Geòrgia, la llibertat made in USA

"Geòrgia és avui un far de llibertat per aquesta regió del món", deia el president George Bush de visita a Tbilisi, al maig del 2005. A què es deu un reconeixement tal per part de la Casa Blanca?

Al fet que aquest petit país de quatre milions d'habitants s'ha tornat una avançada de la penetració nord-americana a l'Àsia Central ex-soviètica: àrea d'enorme importància ja sigui per les reserves de petroli i gas natural de la Mar Càspia, ja sigui perla posició geo-estratègica entre Rússia, Xina i la Índia.

És el petroli de la Mar Càspia allò que alimenta el "far de la llibertat" de Geòrgia. Per aquí passa l'oleoducte que connecta el port azerí de Bakú, a la Mar Càspia, amb el port turc de Ceyhan, a la Mediterrània: un "corredor energètic" promogut l'any 1999 per l'administració Clinton, i obert l'any 2005, amb un traçat de 1.800 km que rodeja Rússia pel sud.

Per protegir l'oleoducte, realitzat per un consorci internacional conduït per la britànica BP, el Pentàgon ensinistra forces georgianes de "resposta ràpida". De fet, des del 1997 el "far de la llibertat" de Geòrgia ha estat alimentat per Washington també amb un flux creixent d'ajuts militars. Amb el Georgia Train and Equip Program, iniciat l'any 2002, el Pentàgon ha transformat les forces georgianes en un exèrcit sota les seves ordres. Per ensinistrar-lo millor, un contingent de dos mil homes de les forces especials georgianes ha estat enviat a combatre a l'Iraq i un altre a l'Afganistan.

Segons fonts del Pentàgon citades pel New York Times (9 d'agost), hi han a Geòrgia fins a dos mil ciutadans nord-americans, entre els quals prop de 130 instructors militars. El mes passat s'ha iniciat a Geòrgia la Immediate Response 2008, maniobres militars a les que han participat tropes dels Estats Units, Geòrgia, Ucraïna, Azerbaijan, i Armènia. Per les maniobres, dirigides pel Pentàgon, han arribat a Geòrgia prop de 1000 soldats americans pertanyents a les tropes aero-transportades SETAF, als marines i a la guàrdia nacional de l'estat nord-americà de Geòrgia. Han estat posicionats a la base de Vaziani, a menys de 100 km de la frontera amb Rússia. Imaginem què passaria si Rússia enviés tropes pròpies a Mèxic, a tocar del territori nord-americà. Al mateix temps el "far de la llibertat" de Geòrgia ha estat alimentat amb la "revolució rosa" que, planificada i coordinada per Washington, ha portat a la caiguda del president Eduard Shevardnadze, l'any 2003. Segons el Wall Street Journal (24 de novembre de 2003), l'operació va ser conduïda per fundacions nord-americanes, formalment no governamentals, en realitat, finançades i dirigides pel govern USA, que "varen fer créixer una classe de joves intel·lectuals, capaços de parlar anglès, afamats de reformes filo-occidentals".

En el plànol militar, econòmic i polític, Geòrgia està controlada pel govern nord-americà. Això significa que l'atac contra Osètia del sud ha estat programat no a Tbilisi sinò a Washington. Els objectius? ficar en problemes a Rússia, vista a Washington amb hostilitat creixent també pel seu re-apropament a Xina. Reforçar la presència nord-americana a l'Àsia Central. Crear dins d'Europa un altre focus de tensió que justifiqui l'expansió posterior de la presència militar nord-americana, de la qual l'escut anti-míssils és un element clau, i l'extensió de l'OTAN cap a l'est (dintre de poc hauria d'entrar a l'Aliança, sota direcció americana, justament Geòrgia).

Allò a què Washington li té por, i prova d'evitar, és una Europa que, unint-se i agafant més força econòmica, pugui un dia fer-se independent de la política nord-americana. D'aquí la política del Divide et Impera, que està portant Europa cap un clima de guerra freda. D'aquí també els dos pesos i les dues mesures: mentre es reivindica, es reconeix i es defensa la independència del Kosovo de Sèrbia menystenint el respecte de les fronteres internacionals - penseu què hauria passat si Belgrado hagués atacat en armes Pristina aquest febrer poc després de la seva proclamació unilateral d'independència - Washington nega la d'Ossètia del Sud, reafirmant "el suport de la comunitat internacional a la sobirania i la integritat territorial de Geòrgia".