La FAO: Solució o Problema?

Arran d'aquesta cimera, un seguit de col.lectius han engegat una campanya, el manifest de presentació de la qual reproduim tot seguit.

EN DEFENSA DE LA SEGURETAT I LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA.
LLUITA CONTRA LA FAM.
LA FAO, SOLUCIÓ O PROBLEMA?

A la IIª Conferència d'Alt Nivell sobre la Seguretat Alimentària Mundial: “els Desafiaments del Canvi Climàtic i la Bioenergia”, organitzada per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) a Roma els dies 3-5 de juny de 2008, el President del Govern espanyol va anunciar el seu compromís d'acollir a Espanya una Reunió d'Alt Nivell sobre Seguretat Alimentària per a Tothom. Aquesta reunió s'ha convocat pel President JLR Zapatero i el Secretari General de la ONU Sr. Ban Ki-Moon, els propers dies 26 i 27 de gener de 2009 per tal de dissenyar un full de ruta que permeti l'acompliment dels compromisos adquirits a la Cimera de Roma.

EL DOBLE LLENGUATGE

La seguretat alimentària és el dret de totes les persones a disposar d'aliments sans i nutritius. Com a manera d'acabar amb la fam i alimentar la població, l'Organització Mundial de Comerç (OMC) i la FAO imposen un model alimentari basat en la producció industrial a gran escala per al mercat internacional. La OMC desregula el comerç mundial d'aliments i productes agrícoles, sentant les bases per a un intercanvi mercantil compatible amb els interessos dels principals països i blocs capitalistes. La FAO complementa aquest paper, tot dirigint la seva actuació a la integració dels països empobrits en el mercat internacional, proveint-los de recursos per a orientar-ne la producció agrícola envers l'exportació. Aquest model, que parla d'eficiència productiva mercantil, presenta un acusat comportament asimètric entre països, sotmetent les economies subordinades als interessos dels més forts. Com l'objectiu és la maximització del benefici, la producció i el comerç d'aliments no s'orienten a la satisfacció de les necessitats socials, sinó a produir i distribuir les mercaderies alimentàries de la forma més rendible per a les empreses de l'agronegoci.

Les multinacionals, agents principals d'aquest model, violen drets humans, constitucions dels estats, acords internacionals, drets i llibertats. Però no podrien fer-ho sense la complicitat dels governs globalitzadors, la impunitat de les institucions del capitalisme internacional (OMC, FMI, BM, OCDE, Unió Europea, OTAN etc.) i la impotència de la ONU i els seus organismes especialitzats.
La crisi econòmica-financera global augmenta la pobresa, la fam, l'explotació i la subordinació de les dones. Els governs i organismes internacionals, lluny de posar límits a les multinacionals, bancs i especuladors causants de la crisi, els lliuren els recursos públics, donant-los més poder. La catàstrofe que ens amenaça és multilateral: alimentària, social, política i bèlica.

La fam i la desnutrició afecten 963 milions de persones, i va en augment. La toxicitat dels aliments industrialitzats amenaça la majoria de la humanitat. Les víctimes de la mercantilització i la globalització alimentària no són producte d'un “ordre natural”, sinó d'un ordre social basat en la desigualtat, l'explotació i el domini sobre les persones i la natura. Les víctimes alimentàries són víctimes d'un assassinat en sèrie. Si 35 mil persones moren de gana cada dia, la meitat infants, per què als països desenvolupats s'arrenquen oliveres, se sacrifiquen ramats i es paguen grans sumes per tal que la terra no produeixi? Per què s'inverteixen 900 mil milions de dòlars cada any en despeses militars i no s'inverteix una part d'aquests recursos en combatre la fam i impedir el deteriorament dels salaris? A què obeeixen bloquejos criminals, inclosos aliments i medicines, per tal de matar de gana i malalties pobles sencers? On hi ha l'ètica, el respecte als drets humans i el sentit d'aquestes polítiques?
El model de “seguretat alimentària” de la FAO es fa palès avui, en 3 imatges: els prims que es moren de gana, els grassos que es moren de menjar escombreria, i la població de Gaza que es mor de la mateixa causa: la globalització econòmica i l'imperialisme.

