La dona a l'Afganistan, avui

La dona a l'Afganistan, avui

Us dono les gràcies per la vostra presència avui i aquí en nom de l'Associació Revolucionària de les Dones de l'Afganistan, RAWA. Estenc la nostra gratitud a les organitzadores d'aquest acte per la vostra solidaritat i simpatia per brindar-nos aquesta ocasió per a que compartim un relat sobre el plor de l'Afganistan.

La història de l'Afganistan donaria per una voluminosa col·lecció de llibres, però avui només em centraré a la vigent situació desastrosa, especialment de les dones.

Som al vuitè any de l'ocupació dels EE. UU. i de l'OTAN, i en aquest temps tres coses han quedat sobradament demostrades per al nostre poble: primer, que no volen desfer-se dels talibans i altres terroristes com l'Aliança del Nord; segon, que el motiu de la seva presència a l'Afganistan és només per a satisfer els seus propis interessos polítics, estratègics, regionals i econòmics; i en tercer lloc, que totes les estridents consignes de “guerra contra el terror”, “alliberament de les dones afganeses” i “democràcia” són només xerrameca buida i falsa.

Actualment, fins i tot alts funcionaris de la intel·ligència nord-americana reconeixen que prop del setanta per cent de l'Afganistan està fora de control, sobre tot en mans de senyors de la guerra locals i talibans. Per això està clar que amb la presència de desenes de milers de tropes de quaranta estats i el malbaratament de milers de milions d'euros, la situació ha empitjorat, empenyent l'Afganistan més encara cap a les urpes de grups terroristes.

La realitat de l'Afganistan és guerra, plors i innombrables atrocitats, ben al contrari de l'endolcida imatge que els mitjans occidentales pinten. A tot arreu del país la inseguretat continua sent la principal preocupació del poble afganès.

Els atacs suïcides i atemptats dels talibans acostumen a succeir en àrees poblades i maten gent innocent i pobra.

Els EE. UU. i l'OTAN, d'altra banda, no només no eliminen les seves pròpies creacions, siguin els talibans o Al-Qaeda, sinó que maten amb els seus maleïts atacs aeris més civils innocents, majoritàriament dones, nenes i nens. Aquí també em refereixo, és clar, als més de 1.000 soldats espanyols que estan desplegats a l'oest de l'Afganistan i que aparentment estan implicats en dubtosos programes de reconstrucció, que en realitat formen part de la missió de l'OTAN cosa que, directa o indirectament, implica prestar obediència a les estratègies dels EE. UU.

L'any 2009 ha estat el més letal per als afganesos i les afganeses. Segons les dades recopilades pel catedràtic nord-americà Marc Herold, les tropes ocupants han mort més de 8.000 civils a l'Afganistan. Fa uns pocs dies van caure com a mínim 70 civils; parlem sobre tot de dones i nenes que van ser assassinades per l'OTAN a les províncies d'Uruzgan i Helmand.

Sembla que els EE. UU. fan servir l'Afganistan com a laboratori per a provar-hi el seu nou armament. Per a l'exèrcit nord-americà les vides de la població civil no tenen cap valor, com a molt donen esporàdiques disculpes amb la boca petita per a compensar vides d'innocents. Vet aquí una altra mostra de la seva hipocresia i manca d'honestedat.

A més a més, el govern titella de Karzai, d'obediència nord-americana, llança contra la nostra gent el seu exèrcit, que està compost per senyors de la guerra fonamentalistes i narcotraficants i està entrenat i finançat pels governs occidentals com l'espanyol. Amb les seves pistoles i ganivets, l'exèrcit afganès saqueja, segresta, viola, assassina i perpetra innombrables crims a plaer, amb la calma que ofereix la impunitat.

A la recent conferència internacional de Londes sobre l'Afganistan ha començat el procés de reconciliació amb els bàrbars talibans i el terrorista Gulbuddin Hekmatyar, a qui l'administració d'Obama pretèn dur al cor del govern. Ara mateix hi ha negociacions amb els màxims dirigents dels talibans, els quals posseixen un llarg currículum de terror, barbàrie i crims.

Segons el diari britànic The Guardian els funcionaris de l'exèrcit nord-americà a Kabul calculen que com a mínim un deu per cent dels contractes de logística del Pentàgon –centenars de milions d'euros- consisteixen en pagaments a insurgents.
El periodista d'investigación Aram Roston relata com els contractistes civils del Pentàgon a l'Afganistan per tal de protegir les rutes de subministraments per als nord-amercians acaban finançant els grups insurgents. La majoria d'aquests pagaments acaba omplint les butxaques dels líders talibans, caps tribals i senyors de la guerra.

