Hondures: una cacera humana selectiva i de baixa intensitat

"Una cacera humana selectiva i de baixa intensitat

Un altre assassinat a plena llum del dia

Poc després del migdia d'ahir, dimecres 24, a la ciutat de San Pedro Sula, algú va trucar a la porta de Claudia Larissa Brizuela, la qual estava acomplint 36 anys. A l'obrir va rebre tres bales al cap que la van matar instantàniament. Claudia era militant al sindicat de l'Ajuntament on treballava, i filla de Pedro Brizuela, connotat dirigent local del Front Nacional de Resistència Popular (FNRP).

Aquest nou assassinat terrorista va ocórrer en vísperes d'una gran mobilització programada pel FNRP a la capital, Tegucigalpa, en rebuig a la Comissió per la Veritat, considerada com la porta de sortida cap a la impunitat per a tots els criminals involucrats en el cop d'estat i la salvatge repressió que el va seguir.

Claudia és la tercera víctima mortal en aquest primer mes de govern de Porfirio Lobo. Ja van ser assassinats en circumstàncies bastant semblants Vanessa Zepeda i Julio Funes.

Pedro Brizuela, pare de Claudia, va vincular l'assassinat a les seves activitats en el FNRP, i a un intent de terroritzar a aquells que encara sostenen la lluita per la democràcia a Hondures.

La repressió sembla enfocar-se ara especialment cap a les dones, ja que diverses dones han denunciat haver rebut durant aquests dies amenaces directes per telèfon, així com haver estat acorralades telefònicament per persones que no s'identifiquen i que anuncien la mort dels seus fills i afins. Una d'elles va ser perseguida amb un vehicle i una altra va sofrir una pallisa arran de la qual va perdre un ull, diverses dents i va quedar lesionada en la seva columna vertebral.

La violència selectiva contra dirigents de base del FNRP i de sindicats i organitzacions socials s'ha incrementat des del passat 28 de gener, quan va assumir la presidència Porfirio Lobo. El seu ministre de Seguretat, Oscar Álvarez, ha expressat públicament que és necessari eradicar a la resistència perquè “ja no té raó de ser”.

L'estratègia implementada pels Serveis d'Intel·ligència hondurenys consisteix a sembrar el terror mitjançant l'assassinat públic, gairebé mediàtic, dels i les dirigents de base, eludint –ara com ara- a les personalitats més conegudes de l'oposició. Aquesta estratègia tindria el doble efecte d'instal·lar una “cacera de baixa intensitat” amb característiques de terrorisme d'Estat per  intimidar al poble, i, suposadament, evitar els escàndols nacionals i internacionals majors que provocarien els homicidis de personalitats més àmpliament reconegudes.

Aquest règim no governa en democràcia, no és una democràcia. I ja són uns quants aquells que han pagat amb la seva vida aquesta evidència. No és en va que el principal assessor en Seguretat de Porfirio Lobo sigui José Félix Ramajo, instructor de la ISA (International Security Academy), amb vincles coneguts amb el servei d'intel·ligència israelià, el Mossad.

A Hondures s'està implementant una reedició del terrorisme d'Estat de la dècada dels 80, però amb una variant: la selectivitat en el cop a la base. No hi ha massacres col·lectives, cossos mutilats, trossejats, abandonats en els suburbis; encara no hi ha “magnicidis”. El concepte de repressió aplicat ara és encara molt més pervers perquè utilitza la difusió mediàtica de les morts amb un missatge ben clar: “El pròxim pots ser tu, o tu, o els teus fills, parents, amics o amigues”. És la disseminació d'un terror que la impunitat amplifica a escala gairebé universal.

Quina classe de ment pot produir aquest tipus d'estratègies? Només enunciar-lo causa fàstic.

La Rel-UITA torna a assenyalar la responsabilitat del president Porfirio Lobo en aquests assassinats, així com dels governs que van donar suport al procés que va enderrocar a Manuel Zelaya i va instaurar aquesta "democradura" terrorista.

La sang de Claudia, de Vanessa, de Julio i de totes les víctimes del terrorisme d'Estat a Hondures ha d'arribar fins a les polides oficines de la Casa Blanca. El plor desconsolat d'Eduardo i Said, de vuit i dos anys respectivament, orfes de Claudia, ha de retrunyir en els seus amplis salons i murs i omplir de vergonya a aquest President afroamericà que espargeix la guerra i la mort parlant de pau.

