Inici / Israel intensifica la demolició de cases a Palestina
Israel intensifica la demolició de cases a Palestina
Segurs a casa? Demolicions israelianes d'habitatges palestins
Les restriccions a les quals està subjecta la població palestina que viu sota ocupació israeliana a Jerusalem Oriental i la resta de Cisjordània a l'hora de construir alguna estructura són tan estrictes, que constitueixen una violació del seu dret a un habitatge adient. Després de declarar-los “il·legals”, les autoritats israelianes n'ordenen la destrucció, dels habitatges i altres estructures construides sense els permisos establerts per elles, que rares vegades concedeixen a palestins. Acompanyats d'agents de seguretat, els equips de demolició poden presentar-se aleshores en qualsevol moment, avisant amb molt poca antelació les famílies afectades i sense donar-les l'oportunitat de treure les seves coses de l'edifici.
En virtut de la legislació militar israeliana aplicada a la població palestina a la major part de Cisjordània, a les famílies desallotjades no se'ls proporciona un altre habitatge ni cap indemnització. Per tant, si no fos pels seus familiars i amics i les organitzacions benèfiques, restarien sense llar i sumides en la misèria. I les famílies palestines de Jerusalem Oriental no ho tenen gaire millor amb les autoritats civils israelianes.
INFORMACIÓ GENERAL
La resta de Cisjordània i la Franja de Gaza estigueren regides per les autoritats militars israelianes des del 1967 fins a mitjans de la dècada del 1990, quan es modificaren les condicions de l'ocupació israeliana en el context dels Acords d'Oslo. En virtut d'aquests s'establí l'Autoritat Palestina; es dividí Cisjordània en les zones A, B i C, i es va transferir a l'Autoritat Palestina la jurisdicció parcial d'algunes zones dels TPO, si bé la seguretat general continuà en mans israelianes. D'acord amb els acords d'Oslo, el 17,7 per cent de Cisjordània fou declarat zona A, a la qual l'Autoritat Palestina era responsable dels afers civils i la seguretat. El 18,3 per cent va passar a ser zona B, on l'Autoritat Palestina s'ocupava dels afers civils i de l'ordre públic i Israel assumia la responsabilitat absoluta de la seguretat. La resta del territori, més del 60 per cent de la seva extensió total, sense incloure-hi Jerusalem, va restar classificat com a zona C, a la qual Israel tenia autoritat tant sobre els afers civils com en matèria de seguretat.
El 2005, Israel va aplicar un pla de “desconnexió” de la Franja de Gaza, pel qual va retirar-ne els seus assentaments, però en va conservar el control de l'espai aeri, les aigües territorials i les fronteres amb Israel. Tot i que aquest no hi aplica ja cap política urbanística, des del 2005 les forces israelianes han demolit milers de cases palestines en el decurs d'incursions militars, particularment a les zones properes al perímetre de Gaza.
PERMISOS DE CONSTRUCCIÓ
Encara que el sistema jurídic aplicat a la població palestina de Jerusalem Oriental és diferent de l'imposat a la de la resta de Cisjordània, les pautes de la demolició de cases són semblants, i sovint també a Jerusalem Oriental s'hi apliquen amb la justificació de la manca de permís de construcció. A totes dues zones, als palestins els resulta sumament difícil o pràcticament impossible d'aconseguir el permís de les autoritats israelianes. A Jerusalem Oriental, sol·licitar un permís de construcció constitueix un llarg, caro i, sovint, infructuós procés. Basant-se en la taxa de creixement demogràfic, l'ONU calcula que a Jerusalem Oriental la diferència entre la necessitat palestina d'habitatges i els construits legalment és al menys de 1.100 a l'any. A la zona C de Cisjordània, més del 94 per cent de les sol·licituds de permís de construcció presentades per palestins a les autoritats israelianes entre el 2000 i el setembre del 2007 es van rebutjar. En denegar els permisos a la creixent població palestina de Jerusalem Oriental i Cisjordània, les autoritats israelianes l'estan empenyent a una situació impossible: facin el que facin, els palestins estan exposats a perdre casa seva. En denegar-los Israel, la potència ocupant, el permís per construir, molts veuen que no tenen més opció que construir els habitatges i altres estructures sense autorització oficial, tot sabent que potser aviat siguin enderrocades pels bulldozers israelians sense que se'ls ofereixi cap reparació.
JERUSALEM
Només el 13 per cent del territori ocupat de Jerusalem Oriental està classificat pel municipi de Jerusalem com a zona disponible per a construccions palestines. Es tracta d'una superfície de només 9,18 kilòmetres quadrats, densament urbanitzada ja i que acull uns 250.000 palestins. En canvi, les autoritats israelianes permeten l'establiment i l'ampliació, a terres palestines ocupades, d'assentaments il·legals per ús exclusiu dels israelians. Al voltant del 35 per cent de les terres de Jerusalem Oriental han estat expropiades per a construir-hi assentaments il·legals, on hi viuen ja 195.000 israelians. Mentrestant es continuen dictant de manera habitual ordres de demolició contra famílies palestines de la Ciutat Vella de Jerusalem i de barris veïns, com Jabal al Mukabbir.