EL LLIURE COMERÇ MUNDIAL, UN MONSTRE INGOBERNABLE

Gairebé una dècada després del fracàs de la III Cimera Interministerial de l'OMC a Seattle (desembre de 1999), coneguda com a “Cimera del Mileni”, s'intensifiquen els danys produits per la globalització i mercantilització de l'agricultura, els aliments i els serveis socials. La fam, les malalties produides per desnutrició i toxicitat dels aliments industrialitzads, creixen paral.leles al canvi climàtic, les catàstrofes naturals, la pèrdua de biodiversitat, el despoblament del camp, les migracions, la precarietat, la privatització de la protecció social, l'exclusió, la violència competitiva i la violència armada.
El fracàs continuat de les cimeres de l'OMC expressa la impossibilitat “d'ordenar el lliure comerç mundial”. La “llibertat comercial” basada en el benefici privat, la competitivitat i l'intercanvi desigual, és una lògica excloent i totalitària, incompatible amb la vida, el respecte, la cooperació i la pau. Una guerra civil molecular de tots contra tots que, constantment, crema en guerra armada. Tanmateix, la impossibilitat d'impulsar un “lliure comerç ordenat”, no vol dir que fracassi el lliure comerç. Ben al contrari, aquest avança mitjançant acords bilaterals, multilaterals més expoliadors encara. El problema del lliure comerç mundial és, precisament, ell mateix. Des de la lògica competitiva i lucrativa basada en la desigualtat, no hi ha diàleg amb els drets humans, la sobirania dels pobles, la democràcia i els límits de la natura.

En el darrer any hem assistit a l'escalada de la fam per una pujada brutal dels preus dels aliments bàsics. En el context de recessió econòmica mundial produida per la fallida financera, aquests precus estan caient de la mà de l'augment de la pobresa i l'exclusió. Tan mateix, el Comitè de Seguretat Alimentària Mundial de la FAO (17/10/08) ens dóna les receptes de sempre. D'una banda, mesures a curt termini de caire caritatiu que frenin la conflictivitat social però no interfereixin en el mercat, ajuts als col.lectius exclosos per a accedir als aliments bàsics que el mercat els nega, així com subvencions i crèdits per tal que els petits agricultors s'impliquin més en el mercat mundial. D'altra banda, mesures a mig termini com tancar la ronda de lliure comerç de Doha, aprofundir en l'obertura dels mercats i aplicar les noves tecnologies (transgènics), juntament amb les preexistents (adobs químics y tractaments agrotòxics) per a intensificar la producció i evitar la lluita per la terra entre aliments i carburants.
La FAO eludeix qualsevol mesura que limiti la lliure circulació de capitals i la concentració de terres, recursos agrícoles i alimentaris en mans de les multinacionals. La xifra d'afamats i obesos creix amb els preus d'aliments i insums agrícoles, alhora que les multinacionals de llavors, fertilitzants i distribució de productes agraris i menjar escombreria incrementen els seus beneficis. Les institucions polítiques com la FAO, al servei del mercat global, són corresponsables de què en aquests 60 anys, no només no s'ha resolt el problema de la fam, sinó que s'ha agreujat.

EL NOSTRE PAPER EN AQUEST DRAMA

Els qui maten tantes persones al món són el capitalisme, el neoliberalisme, les lleis d'un mercat salvatge, el deute extern, el subdesenvolupament i l'intercanvi desigual. Però no podrien fer-ho sense la nostra col.laboració com a consumidors. En la mesura en què el nostre consum procedeix d'aliments industrials globalitzats i marques blanques a grans superfícies, a més de lesionar la nostra salut, cooperem amb l'augment de fam al món. Fins i tot, consumidors suposadament responsables, adquirim aliments ecològics d'importació i fora de temporada. Si volem formar part de la solució, hem de canviar les nostres pautes alimentàries, adequar-les als cicles de la natura i la distribució en circuits curts. No podrem fer-ho sols. Per això hem d'associar-nos amb altres consumidors per tal d'adquirir aliments ecològics de temporada, produits per petits productors agroecològics propers. Estem per la reducció dràstica -a la dieta dels països rics- de proteïna animal i que no procedeixi d'explotacions intensives.

La condició de la seguretat alimentària és la sobirania alimentària. Sobirania alimentària és el dret dels pobles a decidir sobre la producció, distribució i consum dels seus propis aliments. Això implica considerar la producció d'aliments com una necessitat social i no com un negoci. La producció d'aliments ha de satisfer, prioritàriament, les necessitats alimentàries de les poblacions locals i comerciar amb el possible excedent. Tan mateix, no hi podrà haver “una altra producció d'aliments” sense “un altre comerç, distribució i consum” d'aquests. Cal la nostra implicació com a productors i consumidors.
Quan el mercat ens mena al caos, la fam, la inseguretat i la guerra, i les institucions polítiques són impotents o còmplices, cal la intervenció de la societat. És el moment de passar a l'acció. Productors agroecològics i consumidors responsables, units contra la globalització alimentària.

COEXISTÈNCIA AMB TRANSGÈNICS?, NO, NO I NO!
NI CONSUMITS, NI IMPORTATS, NI PRODUITS. ¡PROHIBICIÓ!

MÉS INFORMACIÓ SOBRE LA CAMPANYA A: www.nodo50.org/lagarbancitaecologica/garbancita