Entrevista a Albert Garcia, fotògraf del setmanari La Directa

"Que la Directa surti cada setmana és allò que et dóna forces per a continuar, que no se'n surtin amb la seva.

x La Haine - Barcelona

Entrevista a Albert Garcia, pertanyent a la secció de fotografia del setmanari la Directa, que s'enfronta aquestes setmanes a dos judicis contra els mosso d'esquadra.

La Haine: T'estàs enfrontant a diversos judicis contra els Mossos d'Esquadra aquests dies. Concretament el passat 24 de novembre va tenir lloc el primer i el proper serà el 13 de desembre. Com i quan va començar tot?

Albert Garcia: És una mica complicat. Jo ja havia tingut problemes amb la Policia Nacional. La Brigada d'Informació em va aturar al cap d'un any després d'haver participat a un scratch en una constructora perquè havien enviat matons a una casa okupada de Sants. Vam anar diversos fotògrafs a cobrir i després d'un any o dos, em fitxen. Després d'això em tornen a detenir una altra vegada per trobar una empremta meva en una de les octavetes i m'acusen d'haver participat en aquesta acció. Al 2007 va celebrar-se el judici i em van absoldre.

Tot això no crec que tingui molta relació amb el d'ara, perquè una cosa és la Policia Nacional i una altra els Mossos. No hi ha molt traspàs d'informació entre un cos i l'altre, no tenien bona relació.

Va ser quan entren els Mossos a Barcelona, al 2005, quan començo a fer fotos més seriosament. Jo començo a fer fotografies en manifestacions, des de dins dels moviments socials. Pots ser una persona que està treballant de cara a un mitjà, que vens les fotos i et dóna igual o al contrari: que realment t'interessi la informació que estàs mostrant a través de les fotografies.

Al 2006 i 2007 treballava a la Rambla, a part de realitzant fotografies, d'encarregat en una cafeteria-restaurant anomenat Moca. I un dia, el desembre de 2006, estant a la barra del bar van entrar dos antiavalots amb l'uniforme i van demanar-me el DNI. Em demanen que els acompanyi fora i em fiquen en un portal del costat. Els pregunto perquè han vingut i no em donen explicacions, em contesten que jo ja sé perquè han vingut. Comencen a fer-me preguntes absurdes, però ràpidament canvien de tema i em treuen l'assumpte de les fotos i em diuen que vagi amb compte si no vull tenir problemes, que saben qui sòc, etc. M'anenacen directament. També em van donar a entendre que havien anat al meu lloc de treball per posar-me en evidència davant dels caps i que si volia que entressin a parlar amb ells. Els vaig contestar que em donava igual que no tenia res a amagar. Al restaurant hi havia càmeres, per la qual cosa després l'hi vaig explicar a la cap i no hi va haver cap problema. De fet, em van donar bastant suport. En altres llocs veuen aquesta situació i t'acomiaden, amb ells en realitat no va passar res.

LH: Què va passar al març de 2007?

A. G: El 7 març de 2007, tres mesos més tard, un dia que em dirigia a la feina vaig veure un furgó dels Mossos d'Esquadra una mica abans d'arribar al restaurant. Hi havia el mateix mosso. Quan vaig arribar a la seva alçada em va parar, em va demanar que m'identifiqués. Vaig preguntar que perquè i, com sempre, ell em va contestar que callés. També em va registrar. Aquest dia portava dues motxilles i ho vaig treure tot. Com era davant d'on treballava estava tothom mirant. Va ser llavors quan, amb moviments molt exagerats i violents, van encastar-me contra el furgó, em van immobilitzar i em van escorcollar. Mentre el mossos passava el comunicat, va deixar-me amb el company que estava bastant sorprès. Es va adonar que era una cosa personal. Els torno a demanar que s'identifiquin i em diuen que m'en vagi, que sinó em pegarien una pallissa.

Vem presentar una querella per un delicte contra els drets individuals, de coaccions i vexacions. Només em vaig poder apuntar la matrícula del furgó i el número de brigada mòbil, que és el que vaig portar com a prova. També vaig aportar la informació que, al passar tot front una botiga de canvi, hi hauria gravacions del fet. Presento també testimonis de companys de treball i d'algun client del bar. Sabent quin agent va ser, doncs passen una llista al Departament d'Interior, cosa que va costar bastant, dels mossos que treballaven en aquesta zona aquest mateix dia quan van passar els primers fets (el 12 de desembre). De tots ells només n'hi ha quatre que coincideixen. Descartem i sabem finalment qui és per una acta que prenen aquest dia. Però els fets del desembre queden com si mai hagués existit, no hi ha actes.