Obama va arribar al seu govern tot enarbolant la bandera del “canvi” i prometent una nova estratègia, però no té res de bo per oferir al nostre poble i no veiem cap diferència entre Obama i Bush, perquè tots dos segueixen amb les mateixes polítiques bel·licistes. De fet, contrastant les massacres de civils a l'Afganistan, algunes de les més sagnants han estat perpetrades pels ocupants durant els darrers dotze mesos, sota el mandat d'Obama. Per si no n'hi hagués prou, la guerra es va estenent a les àrees paixtus del Pakistan i la inseguretat creix imparable per tota la regió.

Després de la tragèdia de l'onze de setembre del 2001, els governs dels EE. UU. i els seus aliats han fet servir el dolorós lament de les dones afganeses com una de les principals excuses per mirar de justificar l'ocupació de l'Afganistan. Dit de manera senzilla: les dones afganeses hem estat insultantment traïdes pels governs dels EE. UU. i els seus aliats.

L'Afganistan està patint una autèntica catàstrofe pel que fa als drets de les dones. La violència contra les dones assoleix proporcions mai vistes. La quantitat de violacions, segrestos i assassinats s'accelera dia a dia. La violència domèstica és tan asfixiant que empeny les dones al suïcidi per tal fugir-ne. Les xifres de suïcidis s'estan disparant a totes les províncies. Tan sols a la unitat de cremats d'un hospital a la ciutat d'Herat n'hi ha hagut 99 casos registrats, de suïcidis de dones en menys d'un any.

L'organització Human Rights Watch deia a finals del 2009 que “la situació de les dones afganeses està entre les més vulnerables del món, la violència contra elles és endèmica i el govern afganès no les protegeix davant de delictes com la violació o l'assassinat”.

No estem d'acord amb el govern i els mitjans de comunicació quan pretenen que la causa principal dels patiments de la dona és a l'àmbit familiar. De fet són els governants, les autoritats i també la policia els qui estan seriosament implicats en tota mena de delictes contra les dones. No esperem res de diferent del règim més corrupte i brut del món. El dolor de les dones esdevé crònic quan el món creu que els EE. UU. i l'OTAN ens han alliberat. Ben al contrari, després de vuit anys només han aconseguit d'enfortir els grups més brutals i misògins de l'Aliança del Nord. Avui al meu país no hi ha qui empari les dones o ofereixi una mica de justícia als pobres, mentre que el corrupte sistema judicial ofereix total impunitat als qui abusen de la gent indefensa.

No es tracta únicament dels drets de les dones. Durant els últims vuit anys d'ocupació l'Afganistan ha esdevingut el segon estat més corrupte del món i un narco-estat que produeix més del noranta per cent de l'opi del món, substància que acaba enverinant les venes i els pulmons del vostre jovent per tal d'acabar amb el seu potencial rebel, aquí i ara. En comparació amb les xacres de l'ocupació, els talibans o Al-Qaeda, l'opi i el narcotràfic representa per sí sol un perill potencial més gran si cap per a l'Afganistan, però com els EE. UU. i l'OTAN hi són relacionats, amb aquesta bruta indústria, es tracta d'un afer que amb prou feines rep atenció.

Les tropes ocupants a l'Afganistan recolzen el tràfic de drogues, negoci que aporta entre 90 i 150 mil milions d'euros en beneficis a repartir cada any entre el crim organitzat, els serveis d'intel·ligència i les institucions financeres internacionals.

La pobresa és un altre factor que colpeja amb crueltat l'Afganistan. Es tracta d'un mal tan accentuat que les mares es veuen obligades a vendre les seves criatures a canvi de pa. Més del vuitanta per cent de la població afganesa viu per sota del llindar de la pobresa. Per si no n'hi hagués prou, la imparable inflació ho complica tot encara més.

Segons l'organització Transparency Internacional l'Afganistan és el segon país més corrupte al món, com ja he dit. Segons fonts oficials dels EE. UU. s'han desemborsat més de 45 mil milions d'euros en ajut per a l'Afganistan des del 2001. No cal dir que l'Afganistan seria ara un paradís amb tal quantitat de diners, però és que tot ha anat a parar als comptes corrents dels senyors de la guerra i els narcotraficants. Els milers de milions d'euros que arriben al país són devorats per senyors de la guerra, traficants, oenegés nacionals i estrangeres i molts funcionaris. Tot això sense tenir en compte les fortunes que es perden pagant els elevats salaris dels cooperants estrangers o els seus requisits de seguretat i nivell de vida.

- Ahmed Wali Karzai, el germà del president afganès i peça clau en el reeixit comerç d'opi, ha estat rebent pagaments regulars de la CIA. I no ho dic jo, sinó que ho va afirmar el diari nord-americà New York Times el 28 d'octubre del 2009. El germà de Karzai va amenaçar després en McClatchy, periodista que havia informat dels fets.

