Inici / Hipoteques i desnonaments: una lluita que va a més.
Hipoteques i desnonaments: una lluita que va a més.
La FAVB davant els esdeveniments del Clot
Dilluns 25 de juliol, una família amb tres fills (un menor d’edat) ha estat desnonada del pis de lloguer en què vivia des de feia vint-i-sis anys, al número 22 del carrer Andrade, al barri del Clot de Barcelona. El pis era de renda antiga i la propietat volia augmentar-ne el preu (de 250 a prop de 800 euros). Després d’una primera sentència favorable als llogaters, l’Audiència Provincial va donar la raó a la propietat, i aquest desnonament n’és la conseqüència. Des de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques i des de la mateixa FAVB es va intercedir a favor de la família, intentant -sense èxit- una mediació amb l’administració de la finca i obtenint, només fa uns dies, la proposta d’un habitatge social que la família, esperant evitar el pitjor, ni va arribar a visitar.
El fets, colpidors, han trobat ampli ressò en els mitjans de comunicació: un desplegament policial digne d’una operació d’alt risc (no menys de dotze furgonetes dels Mossos d’Esquadra i mig centenar d’antiavalots), empentes, càrregues, veïns ferits, prop de quaranta persones identificades, un company de l’AVV del Clot retingut durant més d’una hora (no sabem amb certesa quantes persones seran formalment inculpades per resistència a l’autoritat), la policia que accedeix al pis escalant un balcó… i la família, finalment al carrer, que ha de contemplar com s’enduen els seu mobiliari a un magatzem municipal. Tota una jornada de tensió que ha sacsejat el barri.
Des de la FAVB manifestem un cop més la nostra solidaritat amb la família desnonada i trobem inacceptable i vergonyós que s’hagi arribat a aquesta situació. Els desnonaments -per impossibilitat de pagar la hipoteca o el lloguer, o com a conseqüència d’assetjament immobiliari- estan tenint uns efectes socials devastadors. És inadmissible que les famílies humils siguin tractades com a delinqüents, mentre els responsables de la crisi, banquers i grans especuladors, segueixen rebent diners públics. Més que mai, ens reafirmem en la proposta de la dació en pagament dels deutes hipotecaris i en l’exigència de mobilitzar els milers d’habitatges buits per constituir un parc públic d’habitatges de lloguer social. Sense tardança, exigim que s’aturin tots els desnonaments.
Des de la FAVB considerem legítima la desobediència civil de la ciutadania davant l’abús i la injustícia que suposen aquestes execucions. La intervenció policial d’avui al Clot constitueix una escalada d’una gravetat excepcional per part de la Conselleria d’Interior. Les mobilitzacions populars contra els desnonaments continuaran. Per contra, tal com ho han demanat reiteradament
la FAVB i nombroses entitats socials i ciutadanes, és Felip Puig qui no hauria de seguir ni un dia més al capdavant de la Conselleria.
Barcelona, 25 de juliol de 2011
Com s'atura un desnonament
L'experiència de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca
Ada Colau
Des que va néixer la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) el febrer del 2009, vam tenir clar que els nostres objectius principals eren dos: aconseguir la dació en pagament (és a dir, que amb el lliurament de la propietat de l'habitatge el deute quedi saldat, tot evitant que les famílies restin condemnades amb un deute de per vida); i paralitzar els desnonaments, posant fi a la violència que suposa deixar al carrer milers de famílies, alhora que les entitats financeres, en bona part responsables de l'actual crisi, acumulen milers de pisos buits a l'espera de tornar a especular-hi.
Tanmateix, si bé no vam tenir problemes per encetar la campanya per la dació en pagament, aturar els desnonaments ha costat una mica més. Diverses raons expliquen les dificultats inicials. En primer lloc hi havia una raó judicial: les execucions hipotecàries són procediments que tranquilament poden allargar-se un any i mig i fins i tot dos anys al jutjat, amb la qual cosa l'ordre de llançament, que és el darrer pas d'aquest procediment, pot trigar en arribar. I efectivament, hem comprovat que a partir del 2010 s'han disparat els desnonaments per impagament d'hipoteca, com a resultat de procediments que s'iniciaren el 2008 i el 2009. [Segons dades del Consell General del Poder Judicial, entre el 2007 i el primer trimestre del 2011 s'han iniciat gairebé 300.000 execucions hipotecàries a tot l'estat. Només el 2010 van ser 93.636. Les comunitats més afectades són, per ordre: Andalusia, Catalunya, Comunitat Valenciana i Madrid. Si prenem les dades del 2011, cada dia s'inicien a Espanya 241’5 processos d'execució.]
