La locomotora de la privatització s’atura a Rodalies Renfe

"La locomotora de la privatització s’atura a Rodalies Renfe

Xavi Martí - publicat al Setmanari Directa 195

El procés de privatització de Rodalies Renfe és com una locomotora que viatja a gran velocitat i que no té aturador. Un dels casos que exemplifica aquesta tendència és el deteriorament continuat i constant de les condicions de treball de les persones que es dediquen a la venda, informació i atenció a les usuàries d’Adif. Des de l’any 2007, segons el Sindicat Federal Ferroviari de la CGT (SFF-CGT), l’empresa sotmet la plantilla que treballa a les estacions a una reducció continuada de llocs de treball, a la privatització de les seves càrregues de feina i a la discriminació respecte a d’altres col·lectius de Renfe. Aquesta situació –que es dóna a tot Catalunya– ha fet que el sindicat, en dos anys i mig, hagi convocat al voltant de 85 jornades d’aturades i mobilitzacions a la demarcació de Tarragona. Les darreres protestes a Tarragona es van convocar el 25 de juny i el 15 de juliol d’enguany.

Una de les coses que denuncia el SFF-CGT és que les persones que treballen de cara al públic a les estacions són les que tenen “les pitjors condicions retributives d’Adif”. Però aquesta no és l’única raó que ha motivat les aturades i les mobilitzacions, ja que el sindicat també demana una sèrie de canvis i mesures que serveixin per millorar la qualitat del servei que s’ofereix a les usuàries dels trens de rodalies. El sindicat denuncia la “manca de personal i la progressiva reducció i privatització de llocs de treball” i el fet que l’aperduament de moneda no estigui regulat, cosa que “provoca que les treballadores hagin de reposar de la seva butxaca els diners que manquen a la caixa sota amenaça de rebre expedients disciplinaris”.

El SFF-CGT exigeix la contractació de “personal suficient que garanteixi un servei de qualitat mitjançant una oferta pública de feina a Adif”; la “paralització de les privatitzacions i la recuperació per part d’Adif de les càrregues de treball externalitzades”, i que l’empresa valori “el treball per torns i el treball durant els diumenges i els dies festius”.

Estacions sense Adif

La presència de treballadores que pertanyen a Adif a les estacions de rodalies cada cop és menys perceptible. A aquest fet, cal sumar-hi el deteriorament de les instal·lacions de les estacions i la inexistència de tot un seguit de serveis, situació que va en detriment d’uns transports de qualitat dels quals haurien de gaudir les usuàries dels trens de Renfe.

El SFF-CGT ha estudiat un total de 49 estacions del Camp de Tarragona que pertanyen als trams de Tarragona- Ulldecona, Ribarroja-Reus, Vimbodí-Reus, Plana Picamoixons- Sant Vicenç de Calders, l’Arboç-Sant Vicenç de Calders, Cunit-Sant Vicenç de Calders i Sant Vicenç de Calders- Tarragona. La dada que salta més a la vista és que, d’aquestes 49 estacions, un total de 32 no tenen personal de cap mena. Quatre estacions disposen d’un sol agent que només ven bitllets; sis presenten treballadores que atenen alhora la circulació dels trens i la venda de bitllets, i dues estan dotades amb personal no ferroviari (que no pertany a Adif).

També cal destacar que hi ha cinc estacions on el servei de venda de bitllets el fa una empresa que no pertany a Adif (venda externalitzada) i que, a unes altres cinc, aquest servei es fa a temps parcial o només durant alguns dies de la setmana.

Pel que fa a l’estat de les instal·lacions de les estacions, cal destacar que 25 de les 49 estacions no disposen de pas inferior per viatjants per creuar les vies, cosa que va en detriment de la seguretat de les usuàries. També és especialment ressenyable que 23 estacions presenten un edifici en estat ruïnós o deteriorat (o bé no tenen sala d’espera amb sostre per les usuàries) i que quatre més no disposen d’enllumenat públic. A tot això, cal afegir-hi el fet que 23 estacions no tenen servei de megafonia ni d’informació, fet que provoca que les usuàries no es puguin assabentar del temps que falta per l’arribada dels trens.

Entre les 49 estacions estudiades, salten a la vista alguns casos. Cambrils només disposa de personal per la venda de bitllets de dilluns a divendres entre les 8 del matí i les 4 de la tarda; l’estació resta tancada els caps de setmana, els dies festius i les tardes i, a més, no disposa de pas subterrani.