RESTRICCIONS A LA ZONA C
En virtut dels Acords d'Oslo, les autoritats israelianes conserven el control civil i militar a la zona C, que constitueix més del 60 per cent de Cisjordània. Els 150.000 palestins que es calcula que hi viuen estan subjectes a fortes restriccions que els impedeixen en gran mesura la construcció, així com la llibertat de circulació. Especialment a la vall del Jordà i a les muntanyes del sud d'Hebron, milers d'hectàrees (el 18 per cent de Cisjordània) han estat declarades “zones militars tancades”, a les quals estan prohibides les edificacions palestines i la circulació de palestins és força limitada.
A LA LÍNIA DE FOC: LA VILA DE JIFTLIK
Situada al bell mig de la vall del Jordà, la vila de Jiftlik té uns 5.000 habitants. Abans de que comencés l'ocupació israeliana el 1967, tenia extenses terres. Ara, la major part d'aquestes són “zona militar tancada”, on la construcció palestina està extremadament restringida, tot i que s'hi han establert tres assentaments israelians als voltants. El 2005, sense consultar amb els habitants de Jiftlik, les autoritats militars israelianes van elaborar un “pla de delineament” de la vila, en el qual es marcaven les parcel·les de terra “aprovades” on hi podien viure els palestins. Quedaren fora del pla al voltant del 40 per cent dels habitatges. Fins i tot a zones del poble incloses en el “pla de delineament” cal permís per a construir-hi nous edificis o ampliar-ne els existents. Aquest permís és difícil d'aconseguir, i tot edifici bastit sense ell pot ser demolit. Segons els habitants del poble, en els últims anys s'han dictat ordres de demolició contra desenes de cases, i s'han enderrocat uns 30 edificis.
POBLES DE LA VALL DEL JORDÀ
Les autoritats israelianes limiten estrictament la construcció palestina a la zona de la vall del Jordà i han enderrocat sistemàticament tant habitatges com cledes palestines, deixant sense aixopluc els habitants de les cases i danyant greument els seus mitjans de vida. Des del 2005, les autoritats israelianes han augmentat les restriccions imposades a la circulació dels palestins entre la vall del Jordà i la resta de Cisjordània, i només als qui estan registrats com a residents a la vall els hi permeten l'entrada en vehicles privats. Degut a aquestes limitacions de la llibertat de circulació i de la construcció, i a les reiterads demolicions que s'hi duen a terme, les condicions de vida de les comunitats palestines de la vall del Jordà són summament dures i difícils de suportar.
INCOMPLIMENT ISRAELIÀ DE LES NORMES INTERNACIONALS
El dret a un habitatge adient és part essencial del dret a un nivell de vida digne. Quan es fa valdre, pot servir de base a una millor realització d'altres drets, com el dret a la família, a la feina i a l'educació. Alhora, el dret a un habitatge adient es pot veure amenaçat o resultar impossible d'assolir si no se'n respecten d'altres, com el dret a la seguretat personal, a participar en processos públics de presa de decisions i a no patir discriminació. Les violacions del dret a un habitatge adient que pateixen els palestins dels TPO són tant un símptoma de les violacions de drets humans en general de que són objecte com un entrebanc a la sea consecució d'altres drets humans. Tanmateix, com a Estat Part en el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC), Israel està obligat a complir les seves disposicions, que garanteixen explícitament el dret a un habitatge adient sense discriminació. El seu article 11.1 estipula: Els Estats Parts en el present Pacte reconeixen el dret de tota persona a un nivell de vida adient per a sí i la seva família, fins i tot alimentació, vestit i habitatge adients, i a una millora contínua de les condicions d'existència. El dret a un habitatge adient inclou la seguretat de tinença, la qual cosa suposa que, en tot arranjament d'habitatge, les persones subjectes a ell han de gaudir de protecció jurídica contra el desallotjament forçós, l'assetjament o altres amenaces. Els Estats Parts en el PIDESC estan obligats a brindar aquesta protecció. Tots els òrgans de vigilància de l'acompliment dels tractats de drets humans de l'ONU han rebutjat l'afirmació israeliana de que els convenis de drets humans de l'ONU no s'apliquen als TPO. Com a potència ocupant, Israel està també obligat a complir en les seves accions als TPO el quart Conveni de Ginebra, relatiu a la protecció deguda a les persones civils en temps de guerra, del qual n'és signatari i en el seu article 53 prohibeix la destrucció de béns no justificada per necessitats militars. El quart Conveni de Ginebra prohibeix també el trasllat de població civil de la potència ocupant al territori que ocupa (article 49). Tanmateix, des del començament de l'ocupació israeliana el 1967 s'han establert a Cisjordània, incloent-hi Jerusalem Oriental, tot violant el dret internacional i incomplint resolucions de l'ONU, 135 assentaments israelians reconeguts oficialment i 99 “llocs d'avançada” (assentaments no autoritzats, però patrocinats per l'Estat i finançats per ministeris del govern). També en aquest cas, l'argument d'Israel de que el quart Conveni de Ginebra no és aplicable als TPO ha estat rebutjat pels organismes internacionals més autoritzats, com el Consell de Seguretat de l'ONU i la Cort Internacional de Justícia. Pel que fa als assentaments israelians dels TPO, aquests dos organismes han explicat a més que la seva construcció viola el quart Conveni de Ginebra.
Resum de l'informe Israel i els territoris palestins ocupats. Segurs a casa? Demolicions israelianes d'habitatges palestins. Traduit per enfocant.net