En segon lloc, i molt més important, vam descobrir que convèncer les pròpies persones afectades de la utilitat de resistir als desnonaments seria força més difícil del que en un principi hauriem imaginat. Nosaltres esperàvem trobar persones emprenyades amb un sistema obert i obscenament injust, que sobreprotegeix entitats financeres i deixa milers de persones al carrer, endeutades i condemnades a l'exclusió social de per vida. En canvi, a les reunions regulars amb centenars de persones afectades pel frau hipotecari que venim fent des del 2009, trobem sobretot persones deprimides, amb forts sentiments de culpa i fracàs personal, i sense cap horitzó de possibilitat.
Així que per tal de poder fer front als desnonaments, el primer que vam haver de fer va ser crear i consolidar un espai de confiança, un lloc de trobada regular on les persones afectades experimentessin 1/ que llur problema no era individual sinó col·lectiu, i que obeia a causes estructurals 2/ conseqüència de l'anterior, no s'havia de sentir culpa o vergonya, i 3/ amb l'acció col·lectiva es pot transformar la realitat i fer possible el que semblava impossible. Però per que aquests punts no es quedessin en consignes teòriques, mancava encara quelcom d'essencial: un primer cas que ho encarnés, una petita gran victòria que demostrés que, efectivament, juntes podem.
I va arribar de la mà d'en Luis, un home valent i tendre de La Bisbal del Penedès, que quan va saber que amb l'ordre de desnonament no només podia veure's al carrer, sinó que, a més, podria perdre la custòdia compartida del seu fill d'onze anys precisament per no tenir una llar per oferir-li, va decidir que estava disposat a plantar cara. Va ser així com la PAH va inaugurar la campanya Stop Desnonaments, tot impedint-ne el primer el 3 de novembre del 2010. Des de llavors ha estat aplicant un mateix protocol d'actuació que ens ha permès de frenar-ne més de 60, de desnonaments, en 8 mesos.
Protocol d'actuació
Abans d'aturar un desnonament, cal tenir en compte algunes premises:
1. Tot el que fem és per evitar un desnonament d'una persona o família, per la qual cosa la voluntat i benestar d'aquesta seran sempre prioritaris.
2. Paralitzar un desnonament és una acció de desobediència civil: entenem que davant de lleis que considerem injustes, desobeir-les de forma activa no només és un dret sinó fins i tot un deure de la població. Una desobediència que, recordem, no és gratuïta, sinó que troba empara en una legalitat superior sistemàticament violada per l'estat espanyol: la dels drets humans. [Les execucions hipotecàries i els desnonaments massius per raons econòmiques a l'estat espanyol violen, entre d'altres, l'art. 24 (tutela judicial efectiva) i l'art. 47 (dret a l'habitatge) de la Constitució Espanyola; l'art. 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans i l'art. 11 del PIDESC ratificat per l'estat espanyol, i més concretament les Observacions Generals del Comitè DESC de Nacions Unides núm. 3 (obligacions dels estats), núm. 4 (Dret a l'Habitatge) i núm. 7 (prevenció de desallotjaments forçats). Més informació en "Derecho a la vivienda y políticas habitacionales: Informe de un desencuentro", de l'Observatori DESC.]
3. La PAH només es mobilitza per aquells casos que impliquin l'habitatge habitual i únic, i que la causa d'impagament sigui sobrevinguda o involuntària. És a dir, no ens mourem per a frenar qualsevol desnonament, sinó només aquells que amenacen el dret a l'habitatge.
4. La PAH no és ni vol ser un grup antidesallotjaments per encàrrec, per la qual cosa no es mobilitzarà de forma precipitada, d'un dia per l'altre, sense tenir ocasió de conèixer bé el cas. No volem ser “professionals antidesnonaments”, sinó contribuir a generar processos col·lectius que ens permetin entre tots de fer front a les injustícies quotidianes.
