Grip, porcs i globalització alimentària

I per tal d'aprofundir més en aquesta història on s'entrellacen virus, propietat intel.lectual i excrements d'animals, presentem el següent article de Pilar Galindo, del Grupo de Estudios de Consumo Responsable Agroecológico (GEA)

La crisi alimentària producte de la industrialització i mundialització dels aliments, a més de la fam i el menjar escombraria genera noves amenaces, les epidèmies mundials o pandèmies. El virus de la crisi alimentària és el mateix que el de la crisi de les migracions, les guerres pel control energètic, les hipoteques, els acomiadaments i la privatització sanitària: l'economia de mercat mundial, el lliure comerç d'aliments, serveis i mercaderies.

La grip porcina, epidèmia humana

Segons Margaret Chan, directora de l'Organització Mundial de la Salut, el brot de grip porcina declarat a Mèxic i els EEUU és molt greu i evoluciona ràpidament. Es tracta d'un nou virus animal del tipus A i subtipus H1N1. Es transmet a les persones a través de l'aire i per contacte bucal amb el virus i és producte de la recombinació de les peces genètiques de 4 virus donants (un d'humà, un d'aviar nord-americà, un de porcí nord-americà i un altre de porcí euroasiàtic). Els símptomes d'aquesta epidèmia són semblants als de la grip comuna estacional: febre, congestió nasal, tos, dolor muscular, mal de cap, cansament i pèrdua de la gana. De vegades, també marejos i vòmits.

El H1N1, era un virus de la grip aviària fins que, el 1918, amb l'anomenada “grip espanyola”, va saltar la barrera entre espècies, va infectar la meitat de la població mundial i va matar 40 milions de persones. Va romandre a les soques de la grip humana durant diverses dècades fins que fou identificat al genoma de la grip porcina a començaments dels anys trenta del passat segle, durant la Gran Depressió. Des de llavors, va romandre pràcticament idèntic a la soca original. Però el 1998, una soca molt patògena va delmar la població de porcs d'una granja a Carolina del Nord. Des d'aleshores ençà, cada any en surgien de més virulentes, inclosa una variant del H1N1 que contenia gens interns del H3N2, un altre virus de la grip humana que havia saltat a la grip porcina amb la pandèmia de grip de Hong Kong el 1968. En un article publicat a la revista Science el 2003, els seus autors consideraven que les pandèmies de grip humana del 1957 i del 1968 van ser causades per virus aviaris i humans a l'interior d'organismes porcins. Alertaven de la urgència d'un sistema oficial de vigilància per a la grip porcina pel seu potencial salt a una pandèmia humana[1]. L'administració dels EEUU, però, va fer oïdes sordes.

Què va provocar l'acceleració en l'evolució de la grip porcina? A les darreres dècades, amb el foment d'un patró alimentari basat en carn barata, el sector ramader s'ha industrialitzat i concentrat. La industrialització de la producció ramadera i el seu caire multinacional hi té molt a veure, amb l'aparició de brots de grip animal, cada cop més virulents, que es transmeten a persones i de dimensió internacional[2].

“Avantatge” i inconvenients d'aquesta epidèmia

Segons les autoritats polítiques i sanitàries, la grip porcina presenta uns certs avantatges respecte a d'altres anteriors (grip espanyola del 1918, gripe aviària de 2003, entre d'altres): 1) comença de manera lleu, els casos són poc nombrosos; 2) l'agent transmissor són persones del primer món que l'escampen mitjançant viatges turístics, més fàcils de controlar que si fossin migrants procedents de països empobrits; 3) el porc, agente transmissor del virus recombinat, no fa viatges migratoris com les aus, sinó que és transportat en els circuits comercials; 4) mentre no s'encomani de persona a persona, els països musulmans n'estan exempts.

Els inconvenients, segons les mateixes autoritats, són: 1) l'evolució d'aquest virus és totalment impredictible; 2) la mobilitat de les persones i les mercaderies és generalitzada pel mercat mundial i el turisme; 3) no n'hi ha de vacuna eficaç contra aquest virus i es trigarà mesos en elaborar-ne; 4) els antivirals producits per Roche (Tamiflu) i Glaxo (Relenza), dels quals se'n conserven alguns milions que va costar 120 milions d'euros als governs per a tractar el virus de la grip aviària (H5N1) a partir del 2003 i que, finalment, no va originar una pandèmia, no asseguren cap resultat davant d'un virus diferent.