L’estació d’Ascó, que segons el SFF-CGT és “un punt important en el pla d’evacuació de la central nuclear”, no té personal, l’edifici està deteriorat i no existeix servei de megafonia ni d’informació. Als Guiamets, no hi ha ni personal ni enllumenat públic ni pas subterrani ni servei de megafonia. A més, aquesta estació presenta un edifici en estat ruïnós.

L’estació de Marçà-Falset no té personal i l’edifici, excepte la zona on s’ubica la cafeteria, també està ruïnos. A tot això, cal afegir-hi el fet que, quan el bar està tancat, no hi ha sala d’espera i no es poden comprar bitllets. Torredembarra no disposa de personal ferroviari, l’edifici està deteriorat, la informació a les usuàries i la venda de bitllets de mitjana distància està privatitzada i les andanes tenen un caràcter de provisionalitat des de l’any 1993.

Durant els darrers quinze anys, a la demarcació de Tarragona, més de divuit estacions s’han quedat sense personal i unes altres deu han vist una reducció de personal que ha deixat les plantilles sota mínims. A més, la meitat d’estacions tarragonines no disposen de lavabos.

Un cafè i després un bitllet

La situació del personal i del servei d’atenció a les usuàries a les estacions de les comarques de Barcelona és similar a la de Tarragona. En aquest sentit, s’ha de destacar que, a 43 (48,86%) de les 88 estacions barcelonines estudiades, el servei de venda de bitllets i d’informació a les usuàries el duen a terme persones que no pertanyen a Adif, és a dir, les treballadores de les cafeteries de les estacions (Sabadell Sud, Montgat de Mar o Martorell). A 21 estacions (23,86%), el servei el desenvolupen empreses contractades per Adif (Montcada i Reixach, Cardedeu o Sant Feliu de Llobregat) i a les 24 restants (27,27%) ho gestiona directament Renfe (Molins de Rei, Plaça Catalunya o Sitges). A les estacions de Sants, Passeig de Gràcia i França, el servei de bitllets de llarga distància el controla Adif i la venda relacionada amb rodalies i mitjana distància la gestiona l’empresa privada Ferroser.

A l’estació de Cornellà de Llobregat, la venda de bitllets la gestionen les treballadores de la cafeteria. En aquest cas, no cal entrar dins el bar per comprar un bitllet de tren, però sí que cal fer-ho per utilitzar el vàter. La situació és similar a l’estació del Papiol. Per poder comprar un bitllet o anar al lavabo, cal entrar a l’interior del bar, que –alhora– és l’única sala d’espera que existeix a tota l’estació, ja que l’edifici principal resta tancat al públic.

Des del SFF-CGT, s’ha indicat que, des que va entrar en vigor la Llei del Sector Ferroviari, l’any 2005, “s’estan tancant estacions, s’estan externalitzant els serveis i s’estan fent contractes on es busca mà d’obra barata i poc qualificada”. Tot això, un cop més, va en detriment de les condicions laborals de les treballadores i de la seguretat de les usuàries. En aquest sentit, cal destacar que el dia 2 d’agost d’enguany, a l’estació de Torelló (Osona) –que no disposa de pas subterrani per a viatjants–, una dona va morir atropellada per un tren mentre intentava creuar les vies.

>>> Article publicat al núm. 195 del setmanari Directa"

"Nou atac contra el nostre ferrocarril
Des del SFF-CGT defensem un ferrocarril públic i social

Durant dècades, les polítiques de transports dels diferents governs han discriminat al ferrocarril i als seus usuaris. S’ha fomentat la carretera i el transport individual enfront del col·lectiu, i ara impulsen un tipus de ferrocarril elitista i depredador.

El propi Ministre de Foment ha reconegut que ha estat un malversament de fons públics, però això no impedeix que segueixi endavant amb aquesta demencial política. Utilitzen el que és de tots i totes per a promoure transports individuals o inaccessibles per a la majoria, mentre eliminen el tren que tothoms podem utilitzar, que ens acosta a la nostra casa, als serveis mèdics i educatius: un ferrocarril que és nostre i que ha de servir als interessos de la comunitat.

El 1984, el Consell de Ministres va decidir el tancament de nombroses línies de tren que considerava econòmicament “no rendibles” (rendibilitat que mai s’ha exigit a la carretera, infraestructura que paguem tots, la utilitzem o no). Van tancar 1.916 km de via. El 2005 la Llei del Sector Ferroviari (aprovada pel PP, engegada pel PSOE) segregava RENFE i iniciava el camí de la privatització, pretenent escudar-se en imposicions de la UE en les quals el nostre governs havien participat.