La Rel-UITA condemna aquest i tots els assassinats soferts pel poble hondureny en la seva lluita pels seus drets, per la seva democràcia, i continuarà denunciant permanentment als veritables responsables d'aquests crims de lesa humanitat.

La comunitat internacional ha de reaccionar ràpida i enèrgicament, i condemnar als governs que sostenen aquest règim inhumà. "

"Un altre vil assassinat!

No s'atura l'onada repressiva contra el poble hondureny.

Dos periodistes assassinats en menys d'una setmana.

Mentre en la Esperanza, Intibucá, al nord d'Hondures, més de mil delegats del Front Nacional de Resistència Popular (FNRP) clausuraven la 2a Trobada Nacional per la Refundació d'Hondures, denunciant la repressió desencadenada per la “democradura” contra l'esforç del poble organitzat per a transformar-se en una alternativa social i política per al país, a Tocoa, departament de Colón, desconeguts massacraven al periodista Nahum Palacios, director de la Televisora Canal 5 i ferien de gravetat als seus acompanyants.

Nahum Palacios va ser interceptat prop de casa seva a les 10 de la nit i ultimat de 28 trets de fusell AK-47.

El passat 11 de març, en circumstàncies molt similars, va ser assassinat David Meza Montecinos, reporter de Radio El Patio de La Ceiba i corresponsal de Ràdio Amèrica i del noticiari Abriendo Brecha.

Segons la coordinadora nacional del Comitè de Familiars de Detinguts Desapareguts a Hondures (COFADEH), Bertha Oliva, “L'assassinat contra el periodista Nahum Palacios és un desafiament del govern al sistema internacional de drets humans, perquè ell era beneficiari de mesures cautelars que havien estat atorgades per la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH), però que no van ser implementades immediatament tal com està estipulat, fet que va portar com a conseqüència la seva mort”, va denunciar Oliva.

En el passat, Palacios havia estat fortament hostigat pels cossos repressius de l'Estat per la seva constant cobertura de les activitats de la Resistència. El mateix dia del cop d'estat, elements de la Base Naval de Puerto Castilla van arribar a les instal·lacions de Canal 5, amenaçant-lo i decomissant l'equip de transmissió. Quatre treballadors del Canal van ser detinguts.

Segons l'informe del COFADEH, l'endemà, 29 de juny, els militars van entrar dins l'habitatge del periodista i el van detenir suposadament per pertorbació de l'ordre i per cridar a la insurrecció a través dels seus programes.

Va ser arran d'aquests fets que la CIDH va sol·licitar a l'Estat d'Hondures la salvaguarda de la vida i la integritat del periodista, mesures que mai van ser implementades.

Amb el seu treball compromès amb les lluites socials, Nahum Palacios havia donat cobertura al conflicte que s'ha originat a partir del passat desembre de 2009 a la zona del baix Aguán, on milers de camperols reunits en el Moviment Unificat Camperol del Aguán (MUCA) estan lluitant per a recuperar desenes de milers hectàrees de terra, que van ser usurpades per Miguel Facussé Barjum, René Morales i Reynaldo Canales, poderosos terratinents i productors de Palma Africana.

Paradoxalment, la vergonyosa situació de violació dels drets humans que es viu a Hondures contrasta amb l'intent del govern de Porfirio Lobo i de certa part de la comunitat internacional de presentar la imatge d'un país normalitzat i en pau.

El recent viatge a Amèrica Llatina de la secretària d'Estat nord-americana Hillary Clinton, per a convèncer als països del continent que acceptin el retorn d'Hondures a les instàncies internacionals, s'afegeix a la decisió de la Unió Europea de reinserir a l'actual govern hondureny dins les negociacions de l'Acord d'Associació entre Unió Europea i Centreamèrica.

Aquestes instàncies representen un insult a la memòria de Nahum Palacios, una de les desenes de persones que van ser assassinades i dels milers els drets de les quals van ser violats a partir del 28 de juny 2009.

Per a Bertha Oliva, en aquest moment hi ha “situacions molt delicades en el país que poden portar conseqüències fatals per a més periodistes, entre aquestes es troba la lluita popular per la refundació d'Hondures, el conflicte de terres on hi ha poderosos terratinents i l'activació d'una campanya mediàtica d'una suposada lluita armada per part dels grups socials que impulsen canvis radicals en la nació, com una forma de desprestigiar la nostra lluita pacífica”. "