Estudiants? No, som Nosaltres.

Que estem en una situació de profund malestar, no hi ha qui ho negui.

El que sorprèn no és el malestar si no la incapacitat de lligar un malestar amb l'altre, de crear aliances entre les dèbils. Veiem la necessitat de plantejar un moviment ampli que ens faci més fortes a cada una davant les emboscades que el món capitalista ens prepara.

Nosaltres volem convidar-vos a reflexionar sobre aquesta debilitat. Explorar el territori comú per trobar la força que ens permeti veure el futur amb una mica més d'optimisme, entreveure alguna possibilitat de viure amb una mica més de dignitat.

El moviment estudiantil no juga un paper qualsevol en aquesta situació. Nosaltres no ens despreocupem. Més aviat ens comprometem a accentuar la potència que un moviment de la joventut pot tenir en una confrontació àmplia contra el capital.

Pensem que ara ens toca a nosaltres. I ara més que mai tenim la oportunitat de començar des d'un altre lloc. Un lloc comú amb els professors, les treballadores de la universitat i les estudiants. Un lloc comú amb els treballadors de Telefònica o els milers de desnonats d'aquesta ciutat. Necessitem aliar-nos amb les altres i per això, a vegades, falta deixar de ser el que volen que siguem. Cal unitat d'acció i un aprenentatge comú que ens permeti abandonar la fragmentació, tant dins com fora la universitat.

A l'educació en general, a la sanitat, al transport, als altres serveis públics, a les fàbriques, a l'administració, a tot arreu l'atac és el mateix, afectant d'una manera o una altra segons el sector però amb un mateix objectiu: que la màquina no s'aturi. Al preu que sigui. Enfront estem Nosaltres, totes aquelles víctimes d'una guerra no declarada. Ens apugen les taxes, ens fan fora de casa, ens retallen les beques, el sou o la pensió, ens fan un ERE, ens fan treballar més hores i més anys per treure'n menys o ens envien a l'atur.

Formar-nos durant anys i panys per acabar a l'atur, no poder pagar-nos un lloguer, no cotitzar ni per l'atur ni per la pensió, no tenir sanitat pública o pagar un transport i una energia cada cop més cara? Segur? Millor aturem-nos i xerrem-ho. Així ho estan fent a Grècia, a Islàndia o al món àrab: unes comunitats de lluita on no fan diferències entre les afectades. A Roma l'esclat al carrer ajunta les reivindicacions estudiantils amb una crítica més genèrica contra el govern. A França estudiants i treballadores bloquegen plegats refineries per aturar el flux.

Estan destruint la universitat com a lloc de trobada, reflexió serena i crítica, per segmentar-la en unitats separades destinades a assolir objectius concrets que facin funcionar la màquina, perquè no es pari. No deixem que ho facin, diguem NO, xerrem-ho entre totes Nosaltres, aquelles que demà serem precàries treballadores o aturades, sense sanitat pública ni pensions, sense res a oferir als nostres fills...

Les joves tenim molt a dir-hi. Tirem la primera pedra? A veure si la resta s’hi apunta...