El dia del desnonament és adient convocar la concentració ciutadana al menys mitja hora abans de l'hora fixada pel jutjat per al llançament. Ja que, malauradament, es produeixen desenes de desnonaments cada dia, les comissions judicials encarregades de realitzar-los ho tenen per una pràctica rutinària. Això fa que, per regla general, davant d'una primera ordre de desnonament, no prevegin dispositius especials, i simplement es desplaci fins a l'habitatge en qüestió un secretari judicial, un procurador del banc i com a molt una patrulla policial.
Davant d'aquest escenari, resulta relativament senzill aturar el desnonament. Simplement amb un grup de persones que, de forma pacífica però contundent, ens situem davant de la porta tot impedint l'accés a la comissió judicial. No és funció del secretari judicial fer servir cap mena de força física, i a més per a que es faci servir la força cal que hi hagi una ordre expressa del jutge, a més de la del llançament o desnonament. Així, el més habitual és que, davant de la concentració, la comissió judicial decideixi suspendre el desnonament; en tornar al jutjat, comunicarà al jutge la impossibilitat de realitzar-lo i aquest haurà de fixar-ne una nova data que haurà de ser notificada a les persones afectades. En ocasions el secretari o la secretària judicial notifica en el mateix moment a la persona afectada la suspensió, però moltes altres vegades la comissió judicial ni s'acosta a la concentració i se'n torna directament al jutjat. Per a tenir confirmació de la suspensió, el millor és estar en contacte amb l'advocat d'ofici, o en cas de no tenir-ne, d'advocat personat a la causa, que la pròpia persona interessada s'adreci al jutjat per tal que li confirmin que ha estat suspès. En general el millor és que la persona afectada sigui en el pis, mostrant així amb la seva actitud la intenció de no abandonar l'immoble; tanmateix, en el cas de que la comissió judicial vulgui notificar la suspensió, tenint en compte que només ho pot fer a la mateixa persona afectada, sí és recomanable que aquesta baixi fins al carrer (encara que sempre emparada per la concentració solidària). Mentre no hi hagi certesa de la suspensió, malgrat que hi hagués una hora precisa fixada per al desnonament, la comissió podria interpretar de forma extensiva l'ordre judicial i fer-ho en hores posteriors, per la qual cosa és recomanable de mantenir la concentració al menys fins a l'hora de tancament del jutjat (15h).
Per al bon desenvolupament de l'acció, és recomanable que algunes persones que coneguin bé el cas i el protocol d'actuació es distribueixin algunes tasques: a) Interlocució amb la comissió judicial i/o policia: una o dues persones que transmetin el per què de l'acció (la defensa dels drets fonamentals, la denúncia d'unes lleis injustes), fent servir un to educat i relaxat, però alhora ferm; b) Suport a la família: una o dues persones que en tot moment acompanyin la família a dins de l'habitatge, assegurant-se de que en tot moment estigui ben informada del que passa a fora (la situació ja és prou difícil, cal assegurar-se de que no augmenti el nerviosisme amb la manca d'informació); c) Persones dinamitzadores de la concentració: de vegades l'espera pot durar hores fins que es tengui la certesa de la suspensió, per la qual cosa és bàsic que hi hagi persones que vagin informant tota la gent solidària concentrada dels passos que s'estan fent, de com actuarem si ve la policia, etc, i alhora animi a corejar frases i lemes d'ànims i de les raons que ens mouen; d) Interlocució amb mitjans de comunicació, útils per tal d'assegurar-nos la màxima incidència de la nostra acció, i als quals no només és important deixar clar què denunciem sinó sobretot el fet de que hi ha solucions possibles i responsables concrets de que aquestes no es portin a terme (entitat financera, administració). [A la web de la PAH hi podeu veure diversos vídeos de desnonaments que hem aturat. També tenim un model de fulls per a repartir a la concentració, on s'explica el protocol que seguim de forma resumida, facilitant que tothom n'estigui informat i el comparteixi.]
Finalment, cal destacar que la tècnica de la concentració sol funcionar en una primera convocatòria de desnonament, quan mol rarament el jutjat haurà previst presència policial. Tanmateix, un cop que s'aconsegueix suspendre en aquesta primera ocasió, és habitual que en següents convocatòries l'ordre de desallotjament inclogui la petició d'actuació de les forces de l'ordre per tal de garantir que es dugui a terme. Tot i així, hi ha possibilitats de tornar a paralitzar-lo per exemple amb una concentració realment massiva, però tampoc cal entestar-s'hi pensant que tot es limita al dia de la citació judicial, tal i com es comentarà tot seguit.