- El ministre afganès de mines va rebre un pagament de més de 20 milions d'euros per la concessió de la mina de coure més gran del país a una empresa xinesa.

- Izzatullah Wasifi, cap anti-corrupció del govern afganès, té antecedents penals als EE. UU., on va ser detingut el 15 de juliol del 1987 al casino Caesars Palace per tràfic d'heroïna.

- Durant els últims anys els EE. UU. han estat dirigint l'economia afganesa envers la mateixa globalització que ha arruïnat per dècades altres nacions. El capitalisme d'amiguisme floreix a l'Afganistan, on el saqueig dels recursos i el control de l'economia són en mans d'un grapat de traficants i alts càrrecs corruptes. Tenen les seves lucratives inversions multimilionàries a l'Afganistan i Dubai i duen una vida de luxe mentre que la resta del país amb prou feines pot aconseguir un rosegó de pa per a les seves criatures. De nou ho poso en boca dels mitjans occidentals: el diari Washington Post va relatar el 22 de febrer del 2010 que Kabul Bank, el principal banc privat de l'Afganistan, és gestionat conjuntament per la família Karzai, la família Fahim (a la qual pertany el mariscal Fahim, el segon del govern) i alguns altres senyors de la guerra, que desvien milers de milions d'euros en metàlic cap a Dubai, on posseeixen nombroses propietats als llocs més selectes i ostentosos.

La llibertat d'expressió ha de ser part integral de la democràcia, a l'Afganistan, però, és atropellada sense parar. Hi ha una dotzena de canals de televisió, centenars d'emissores de ràdio, revistes i diaris per tot el país, però tot està controlat pels partits religiosos i fonamentalistes. Cada un d'aquests partits té el seu particular amo estranger i els seus brutals dirigents i altres tenen cadascú el seu propi canal de televisió.

Ara mateix, la nostra nació s'enfronta a tres enemics que l'ataquen per tots els fronts: d'una banda els fonamentalistes del govern de Karzai, d'altra els talibans i per últim, l'OTAN i els EE. UU.

- De moment el primer pas per acabar amb el desastre actual ha de ser la retirada immediata de totes les tropes estrangeres, la qual cosa significaria la desaparició d'un enemic poderós. De nou incloc aquí les tropes espanyoles.

- A més l'Iran, el Pakistan i l'Aràbia Saudí han de treure les seves mans dels afers interns del nostre país i deixar de fer el que han vingut fent durant els últims trenta anys, donant suport als seus titelles fonamentalistes i terroristes.

- Una de les iniciatives més urgents ha de ser portar els responsables de guerra de les darreres tres dècades davant d'un tribunal internacional que els castigui per les seves atrocitats. Això és molt important perquè la majoria dels alts càrrecs del govern són antics comandants i dirigents de l'Aliança del Nord i els talibans.

Juntament amb els punts ja esmentats, naturalment és vital donar tot el suport als moviments de base i individus a l'Afganistan.

Hi ha una alta probabilitat de victòria taliban sobre l'actual govern en cas d'una retirada de les tropes ocupants. No s'ha d'oblidar que en aquest cas la tercera força serien els moviments democràtics del país. Si els EE. UU. i altres països deixen de prestar ajut als fonamentalistes, les forces democràtiques juntament amb el poble serem capaces de derrotar aquests bruts delinqüents i decidir quin ha de ser el futur de la nostra terra. No hi ha dubte de que es tracta d'un dur combat que no podrà ser guanyat en un futur proper. Però com sabem bé que la democràcia arriba com una conquesta i no pot ser regalada per altres, el nostre poble està en condicions de pagar aquest preu per a sortir de l'actual situació infernal del país.

Per tot això la gent com la que avui és aquí, que us estimeu la pau i odieu la guerra, heu d'aixecar les vostres veus contra el vostre govern i no permetre que es continui vessant més sang jove a l'altar de les putrefactes polítiques dels EE. UU. i els seus aliats.

Prop d'un centenar de soldats de l'exèrcit espanyol han perdut la vida a l'Afganistan. És dolorós que tots ells siguin víctimes de les polítiques agressives dels governs, ia que van ser enviats a l'Afganistán per a salvaguardar l'envestida nord-americana i el seu joc de poder, no a protegir el poble afganès ni els seus interessos.

Per acabar les meves paraules en aquest acte, us prego a tots i totes vosaltres, que us estimeu la llibertat i la pau, que recolzeu les veus de les forces democràtiques de l'Afganistan per tal de posar d'una vegada per totes punt i final a la tragèdia.

Mentre perduri l'ocupació i el govern dels fonamentalistes, només veurem més guerres, més terror i més violència. Si la gent i els moviments democràtics unim les nostres mans, les dones afganeses i el poble afganès construiran el camí cap a una nació democràtica, pròspera i en pau.

(traducció d'enfocant.net)