Hi ha un pla per a desprestigiar els estudiants?

Tot just en 24 hores tres diaris de tirada nacional (El País, El Mundo i La Vanguardia) de diferent color polític van coincidir en la publicació de sengles reportatges sobre la manca de fonament de les mobilitzacions estudiantils. Aquests articles van aparèixer el 25 de novembre a El País i al dia següent a El Mundo i La Vanguardia. Tot plegat podria formar part, segons una font propera al Ministeri de Ciència i Innovació, d'una campanya de premsa finançada per aquest Ministeri per a demostrar la ignorància dels universitaris que protesten contra Bolonya.

Les mobilitzacions per l'educació pública no han parat de crèixer a les darreres setmanes. De les mobilitzacions a 70 ciutats entre el 13 i el 20 de novembre s'ha passat a l'ocupació dels propis edificis universitaris. Les assemblees i col.lectius estudiantils han vist recompensat l'esforç que durant anys s'ha realitzat per a denunciar els canvis que proposa l'Espai Europeu d'Educació Superior i les reformes que per a la seva adaptació han realitzat els governs d'Aznar i Zapatero. Però, al Ministeri, aquestes protestes no han caigut gens bé.

Tampoc als rectorats, que no saben com desfer-se'n. I tan bon punt s'han massificat, han fet tot el possible per desprestigiar-les. El nou equip de Cristina Garmendia, després de les manifestacions de mitjans de novembre, ha passat a l'acció. “Diverses centrals de mitjans estimen que possiblement el Ministeri de Ciència i Innovació afavorirà aquests diaris als seus presupostos de publicitat per a l'any 2009”, explica la mateixa font a DIAGONAL. I mentrestant Garmendia va de gira presentant l'Estratègia 2015, quan a totes les universitats es debat la implantació de l'Espaci Europeu d'Educació Superior el 2010. I al seu despatx s'hi amunteguen altres projectes com la Llei de la Ciència o l'eterna promesa de contractar, com a treballadors de ple dret, els joves investigadors.

Els mateixos arguments
“Saben els estudiants per què lluiten contra el Pla Bolonya?”, es preguntava en portada el diari de Pedro J, a més d'un resum dels textos que els tres diaris van publicar. Però les semblances no es queden únicament en el missatge. Els tres mitjans van reproduir a les seves respectives edicions nacionals un reportatge a dues pàgines amb un espaci reservat a la portada. Què hi trobem si ens endinsem a les pàgines interiors d'aquests tres diaris? “Les protestes estudiantils tenen poc a veure amb la posada en marxa de l'EEES”, explicava La Vanguardia després del titular: “Bolonya no és tot això”. Les coses clares. I, després, per a sortir de dubtes, què és Bolonya?: “Mobilitat d'estudiants i homologació de titulacions. Això és, en essència, l'Espaci Europeu d'Educació Superior (EEES)”, aclaria el diari català. Una retòrica a la que molt poca gent s'hi podria negar en un món globalitzat. Un missatge que també es difonia un dia abans a El País, després del titular “En el nom de Bolonya”, s'hi podia llegir: “La declaració europea per a crear una Universitat homologable s'ha usat com a excusa per a altres queixes”.

El Mundo va ser el mitjà que més espai hi va dedicar de tots tres. Apart de ser portada del diari, era l'obertura del seu suplement Campus i el desenvolupava en altres dues planes interiors. Però, pel que fa al missatge cap canvi. Titular de portada: “Quan les pancartes no concorden amb el motiu de la protesta”, seguit de “l'EEES ha esdevingut un conjunt de llocs comuns i llegendes. Campus enfronta els lemes dels estudiants amb el veritable esperit de la declaració”. I si passem les pàgines tornem a trobar-nos el mateix missatge, per si no havia quedat clar. Això sí, el mitjà d'Unidad Editorial reconeix la tasca que des de les assemblees i altres col.lectius d'estudiants s'està realitzant per a estudiar Bolonya, a diferència de “els milers d'estudiants que surten a protestar sense saber ben bé contra què”.