Paral·lelament, el dia 7 de març els mossos intenten denunciar-me. Hi ha una acta i la jutge la reclama. Aquesta està signada per tres agents i d'ells només n'hi ha un que també coincideix amb els de la llista de desembre. La jutge va demanar una roda de reconeixement i el reconec. Aquest mateix dia demanen al mosso que testifiqui. Ell diu que al desembre em reconeix pel carrer, com un manifestant, antisistema, que els havia insultat en reiterades ocasions. Esperen a la porta pensant que estic al lavabo. Com que no surto, diuen que m'entren a buscar per denunciar-me pels insults. Això és el que declara, però no hi ha cap acta d'aquesta actuació.

Pel que fa el 7 de març diu que no em reconeix, sinó que em para per estar fumant marihuana. Una cosa que no és veritat. No hi ha cap tipus de denúncia per això. És al aturar-me quan diu que em reconeix, que és pura casualitat.

La jutgessa no es va creure res i va continuar. És estrany. Nosaltres estem molt contents per això mateix, perquè és estrany que aquestes coses segueixin endavant, sempre s'arxiven. Podia haver passat, perquè no teníem el número de placa, però no va ser així. Hem tingut sort. A més, el Departament d'Interior va posar molts problemes per facilitar els números de placa.

Li demanen una pena multa. L'imputen com acusat, creuen que hi ha indicis d'un delicte de coaccions continuades. Al ministeri fiscal li demana la petició fiscal i aquesta consisteix en una pena multa per 18 mesos. Això també és bastant extrany. Demana també que es faci el judici a l'Audiència Provincial, ja que al haver més magistrats a la sala, no hi ha un sol jutge com en el penal, la policia té més garantíes.

Al mosso li demanen una fiança de dos mil euros abans de presentar-se al judici. No ho paga perquè aleguen que subsidiàriament és la Generalitat qui hauria de pagar.

Per tot això es realitzarà el judici el proper 13 de desembre.

LH: I el judici d'aquest dimecres 24 de novembre?

A. G: El passat dimecres, va tenir lloc un judici de faltes per uns fets que es van donar el dia 20 de desembre del 2008. Aquest dia hi va haver una manifestació al centre de Barcelona per la mort d'un noi de 16 anys a Grècia, pel tret d'un policia. Va acabar amb una càrrega policial i diferents detencions. Jo no vaig estar, vaig arribar més tard. Anava per la Gran Via amb la càmera i veig de lluny, a l'altura de l'Hotel Rich, una detenció. Quan arribo, els antiavalots, encaputxats, em paren, em demanen el DNI i l'acreditació de premsa. M'aparten a la vorera, des d'on intento fer diverses fotos. Em criden i em posen entre dos furgons mentre m'acompanya un mosso. Demano explicacions i no rebo resposta, simplement que no puc fer fotografies perquè la detinguda és menor. Hi havia més premsa fotografiant, a qui no van dir res. No es volen identificar, em contesten números varis, com si juguéssin al Bingo. Agafo el telèfon sense treure'l de la butxaca, truco a un company de la Directa perquè sabés en quina situació estava, i aquest grava la conversa. Se sent perfectament l'amenaça "et vaig a fotre una pallissa al cap". Cap s'identifica, em diuen que ja ho veuré quan rebi la denúncia a casa i que si no marxo em detindran.

LH: Quina impressió et va donar el judici?

A. G: Personalemnte estic bastant content pel judici d'aquest dimecres. Ens va tocar un jutjat d'instrucció bastant dolent que acostuma a arxivar. El que vaig declarar s'ha passat a faltes. A mi no em ve de gust fer un procés judicial, és molt esforç, molts diners i sé que no vaig a guanyar res, sinó al contrari. La jutgessa demana a Interior que els mossos s'identifiquin i van ser ells els que es van presentar al judici. Vaig identificar al que m'amenaçava i el judici va ser bàsicament contra ell. Vem aportar fotografies dels fotògrafs, l'enregistrament, dos testimonis. Ells no van presentar cap tipus de prova i la fiscal demana l'absolució igualment del mosso. No ens sorprèn. Tot i així, jo personalment estic content, va quedar tot molt clar. Pensava que anava a sortir pitjor, que anaven a desprestigiar La Directa, el qué fem, etc.