Nivells d'alerta i mesures

L'OMS va establir el nivell d'alerta 3, sobre 6, el 24 d'abril, tot considerant la vigilància dels casos com la tasca principal. En aquest nivell les mesures són: fer sevir màscara, rentar-se les mans, evitar indrets amb molta gent, netejar les manetes de les portes i les claus de les aixetes, no donar la mà, no donar ni rebre petons, no compartir coberts, gots ni tovallons i acudir als serveis mèdics en quant apareguin els símptomes. El dia 28 d'abril l'OMS va elevar l'alerta a nivell 4. Les mesures del nivell 4, un cop comprovat el desenvolupament de l'epidèmia consisteixen en: limitar o suprimir els viatges, en particular d'avió, establir quarentenes, així com vacunes i medicació obligatòria. La nit del 29 d'abril es va passar a alerta 5, és a dir “pandèmia evident” perquè el virus passa fàcilment de persona a persona i perquè es detecta una mort fora de l'origen del brot i dos casos confirmats d'infectats que no van viatjar a Mèxic, un a Espanya (xicot d'una estudiant catalana a Mèxic) i un altre a Indiana (EEUU). El nivell 5, previ a la declaració de pandèmia, no s'havia assolit a la grip aviària ni a la pneumònia asiàtica (SARS). En aquest nivell es desaconsella el moviment de persones. Tanmateix, les autoritats de l'OMS continuen recomanant, encara que no n'expliquen perquè, que no es limitin els viatges a Mèxic[3]. L'Argentina i Cuba, però, ja els han prohibit. A la UE va ser proposat a instància de França, però a la reunió de Ministrs de Sanitat del 30 d'abril no s'hi va arribar a un acord. La ministra de Sanitat espanyola considerava aquesta mesura fora de lloc, potser pels interessos de capital espanyol en el turisme de les platges de Cancun. Igualment, la pressió dels ramaders ha recomanat rebatejar la grip porcina com a “nova grip” per tal d'evitar la vinculació amb la indústria del porc. L'OMS inclou a les seves advertències diàries sobre la grip porcina: “Tampoc existeix risc d'infecció per aquest virus a través del consum de carn de porc o productes del porc ben cuinats.”[4]

Antecedents: la grip aviària

L'epidèmia de grip aviària (grip tipus A del subtipus H5N1) es va iniciar el 2003 causant una gran mortaldat d'aus a les explotacions industrials del sudest d'Àsia i va començar a transmetre's a la població humana. Entre el 2003 i el 2004 se'n van enregistrar 50 casos d'infecció a persones de les quals 36 varen morir. El virus no va assolir la propietat de transmetre's entre persones i, finalment, no hi va haver pandèmia. Des d'aleshores, l'OMS ha enregistrat 421 casos de grip aviària en humans a 15 països, la majoria del sudest asiàtic. D'aquests casos, 275 han estat mortals, la qual cosa adverteix de l'alta taxa de mortalitat (el 61% sobre persones afectades) d'aquest virus. Avui, la població aviària d'Àsia té el virus H5N1 i, en cas de recombinar-se amb el H1N1, podria assolir la potència mortal del primer.

Fins ara, la gravetat d'aquestes epidèmies de grip A (animal) transmeses a persones no ve donada pel nombre de les seves víctimes humanes. Cada any moren al món un milió de persones per causa de la grip humana normal (estacional), d'aquestes, unes 3000 a Espanya. La gravetat d'aquestes epidèmies procedeix de la seva virulència creixent, del caràcter imprevisible de les recombinacions dels virus, de l'augment de les indústries ramaderes on s'hi donen les condicions per a la proliferació dels virus i del bloqueig de qualsevol investigació i actuació pública conseqüent davant dels poderosos interessos de les multinacionals. El resultat és l'aparició d'un cicle de 25-30 anys en el qual es produeixen pics epidèmics com l'actual.

