Us reproduïm aquest breu article de Roger Suso sobre l'acampada de l'Alexanderplatz berlinesa, iniciada el passat 20 d'agost. Més informació a twitter amb l'etiqueta (hashtag) #Alex11 i al web de l'acampada berlinesa acampadaberlin.blogspot.com.
Inspirades en l’exemple de les acampades i àgores públiques i polítiques de Puerta del Sol, Syntagma i Tahrir, un centenar de joves berlineses es reuneixen, des de dissabte 20 d’agost, des de després d’una manifestació, a la principal plaça de la ciutat, Alexanderplatz, amb la intenció d’establir un campament de protesta. Les persones que participen de l’aCAMPadaBLN o #Alex11, convocades des del grup de Facebook “Echte Demokratie jetzt” (Democràcia real ja), pretenen acampar, des d’aleshores, amb tendes de campanya, amb la finalitat de manifestar-se “en contra de diversos esdeveniments polítics que no són compatibles amb el lliure ordre democràtic fonamental de la República Federal d’Alemanya” com ara els rescats bancaris amb diner públic, el Pacte de l’Euro, la intenció del govern Merkel d’establir un govern econòmic europeu, l’impopular subsidi d’atur de llarga duració Hartz IV, o la política de feina a 1€/h (Ein-Euro-Job). L’espectre de la indignació és gran i els temes, en assemblea en cercle, tan variats com la gent que hi participa. Estrictament parlant, l’acampada de protesta consisteix només d’un estand d’informació sota una carpa de plàstic que protegeix del fort sol i dels ruixats d’estiu. També d’una bicicleta rickshaw. Les tendes no estan muntades, estan prohibides, com també els matalassos, els coixins i les cadires. En lloc de grans pancartes, pintades amb guix a terra. I dormir, també està prohibit. La presència policial és aclaparadora i les agents vetllen perquè no s’ignorin les prohibicions. Ben entrada la nit, qui s’adorm és despertat per la policia.
Amb l’objectiu de reunir el màxim nombre possible de manifestants per denunciar les limitacions que pateixen i per poder, realment, acampar i debatre, l’aCAMPadaBLN va llançar la convocatòria Zeltmarsch (marxa de tendes), pel divendres 26 d’agost. Finalment però, només una cinquantena de persones, amb música de Ton Steine Sterben i amb 6 tendes muntades i alçades a l’aire, van marxar de la Porta de Brandenburg a Alexanderplatz (2’5 km). La convocatòria, però, tampoc va ser secundada pel “15M Berlín”, la ramificació de les veus de les places de les expatriades de l’Estat espanyol a la capital alemanya. La manifestació, aigüalida i sense recolzament multitudinàri, va acabar amb un desallotjament violent per part de la policia de la plaça i les indignades. Ni les riuades de turistes, ni les persones de shopping, ni els seguidors del Hertha BSC, ni els músics de carrer, ni els venedors de souvenirs soviètics, ni els crusts que es trobaven a la plaça i aprop del Rellotge del Món es van immutar davant la brutalitat policial (els vídeos ja corren per YouTube). I tot això, en el mateix dia en què es van produir concentracions massives contra els programes i els partits populistes ultradretans Die Freiheit –La Llibertat- (formació islamòfoba fundada per l’ex-CDU René Stadtkewitz i recolzada pel neerlandès Geert Wilders) i Pro Alemanya (formació nacionalxovinista i antiimigració encapçalada per l’ex del partit neonazi NPD Manfred Rouhs) al barri de Friedrichshain. En tot cas, tot i que la reacció és molt minoritària, alguna cosa està canviant a l’Estat alemany des d’#Alex11 i des de baix.