Els plans anunciats pel ministeri de Foment pretenen donar l’impuls definitiu a la privatització i convertir el ferrocarril públic en un negoci per a uns pocs.

- Es limitarà la consideració de servei públic a determinats trens de viatgers, amb criteris que decidirà el Consell de Ministres sense contar amb els usuaris.

- En tres anys, els trens considerats servei públic podran sortir a subhasta, i RENFE només podrà licitar en condicions “d’igualtat” amb les empreses privades que es presentin al concurs, per al que haurà “d’abaratir” costos, en detriment del servei i la seguretat.

- Els trens que no considerin servei públic, encara que els utilitzem les mateixes persones per a accedir als mateixos drets, seran eliminats si no presenten beneficis econòmics, excepte els que discorrin per una Comunitat Autònoma i aquesta estigui disposada a pagar-los.

- Malgrat tot, els serveis transferits a la Generalitat de Catalunya segueixen sense comptar amb el Contracte Programa compromès que garanteixi la seva viabilitat.

- Mercaderies RENFE serà fragmentada i privatitzada. Les empreses privades rebran el suport econòmic que s’ha negat al ferrocarril públic.

- El Ministeri de Foment ha anunciat un Pla Extraordinari de Col·laboració Públic Privada l’objectiu real de la qual és lliurar a les empreses privades també la gestió de les infraestructures i la seguretat.

- L’eliminació de serveis suposarà un nou tancament massiu de línies.

Els responsables polítics pretenen fer-nos creure que cal privatitzar per la seva pròpia incapacitat per a gestionar els serveis públics. Parlen de fomentar el ferrocarril quan l’estan enfonsant, de sostenibilitat quan l’única que defensen és la dels seus càrrecs, de seguretat quan estan canviant plantilla estable per treball precari.

EL MODEL DE CGT: UN FERROCARRIL PÚBLIC I SOCIAL

Des de CGT venim defensant el ferrocarril públic des de fa molts anys, i ho hem fet amb rigor i constància, i sobretot amb coherència. El ferrocarril que defensem té avantatges mediambientals i energètiques, de cohesió territorial, econòmiques, socials i laborals; és un ferrocarril de tots i per a tots, amb ocupació estable, segur i amb drets.

- El ferrocarril ha de seguir sent un servei públic, orientat a generar un benefici social per al conjunt de la comunitat.

- Ha de seguir sent propietat pública, ens oposem a tota forma de privatització.

- Les inversions en transport i en infraestructures han d’afavorir de forma prioritària al ferrocarril convencional.

- S’ha de recuperar l’abandó sofert pel ferrocarril durant llargs anys.

- El ferrocarril ha de garantir la seguretat per davant de qualsevol altre criteri.

- Infraestructura i transport han d’estar integrats en una mateixa empresa. No ens resignem a la segregació que va imposar la Llei del Sector Ferroviari i lluitarem contra els seus efectes, que ja hem començat a sofrir tant treballadors com usuaris .

- S’ha de tenir en compte l’estalvi en costos externs que suposa el ferrocarril, afavorint el seu desenvolupament com manera prioritària de transport.

- Els usuaris han de beneficiar-se d’aquest estalvi, mitjançant serveis adequats i tarifes assequibles i subvencionades.

- Ha de fomentar-se l’ús prioritari del ferrocarril, tant per a viatgers com per a mercaderies. És la manera de transport més segura i el més accessible per a la major part de les persones, i el menys contaminant i nociu per a la nostra salut i el nostre entorn.

- L’ocupació en el ferrocarril ha de contar amb un marc laboral comú, que garanteixi tant les condicions laborals com la seguretat. Les contínues destruccions de plantilla han provocat la externalització de càrregues i la subcontractació, precaritzant l’ocupació i el propi servei ferroviari.

Plantegem la necessitat de recuperar la inversió en el ferrocarril convencional que garanteixi el manteniment de les infraestructures en condicions òptimes, potenciant les comunicacions de curta i mitja distància, incrementant els serveis de proximitat i la vertebració del territori en el seu conjunt.

També es fa imprescindible obrir els trams de línies tancades i traspassar un percentatge suficient del transport de mercaderies per carretera al ferrocarril per a desbloquejar l’actual col·lapse de consum energètic i de degradació mediambiental.

Però sobretot plantegem la necessitat que existeixi un debat públic, perquè els usuaris i la societat tenim dret que se’ns informi i a participar en la definició d’un model de transport que ens afecta a tots i que financem entre tots.

PERQUÈ EL FERROCARRIL PÚBLIC ÉS EL NOSTRE FERROCARRIL

SFF-CGT

www.sff-cgt.org"