A 4 de maig de 2009, la dimensió oficial, segons l'OMS[5], del brot epidèmic assoleix els 985 casos, amb 26 víctimes mortals. La malaltia s'ha escampat per 20 països en una setmana. Únicament el continent africà no n'ha reportat cap cas. Si això es produís, caldria parlar de pandèmia global. El país amb major nombre de casos és Mèxic amb 590 casos i 25 víctimes mortals, encara que n'hi ha més de mil, de casos, i 150 morts sospitosos de tractar-se de grip porcina, pendents de confirmar. Als EEUU s'hi documenten oficialment 226 casos i una mort. Canadà és el tercer país, amb 85 casos confirmats i una granja de 200 porcs que ha donat positiu, el día 3 de maig, a l'anàlisi d'aquest subtipus de virus H1N1, segons sembla per contagi humà d'un empleat que va tornar de Mèxic. A Espanya, el quart país en nombre de contagis, les xifres oficials de l'OMS reporten 40 casos, però el Ministeri de Sanitat fa 24 hores en donava 44 de confirmats, un d'ells per contagi aquí i fins a 99 casos sospitosos. La resta de casos oficialment confirmats estan repartits a Àustria (1), Alemanya (8), Hong Kong (1), Costa Rica (1), Dinamarca (1), El Salvador (2), França (2), Irlanda (1), Israel (3), Itàlia (1), Països Baixos (1), Nova Zelanda (4), República de Korea (1), Suïssa (1) i el Regne Unit (15). Tanmateix, se'n sap, de casos confirmats, que no són a les dades oficials. També amoïna que hi hagi contagis a personal sanitari o en hospitals (ja n'hi ha dos, de casos sospitosos, al Regne Unit i Alemanya).

Quan es trenca la barrera entre espècies? La grip espanyola del 1918

La “grip espanyola” es tractava d'un virus A, tipus H1N1 que va saltar la barrera de les espècies i, procedent de les aus, es va introduir a la població de porcs, única espècie que hi és resistent ja que a tots els experiments amb mamífers ha estat mortal. A partir d'aquí apareixen les soques clàssiques de H1N1 porcí. A diferència de l'epidèmia de grip aviària del 2003, tenia un índex baix de mortalitat, però la seva propagació va ser molt alta i, per això, va matar tanta gent. Les condicions de la guerra (moviment de masses de soldats amuntegats, mal nodrits i malalts en transports i hospitals sense tractament ni informació epidemiològica), van afavorir el contagi massiu del virus a la població humana. Un brou de cultiu propici, tal com succeeix avui amb la producció ramadera industrial i una elevada mobilitat de persones, aleshores a causa de la primera guerra mundial, avui pel turisme internacional.

La grip porcina era esperable

Amb la grip porcina a Mèxic es repeteix la situació de la grip aviària d'Àsia. Igualment la resposta de les autoritats arriba amb retard i farcida de falsetats. Com assenyala Concepción Cruz, professora d'Epidemiologia de la Universitat de Sevilla[6], hi ha enormes llacunes a la informació de l'origen del brot de grip porcina. No s'informa de quan i on apareix el brot, qui són els primers afectats, quin ha estat el mecanisme de transmissió en els primers casos i com ha continuat la transmissió des del focus inicial. Aquesta manca d'informació no és casual.

