La lluita de les dones per decidir el seu futur

La lluita de les dones per decidir el seu futur

Alícia Tudela

Quan encara s'està a l'expectativa de les conseqüències que tindrà la reforma de l'actual llei de l'avortament promesa per l'actual Govern, és un bon moment per reflexionar i fer memòria històrica sobre la lluita dels drets de les dones a la nostra ciutat, especialment durant la transició i els primers anys de democràcia. Un moment en el qual es van aconseguir fites molt importants, com la creació dels primers  centres de planificació familiar, que van servir per assentar les bases per aconseguir drets posteriors, com la llei de l'avortament el 1983.

Els grans avenços en matèria de planificació familiar es van fer amb la creació dels ajuntaments democràtics. En aquest context va néixer el primer centre el 1978 al Prat de Llobregat. A la ciutat de Barcelona, al voltant de la segona meitat dels anys setanta, ja des de les vocalies de dones d'algunes associacions de veïns, es planteja la necessitat que les dones tinguin assessorament en matèria sexual i familiar. En aquest sentit, es van crear unes unitats informatives que actuaven als locals de les associacions de veïns, en què dones de les vocalies, formades prèviament en un curs, assessoraven en matèria de planificació les veïnes del barri que ho desitjaven. Lourdes Ponce i Pepi Calatrava, de la vocalia de dones de l'Associació de Veïnes i Veïns de Prosperitat, recorden que moltes usuàries anaven d'amagat del seu marit a demanar informació sobre mètodes anticonceptius.

En aquest context, als voltants de l'any 1977 es crea Dones per l'Autoconeixement i l'Anticoncepció (DAIA), en què un grup de dones d'ideologia feminista, entre elles metgesses o infermeres, a partir del voluntariat, treballen en el suport a la dona. A més d'informació en qüestions anticonceptives, per exemple, les acompanyaven a avortar a altres països o es feien grups a cases particulars. D'aquest grup formaven part Marcel·la Güell i Rosa Ros, l'actual directora del Centre Jove d'Anticoncepció i Sexualitat (CJAS). Ros destaca que les dones anaven al centre "per no tenir més fills" i "per sentir-se més lliures". Tenint en compte que els mètodes anticonceptius estaven prohibits, els diafragmes els importaven com a tetines de biberó.

El primer centre, a Torre Llobeta

Poc després, l'Ajuntament de Barcelona va crear una comissió de treball multidisciplinar formada per dones expertes (ginecòlogues, llevadores, psicòlogues i treballadores socials), entre les quals hi havia Ros, a més de membres de les vocalies de dones i associacions de veïns, per tractar la sexualitat de manera global. Tot plegat va donar com a fruit la creació el 1979 del primer centre municipal de planificació familiar a la ciutat de Barcelona, al barri de Torre Llobeta. Situat al districte d'Horta-Guinardó, l'èxit d'aquest centre va ser tan important que al cap d'uns cinc anys es van anar obrint altres per la ciutat i en van aparèixer, també, a altres llocs de Catalunya.

En aquests centres, les dones, abans de passar a fer la visita amb el ginecòleg, tenien una xerrada en què se les assessorava sobre els mètodes anticonceptius, aleshores pastilles, preservatiu, diafragma i DIU. Consuelo García, de l'Associació de Veïns del Carmel, recorda que l'èxit va ser tan gran que el centre es va col·lapsar pocs dies després d'obrir.

Ponce destaca que amb aquestes tasques d'assessorament prèvies i la feina dels centres de planificació familiar posteriorment, es pretenia que l'avortament fos l'últim recurs: "Des del discurs antiavortista sempre se'ns ha acusat de promoure l'avortament i, per a nosaltres, és al contrari, creiem que amb tota la tasca informativa en matèria de planificació familiar, ha de ser l'últim recurs en cas d'un accident". En aquest sentit, Rosa Ros destaca la dificultat d'assolir aquest dret: "l'avortament és un dret que mai estarà superat, és fràgil perquè té connotacions socials i polítiques, la lluita serà universalment constant".

Incorporació a la Seguretat Social

A dia d'avui, els Centres d'Atenció Primària (CAP) han incorporat el Programa d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva en què les llevadores i infermeres fan tasques d'assessorament en mètodes anticonceptius i de planificació familiar. Ros destaca que la feina que en el seu dia es va fer en els serveis municipals ha estat molt important per desenvolupar totes les tasques posteriors.

