sense feina, diuen que anirà condicionat a cursos de formació. S'espera que la persona aturada treballi en el reciclatge dels seus coneixements i en la recerca d'una nova feina. Fins i tot s'ha arribat a l'extrem d'inventar-se l'expressió "recerca activa" de feina, encara que no ens queda gaire clar què diferencia una recerca normal d'una d'activa. Tot plegat, es tracta d'una estratègia per a despolititzar aquesta situació i que la gent afectada la visqui com una mena d'inadaptació social que pateixen: si no tens feina, ha de ser o bé perquè ets un ignorant sense formació o bé perquè no hi poses prou embranzida en la "recerca activa", en definitiva, tú en tens la culpa de la teva situació. Aquest seria l'objectiu de fer passar els treballadors en atur per aquest circuit de la "formació" i la "recerca activa": fer-los sentir-se culpables de la seva situació, que visquin aïllats el seu malestar i que no pensin, que no pensin que la seva situació és producte d'un determinat sistema econòmic i polític i que per tant, en comptes de tants cursets i recerques, el que cal és una resposta política i col.lectiva organitzada pels mateixos afectats.