S'ha intentat amagar l'origen del brot i la seva vinculació amb la indústria porcina de Veracruz (Mèxic). Aquesta informació només apareix a la premsa mexicana, com una sospita de la població, però no es confirma sinó que es desmenteix. La comunitat de La Gloria, a l'estat de Veracruz, va tenir un brot virulent d'una estranya malaltia respiratòria que va afectar massivament la població però les autoritats sanitàries locals van trigar en investigar-lo. Quan ho van fer, varen trobar que el 60% d'una població de 3000 persones estava infectada per una malaltia respiratòria però no se'n revelava l'origen. Els seus habitants van assenyalar la contaminació provocada per la instal.lació industrial de porcs de Granges Carroll, filial de la nord-americana Smithfield Foods, el principal productor de porcs del món. Smithfield va negar tota connexió amb les seves instal.lacions. El 27 d'abril, dies després de que el Govern federal mexicà reconegués oficialment l'epidèmia de grip porcina, la premsa va desvetllar que el primer cas diagnosticat era un infant de 4 anys de La Gloria[7]. Com només es conserva aquesta mostra de la població afectada en aquesta comunitat, no hi ha manera de comprovar si va haver-hi més casos. Ni l'OMS, ni les autoritats mexicanes van considerar oportú conservar les mostres de la població afectada. Van amagar proves o van permetre que es perdessin?. Quan a l'única mostra que tenien li van fer proves van poder comprovar que era grip porcina.[8] ¿Quina relació hi ha entre aquesta malaltia respiratòria i el virus de la grip porcina?. A la primera alerta de l'OMS, publicada el 24 d'abril, s'esmentava el següent: “El Govern de Mèxic ha notificat tres events diferents. Al Districte Federal, les activitats de vigilància van començar a detectar casos de síndrome gripal el 18 de març. El nombre de casos ha augmentat contínuament durant el mes d'abril, i a data del 23 d'abril s'havien enregistrat a la capital més de 854 casos de pneumònia, 59 dels quals han mort. A San Luis Potosí, al centre del país, s'han notificat 24 casos de síndrome gripal, 3 d'ells mortals. A Mexicali, a prop de la frontera amb els EE.UU., s'han notificat 4 casos de síndrome gripal, cap ni un de mortal. Entre els casos enregistrats a Mèxic, 18 han estat confirmats mitjançant proves de laboratori realitzades al Canadà com a casos d'infecció per virus de la grip porcina A/H1N1, i 12 són genèticament idèntics als virus de la grip porcina A/H1N1 de Califòrnia. La majoria d'aquests casos s'han produit en adults joves prèviament sans. Normalment la grip afecta persones molt joves o d'edat avançada, però aquests grups d'edat no s'han vist gaire afectats a Mèxic. Hi ha tres aspectes ben preocupants: l'existència de casos humans associats a un virus gripal animal, la dispersió geogràfica de múltiples brots enregistrats a la comunitat, i l'afectació de grups d'edat inusuals.”

Aquí acaba el comunicat. Als següents comunicats desapareix la informació no vinculada a la grip porcina. En cap cas es fa esment de la malaltia respiratòria de Veracruz.

Si no n'hi ha, de vinculació, entre uns casos i els altres, per què oficialment no es desmenteix?. Per què no se'n sap res, de l'origen d'aquest brot i existeix un silenci oficial sobre les seves causes? Per què sent Mèxic el país on s'origin el brot, no ho comunica oficialment fins que ho fan els EEUU? Per què l'OIE (Organització Internacional per a la Sanitat Animal) està tan interessada en separar la grip porcina d'aquest virus i insisteix en diversos comunicats en que no hi ha casos de porcs infectats d'aquest tipus de grip porcina? Per què l'OMS no secunda l'OIE en les seves asseveracions de que no n'hi ha, de casos d'aquesta grip porcina en els porcs i només afirma que no és font de contagi el consum de carn i productes del porc?

Encara que el brot de Mèxic n'és l'origen, de l'epidèmia, no se n'informa oficialment sinó després de que ho facin els EEUU i, durant alguns dies, el nombre de casos és inferior al del país veí. De cop i volta, el nombre de casos es duplica.

Malgrat els silencis, les demores i els desmentits, el focus del brot, com en el cas de la grip aviària del 2003, gravita sobre la indústria càrnica. “Les granges industrials augmenten la inseguretat alimentària perquè produeixen aliments de baixa qualitat nutritiva i són el brou de cultiu per a la producció i reproducció de malalties. Encara que la producció industrial de pollastres i ous i el seu comerç global apunten com a causa de l'actual epidèmia de grip aviària, les institucions internacionals, europees i els nostres governs estan evitant que siguin responsabilitzats de la crisi. Pel contrari, l'OMS, la UE i els governs transmeten que les aus silvestres estan escampant el virus, malgrat que l'extensió dels focus ha seguit rutes oposades a les seves migracions. Ens amaguen que els focus de grip aviària al Sudest asiàtic – Indonèsia, Tailàndia, Vietnam- i Xina, s'han produit a les granges industrials controlades per una sola multinacional i s'ha extès en els intercanvis comercials de pollatres d'un dia, ous covats i racions alimentàries que la indústria aviària realitza sense restriccions. En fan responsables les aus silvestres i la petita producció domèstica o ecològica, tot i que són víctimes i no pas vectors de propagació”[9].

