La batalla d'Estrasburg

Malgrat que la marxa havia estat finalment permesa, encara que allunyada del centre de la ciutat, als afores d'Estrasburg, a una zona atapeïdaa de fàbriques abandonades, canals i camp, la protesta ha estat, des dels seus inicis, totalment acordonada per la policia francesa i durament reprimida amb una extrema violència policial: gasos lacrimògens, pilotes de goma, furgonetes tanc, ràfagues d'aigua...

Els manifestants, durant el matí, hem intentat accedir al punt de cita, una àmplia explanada als afores de la ciutat, per tal de començar la manifestació convocada a les 13h. Però des de les 9h del matí tots els accessos al punt de trobada estaven fortament bloquejats per la policia francesa amb diversos dispositius de furgones i antiavalots.

La policia francesa permetia l'accés als encontorns del punt de trobada però una cop que s'intentava travessar algun dels ponts o de les entrades a l'explanada, un enorme desplegament policial ens bloquejava el pas, tancant d'aquesta manera els manifestants, llançant grans quantitats de gasos lacrimògens a tot aquell que intentava aproximar-se al setge policial. La tensió augmentava per moments.

Finalment, sobre les 12.30h, la policia desbloquejava els ponts que permetien l'accés al punt de trobada i els manifestants podiem avançar, amb pas ferm, fortament agrupats, encerclats per policia i en un ambient carregat pel llançament de gas. Els activistes procedents de l'altre banda de la frontera, d'Alemanya, no corrien la mateixa sort i el seu pas era fortament controlat per la policia, la qual els impedia d'avançar.

Els manifestants anti-OTAN vàrem començar a arribar per centenars a l'explanada de la convocatòria, malgrat les dificultats per a accedir-hi. Un gran escenari presidia l'explanada i els activistes ens anàvem aplegant per organitzacions, el seguici del Nou Partit Anticapitalista (NPA) francès era visiblement el més nombrós i amb gran quantitat de joves, malgrat que alguns dels autocars del NPA que venien d'altres punts del país van tenir dificultats per a accedir al punt de trobada i varen arribar amb algunes hores de retard. Música i consignes combatives llançades des de l'escenari per diferents activistes procedents de tot Europa animaven la concentració. Una de les intervenciones més aplaudides va ser la del company del NPA Olivier Besancenot tot cridant “No a la guerra, no a la militarització”.

Mentre que als voltants de l'explanada on havia de començar la marxa, la tensió anava en augment: alguns helicòpteres sobrevolaven la zona a baixa alçada i la confrontació entre el bloc negre i la policia anava creixent per moments i diverses columnes de gent indicaven el recorregut de la confrontació al voltant del punt de trobada. Finalment, la policia francesa gasejava l'explanada on érem concentrats milers d'activistes i la manifestació havia de començar forçosament la marxa encerclada i perseguida per les forces policials.

Els manifestants avançàvem amb dificultats únicament per aquelles poques vies que no tenien l'entrada bloquejada per furgonetes tanc i policies armats, mentre érem fortament gasejats al llarg de tot el recorregut i durament reprimits amb el llançament de pilotes de goma i amb aigua quan intentàvem avançar per aquelles vies que es trobaven tancades.

La policia dividia els activistes i finalment la major part de la manifestació va quedar encerclada, inclòs el seguici del NPA i de les organitzacions internacionalistes que l'acompanyàvem així com una part important del bloc negre i diversos grups d'organitzacions pacifistes, en una via envoltada d'antigues fàbriques abandonades. En un extrem dels concentrats un fort dispositiu policial llançava gas, aigua i pilotes de goma als qui érem allà assetjats. Quan la manifestació intentava avançar en direcció contrària es repetia el mateix escenari. No n'hi havia, de sortida, i els manifestants ens véiem obligats a aplegar-nos mentre que la policia avançava en un extrem i a l'altre gasejant i llançant pilotes de goma, presionant tots dos extrems del setge, fins a tenir-nos totalment encerclats.

Després de més d'una hora de setge policial, completament gasejats, bombardejats per ràfagues de pilotes de goma i amb persones ferides, i després de 7 hores des que vàrem començar a intentar accedir al punt de la concentració inicial i que ens reprimissin contundentment amb els mateixos mètodes repressius, la policia va aixecar part del setge en un extrem dels concentrats a través del qual vam poder sortir sota una pluja de gas, mans a l'aire i completament encerclats per tanquetes i policies fortament armats. Encara vam haver de passar d'altres setges policials, seguint la mateixa dinàmica, més identificacions i escorcolls fins a poder sortir de la zona tancada a uns quants kilòmetres del centre d'Estrasburg.

Els fets d'aquest dissabte, 4, posen damunt la taula com en un context de crisi aguda econòmica, social i ecològica, en definitiva d'una crisi sistèmica del capitalisme, l'Estat opta, no només per aprofundir aquelles polítiques neoliberals que ens han conduit a aquesta situació de crisi, sinó que augmenta la repressió política i policial davant qualsevol mena de dissidència. Els fets d'aquesta setmana a Londres, la repressió al moviment estudiantil de fa unes setmanes a Barcelona i a molts altres indrets d'Europa, s'enmarquen en una estratègia d'apogeu de la persecució i la criminalització de tots aquells i aquelles que optem per un altre model i per posar fi al sistema capitalista. Podran gasejar-nos, podran empaitar-nos, podran reprimir-nos, però no aconseguiran fer-nos callar.

Esther Vivas és militant d'Esquerra Anticapitalista i de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista. Des de Estrasburg.