CiU retalla en secret el dret a l'avortament

Andrea Nieto

"Per a la Generalitat, les interrupcions voluntàries de l'embaràs ja no són una prioritat ni una urgència". Clar i català, això va dir a finals de juny el director d'un Centre d'Assistència Primària de Barcelona a una parella de mitjana edat, amb fills, que va anar al seu centre de salut per sol·licitar un avortament d'acord amb els preceptes de la llei vigent des del 2010 i els protocols informatius del Departament de Sanitat que, prèviament, havien consultat per internet. "Sí, fins l'1 de novembre de 2011 era responsabilitat de les àrees de salut sexual i assistència reproductiva (ASSIR) dels CAP de Barcelona la tramitació dels processos d'avortament; però des d'aquella data, i per ordres internes del Departament, aquesta competència ja no depèn de nosaltres, ha estat consorciada amb dues clíniques privades i la majoria d'ASSIR han deixat de funcionar", va continuar el director del CAP. I mentre s'explicava, mostrava a la parella les circulars internes que així ho acrediten.

"Sí, ja ho sé, no s'ha donat cap mena de publicitat a aquest canvi de protocols, però no estic autoritzat a facilitar aquesta documentació interna", es va defensar el director del CAP davant les preguntes, tan indignades com perplexes, de la parella. "Clínica Ara. Agrupación Tutor Médica", va memoritzar i anotar en un paper la parella, que va exigir una còpia de les circulars i protocols interns però els va ser denegada. Paradoxalment, Agrupación Tutor Médica, amb instal·lacions a les Corts, s'anuncia sense manies al seu web com a "clínica concertada amb el Servei Català de la Salut per a la pràctica gratuïta de la interrupció de l'embaràs". Però si és veritat això de la concertació, no ho és això de la gratuïtat, perquè les circulars internes secretes del Departament de Sanitat també estableixen, entre d'altres coses, que des de l'1 de novembre de 2011 el cost de la intervenció voluntària de l'embaràs ha deixat de ser assumit per la sanitat pública i l'ha de pagar la usuària de la seva butxaca, sense dret a reclamar-ne el retorn com estava establert.

Això significa, en el cas d'avortament per via farmacològica -que és factible amb l'administració de dues pastilles fins a la setena setmana de gestació-, un cost de 23 euros (euro per recepta a banda). Però en el cas d'haver-se de procedir a un avortament quirúrgic, preceptiu entre la setena i la 14 setmana de gestació -sense necessitat de l'informe mèdic que sí que es requereix fins a la setmana 24-, el cost puja fins al voltant dels 350 euros. Aquestes són, com a mínim, dades que donen els tríptics informatius i diversos informes penjats al web del Departament de Sanitat i que encara no expliquen que el cost de la interrupció de l'embaràs ha deixat d'assumir-lo la sanitat pública. En concret, al web oficial de la Generalitat hi ha un informe de 18 pàgines -datat precisament al novembre del 2011, just quan es van enviar les circulars internes que ho han capgirat tot- que fa un balanç "satisfactori, especialment pel que fa a l'eficàcia i la seguretat", dels protocols d'avortament farmacològic implantats durant els últims mesos del Govern tripartit en aplicació de la llei de terminis aprovada pel darrer Executiu del PSOE. La mateixa llei que, avui, el PP vol derogar i que el Govern de CiU sembla haver modificat ja per la via dels fets consumats.

"En el cas de la interrupció voluntària de l'embaràs a petició de la dona (article 14) a la unitat d'atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR), els professionals sanitaris (especialistes en obstetricoginecologia, infermeria, medicina i psicologia) atenen la demanda, li donen la informació necessària, es valoren les opcions disponibles i s'orienta la dona al servei més adequat per atendre-la". Això és el que encara diuen el web i els tríptics del Departament de Sanitat respecte del dret a l'avortament. La realitat, però, ja és una altra. I és que la majoria d'ASSIR dels CAP han estat desmantellats en silenci. De forma gairebé clandestina -fins al punt que metges de capçalera i directors de CAP ho desconeixen- només queda en funcionament algun ASSIR, com el del CAP Drassanes, que això sí, funciona a la perfecció. "Estan per resoldre situacions derivades del procés d'ajustament en el canvi de protocols", assegura un director de CAP sobre l'ASSIR de Drassanes.

El cas és que a ginecòlegs i llevadores dels CAP de Barcelona els han tret les competències per atendre d'entrada les peticions d'avortament, que són derivades a un assistent social que no depèn de l'ICS, sinó d'un ens consorciat. I sense tractament d'urgència. Amb tot el que això suposa de risc perquè les set primeres setmanes d'embaràs aptes per poder practicar un avortament farmacològic passin entre llistes d'espera i només quedi la via quirúrgica, molt més traumàtica i cara per a la dona. Però un negoci més clar per a les clíniques concertades privades a qui la Generalitat ha derivat un servei públic que, com tants d'altres, ha retallat a la brava.