Ningú no en parla, d'allò més important en aquesta crisi: l'aglomeració insana de milers i milers d'animals en naus i menjadores, xipollejant en els seus propis excrements, nodrits amb pinsos que contenen despulles d'animals i gallinasses procedents dels excrements d'altres granges i traslladats d'una instal.lació a una altra, amb total opacitat per a les autoritats sanitàries a les quals s'obstaculitzen les inspeccions sense avisar. Aquests amuntegaments són la fàbrica perfecta dels virus patògens que, en els porcs, convertits en reservori de virus humans, muten i es recombinen.

Els experts porten anys apuntant a la producció ramadera industrial, com el brou de cultiu perfecte per al surgiment i la dispersió de noves soques de grip altament virulentes. “Degut a que els sistemes d'alimentació tendeixen a concentrar grans quantitats d'animals en molt poc d'espai, faciliten la ràpida transmissió i barreja dels virus”, varen dir investigadors de l'Institut Nacional de Salut (NIH) dels Estats Units el 2006.[10] El 2003, ja es va assenyalar que la grip porcina augmentava la seva velocitat d'evolució amb l'augment de la grandària de les granges industrials i l'ús generalitzat de vacunes en aquests establiments[11]. La pròpia FAO en parla als seus informes: “El risc de transmissió de malalties des dels animals a les persones serà més gran al futur, degut al creixement de la població humana i la població pecuària, als espectaculars canvis que es produeixen en la producció pecuària, al surgiment de xarxes agroalimentàries mundials i a un considerable augment de la mobilitat de les persones i els béns. (...)Ha augmentat la producció concentrada d'aliments d'origen animal, amb menys races i varietats però més productives, amb una especialització i integració vertical de les etapes de la producció (com la reproducció, la criança, l'engreixament) i canvis importants en l'estructura i la grandària de les instal.lacions on s'hi té els animals. Aquestes qüestions poden traduir-se en greus riscos de malalties locals i mundials; cosa que, fins el moment, no s'ha reconegut en general.” [12]

Tothom ho sap.

Als EEUU, el 1965 n'hi havia 53 milions, de porcs, repartits entre més d'un miiló de granges. Avui, 65 milions de porcs es concentren a 65.000 instal.lacions. De 50 a 1000 animals de promig per instal.lació. “Això vol dir passar de les antiquades corts a ciclopis inferns fecals on, entre fems i sota una calor sofocant, prestos a intercanviar agents patògens a la velocitat del llamp, s'amunteguen desenes de milers d'animals amb afeblits sistemes inmunitaris.”[13] El mateix passa a la producció aviària i de carn de vedella. En aquest ecosistema “la contínua circulació de virus (…) característica d'enormes piulessis, incrementa les oportunitats d'aparició de nous virus per mutació o recombinació que podrien generar virus més eficients en la transmissió entre humans” (Informe de la Comissió del Pew Research Center). “L'ús d'antibiòtics a les factories porcines –més barat que en ambients humans- està propiciant l'apogeu d'infeccions resistents, alhora que els abocaments residuals generen brots d'escherichia coli i de pfiestèria (el protozoo que va matar mil milions de peixos als estuaris de Carolina i va contagiar dotzenes de pescadors)”. [14]

Però qualsevol restricció en la proliferació d'aquest ecosistema propici per a la generació de virus cada cop més letals i alhora resistents a antibiòtics s'ha d'enfrontar amb els poderosos conglomerats empresarials avícola i ramaders que posen entrebancs a les investigacions i amenacen amb retirar el finançament als investigadors que cooperen per a desvetllar els riscos de pandèmia de grip humana per condicions propícies de la indústria aviària i porcina.

