Islàndia, revolució per a Europa

"Què està passant a Islàndia?

anarquia, surrealisme i creativitat lideren la revolució d'Europa

Històric: les protestes

Des de mitjans d'aquesta dècada es va veure gradualment una entrada de capital a Amèrica del Nord i a Europa, entrada de la que Islàndia no estava exempta. Els islandesos van incrementar el seu desenvolupament i per al 2008 comptaven amb la millor qualitat de vida del món. Molts argumenten que aquesta injecció de capital (diners electrònics i en qualitat de préstec) era part d'un pla econòmic ideat per a endeutar països (als seus ciutadans), allò que més tard se li diria la bombolla financera.

De fet, a l'octubre 2009 els tres bancs principals d'Islàndia es van declarar en fallida; la Borsa va suspendre la seva activitat quan els seus valors es van enfonsar més d'un 70% i la corona islandesa va perdre més de la meitat del seu valor. El país va quedar en la fallida.

S'ha de fer notar que no hi va haver una protesta pública immediata per part de la gent. Els islandesos no sabien protestar; l'última manifestació que va haver a Islàndia va ser l'any 1949 contra l'OTAN. Hörður Torfasson, artista, escriptor i lider d'un moviment ciutadà, va comentar al diari Tiempo que a les primeres protestes tot just acudien 15 persones. En aquells dies la gent que passava els preguntaven què estaven fent.

Però ja cap al 22 de gener, més de 2.000 persones van encarar a la policia davant del Parlament i els hi van llançar pintura, ous, sabates. La imatge va ser insòlita: la policia, nerviosa, no va saber com gestionar la situació, en seixanta anys no havien tingut cap càrrega policial.

Les manifestacions van continuar i creixien dia a dia fins que un jove anarquista se li va ocórrer pujar a la teulada del Parlament i va substituir la bandera nacional per l'ensenya de la cadena de supermercats Bónus: un drap groc amb un porc somrient al centre. Va passar més d'un dia fins que els polítics es van adonar d'aquest fet i immediatament van intentar criminalitzar als manifestants com a “terroristes”.

Finalment aquesta acusació va ser resposta per altres governants que deien “no és el moment de buscar responsables” -mai va quedar clar si aquests governants es referien als manifestants o a ells mateixos.

Malgrat això, a partir d'aquell moment l'actitud dels manifestants va canviar, davant l'amenaça de ser acusats novament, cada vegada que tenien una topada amb la policia, anaven a comprar flors i després les hi regalaven als policies, van desenvolupar una mena de diàleg amb les forces de l'ordre.

“No dic que sigui bo, però fins que no van haver-hi altercats no es van accelerar les coses”, confessa Stefan Valber, amo d'una botiga de roba i dissenyador d'una samarreta amb la cara del primer ministre britànic, Gordon Brown, i la llegenda "Brown (marró) és el color de la caca", que ha estat un èxit de vendes a causa de la irritació islandesa amb el Govern anglès. A l'octubre els britànics van aplicar a Islàndia la llei antiterrorista per congelar els moviments dels seus bancs i salvar el bilió de lliures que estalviadors i institucions angleses havien invertit. A banda d'haver-los deixat arruïnats, posaven als islandesos en la llista dels "dolents" al costat de Corea del Nord, Sudan o AL Qaeda.

Allò econòmic i allò polític

Més o menys en aquesta data el Fons Monetari Internacional es va fer càrrec. Islàndia passaria a ser el primer país occidental a rebre un préstec de l'FMI des de 1976 i el seu deute extern seria ara nou vegades el seu PIB. Qui es va encarregar de signar aquest odiós deute va ser Davíð Oddsson possiblement un còmplice d'aquest pla d'endeutament. Oddsson era el governador del Banc Central islandès des de 2005 i la persona que més temps va estar tocant poder a la illa: va ser primer ministre de 1991 a 2004, ministre d'Exteriors i alcalde de Reykjavík durant gairebé deu anys.

Va ser Davíð Oddsson qui més pressió va posar al primer ministre Geir Haarde, per tal de pagar el deute a la corona anglesa i holandesa amb el préstec del FMI, una cosa amb la que en principi Haarde estava d'acord. I va ser el primer ministre justament al costat dels seus seguidors els que aprofitant aquell moment de crisi van iniciar els tràmits per a ingressar a la Unió Europea, a pesar que any rere any els sondejos indicaven que el poble islandès tenia menys interès que Irlanda a pertànyer a la UE.

El moment era clau, es vendria al poble islandès la integració a Europa com la solució a la crisi. Els alts “caps” de la UE estaven disposats a acceptar-los en un procés ràpid, però havien de pagar el deute, o sigui, quedar endeutats. Aquesta possibilitat es va veure frustrada quan el primer ministre sota una enorme pressió popular va decidir convocar a un referèndum per saber si pagar el deute, referendum on el poble va dir "NO" i el projecte Europa es va estancar.