Una nova llei de l'avortament?

Empar Pineda
Activista feminista

Acaben de complir-se dos anys de l'entrada en vigor de la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i Interrupció Voluntària de l'Embaràs. La llei, en molts aspectes, va ser un avanç en relació a la del 1985, que només despenalitzava l'avortament en alguns casos o supòsits. Durant el temps trascorregut des de l'entrada en vigor, les dones amb un embaràs que no superés les 14 setmanes han pogut decidir lliurement d'interrompre'l sense necessitat de cercar l'aprovació de ningú més a banda d'elles mateixes, encara que cal que passin tres dies des que sol·liciten l'avortament fins que es pot realitzar.

Donat el moment en que ens trobem, crec que paga la pena recordar breument el contingut de la llei vigent. A partir de la setmana catorzena i fins a la vint-i-dosena calia (cal) un certificat mèdic que doni el "vist i plau" per tal de poder avortar. I a partir de les 22 setmanes, només es pot fer si el fetus presenta malformacions tals que el facin incompatible amb la vida o una gravíssima malaltia en el moment del diagnòstic que n'impossibiliti la vida. Certificat tot plegat per un metge diferent al que intervindrà a l'avortament, sempre que el Comitè Clínic (n'hi ha d'haver un a cada Comunitat Autònoma) ho confirmi.

Al text de la Llei hi ha més coses positives, com que la Interrupció Voluntària de l'Embaràs (IVE) és una prestació sanitària que forma part de la cartera de serveis de la sanitat pública. O que els mètodes anticonceptius d'última generació es dispensaran als centres sanitaris públics, així com que no caldrà recepta per accedir a la píldora postcoital (la del "día després"). O que s'introdueix l'ensenyament de la pràctica de l'avortament a les facultats de Medicina i a les escoles d'Infermeria. I no en parlem ja de la introducció de l'ensenyament de la Salut Sexual i Reproductiva al currículm escolar. Pel que fa a les menors d'edat, de 16 i 17 anys, podien decidir per sí mateixes accedir a una IVE, tot informant de la seva decisió a pares i tutors, tret de determinades circumstàncies, en que no calia fer-ho.

Però, com acostuma a passar sovint, una cosa és la llei i una altra la vida. I és això el que ha passat també amb aquesta. Veiem-ho.

Les mesures preventives, i entre elles l'educació en Salut Sexual i Reproductiva, brilla per la seva absència als centres educatius. Igual passa amb l'ensenyament de la pràctica abortiva a les facultats de Medecina i Escoles d'Infermeria. No s'ha aconseguit l'equitat entre les Comunitats Autònomes, de manera que una embarassada, segons on visqui, rep un tractament diferent: hi ha casos com Cantàbria i Castella i Lleó on les embarassades, per tal de no fer un recorregut inacabable, prefereixen renunciar a la gratuïtat i pagar-se elles mateixes l'avortament.

I aleshores arriba el govern popular

Què ha fet el Partit Popular des que ha arribat al govern central? En aquelles Comunitats Autònomes on governa (sols o recolzant al·liats de la seva corda), amb l'excusa dels "imperatius dels mercats" està aplicant retallades en aspectes preventius com les subvencions als Centres d'Informació al jovent, a més de les retallades més generals en matèria sanitària, que també afecten la mateixa gent.

Les declaracions de les autoritats sanitàries del ministeri de Sanitat tot anunciant d'aquella manera que, tret de l'avortament per raons mèdiques, la resta quedarà fora de les prestacions de la cartera de serveis de la sanitat pública, no fan esperar res de bo. D'altra banda, les declaracions més clares han estat les del titular de Justícia: "Canviarem la llei actual i tornarem a la del 1985". I les que ha fet a favor de facilitar la maternitat com a destí de les dones, tot salvant-les de "la coacció, de la violència de gènere estructural que s'exerceix sobre elles per a que avortin" desvetllen més la seva ideologia que el seu coneixement de la realitat. Quan una dona es planteja interrompre un embaràs res ni ningú la farà desistir de la seva decisió. Fa poc, l'Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l'Embaràs ha publicat els resultats d'un estudi realitzat als seus centres segons el qual un 62,35% de les dones que avorten ho farien en qualsevol circumstància, sense que les seves motivacions fossin econòmiques, ni laborals, ni afectives. Cal preparar-se per a la tardor calenta que s'apropa.