Ja han arribat els nois del FMI a l'estat espanyol

"Ja han arribat els nois del FMI a l'estat espanyol

El govern espanyol anuncia una dura retallada

Isidro Esnaola. Economista.

Diumenge passat (9 de maig), finalment, l'Ecofin va arribar a un acord, i la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional van posar un munt de diners damunt la taula per veure si d'aquesta forma tranquil·litzaven als inversors. No obstant això, no resulta creïble que tot aquests diners fossin oferts perquè cadascú es dugués allò que necessités, així, sense més. Sembla, més aviat, que hi ha molta lletra petita. I ahir vam conèixer part de les condicions per veu del cap del Govern espanyol al Congrés dels Diputats. Allí va presentar un pla de nou mesures per a reduir les despeses de l'Estat. Destacarem algunes d'elles.

La primera que crida l'atenció és la congelació de les pensions, excloent les no contributives i les mínimes. Malgrat tot el que s'ha dit sobre el futur de les pensions, la Seguretat Social no està en nombres vermells; és més, a l'inici de l'any tenia un superàvit que suposava el 0,5% del Producte Interior Brut, fet que va permetre a Zapatero maquillar una mica el seu dèficit pressupostari. Congelar les pensions només pot tenir l'objectiu que aquest superàvit sigui encara major i així poder tapar altres forats. I és que els socialistes saben molt d'utilitzar la Seguretat Social per  finançar tot tipus de polítiques: ja ho van fer amb la reconversió industrial i ara tornen a usar-la per a finalitats alienes al seu objectiu declarat.

També pot ser que busquin seguir pressionant a la classe treballadora perquè, d'una vegada i per sempre, s'oblidi de la Seguretat Social pública i es faci un pla de pensions privat. Mentrestant, molts pensionistes haurien de seguir tirant d'unes retribucions que en la seva majoria aclaparadora no arriben ni tan sols al llindar de la pobresa.

La reducció de la inversió pública i la baixada del sou dels funcionaris, per la seva banda, afectarà de ple a l'activitat econòmica, que, si a dia d'avui no aixeca cap, amb aquest tipus de mesures seguirà sota mínims durant llarg temps. És una veritat de perogrullo, però si l'activitat econòmica no millora, difícilment es crearà ocupació. Si, a més, s'elimina el règim transitori per a la jubilació parcial, el que està dient el president espanyol és que el problema de l'atur és la seva última preocupació. El Govern del PSOE elimina també l'anomenat xec bebé a partir del proper 1 de gener. Segur que aquest any no hi haurà cap carrera per veure quin és el primer nen o nena de l'any a néixer. Sempre és més fàcil i popular repartir diners que escometre reformes. L'Estat del Benestar a l'Estat espanyol és mínim i, dintre del mateix, els serveis a les famílies han tingut un desenvolupament raquític. Les guarderies, els menjadors públics o els serveis per a la cura de persones majors són ridículs. Quan n'hi havia de diners es va deixar passar l'oportunitat per desenvolupar aquest tipus de serveis que, a més de crear ocupació, permeten augmentar les cotitzacions socials i reduir les despeses per atur. I, allò més important, proporcionen serveis útils a les famílies.

La resta de mesures serveixen per maquillar una mica el nucli dur de la retallada, que són precisament les despeses socials. Tan il·lustratives com les mesures notificades ahir són aquelles que no es van anunciar. Perquè si del que es tracta és de reduir la despesa, podien haver triat un altre camí amb un menor impacte econòmic i social: retallar les despeses polítiques, precisament les més improductives. Els pressupostos d'Interior, Defensa, Exteriors i Casa Real donen per a un bona retallada.

El programa presentat per Zapatero s'assembla al programa que el Parlament grec va aprovar entre protestes la setmana passada com una gota d'aigua a l'altra (falta el capítol d'ingressos; segons van anunciar ahir, vindrà més endavant). No és d'estranyar, ja que és la mateixa institució aquella que està darrere de tots dos. Encara que té sobrada experiència sobre els resultats d'aquests programes en altres països, com l'Argentina o Letònia, per posar només dos exemples, continua aplicant-los implacablement a tot arreu. El dèficit no baixarà i els costos socials seran enormes, però és que a més l'economia trigarà a recuperar-se i no és segur que, per fi i fet i fet, Madrid pugui pagar els deutes, que és, pel que sembla, l'única cosa que preocupa al FMI.

La Unió Europea i el FMI acaben de formalitzar el rescat de l'Estat espanyol. No ho han fet de forma explícita, però queda clar que la magnitud de la quantitat que l'Ecofin va aprovar diumenge  9 de maig excedeix de bon tros el deute de Grècia i Portugal. L'objectiu era l'Estat espanyol. I, per si no quedés clar, les mesures anunciades ahir per Zapatero són les que en formen part de qualsevol pla del FMI. Sempre resulta més convenient que s'apliquin les receptes d'uns altres per voluntat pròpia que imposar-les explícitament. Els nois del FMI han arribat a l'Estat espanyol, i ho han fet amb intenció de quedar-se bastant temps. "