Immediatament, al no trobar una sortida, el primer ministre va convocar eleccions per al 9 de maig, a més va anunciar que sofreix de càncer i que no es presentaria. Per a aquests dies s'abarrotaven prop de 10.000 persones a la plaça del Parlament i cridaven infatigablement “No podem esperar més, els volem fora ja!”. Dies més tard, dimitia el ministre de Comerç i admetia responsabilitats. Finalment, l'endemà següent, es dissolia la coalició de govern dimitint tots els seus representants.

Revolució

Després d'una setmana d'incertesa, la socialdemòcrata Jóhanna Sigurðardóttir prenia les regnes del que seria el primer Govern d'esquerres d'Islàndia, amb un Executiu en minoria va formar una coalició amb Els Verds esquerrans.

“Tindrem molta pressió”, reconeixia Katrín Jakobsdottir, nova ministra d'Educació. Els Verds són una esquerra de classe i antieuropeísta, que mai ha tocat el poder, fet que els converteix en les úniques mans innocents. “Allò que hem de fer és revisar el préstec del FMI i ajudar a les famílies” ... “Cal buscar mètodes nous”, comentava Jakobsdottir, la ministra més jove, amb 32 anys.

La pressió no només ha estat a caçolades. Sigurdur Sigurdsson forma part d'un grup ciutadà que encara ni té nom però sí molt clar allò que volen: una nova Constitució per a Islàndia. “Políticament som molt diferents, no volem ser polítics, però la nostra prioritat és la reforma de la llei electoral amb la finalitat de crear un sistema de democràcia directa. La nostra constitució és de 1944 i és una còpia de la danesa. Cal redactar una de nova.”

ACTUALMENT I EN DESENVOLUPAMENT

Artistes Polítics

Per a les eleccions municipals d'aquest any un grup d'artistes va formar un partit polític. Amb només sis mesos d'anticipació, músics, escriptors, dramaturgs, actors i gent de la cultura van formar el partit “The Best Party” (El Millor Partit) en vistes a presentar-se per l'ajuntament de Reykjavík. La Capital d'Islàndia amb un 60% de la població és un lloc clau, és l'avantsala per a la lliga major i per al lloc de primer ministre.

El Best Party va desenvolupar un programa de govern creatiu arrelat en estratègies de l'art, que van des del dadaísme fins a la internacional situacionista; les seves promeses electorals eren: Eliminar la droga dintre del parlament per al 2020 - Subvencions socials per als perdedors - Tovalloles gratis a les piscines públiques; prometien que Reykjavík tornaria a tenir tota la seva “ona” i agregaven... "podem prometre més, ja que de totes maneres no ho acomplirem”.

El candidat, artista i reconegut còmic Jón Gnarr, es presentava hàbilment davant de les càmeres fent l'oratòria avorrida i buida dels polítics “normals”. Indicava que el seu programa era seriós amb un discurs una mica rimbombant anomenat “transparència sostenible”. En altres paraules prometent un programa transparent; amb corrupció però transparent.

D'acord amb Eirikur Bergmann, especialista en ciències polítiques, el Best Party té els seus orígens en un grup de punks i rockers que s'ajuntaven prop de l'estació central d'autobusos en el Reykjavík dels anys 80. Islàndia era una societat tancada i conservadora en aquells dies. Aquest era un moviment de rebels i d'allí van sortir els artistes més creatius d'Islàndia -va comentar Bergmann al Financial Times.

El més increïble d'aquesta història és que el Best Party VA GUANYAR LES ELECCIONS i de lluny per sobre dels partits tradicionals.

Aquesta victòria posa en evidència la falta de credibilitat que tenen els polítics i la política mateixa, als ulls de tota la ciutadania.

Jón Gnarr el cap del partit i el seu gabinet (artistes, parents i perdedors) es van fer càrrec de l'ajuntament de Reykjavík el passat 15 de juny. Ja van per la seva segona setmana de govern.

L'ara alcalde Jón Gnarr en el seu discurs inaugural va prometre no complir amb les seves absurdes promeses electorals, però en línia amb la política nacional de la primera ministra Jóhanna Sigurð*ardóttir va insistir en la seva idea d'un vaixell presó a alta mar per a posar a banquers i polítics corruptes. Va parlar de la contínua necessitat d'una revolució cultural (a notar que Islàndia encara destina el 1.14% del pressupost nacional per a la cultura, el percentatge més alt que qualsevol altra nació). També va parlar sobre els valors humans -el dret a viure i la responsabilitat de deixar viure- ressaltant la urgència de canviar la societat des de les bases, explorant idees de l'anarquisme sota la lupa d'un surrealisme socialista.

La Primera Ministra

Jóhanna Sigurðardóttir una ex-hostessa de 66 anys que va ocupar durant vuit anys el Ministeri d'Assumptes Socials i va assumir de manera interina la màxima prefectura del seu país durant la crisi de febrer 2009. Mesos més tard va ser confirmada al seu càrrec pel vot públic, en les eleccions d'abril 2009.