Aturar un desnonament és sens dubte un moment molt important d'empoderament col·lectiu, on aconseguim diverses coses alhora: en primer lloc, ens demostrem a nosaltres mateixes que junts podem fer front a les injustícies i fer efectius els nostres drets fonamentals; en segon lloc, aconseguim que les persones directament afectades puguin romandre un temps més en l'habitatge; en tercer lloc, visibilitzem una de les violències quotidianes més grans que existeixen, la d'espoliar una família de la seva llar, tot deixant-la al carrer, sense alternativa de reallotjament i tot per a lliurar l'habitatge buit a un banc que tan bon punt pugui tornarà a especular-hi. Precisament perquè considerem essencial aquesta visibilització, la PAH invita sempre els mitjans de comunicació a cobrir les accions de stop desnonaments.
No cal oblidar, però, que el dia del desnonament que aturem només és això: un dia. L'abans i el després passen a ser igual o més importants. Per això, des de la PAH hem après que per animar responsablement les persones a resistir al desnonament, cal oferir una xarxa de suport i un pla per a resistir l'amenaça de desallotjament abans i després del dia assenyalat pel jutjat.
Així, un cop que coneixem el cas i ens assegurem que es tracta d'habitatge habitual i únic, interlocutem amb l'advocat d'ofici si n'hi ha, amb el secretari judicial, amb serveis socials municipals i les oficines d'habitatge de la comunitat autònoma. Mirem de suspendre el desallotjament fent servir els (pocs) canals legals disponibles. De fet, el jutge pot ajornar el desnonament alguns mesos si té coneixement d'una possibilitat raonable de que aquesta persona o família pugui tenir una opció de reallotjament en un curt o mitjà termini. Per exemple, hem suspès alguns desnonaments demanant a serveis socials que enviïn una carta al jutjat explicant que en aquest moment no tenen encara una alternativa, però que en un termini d'un, dos o tres mesos creuen que podran oferir a les persones afectades un pis en lloguer social. També hem aconseguit suspendre algun desnonament pressionant l'entitat financera (especialment denunciant el cas als mitjans de comunicació) per a que acceptés deixar-hi romandre la família en règim de lloguer. Quan aquesta mena d'estratègies s'exhaureixen, aleshores convoquem la concentració ciutadana que impedirà el desnonament a través de l'acció directa no violenta.
I un cop aconseguit l'ajornament (que sol ser d'entre un i quatre mesos, encara que de vegades ha estat només de dues setmanes) no hem acabat, tot el contrari: ara és quan cal pressionar més. El mateix dia de la suspensió, des de la PAH habitualment aprofitem que hi ha desenes de persones concentrades per a -‐un cop tenim la certesa de que s'ha suspès-‐, sortir en manifestació cap a l'ajuntament o districte: fem sevir la pressió popular, la visibilitat que ens ha donat aturar el desnonament i els mitjans de comunicació que ens puguin acompanyar, per tal d'exigir que algun responsable municipal ens rebi i assumeixi compromisos pel que fa al cas en concret i, si pot ser, en general que obri un canal de comunicació/intervenció per altres casos semblants. Què poden fer des de l'ajuntament? Poden per exemple mediar davant de l'entitat financera per a que reconsiderin la possibilitat del lloguer social, o, quan no és possible, no només poden sinó que han de posar els mitjans que calguin per a garantir un reallotjament digne, ja que una autoritat municipal no pot desentendre's de que ciutadans vulnerables restin desprotegits i vegin els seus drets fonamentals vulnerats. Més enllà de l'administració local, també es pot interpelar l'autonòmica i per suposat es poden fer diverses accions de pressió a l'entitat financera. Sobre aquestes darreres, és molt recomendable recórrer als mitjans de comunicació, ja que hem comprovat que de les poques coses davant de les quals les entitats financeres es mostren sensibles és a que es malmeti la seva imatge pública. Una de les accions que més hem practicat és la de fer concentracions a les portes de la sucursal on la família va signar la hipoteca, utilitzant les enganxines de la PAH (les que diuen “aquest banc enganya, estafa i fa fora de casa seva la gent”) i informant els clients de les pràctiques abusives d'aquesta entitat, com a mecanismes amb els quals pressionar per a que el director de l'oficina rebi les peticions de la família afectada i es comprometi a recolzar-les davant dels serveis centrals del banc o caixa.