Més nexes d'unió
Entre la resta d'arguments comuns en destaquen la manca d'informació que hi ha hagut des del Govern, la dificultat que ha existit sempre per a ficar la mà a la universitat o la falsa idea de que aquest procés privatitza la universitat com a servei públic. I sobre aquest darrer punt les coincidències es repeteixen. El Mundo pretèn desmontar un dels lemes més populars: “Empreses fora de la universitat”: Els seus arguments, “un altre eslògan habitual ens remunta en la memòria fins les lluites surgides arran de l'Informe Bricall (1999) i de la LOU (2001)”, textos que ja tenien com a referent a l'EEES i que es van donar a conèixer després dels acords de la OMC per a privatitzar els serveis públics, educació inclosa. I el diari passa a l'atac: “Precisamente, una de les tradicionals reivindicacions dels universitaris ha girat en torn als problemes que han tingut a l'hora d'aconseguir feines acordes amb la seva formació”.

Aquest mateix argument es desenvolupava al seu rival madrileny: “La declaració de Bolonya no parla de privatització de la universitat. Anima els països a cercar els mecanismes per a invertir-hi més, però no en detalla quins”. Però si no hi ha una proposta de finançament i als darrers anys, fins a l'arribada de la ‘crisi’, els governs europeus han apostat pel descens del finançament públic, a la universitat li resten dues possibilitats: incrementar les taxes o cercar finançament privat. Cap de les dues sembla popular entre els estudiants.

I, davant d'aquesta denúncia estudiantil, tampoc calla La Vanguardia: “La possibilitat de l'encariment dels estudis, un altre dels arguments dels contraris a Bolonya, ha estat descartada tant pels responsables polítics com pels rectors”. Però una mica més endavant reflecteix la nova realitat dels campus. “La col.laboració de l'empresa privada a la universitat espanyola no és quelcom habitual. De mica en mica s'han anat constituint càtedres o acords amb entitats bancàries, el cas del Santander n'és el més clar”. Una entitat que acaba de donar el seu suport a la Complutense per a finançar els cursos d'estiu.

De les tancades a una trobada estatal

Els estudiants valencians han convocat la resta d'assemblees i colectius d'estudiants que estan organitzant l'oposició a la implantació de l'Espai Europeu d'Educació Superior a una trobada el 13 i 14 de desembre a la ciutat valenciana. El seu objectiu: compartir la informació de les activitats que en cada lloc s'estan portant a terme i intentar tirar endavant una acció conjunta a nivell estatal. Una reunió a la qual acudiran delegats de les assemblees i col.lectius que estan protagonitzant tancades i protestes a desenes de facultats de tot l'Estat. A més, el 4 de desembre es va convocar una vaga a Àlava coincidint amb les eleccions a rector de la UPV-EHU. Motiu pel qual una trentena d'estudiants s'havien tancat dos dies abans al rectorat a Leioa (Bizkaia), els quals van ser desallotjats aquell mateix dia per l'Ertzaintza.

La preocupació també arriba als rectorats
La preocupació no només se centra a la cúpula ministerial. Pocs dies després de publicar-se aquests articles, els rectors de les universitats més afectades per les protestes (Barcelona, Autònoma de Barcelona, Complutense de Madrid, Sevilla i València) demanaven ajut al Govern, ja que el moviment anti Bolonya va creixent amb “conseqüències imprevisibles”.

Una informació que també va ser filtrada per El País, ja que els rectors no l'havien feta pública. A més, tant a València com a la Complutense les assemblees han guanyat a les eleccions de representants al claustre. Aquest no és l'únic front que tenen obert els rectors a comunitats com Madrid o València, on també s'hi enfronten a la davallada de finançament públic.

Les reaccions dels rectorats estan sent molt diferents. Van des del desmantellament dels campaments a València, a la prohibició inicial d'una tancada a Alcalà de Henares o a l'acceptació de les universitats catalanes de convocar consultes per a aplicar la voluntat de la comunitat universitària sobre Bolonya, fins i tot obrint la possibilitat a decretar una moratòria, després d'un acord assolit al Consell Interuniversitari. La vaga general que hi ha hagut a diverses facultats de la Universitat Autònoma de Barcelona ha aconseguit que també es negociï la proposta d'expedient, pel qual s'expulsaria 27 estudiants entre 1 i 11 anys, i es retiri la demanda penal a 15 d'ells, encara que la Universitat manté les demandes d'indemnització i responsabilitat civil, per la qual cosa el procés no s'ha acabat. Aquestes denúncies es van produir després d'unes protests d'estudiants durant el curs passat al rectorat de la universitat catalana.