Jóhanna Sigurðardóttir és lesbiana i no és un secret o un tema que s'amaga. La seva companya Jonina Leosdottir està sempre present en actes oficials o quan el protocol ho requereix com en el cas de qualsevol altre cap d'estat.

Nombrosos mitjans que s'han fet eco de la notícia i van classificar a Sigurdardottir com la primera cap de Govern obertament gai de la història. "La nostra organització no monitoreja a tots els líders gais, encara que personalment no recordo a cap altre Primer Ministre homosexual anterior a aquest cas" assegura Juris Lavrikovs, de l'Associació Internacional de Gais i Lesbianes a Europa".

La setmana passada, el 26 de juny, el govern de Jóhanna Sigurðardóttir va legalitzar el matrimoni entre individus del mateix sexe, convertint a Islàndia en el sisè país europeu en aquest avenç. D'aquesta manera, la decisió del parlament, que va ser unànime (49 contra 0), elimina l'última clàusula de la legislació islandesa on els ciutadans eren tractats diferents per la seva condició de gènere.

A manera d'avaluar tot el sistema legislatiu i electoral la Primer Ministre va reconèixer i dóna suport a una assemblea auto-constituïda de ciutadans que busca definir les pautes per a elaborar una nova constitució islandesa.

Una altra iniciativa recent d'aquesta primer ministre, és la investigació del deute odiós de capitals de la corona anglesa i holandesa, com així les condicions del préstec del FMI. El govern de Sigurðardóttir ha tornat a Islàndia en el primer país europeu que no premia als banquers sinó que els envia a pressó, ja va manar arrestar a uns quants i ha demanat a la INTERPOL una ordre de detenció per a molts que es van escapolir.

Tan avançades estan aquestes investigacions que arrisquen posar en dubte a la gran estructura econòmica (i política) europea. Per exemple al juliol 2009 enmig de la seva crisi, Islàndia va ser rebutjada a integrar la comunitat europea, tret que el govern ignorés el referend que va afavorir el No pagar el deute als banquers. Avui res ha canviat, però recentment la UE sota la direcció d'Espanya ha decidit acceptar i accelerar les negociacions d'adhesió amb Islàndia. Òbviament una integració amb la UE implicaria noves legislacions que podrien silenciar les investigacions islandeses sobre les finances internacionals. I al mateix temps podria redireccionar a un govern que s'està moguent molt a l'esquerra.

Paradís dels Mitjans d'Informació

La recent i més innovadora estratègia en la qual treballa aquest govern consisteix a crear un 'refugi' informatiu. Islàndia acollirà i protegirà al seu territori a servidors i portals de la xarxa que publiquen diversa informació secreta i comprometedora, rebuda de fonts anònimes -un paradís informàtic, lliure de tota pressió.

Aquest projecte de llei, anomenat la Iniciativa Moderna Mediàtica Islandesa (Icelandic Modern Media Initiative) va ser aprovat unànimement pel parlament islandès (50 vots a favor, 0 en contra i 1 abstenció).

La finalitat d'aquest projecte és “fortificar la llibertat d'expressió i informació, així com garantir una forta protecció per a les fonts i els seus informants”. El projecte es fonamenta en part en les lleis d'altres països, com Suècia, on la revelació de la font de la informació es considera un cas criminal. En si el projecte pren d'altres països punts innovadors de les seves legislacions per a crear una extensa política que pugui protegir al periodisme d'investigació.

“Podria constituir el catalitzador d'una necessària reforma legislativa sobre la llibertat d'informació a nivell global”, manifesta el lloc web Index en Censorship o com expressa la parlamentària europea i ex magistrada Eva Joly, “la iniciativa estimula la integritat i la transparència per part dels governs” de manera que Islàndia podria convertir-se en un disparador de noves activitats mediàtiques internacionals de tot tipus.

L'iniciador d'aquest projecte és John Perry Barlow, expert tecnològic i partidari de la llibertat d'Internet, fundador del lloc web wikileaks. Barlow està buscat per ser detingut pel govern dels EEUU sota l'acusació d'haver divulgat materials militars classificats.

El material que va desencadenar la ira del Departament d'Estat és un video que pot veure's a www.rnw.nl/espanol/article/eeuu-wikileaks i que mostra clarament un bombardeig des d'un helicòpter nord-americà a ciutadans indefensos a la ciutat de Bagdad. El seu cas s'escalfarà encara més atès que la pròxima setmana té previst divulgar un segon video que mostra a l'exèrcit nord-americà ametrallar a més de 100 civils Afganesos, inclosos nens. John Perry Barlow, davant les amenaces de l'exèrcit nord-americà ha rebut la protecció del govern d'Islàndia, un desafiament novament sorprenent per a un país que no té exèrcit.

Fonts del contingut: tiempodehoy / a-desk / kaosenlared / intercambia / eltiempo / surielperu / starobserver / financialtimes / hindustantimes / lacerca / apocalipticus / corneta "