La moda espanyola a Tànger: treball i supervivència de les obreres de la confecció

L'informe descobreix les dures condicions de les obreres de confecció marroquines: excés d'hores de feina, baixos salaris, abusos verbals i físics, arbitrarietat en la contractació i l'acomiadament, mesures disciplinàries desproporcionades i entrebancs a l'acció sindical. Les hores extres són obligatòries i no se solen remunerar. Allarguen la jornada fins a les 12 hores diàries, sis dies a la setmana per salaris que no superen els 200 euros mensuales, i que, en ocasions, estan per sota dels 100 eur/mes. Les treballadores més joves, sovint menors de 16 anys, són considerades aprenentes i les fan treballar sense contracte les mateixes hores que la resta, però cobrant 0,36 €/hora, tres cops menys que llurs companyes.

Al Marroc hi ha una forta presència de tallers proveïdors d'Inditex (Zara, Bershka, Pull&Bear, Stradivarius, Oysho, Massimo Dutti). La majoria de les obreres entrevistades que hi treballen confeccionant la roba d'aquestes marques manifesten que no es respecta el límit d'hores, arribant fins a 65 hores setmanals i, encara que en general el salari arriba al Salari Mínim Interprofessional Garantit (SMIG) del Marroc, amb prou feines 178,72 euros mensuales, segueixen vivint en situació de pobresa.

Molts dels tallers proveïdors d'Inditex treballen també per a Mango. Les obreres de les fàbriques proveïdores de Mango també revelen que a llurs centres de treball no s'hi respecta el límit d'hores i realitzen fins a 65 hores setmanals. La memòria anual de Mango del 2010 ja advertia de que les seves auditories havien detectat situacions no acceptables en alguns proveïdors de Tànger i que s'havia establert un termini de sis mesos per a la correcció d'aquestes problemàtiques.

També s'han recollit testimonis de treballadores de tallers proveïdors de Mayoral, El Corte Inglés i Dolce&Gabanna amb condicions laborals semblants.

La deslocalització de la confecció en països com el Marroc ha permès d'ampliar els beneficis de les grans marques tèxtils. Segons l'autor de l'informe, Albert Sales, “aquestes empreses tenen a la seva mà la capacitat, tant de generar situacions d'explotació laboral, com d'evitar-les”. Moltes han assumit codis de conducta i compromisos, però malgrat les mesures de Responsabilitat Social Empresarial, moltes treballadores marroquines continuen vivint situacions de pobresa alhora que compleixen amb una jornada laboral extremadament llarga.

Els codis de conducta laborals adoptats per les empreses de moda recullen l'obligatorietat de passar auditories als tallers. Però les metodologies d'auditoria són força diverses i molt sovint no s'arriben a identificar els problemes laborals reals. Això passa perquè quan hi ha auditoria, les fàbriques fan canvis temporals com donar d'alta treballadores a la Seguretat Social, incrementar la salubritat a l'espai de treball, complir els horaris laborals, despatxar les treballadores sense contracte i amagar les treballadores menors.

Una treballadora d'una fàbrica proveïdora d'una gran empresa tèxtil assegurava que “quan apareixen auditors per sorpresa, els supervisors amaguen les treballadores menors al terrat o en capses de roba buides”.

Què hi poden fer les grans marques?

Si volen ser realment responsables amb l'impacte social de la seva activitat econòmica cal que adoptin pràctiques de màxima transparència. Una de les més rellevants fora publicar la seva llista de proveïdors i compartir-la amb ONGs, sindicats i col·lectius locals de treballadors/es, per tal de poder contrastar les denúncies sorgides d'aquesta i altres investigacions i encetar processos de millora. En aquest sentit, la Campanya Roba Neta celebra que Mango ja comparteixi anualment la seva llista de proveïdors amb alguns actors socials, cosa que permetrà analitzar els resultats d'aquesta investigació conjuntament i emprendre accions per a subsanar aquests problemes amb la participació de representants de les treballadores.

Davant dels buits dels processos d'auditoria, la Campanya Roba Neta invita les marques a incorporar-se a iniciatives multistakeholder com la Fair Wear Foundation, que inclouen en els processos de millora de les condicions laborals la perspectiva de les persones treballadores i les seves organitzacions.

La Campanya Roba Neta recorda que aquesta investigació se centra al Marroc però que les situacions que s'hi descriuen són malauradament freqüents a molts altres països.

(Traducció d'Enfocant.net)