El darrer informe dels CDC (Centre de Detecció de Malaltiess als EEUU) d'Atlanta sobre virus circulants tipus A de la grip humana va determinar un 90% de H1N1 i un 10% de H3N2. Aquests brots virulents només s'expliquen si mirem a l'interior de la indústria ramadera. La indústria ramadera i en particular l'aviària i porcina són negocis globalitzats i amb fortes influències polítiques. “El gegant avícola Charoen Pokphand, radicat a Bangkok, va desbaratar les investigacions sobre el seu paper a la propagació de la grip aviària en el sudest asiàtic. Ara, l'epidemiologia forense del brot de grip porcina pot trobar-se amb l'obstrucció de la indústria del porc.” [15] La proximitat de granges industrials de porcs i pollastres augmenta els riscos de recombinació viral i el surgiment de noves soques virulentes de grip. Se sap, per exemple, que els porcs criats a prop de les granges industrials de pollastres a Indonèsia tenen alts nivells d'infecció del virus H5N1, la variant mortal de la grip aviària.[16] Els científics de l'Institut Nacional de Salut dels Estats Units han advertit de que “el nombre cada vegada més gran de granges de porcs a les rodalies de vivers d'aus podria promoure encara més l'evolució de la propera pandèmia.”[17]A la regió veïna a La Gloria n'hi ha, de vivers industrials de pollastres. El setembre del 2008, hi va haver un brot de grip aviària a la regió, negat per les autoritats. “No cal oblidar que un component comú a l'aliment industrial de porcs és la gallinassa, una barreja de tot allò que s'acumula en el terra dels galliners industrials: excrements, plomes i llits dels animals.” [18]Podria haver-hi una situació millor per al surgiment d'una pandèmia de grip que un àrea rural pobre, plena de granges industrials propietat d'empreses transnacionals a les quals els importa un rave el benestar de la població local?

L'estratègia d l'OMS no serveix en cas de pandèmia

L'estratègia que l'OMS va desplegar amb la grip aviària i que va ser secundada per la majoria de les administracions sanitàries, no funciona. Es basa en: 1) la identificació i aïllament de la soca pandèmica al seu radi local de brot, 2) administració massiva d'antivirals i vacunes a la població si estan disponibles. No serveix perquè: a) aquesta resposta inmediata no té en compte la qualitat de la sanitat pública local. b) els microbis volen pel planeta a una velocitat molt superior a la què els funcionaris sanitaris puguin reaccionar al brot original. Quan s'aconsegueix la vacuna, la soca ha mutat ja diverses vegades. Tanmateix, es propaga el mite de l'eficàcia de que aquesta intervenció és preventiva i barata perquè els països rics prefereixen invertir en els seus propis laboratoris que en ajudar els fronts epidèmics als països pobres amb un desenvolupament inferior de la sanitat pública per a tota la població, una de les causes de l'extensió i virulència de la pandèmia. Les multinacionals també es beneficien a la guerra sense treva entre elles per mantenir els seus privilegis davant de les exigències dels països pobres de produir antivirals genèrics claus no sotmesos a patents per a poder atendre la seva població.

Mentre l'OMS i els centres de malalties aposten per aquesta estratègia, no es reconeix la necessitat de noves inversions massives en vigilància, infraestructura científica i regulatòria, salut pública bàsica i accés a fàrmacs virals per part de tota la població.

El sistema d'alertes no ha funcionat, ni a Mèxic ni als EEUU. A Mèxic per manca de capacitat i voluntat política per a gestionar malalties avícoles i ramaderes. Però la situació no és millor als EEUU. “La vigilància es dilueix en un mosaic de jurisdiccions que afavoreixen que les grans empreses pecuàries puguin escapolir-se, i que tenen un respecte per la regulació sanitària equiparable al respecte als drets de treballadors i animals. Durant una dècada, els científics han advertit dels riscos i de la necessitat de transferir tecnologia viral experimental als països situats a les rutes pandèmiques. Però no hi ha hagut reacció dels governs. Malgrat que Mèxic compta amb experts sanitaris de reputació mundial perd una setmana per haver de portar a fer les anàlisis del genoma de la soca vírica a un laboratori als EEUU” [19].

La conxorxa dels poders econòmics i polítics

L'Organització Mundial de la Salut (OMS), els governs i la premsa consideren que el màxim de garanties que es poden oferir als ciutadans està cobert amb la declaració discrecional dels diferents nivells d'alerta, cadascú dels quals suposa un determinat protocol de normes i prohibicions, la creació de comitès, subcomitès i coordinacions entre ells, així com la detecció i el tractament de les persones afectades. La nostra ministra de Sanitat ens tranquilitza tot assegurant que els afectats evolucionen favorablement.

