Guatemala: quatre nous assassinats de resistents a la privatització de les elèctriques

Apunts breus sobre Unión Fenosa

Unión FENOSA s'instal.là a Guatemala el 1998, mercès a la compra fraudulenta dels drets de distribució de l'energia, els quals, fins aleshores, havien estat responsabilitat de l'Estat a través d'una institució pública, l'Institut Nacional d'Energia, INDE. Aquesta acció de compra va comptar amb el vist-i-plau dels membres de la Comissió Nacional d'Energia Elèctrica, els quals, després, van ser destituits per la Cort Superior per abús de poders en l'exercici de les seves funcions.

L'ingrés d'Unión FENOSA al país té lloc en el marc d'una forta ofensiva regional de les polítiques neoliberals, caracteritzades per l'ajust estructural, l'aprimament de l'Estat i la privatització dels serveis públics, entre altres components afins. Va comptar, doncs, amb la complaença d'un Govern disposat a cedir a mans d'empreses privades les seves pròpies obligacions i a permetre que la prestació de serveis públics essencials, (com l'energia), esdevinguin fonts de lucre tant per al sector privat nacional com benefici de poderosos consorcis transnacionals.

A partir del 98, Unión FENOSA va començar un seguit inacabable d'abusos, cada un dels quals esdevé una agressió directa contra els drets més elementals de la població. Aquests abusos van des de cobraments il.legals declarats així per tribunals competents, (sentències de les quals l'empresa no en fa cas), fins a intimidació armada a les comunitats i, àdhuc, probable participació en l'assassinat de dirigents populars que s'oposaven a la seva presència al país, crims que encara no han estat aclarits.

Han estat, doncs, 12 anys durant els quals, per a la població guatemalenca, l'afer de l'energia ha esdevingut una mena de prolongat Via Crucis. Com a mostra, un exemple: segons un informe de la Comissió Nacional d'Energia Elèctrica recollit en el diari Prensa Libre, només en els primers cinc mesos del 2009, es van presentar 90.358 denúncies formals contra Unión Fenosa per talls indeguts del servei d'energia, errades en la facturació i cobraments excessius. Això vol dir una mitjana de 18.107 denúncies al mes, 4.526 per setmana, 905 per dia feiner o 113 per hora hàbil.

Cal prendre en consideració que, per cada deníncia interposada, hi ha un indeterminat però sens dubte significatiu nombre d'irregularitats que simplement no són denunciades per les víctimes, donat el complex i fins i tot costós tràmit que, per a l'usuari, implica procedir amb la denúncia. Hi ha, llavors, desenes de milers de famílies que simplement s'empassen la seva ràbia.

En tot cas, però, Unión FENOSA ha aconseguit la reducció de les denúncies mitjançant un simple i deshonest mecanisme: ha tancat les seves oficines als indrets on s'hi generava més conflictivitat i obliga així la població a fer els seus pagaments d'energia en agències bancàries, és a dir, davant d'un caixer del banc amb el qual els usuaris no tenen cap possibilitat de procedir a reclamar res en absolut.

Davant d'aquest malestar generalitzat, i veient que la cobdícia d'aquesta empresa no en sap de límits, les organitzacions populars guatemalenques hem engegat una intensa campanya nacional i internacional que demana l'expulsió del país d'Unión FENOSA, ja que la seva presència s'ha tornat lesiva per als interessos nacionals. La lluita, en tot cas, no es limita a protestar per la presència d'aquests pirates del Segle XXI. A més a més, hom proposa la nacionalització de l'energia, la creació d'empreses municipals amb espais clars per a l'exercici de l'auditoria social i de la incidència política, així com la reforma a la Llei General d'Electricitat vigent.

La mesura que amb més força han adoptat les comunitats en aquesta lluita ha estat la de negar-se, massivament, a pagar el rebut de la llum. De cap a cap del país, de manera acceleradament creixent, les famílies s'han organitzat per tal  de tirar endavant la seva vaga de pagament. Només al Departament de San Marcos han arribat aviat a ser més de 60.000 usuaris que s'hi han afegit, a la protesta.

Davant del descontentament generalitzat i l'oposició de la població, Unión Fenosa i les seves filials varen iniciar una estratègia d'intimidació, assetjament i amenaces contra les comunitats i els seus dirigents. Compten, per fer-ho, amb dos aliats poderosos:

1.- d'una banda el propi Govern, que procedeix a decretar l'Estat de Prevenció en aquest Departament, (suspensió de les garanties i drets ciutadans), llança l'exèrcit als carrers, equipat com en els més durs temps de guerra, per a què acompanyi casa per casa els gestors de cobrament d'Unión FENOSA i perllonga aquest Estat de Setge per sis vegades consecutives ja.

2.- d'altra banda, els grups armats del crim organitzat local, particularment del narcotràfic, visiten poble per poble tot intimidant la població amb el discurs de que paguin o seran morts. Àdhuc, a Malacatán, ciutat que ha esdevingut el cor de la lluita popular, Unión FENOSA, tot just fou decretat l'Estat de Setge, obre novament les seves oficines, casualment al mateix edifici des del qual opera el capo del narcotràfic a la regió, edifici que, a més a més, és vox pópuli que pertany al cartell que dirigeix aquest criminal.

En els darrers 4 mesos han estat cruelment assassinats vuit dirigents que s'havien posat al davant d'aquesta croada popular. El company Víctor Gálvez, la companya Evelina Ramírez, el company Pedro García, el company Octavio Roblero, el company Carlos Noel Maldonado, el company Leandro Maldonado, la companya Ana María Lorenzo Escobar i el company Santiago Gamboa Paz. Els vuit assassinats es realitzen amb un modus operandi semblant, els sicaris els duen a terme davant de desenes de testimonis i, fins i tot, en tots els casos s'havia donat l'alerta davant de les autoritats ja que els companys havien estat prèviament amenaçats. Els crims, però, resten a la impunitat.

Les organitzacions populars de tot el país, juntament amb centenars d'organitzacions germanes d'altres països, demanem que es faci justícia aviat, de manera que els autors materials, així com els autors intel.lectuals, paguin per les valuoses vides que han segat.

I com a cloenda final, aquest mes de març del 2010, vuit cambres empresarials han demanat que l'estat de setge que ja s'aplica al departament de San Marcos s'extengui a tot el país, entre elles hi ha la Cambra Oficial Espanyola de Comerç de Guatemala, que depèn del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç d'Espanya.

El silenci del Govern espanyol, que té el deure de fer respectar els drets humans allà on operin empreses espanyoles no és més que un reconeixement tàcit de la raó que assisteix a la població guatemalenca i, alhora, una mostra d'aquiescència amb les maneres de fer d'aquesta transnacional.

Des del poble guatemalenc i les seves legítimes organitzacions garantim el nostre ferm compromís de mantenir la nostra lluita fins aconseguir que Unión FENOSA marxi. No cedirem, malgrat les pressions. No ens intimiden. Seran derrotats perquè el poble té la raó i el dret.

Instem a les organitzacions germanes a la Península Ibèrica a fer efectiva la seva solidaritat, de manera creativa, activa i sostinguda, perquè aquí, a Guatemala, entenem que la nostra lluita és també per la dignificació del poble espanyol, que ès aliè a la cobdícia sense límit d'aquesta transnacional malànima.

Demandem del Govern de Guatemala la immediata finalització de l'Estat de Prevenció que ja ha perllongat en sis ocasions consecutives al Departament de San Marcos, i també que, al menys un cop, escolti la veu que neix des del si del poble i procedeixi a nacionalitzar l'energia elèctrica.

Exigim de les autoritats de l'Estat l'exercici d'un mínim de decència i que, d'acord amb això, expliqui a les Cambres Empresarials estrangeres que, si volen Estats de Setge, se'n vagin a demanar-ne als seus respectius països, perquè res no les faculta, en absolut, per a què se sentin amb el dret d'immisquir-se en els afers interns del país que els ha obert fraternament les seves portes.

Requerim de la CICIG que actuï amb més celeritat en l'aclariment dels casos que li han estat presentats des de les organitzacions populars, per tal de sotmetre davant de la justícia els autors materials i intel.lectuals de tants crims comesos contra la dirigència popular i contribueixi, així, a aturar la impunitat, com és la seva obligació.

(Traducció d'Enfocant.net)