LH: I les expectatives del proper judici?

A. G.: Les expectatives del proper judici són que, encara que el Ministeri Fiscal hagi demanat una pena de 18 mesos de pena multa, que són 3 euros al dia, que és ridícul, nosaltres hem demanat la seva entrada a la presó per diversos anys per diversos delictes. Tot i això ja és molt, encara que sigui una misèria, ja que tenen com a mínim un sou de dos mil euros. El pitjor és que no teníem volant de lesions. Sí que he tingut problemes psicològics, però no tinc com demostrar-ho. No creiem que el condemnin, però ja és molt que arribem a judici i que a més surti en els mitjans.

LH: Ha sortit en algun mass media?

A. G: Això és important que surti a la llum. Ha sortit, però no gaire. Durant el dia del judici van estar trucant diversos mitjans i pensem que sobre el proper, a l'Audiència Provincial, sortirà bastant més.

LH: Creus que es tracta d'un procés criminalitzador dels moviments socials o és quelcom dirigit a tu personalment?

A. G.: És cap a mi perquè sóc jo qui porto la càmera i estic cada dia al carrer fent fotografies. És intentar fer la vida impossible a qui els molesta. Hi ha més companys que tenen problemes que pertanyen també a mitjans alternatius. El problema és des de quin mitjà estàs fent les fotografies, amb quin punt de vista tractes la informació.

Acaba sent una cosa personal, entre la policia i jo, hi ha setmanes que t'els trobes dia sí, dia també, ja et coneixen, saps que si volen tindràs problemes, sobretot si estàs tu sol i no hi ha més fotògrafs.

LH: Després de tot això, continuaràs amb el teu funció a La Directa? ¿Ha canviat la teva percepció?

A. G: No és una situació gens fàcil. Et trobes problemes, no estàs a gust, els escoltes parlant de tu,i no és agradable. Quan estàs en algun lloc on passa alguna cosa penses que tenen més raons per anar contra tu, et tenen més ràbia. Algun dia sí que he pensat "millor em quedo a casa". Però tot això ha estat en dies puntuals, ràpidament he canviat el xip, dius "he de tornar a sortir", si van a per tu és perquè realment molestes i és perquè estàs fent alguna cosa, ho estàs fent bé. Que La Directa surti cada setmana és el que et dóna força per seguir, i que no es surtin amb la seva.

LH: Has rebut mostres de solidaritat?

A. G: Sí, tant del Sindicat de Periodistes de Catalunya, al qual estic afiliat encara que no tinc molta relació amb ell. Entre esl diversos problemes que he tingut, una vegada em van apallissar a un desallotjament, i vaig acabar per no presentar denúncia perquè vaig tenir molts problemes amb l'advocat del sindicat. No esperava molta reacció per la seva banda, i la veritat és que m'han donat bastant suport. I també diferents mitjans alternatius: Diagonal, Kaosenlared, vosaltres, el Col.lectiu de Periodistes Ramon Barnils i algun més. Estem pensant en trobar-nos tots, per parlar i veure amb quins problemes ens trobem, posar-los en comú i buscar solucions. Hem anat a buscar també nosaltres el suport de mitjans de manera molt ràpida perquè tot ha estat de cop i volta. Fa dues setmanes, quan ens assabentem de la data del proper judici, vam començar a fer-ho públic, a preparar les concentracions de suport, etc. Mirem més cap a aquest dia que al de dimecres.

LH: Vols afegir alguna cosa?

A. G: No crec que serveixin de molt els judicis. Sí que crec que s'han de denunciar aquestes coses, però en realitat és molt esforç, diners. Però sí que és bo que la gent parli de que hi ha un mosso a qui porten a judici. Mai aniran a la presó, no els condemanran per donar una pallissa a qui sigui. Per molt que denunciis tindran impunitat total. Al Mosso la denúncia li dóna bastant igual en realitat.

També vull afegir que aquesta persecució no és només a mi, sinó a la resta de companys, com he dit abans. Però és una manera d'adonar-nos que estem fent bé les coses. Si ens persegueixen és perquè els molesta realment, que estem en el qué fem i que traiem a la llum el que fan."