Les instal.lacions industrials amb alta concentració d'animals en condicions insalubres constitueixen el brou de cultiu per a l'epidèmia en facilitar la recombinació de virus: uns animals contagien d'altres i uns virus es barregen amb d'altres. Alhora aquesta factoria ramadera constitueix l'ecosistema propici per a accelerar la resistència dels virus a antibiòtics i vacunes donada la profusió amb que s'hi fan servir aquests medicaments a les instal.lacions ramaderes industrials, tot usant-los de forma preventiva en un mitjà que propicia la malaltia i l'afebliment del sistema inmunològic dels animals degut al tipus d'alimentació, higiene, aire enrarit, estrés i agressivitat per manca d'espai vital, però també a una selecció genètica cada cop més endogàmica (un únic semen fecunda mares, filles, germanes, cosines, netes, etc.).

La resposta governamental arriba tard i falseja la realitat dels fets. Les autoritats sanitàries protegeixen les indústries que, alhora, es burlen dels controls veterinaris. Les granges industrials, de capital multinacional i poderosos contactes polítics, amaguen els brots de malalties posant la gent en perill. Les autoritats els protegeixen dilatant la sortida de la informació, la investigació del procés i amagant l'origen del focus de la malaltia. Durant la “ grip espanyola”, el poder militar controlava la informació per tal que no s'escampés el pànic entre la tropa. Per això Espanya, al marge de la guerra, n'era la font més veraç d'informació. Ara, el conglomerat d'interessos és, potser, encara més poderós.

Fa setmanes va surgir un brot virulent d'una estranya malaltia respiratòria a la localitat de La Gloria. Les autoritats no només no van investigar-ne a temps les causes, sinó que van acusar la població d'escampar la malaltia amb els seus remeis casolans. Tot menys assenyalar a les Granges Carroll.

La història de la grip aviària es repeteix: a) condicions insalubres i amuntegament; b) factories industrials de pollastres i porcs a la mateixa zona i c) un element común de l'alimentació dels porcs és la gallinassa.

Alhora, les multinacionals farmacèutiques es freguen de mans per l'oportunitat de negoci en aquesta crisi: dos antivirals que són propietat de dues multinacionals que posen de genolls als governs. Quan més cal un sistema públic de protecció de salut per mirar d'atendre a una crisi global, els serveis sanitaris públics es privatitzen als països rics i l'OMC obstaculitza la intervenció estatal per a la producció de vacunes als països empobrits, ilegalitzant les polítiques dels governs que anteposen la salut de la seva població al negoci de les multinacionals.

En cada salt de malalties animals a humanes apareix la por de la població, però també el pànic de les autoritats polítiques a que una crisi en destapi i n'acceleri d'altres, de crisis.“La por de masses a la ‘carn boja’ es multiplica per la inseguretat que inspiren els polítics que menteixen més que no parlen. Però el problema de fons no només és de vaques. Tractar els animals com a màquines de produir carn, llet o ous, sense més objectiu que maximitzar la inversió de capital i amb el més absolut menyspreu a les conseqüències per a la salut de la població, la contaminació ambiental i el dret de la gent a tenir una feina digna és quelcom de coherent amb la producció industrial i intensiva d'aliments per al mercat global (...) El ramat afectat per ‘l'Encefalopatia Espongiforme Bovina’ és només un epifenomen de la violència de l'economia global. No només fa palesa la cobdícia empresarial (...) mostra també la lògica d'una economia que subordina al benefici qualsevol finalitat social i no dubte en ultrapassar els límits de la natura. Aquesta lògica també contamina i dissol el dret a l'habitatge, a un salari digne, als drets polítics i humans protegits per la constitució, que realmente són només llibertats condicionals, condicionades, al dret més fort del capital per a obtenir beneficis” [20]

El risc de pandèmia és directament proporcional a la mobilitat de persones i mercaderies a nivell mundial. Els índex de les borses i la caiguda de turisme i hosteleria, en publiciten l'impacte econòmic com un “tam tam” que crida a les multinacionals a tancar files contra qualsevol política que, per a protegir la salut de la població, faci front a les veritables causes del problema. Keiji Fukuda, director adjunt de l'OMS, expressa clarament el sotmetiment dels poders polítics als interessos empresarials: “una pandèmia no és inevitable, però ens prenem aquesta possibilitat molt seriosament”.

La pandèmia és evitable, igual que les morts per fam, obesitat, càncer, accidents de tràfic i malalties laborals. Però cal enfrontar-se a les multinacionals i la població ha de desitjar de fer-ho. Per a això cal l'esquerra.

dilluns, 04 de maig de 2009

Per a més informació: