Més enllà de la greu sequera que pateix la Banya d'Àfrica, hi ha un seguit de raons estructurals que són al darrere d'aquesta nova fam, segons denuncia la xarxa "Qui deu a qui?"
Segons la FAO “la fam a Somàlia ha provocat la mort de desenes de milers de persones en els últims mesos i la situació podria agreujar-se”. Les causes de la fam a la Banya d'Àfrica, i a Somàlia en particular, no es limiten a la situació de greu sequera.
L'especulació alimentària, el control del negoci per part de l'agricultura industrialitzada i l'acaparament de terres juguen un triangle desastrós per a la població somali. D'aquesta manera, les terres en mans de molt poques persones o, en el pijor dels casos, d'empreses o fons d'inversió estrangers, es fan servir per a produir gra per als mercats internacionals als quals, mercès a l'especulació amb els aliments, els seus preus es disparen. Tot això redueix la població somali a la pobresa i a la incapacitat d'accedir a aliments. Així, Somàlia té una esperança de vida de 50 anys i només un 30% de la població té accés a l'aigua potable.
A més de l'especulació financera, Qui deu a qui? també denuncia l'endeutament il·legítim acumulat durant dècades i, sobretot, des de la dictadura de Siad Barre (1969-1991).
A aquest increment del deute extern s'hi va sumar, entre el 1981 i el 1990, la posada en marxa de tot un seguit de polítiques impulsades pel FMI i el BM pel règim de Siad Barre. Aquestes polítiques van suposar privatitzacions i mesures de liberalització financera, entre d'altres. Totes elles d'estil força semblant a les que avui inclou el Pacte de l'Euro. Amb aquestes mesures, el deute va passar de poc més de 1.000 milions de dòlars el 1981 a 2.300 milions el 1990.
Des de la caiguda del dictador Barre, el valor del deute extern de Somàlia no s'ha incrementat gaire. Així, durant el periode 1990–2009, el deute ha passat de 2.370 a 2.972 milions de dòlars, ja que la comunitat internacional no mantenia relacions financeres amb l'Estat somali fracassat (no li donaven crèdit). En aquests anys, l'augment del deute extern somali va ser degut principalment a interessos per impagaments que s'acumulen al deute pendent (incloent-hi principal i interessos del crèdit). Des del 1991 el Govern de Somàlia només ha fet un pagament de servei de deute, el 1996 (2,7 milions de dòlars), per la qual cosa es tracta, de facto, d'un Estat en suspensió de pagaments.
D'aquesta manera, el 2009 (últim any del qual n'hi ha dades) Somàlia tenia un deute extern de prop de 3 mil milions de dòlars que suposa uns 255 dòlars per càpita i s'estima que significa més del 300% en relació al seu PIB.
Del deute extern somali, 26,73 milions d'euros són amb l'Estat espanyol. Aquest deute correspon tot a dos crèdits FAD [Fondos de Ayuda al Desarrollo] atorgats el 1987 i el 1989 al règim dictatorial de Mohamed Siad Barre. En aquell moment Felipe González era el President. Oficialment els crèdits es destinaren a transport terrestre. Tanmateix, el seu destí últim va ser per a la venda de camions i vehicles militars espanyols a Somàlia. Les empreses espanyoles que se'n beneficiaren de l'operació en tots dos casos van ser ENASA - PEGASO i FOCOEX, que en el moment de la concessió dels crèdits eren 100% públiques.
Aquest és un exemple clar de com la majoria del deute extern somali es pot declarar com a deute il3legítim, d'opressió, ja que aquests crèdits van servir per a mantenir o enfortir el règim dictatorial i repressor de Somàlia.
A més, des del 2008, el Govern ha continuat gastant diners amb finalitats militars a Somàlia mitjançant l'operació Atalanta de la UE. Aquesta ha estat la costosa missió militar per a protegir un grapat de vaixells pesquers espanyols durant llur espoli de la pesca somali. Només el 2010 el Govern va gastar 82,3 milions d'euros en aquesta missió, als quals caldria afegir-hi 2,7 milions per a la formació de militars somalis (missió EUTM-Somàlia).
En aquest context, la FAO ha demanat 1.100 milions de dòlars per tal de fer frent a la fam que pateix el país. El Govern espanyol ha promès 25 milions d'euros, una mica menys del deute que li reclama a Somàlia.
Per tot això la xarxa Qui deu a qui? considera que el Govern espanyol ha de prendre tot un seguit de mesures per a minimitzar els problemes de la Banya d'Àfrica. Entre elles destaquen:
* Cancelació del deute somali.
* Retirada de les operacions militars de la zona, especialment de l'operació Atalanta.
* Impuls de mesures contra l'especulació financera amb els aliments, com l'impost a les transaccions financeres, el registre públic i control dels CDS (com passa, en part, als EEUU), prohibir (o al menys limitar seriosament) les vendes en curt i al descobert, eliminar les operacions OTC, obligant a que totes elles hagin d'estar regulades als sistemes borsaris, eliminar els paradisos fiscals… Totes elles de fàcil aplicació amb voluntat política, doncs ja es van fer en el passat.
* Sortida de l'alimentació de l'OMC com a pas previ per a l'impuls d'un model agroalimentari més localitzat i basat en la seguretat alimentària.