"Jo també ho vaig fer"

El proper 26 de març serán jutjades 12 persones per reivindicar el dret a la construcció d'espais autogestionats i gaztetxes a la manifestació que va tenir lloc el 16 de maig de 2007. Aquest acte va formar part de la campanya de desobediència civil anomenada "Iruñeria piztera goaz" desenvolupada durant la setmana prèvia a les eleccions municipals d'aquell any. El propòsit d'aquella campanya va ser denunciar públicament el desallotjament de 22 gaztetxes des del 2004, mostrar una clara oposició al Pacte Cívic i exigir la llibertat de Xabier Errea, empresonat injustament per la seva militància als moviments socials de la ciutat.

En aquella manifestació, dos joves es van encadenar a un bidó a l'encreuament del carrer Amaya amb Labrit amb l'objectiu d'aturar la circulació de vehicles. Amb ells, prop de cinquanta persones van realitzar una "sentada" de suport a la mateixa calçada. Per aquests fets, tant els dos joves que es van encadenar, com 10 de les persones que varen participar a la "sentada", s'enfronten a una petició fiscal de dos anys i mig de presó; estant tres d'elles en risc seriós d'anar a la presó per la seva participació al desallotjament de l'Euskal Jai.

Entenem que tot això és una volta de rosca més en la política repressiva planificada des de l'Ajuntament, executada per la policia municipal i concretada per la fiscalia, posada en escena de manera palesa des del desallotjament del gaztetxe Euskal jai.

Des d'aquest desallotjament, portat a terme a l'estiu de 2004, hem vist com les peticions punitives a les quals ens enfrontem per la nostra militància política han anat augmentant contínuament. Mentre l'ajuntament promet “una ciutat plural i per a tots”, la policia municipal ens delecta amb multes, escorcolls, registres, assetjaments i pallisses, i la fiscalia ens persegueix amb penes de presó desorbitades buscant càstigs exemplaritzants com el de Xabier Errea. No obstant això, sabem que no som l'únic espai social tancat ni els únics perjudicats per l'excés d'autoritat en el govern de l'espai públic; no ens oblidem del tan sagnant com silenciat cas de la mort de Maria Antonia Amador Jimenez, després d'una brutal actuació de la policia municipal.

L'ascens en l'escala repressiva a la qual ens referim ha fet que pels actes per als quals fa 10 anys se sol·licitaven simples multes, ara les peticions siguin de fins a 4 anys de presó, perseguint crear jurisprudència amb condemnes d'ingrés a la presó per actes de desobediència civil.

A més, la reincidènciaa de la pròpia fiscalia situa davant un risc real d'ingrés a la presó a les persones que van participar en aquesta "sentada", ja que totes elles s'enfronten a peticions superiors a 2 anys per accions de protesta pacífiques. No obstant això, la gravetat dels fets no està només aquí, ja que 3 de nosaltres contem amb condemnes de presó per la nostra participació en el desallotjament del gaztetxe Euskal Jai que, en el cas de sumar-se a aquestes peticions, suposarien la nostra entrada a la presó, pel fet d'haver defensat, a través de la desobediència civil, el dret a l'autogestió i la necessitat de gaztetxes o centres socials.

Exigim l'absolució

Davant aquests fets, els col·lectius socials sotasignats volem fer públic que:

1. Ens sembla totalment rebutjable, desorbitat i desproporcionat imputar a dos joves  2 anys i mig de presó per encadenar-se a un bidó en la via pública si, a més, tenim en compte que el procés contra una acció idèntica portada a terme una setmana després va ser arxivada en instàncies policials.

2. Pensem que és igualment rebutjable imputar la mateixa pena a 10 persones per asseure's al terra com a forma de protesta, més si considerem que la seva acusació es va portar a terme de manera selectiva, ja que van ser seleccionades entre 50 participants, i mitjançant videovigilancia. I que es tracta de persones reconegudes per la seva labor pública dintre del moviment d'ocupació, amb el que es prova una vegada més la clara intencionalitat política d'aquest judici.

3. Criminalitzar d'aquesta manera la protesta col·lectiva i la desobediència civil suposa un atac molt preocupant a les llibertats civils i al dret a la mobilització social. Enviar a presó a persones per haver desenvolupat accions reivindicatives, públiques i no violentes, col·loca a les persones que defensen l'okupació, com a la resta de membres dels moviments socials, en un marc d'indefensió i de clara vulneració de drets. A més, l'arbitrarietat esmentada en els dos punts anteriors resulta antagònica pel que fa a qualsevol concepte de justícia.

4. Ens reafirmem en la utilitat i la necessitat de la desobediència civil com eina de transformació social. Històricament els moviments socials han funcionat com motor de canvi i la desobediència ha estat una de les seves eines. En aquest sentit, empresonar a persones per actes de desobediència pacífica, utilitzar la sanció i la coacció per a resoldre conflictes i demandes socials és un camí perillós, perquè vam considerar que una societat que reprimeix tota dissidència està incapacitada per a transformar-se, pensar en si mateixa i donar passos cap a endavant.

5. El moviment d'ocupació ha aconseguit posar de relleu diversos dels problemes més greus de la recent evolució urbanística: especulació, privatització d'espais públics, destrucció del patrimoni cultural, augment desorbitat del preu de l'habitatge... I són aquestes dinàmiques, precisament, les que estan causant greus problemes socials, tant per posar en perill el dret a un habitatge i a una ciutat pública i saludable, com per haver estat la base d'una bombolla especulativa que està afectant al conjunt de la societat.

Per totes aquestes raons, entenem que aquesta "sentada" ens fa avançar cap a un model de ciutat més just, ens solidaritzem amb les persones encausades per aquest acte de desobediència civil pacífica, ens adherim a la convocatòria de manifestació del dia 14 de març i exigim l'absolució de les persones encausades en el judici del pròxim 26 de març.