Dit això, no està de més recordar que la PAH i la campanya Stop desnonaments no han estat pensades des de l'assistencialisme, sinó com eines d'acció col·lectiva per a fer efectius els nostres drets. Per això, totes les actuacions prèviament descrites tindran sentit si en primer lloc són les persones afectades les qui es mobilitzen, acudeixen a serveis socials, al jutjat, a la sucursal, etc. No ens mou la caritat, sinó la defensa dels drets col·lectius, la justícia social i la solidaritat.
El 15M i nous reptes
Quan des de la PAH vam rebre la primera convocatòria de manifestació per al 15M, vam tenir clar que ens hi sumaríem. El lema “no som mercaderia en mans de banquers i polítics” ens representava a la perfecció. Per això no només vam convocar a la manifestació, sinó que vam mirar de participar-hi activament. Així per exemple, a Barcelona, vam aprofitar la invitació de Democràcia Real Ja i vam convocar tots els manifestants a sumar-se a la lluita contra els desnonaments, tot participant a la següent cita que teníem per a frenar un desallotjament a Badalona.
Des de llavors, estem emocionats davant de l'explosió de solidaritat que hem viscut. D'alguna manera, podem dir que entre la PAH i el moviment del 15M s'ha produit una “trobada perfecta”: d'una banda, la PAH ha vist com ha augmentat la difusió a través de xarxes socials de les convocatòries i els centenars de persones que es mobilitzen i acudeixen a aturar els desnonaments, així com la creació de moltes noves PAH’s locals lligades a assemblees del 15M. D'una altra, el moviment del 15M, després de la primera fase d'expressió del malestar i la indignació, ha volgut concretar els seus objectius i ha trobat en la feina prèvia feta per la PAH una font útil per assenyalar responsables, objectius i solucions, al menys a l'àmbit de l'habitatge i al financer. D'aquesta manera, el moviment de seguida ha adoptat com a pròpies les campanyes per la dació en pagament i contra els desnonaments.
L'àmplia mobilització ciutadana que ha significat el 15M per suposat va molt més enllà de la PAH, i de seguida s'ha ampliat el camp de desnonaments a frenar a l'àmbit del lloguer. Des de la PAH recolzarem també aquestes convocatòries, sempre que es refereixin a habitatge habitual i única residència, i a que el motiu d'impagament/desnonament sigui econòmic (insolvència motivada per atur, malaltia, separació, etc). I és que després de l'eufòria inicial de descobrir que juntes podem aconseguir coses concretes i importants, cal anar amb compte per a no cometre errors que puguin donar arguments als nostres enemics. En els últims mesos, per exemple a Madrid o a Barcelona, s'ha produit alguna convocatòria precipitada que no havia verificat la situació que es defensaria, i massa tard s'ha comprovat que en alguna ocasió hi ha qui pretèn aprofitar-se d'una lluita col·lectiva per interessos particulars més enllà del dret a l'habitatge. A més, en el cas d'impagament de lloguer caldrà distingir quan es tracta d'un petit propietari en dificultats, o d'un gran propietari que només vol l'habitatge per especular-hi: en el primer cas, segurament el més útil serà fer accions de mediació, cercant la millor sortida per totes dues parts; en canvi en el segon cas, podrem actuar amb tota la contundència ja que cap especulació és tolerable quan hi ha vides en joc.
Aquests són alguns dels nous reptes: créixer en la mobilització sense perdre precisió. N'hi ha més: la potència de la lluita Stop Desnonaments, que apunta al cor financer i especulador que té la democràcia segrestada, sens dubte farà que les elits i els poders fàctics busquin la manera de desactivar-la. Així, per exemple, ja estem veient com alguns jutges estan començant a posar dates obertes per als desnonaments, impidint la convocatòria de concentracions un dia i a una hora concreta. Caldrà pensar noves estratègies, potser com ja estan fent massivament als Estats Units: no paralitzant el desnonament, però ajudant les famílies a reocupar les seves cases.
Una cosa és segura: hem perdut la por i la vergonya, i hem experimentat que de debò junts podem. I això no té volta enrere. Ens veiem a les places!
Ada Colau -‐ Juliol 2011
Plataforma d'Afectats per la Hipoteca – PAH
(traducció al català d'Enfocant.net)